Fa uns dies el professor Germà Bel feia un FIL de tuits en relació a la notícia que el Govern encarregaria estudis per valorar la viabilitat d’un tram de 57 km de connexió ferroviària pirinenca entre Alp-La Seu-Andorra.
El professor Bel és un dels grans estudiosos i experts al nostre país i internacionalment, en temes de transport, en l’avaluació de les polítiques de mobilitat i des d’una perspectiva multidisciplinar, amb un gran pes de totes les qüestions al voltant dels impactes econòmics, socials, polítics i, molt important, els mediambientals.
El rigor científic dels seus estudis en el cas del professor Bel té un plus en el seu coratge mediàtic, en la seva capacitat d’explicar les coses i fer-ho d’una manera contundent, sense contemporitzacions. Així, va ser uns dels primers en estudiar tot el tema de l’impacte de la política ferroviària d’alta velocitat a l’estat espanyol, i de manera comparada a nivell internacional. I va denunciar el despropòsit que era aquesta política de l’estat espanyol de fer arribar l’AVE a tot arreu, amb una inversió multimilionària que no tindria cap impacte social ni econòmic perquè en la pràctica totalitat de la xarxa projectada el seu ús seria baixíssim. En algun cas, com crec que va ser la línia Madrid-Astúries deia que el cost que tindria i l’ús projectat, els passatgers que en farien ús permetria garantir bitllet d’avió gratis a tots per sempre, generant un estalvi monumental en la despesa pública prevista.
Són expressions que poden ser vistes fetes amb un cert to “provocador”, però que al meu entendre únicament són per intentar provocar una sacsejada social i en els responsables públics, per tal que les decisions es prenguin amb la racionalitat que exigeix la gestió de recursos públics. I no només, també mediambientals, perquè com molt bé explica, els costos mediambientals de la construcció sovient ultrapassen qualsevol guany.
En el FIL del professor Bel al que faig es posicionava críticament sobre aquesta possible línia ferroviària pirinenca.
Però el cert és que l’anunci del Govern, en relació a aquesta possible línia, ara com ara únicament ha estat el de que s’encarregarien estudis per valorar el seu impacte, viabilitat, etc.
I aquest és, per a mi, un punt clau: el que davant el desplegament potencial de qualsevol política, projecte, actuació, sempre hi hagi uns estudis sòlids que valorin d’una manera multidisciplinar, a partir dels objectius que es volen assolir, les propostes concretes però també les possibles alternatives, i els seus costos, impactes i beneficis a tots els nivells (econòmics, socials, mediambientals, etc.).
Podem discutir que la idea del Govern en relació a aquest desplegament ferroviari tingui sentit o no, però no podem discutir que abans de prendre qualsevol decisió el que es faci sigui encarregar informes per valorar la decisió, les seves implicacions, conseqüències, beneficis, impactes, etc. És la manera com qualsevol administració pública hauria de fer les coses.
Però dissortadament no és la manera com es fan sempre les coses. Haig de dir que la meva experiència amb el govern de la Generalitat és que sigui per imperatiu legal o per convenciment, he tingut ocasió de saber que les decisions s’executen amb estudis previs. Al poc d’acabar la meva carrera de Dret i formació de postgrau en Administració Pública i Organització Adminstrativa, vaig estar treballant en una empresa de consultoria mediambiental, i en aquest període vaig tenir la sort professional de coordinar dos estudis molt importants: el de prefactibilitat i factibilitat de dos projectes de canals. Vam treballar amb enginyers agrònoms, amb economistes, amb experts mediambientals, amb el sector agrícola i ramader... i després de recollir tota la informació i les dades possibles, vam fer els informes, en els que arribàvem a conclusions fonamentades en dades de tot tipus, sòlides.
No hauria de ser possible executar cap inversió pública, cap obra pública, cap projecte públic, cap actuació pública, sense informes previs sòlids en relació a la mateixa, als seus impactes, beneficis, possibles problemes, costos, etc.
I com dic, i com demostra el desencadenant del FIL del professor Bel, el govern de Catalunya sembla impulsar aquests estudis abans de les seves decisions.
Dissortadament, en l’àmbit de la gestió pública, tenim una administració, tenim un govern municipal, que expressament fa bandera de no fer aquests informes, de no executar cap política pública en el seu àmbit, atenen a informes sobre la seva avaluació: aquesta administració, aquest govern, és l’Ajuntament de Barcelona des que al seu capdavant hi ha la senyora Ada Colau i els Comuns.
No és només que no fan cap informes previs en relació a les seves polítiques, és que rebutgen, de manera explícita, fer-ne.
L’últim exemple el tenim amb l’acord del ple municipal de Barcelona del 30 d’abril del 2021, en relació al projecte de Superilla a l’Eixample.
Segons la informació del mateix ajuntament:
es va rebutjar una proposició de Junts per fer una prova pilot prèvia per avaluar l’impacte de la Superilla.
La proposta fou rebutjada amb els vots de Comuns, PSC i ERC:
“La proposició de Junts per Catalunya reclama fer una prova pilot prèvia a l’execució de les actuacions previstes al projecte Superilla Barcelona per avaluar-ne l’impacte tant als carrers afectats com al conjunt de la ciutat. S’ha rebutjat la proposta amb els vots favorables de J×Cat, Cs, el PP i BCN Canvi i els vots contraris d’ERC, BComú i el PSC.”
La gravetat del que està passant a Barcelona és extrema. No és només que el govern municipal no plantegi estudis previs en relació a les seves actuacions o proves pilot dels seus impactes, és que de manera explícita rebutja fer-los quan se’ls hi reclama.
És molt i molt greu.
I és extraordinàriament greu que sigui no només la secta dels Comuns de la senyora Colau qui ho rebutja, sinó que siguin també PSC i ERC que ho rebutgin.
Aquest acord municipal per a mi hauria d’haver inhabilitat el govern municipal i les forces que li donen suport (Comuns, PSC i ERC). Fer polítiques que no només no plantegin estudis previs sobre les mateixes, sinó que explícitament rebutgin fer-les quan altres els hi demanen fer-les, és d’una gravetat extrema.
A l’últim article analitzava l’enquesta del Baròmetre Semestral de la ciutat de Barcelona, i explicava que la gestió municipal d’aquest ajuntament presidit per Colau obtenia les pitjors valoracions de la història de la ciutat.
Tot lliga.
Un ajuntament que rebutja fer cap estudi ni avaluació en relació a les seves polítiques, per tant que les executa bojament, sense tenir ni idea dels impactes que generaran, és normal que generi uns impactes tan negatius que la seva gestió sigui la pitjor valorada de la història de la ciutat.
L’Ajuntament Colau + PSC + ERC han rebutjat fer cap estudi sobre la Superilla de l’Eixample perquè saben que si el fan el que sortirà és que és una actuació que incrementarà la contaminació a tot el barri, que condemnarà a una major congestió i contaminació a la majoria de carrers del barri, excepte els 3 en els que executi les seves “vies verdes”. Qualsevol estudi hauria posat de manifest que és una actuació demencial, que crearà veïns de primera i veïns de segona (la majoria).
Colau i els que li donen suport no podien permetre’s en cap cas cap estudi sobre l’impacte de les seves actuacions. Perquè saben que són impactes negatius. A l’Eixample tenim un exemple molt clar amb les polítiques que fins ara ha executat l’Ajuntament en relació a la Diagonal i les obres a carrers com Consell de Cent o Girona. La conseqüència de tot el que han fet els colauers és que la congestió pel trànsit hagi esdevingut el cinquè problema més greu per als veïns de l’Eixample, quan abans de Colau era el problema 25-30 del barri, dels veïns del barri.
Colau sap fer molt bé la propaganda, i s’hi gasta milions d’euros. Però la realitat és que quan els veïns poden opinar s’evidencia que les seves actuacions, les seves polítiques, no tenen res a veure amb la propaganda, i generen brutals impactes negatius. Passar de ser el problema 25-30 a ser el problema 5 del barri hauria de fer caure la cara de vergonya als qui han impulsat les polítiques que ho han provocat i als qui els hi ha donat suport.
Colau sabia molt bé també, el precedent de la Superilla del Poblenou, que havia provocat una desertització dels espais, el tancament de comerços, acomiadament de treballadors i increment global de la contaminació al barri.
Quan saps quines seran les conseqüències, perquè no les ignores, l’única opció que tens, és evitar que es facin informes i avaluacions sobre les que s’hagi de decidir. És el que fa Colau amb el suport de PSC i d’ERC.
El tramvia per la Diagonal és un altre exemple d’aquesta demencial praxis política de l’Ajuntament Colau i dels qui li donen suport (ERC i PSC).
Per una banda tenim el vergonyosíssim incompliment dels més elementals drets i valors democràtics, sense precedents no només a la nostra ciutat, sinó al nostre país. La ciutadania de Barcelona va rebutjar, en l’única consulta ciutadana organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, el tramvia per la Diagonal.
La senyora Colau és alcaldessa perquè va encapçalar la llista de la formació política Barcelona en Comú, que, com podeu consultar tots al seu web, estableix 4 principis fonamentals que, segons les seves paraules “Tenim molt clar, en tot cas, quins són alguns dels principis i compromisos bàsics que han de guiar el nostre projecte.”.
El 3r d’aquests principis diu:
“3. Guanyar per democratitzar les institucions i decidir la ciutat que volem”, i expliquen el que vol dir amb les següents paraules:
“La ciutadania té dret a decidir tot allò que l’afecta de manera rellevant. Totes les decisions que tinguin un impacte substancial en el pressupost, com les reformes urbanístiques o els macroprojectes, han de ser sotmesos a consultes ciutadanes vinculants.”
Doncs bé, el tramvia per la Diagonal, que clarament és una decisió que té un impacte substancial en el pressupost, que és una reforma urbanística o macroprojecte com cap altre a Barcelona, no només no ha estat sotmès a consulta ciutadana vinculant, sinó que s’han negat el resultat de l’única consulta ciutadana que s’havia fet a Barcelona, i que va rebutjar explícitament el tramvia per la Diagonal.
No hi ha cap estudi que pugui avalar el tramvia per la Diagonal considerant les alternatives que pot tenir pels mateixos objectius.
Electrificar les línies de bus tindria el mateix impacte de sostenibilitat mediambiental que el tramvia, però amb moltíssimes millores en relació al tramvia, com la rapidesa de l’execució, l’estalvi econòmic, la millora de la connectivitat en xarxa, el respecte urbanístic, i cap dels greus problemes que té el tramvia, com la seva rigidesa.
Es nega la veu als veïns i se’ls hi nega poder valorar diferents alternatives en relació a una mateixa qüestió. Avui en dia l’electrificació de les línies de bus planteja infinits elements més positius que el tramvia. No hi ha color. És incomparable. Per això l’Ajuntament de Barcelona de Colau i els qui li donen suport (PSC i ERC), han negat la decisió als veïns i han evitat estudis que plantegin les diferents alternatives possibles.
Arribats a aquest punt no seria gens estrany que tot plegat us sembli tan demencial, tan surrealista, tan inconcebible, que penseu que estic exagerant. O encara més, que us pregunteu què hi guanya Colau i els qui li donen suport (PSC i ERC) fent-ho així?
Sí, jo també m’ho he plantejat. De fet m’ho vaig plantejar ja fa molts anys, amb el primer mandat Colau, quan ens va imposar als veïns del Poblenou la Superilla, sense cap estudi previ. I amb l’engany de dir que era una prova pilot i que després es prendria la decisió definitiva. Mentida. Es van presentar milers de signatures en contra. Es van fer mobilitzacions veïnals de tot tipus. Es va fer una consulta veïnal en la qual la immensa majoria de veïns va rebutjar la Superilla. Es van fer públics informes que demostraven que la Superilla havia incrementat la contaminació a tot el barri. I res. La Superilla ni es va avaluar ni canviar ni res. No tenia cap estudi previ i no van atendre mai ni la voluntat dels veïns ni les dades i informes que evidenciaven els problemes que havia generat, com l’increment de la contaminació.
Només tinc una possible resposta: perquè les seves polítiques i actuacions no estan ni impulsades ni basades en cap fonament racional, sinó en un sectarisme atroç, en una política sectària que nega la realitat, les dades, la racionalitat, i que només invoca la fe en les pròpies proclames com a inspiració de les seves polítiques.
Quan advertíem als responsables colauers que la Superilla del Poblenou l’únic que havia fet és derivar el trànsit cap a carrers perimetrals, provocant una congestió que abans no existia i, per tant, l’increment de la contaminació a tot el barri, l’única resposta de la secta Colauer era que el trànsit “s’evaporaria”.
Doncs no, no es va evaporar, i seguim pagant-ne les conseqüències, com les pagaran la immensa majoria de veïns de l’Eixample, perquè de cada 5 carrers 4 es veuran convertits en inferns congestionats permanentment i amb increment brutal de la contaminació, afebliment gravíssim del teixit comercial, pèrdua de llocs de treball, etc.
Però la secta Colauer i els qui els hi donen suport (PSC i ERC) tot això ni ho volen saber ni ho reconeixeran mai. Per això no han volgut fer cap estudi previ ni cap avaluació d’impacte. Si la faraona Colau i la seva secta diuen que s’han de fer superilles, ni que empitjorin tot el barri, es fan superilles, i no cal res més que la revelació divina que ha tingut Colau per saber el que cal fer.
Si tots els estudis diuen que el tramvia és la pitjor alternativa de totes les possibles i que totes les possibles són millors des de tots els punts de vista, doncs tot això no és que es negui, és que s’ignora, com s’ignora sistemàticament al veïnat i se li treu cap capacitat decisòria.
Al darrere d’aquest sectarisme atroç hi ha un motor sectari com poques vegades hem vist, i com a tal motor sectari, totalment irracional: el que els de la secta Colauer en diuen “la guerra contra el cotxe i el transport privat”. Al principi deien era perquè la contaminació mata, i els cotxes i transport privat serien causants de la contaminació. Les seves mesures, per tant, pensant en el nostre bé, eren per reduir la contaminació i evitar els mals que causa a la nostra salut. Quan s’ha vist que les seves mesures incrementaven la contaminació la seva lluita sectària contra el cotxe i transport privat ha seguit, però ja sense l’excusa de la contaminació. Les mesures es prenen, totes, per fotre als dels cotxes i transport privat. L’electrificació de les línies de bus per la Diagonal té tots els indicadors d’impacte infinitament més positius que el tramvia, excepte un, que l’electrificació de les línies de bus no perjudica tant la mobilitat privada com el tramvia. Per tant, tramvia.
En el seu deliri, Colauers, PSC i ERC estan disposats fins i tot a carregar-se els xamfrans de l’Eixample per fer-hi horts urbans per conrear hortalisses amb perspectiva de gènere només per carregar-se les zones de càrrega i descàrrega de mercaderies que fins ara hi havia i que permetien el funcionament de l’extraordinària xarxa comercial de l’Eixample. Si ara els transportistes s’han d’estar el triple de temps circulant per poder fer la seva feina, i això implica més contaminació i pot provocar el tancament de comerç i d’empreses, i l’acomiadament de treballadors, doncs no passa res, s’ha perjudicat el transport privat que és l’únic important i que guia decisions.
Com dèiem abans, l’extraordinària, sense precedents, despesa en propaganda de l’Ajuntament colauer està abocada a intentar vendre als veïns unes polítiques i una ciutat que cada cop té menys a veure amb la realitat. Fins ara els ha funcionat, però tot sembla indicar que ja no. Fins ara han pogut vendre això dels “eixos verds”, però ara ja la immensa majoria de veïns de l’Eixample saben que per cada carrer “eix verd” n’hi haurà 5 convertits en “eixos infernals”, amb permanent congestió i increment de la contaminació.
Colau i els qui li donen suport (PSC i ERC) fins ara han confiat en la seva habilitat sense precedents de manipulació de la realitat, d’engany permanent. Sí, cal reconèixer que no hi ha cap precedent de tanta capacitat de manipulació, farsa i engany com la que té Colau i les seves polítiques. Una de les manifestacions de tot això la tenim en la seva habilitat per “batejar” les seves polítiques, com per exemple amb això del “pacifiquem els entorns escolars”. Deu ser molt greu la situació, quan hem de “pacificar” entorns escolars. Et preguntes quina guerra o situació crítica requereix aquesta “pacificació”. I quan grates una mica veus que de tots els pares de la canalla d’una escola, no arriba ni a un 5% els qui subscriuen aquestes campanyes de “pacificació”. El 95% restant no creu la cosa sigui que hi hagi cap guerra com per parlar de pacificació, I no representen la majoria, ni de lluny, però sí aconsegueixen “colar” mediàticament això de la “pacificació”, i de tots els discursos de fer entorns segurs pels escolars, en els que es puguin relacionar i jugar, i etc.
I en què consisteix la “pacificació”? Doncs en tallar carrers a trànsit. La “pacificació” tampoc requereix cap majoria veïnal o dels pares dels nens de l’escola, ni cap estudi sobre els seus impactes o diferents alternatives a tallar circulació. Així tenim, p.ex., que per la “pacificació de l’entorn escolar de l’escola Duran i Bas”, al barri de Les Corts, es vol tallar el trànsit del carrer Vallespir entre Travessera i Marquès de Sentmenat, per assegurar un entorn segur als escolars i que puguin sortir de l’escola i jugar i relacionar-se. Curiosament el que no diuen els de la “pacificació” és que la sortida de l’Escola Duran i Bas és a un jardí municipal de més de 6.000 metres quadrats, amb instal·lacions esportives, de joc, descans i passeig. Si l’objectiu fos un entorn segur i relacional, què millor que un jardí preciós de més de 6.000 m2??? Si la sortida és a aquest jardí, per què cal tallar la circulació de cap carrer de la vora? Doncs per res, només per fotre, només perquè l’objectiu últim i únic és fer la vida impossible al transport privat.
És aquesta irracionalitat sectària la que explica que estiguem davant l’ajuntament més despòtic de la història de la ciutat, i sense precedents pràcticament en cap altra administració pública. És aquesta irracionalitat sectària la que explica que el govern Colau i els que li donen suport (PSC i ERC) neguin sistemàticament fer cap estudi previ sobre les seves polítiques i encara menys cap prova pilot o avaluació d’impacte.
Colau, l'Ajuntament de Barcelona que ara gestiona amb el suport del PSC i d'ERC han esdevingut ja un paradigma internacional de la pitjor i més irracional gestió pública, rebutjant explícitament estudis d'impacte i alternatives per a les seves polítiques, proves pilot i avaluacions d'impacte. No conec cap altra administració, a cap altre nivell, que hagi arribat tan lluny, i d'una manera tan descaradament explícita amb la seva irracionalitat com l'Ajuntament Colau (amb PSC i ERC)
