Anàlisi projecció electoral eleccions Europees del 9J a Catalunya i a tot l’estat a partir enquesta CIS

Diumenge dia 9 de juny a tot Europa hi haurà eleccions al Parlament europeu. Dijous passat vam tenir les dades de l’enquesta pre-electoral d’aquestes eleccions europees del CIS.

A diferència d’altres enquestes del CIS, aquesta ens planteja diverses dificultats des del punt de vista de l’anàlisi que a mi m’interessa, que és la projecció electoral i per tant de l’escenari polític, que es fa a Catalunya.

Però també ha estat decebedor que la mostra de l’enquesta és de només 6.434 enquestes, de les quals només 1.234 a Catalunya. Tot i ser la “comunitat” amb un major nombre d’enquestes, només superada per Andalusia (1.453 enquestes), és una xifra que tècnicament sí podem considerar representativa, però molt baixa. Pensem que la pre-electoral del CIS de les passades eleccions al Parlament de Catalunya tenia una mostra de 8.000 enquestes.

Tanmateix, atès que no hi haurà cap altra enquesta millor que aquesta del CIS, he cregut que valia la pena intentar veure què ens expliquen les dades no subjectes a biaixos mostrals. Però com deia abans, el problema és que el CIS ens permet creuar la intenció de vot en funció de variables sociodemogràfiques com l’edat, el sexe, el nivell d’estudis, la feina, la ideologia o la religiositat... però no ens permet tenir les dades a nivell de “comunitat autònoma”. Ja sé que a les eleccions europees la circumscripció és única, estatal, però permetre creuar per totes aquestes variables i no per comunitat autònoma és un autèntic despropòsit, que no crec sigui casual.

Així, sense tenir les dades a nivell d’intenció de vot a Catalunya, la dificultat analítica era molt gran, atès que, per analitzar el vot independentista, tenim que ERC concorre a aquestes eleccions amb forces com Bildu (Euskal Herria) o BNG (Galícia), per tant sense tenir intenció de vot a la proposta electoral d’ERC, Ahora  Repúblicas, a nivell de Catalunya o d’Euskadi o de Galícia, sinó una única dada estatal, el que fa complicat analitzar l’evolució del vot d’ERC a les europees a Catalunya. En el cas de Junts és una mica més fàcil, atès que la seva candidatura, tot i tenir suports de les Illes i del País Valencià, i voler projectar una visió de proposta de Països Catalans, el cert és que el seu vot bàsicament està a Catalunya, per tant podem veure millor, més clarament, la seva projecció.

Pensant a veure com podia superar aquesta dificultat de no tenir dades a nivell de CAT, per analitzar la projecció de vot de les forces independentistes, vaig pensar fer-ne un acostament gràcies al creuament de vot entre el record de vot a les darreres eleccions generals (2023) i la intenció de vot a les europees, que sumat a l’anàlisi entre record de vot a les darreres europees 2019 i actual intenció de vot, i tenint en compte els vots i percentatges de vots en totes aquestes eleccions... ens permet una crec que interessant aproximació. I és el que faré en aquest article.

I ja que m’hi poso, també faré una pinzellada de com veig les coses a nivell estatal.

I em sembla valia la pena fer-ho perquè, un cop més, no comparteixo la projecció de vot, electoral, política, que efectua el CIS, que recordem va dir guanyaria el PSOE, clarament pel davant del PP, després VOX repetint resultats, després Sumar i Podemos, que totes dues formacions obtindrien representació a Europa, una ERC, amb la seva coalició amb Bildu i BNG que podria repetir resultats o perdre un diputat, un Junts que quedaria pel darrere i també perdria 1-2 eurodiputats i un Cs en debacle però que encara podria tenir algun eurodiputat. Discrepo bastant d’aquestes projeccions del CIS. En la part final de l’article ho analitzaré.

1. Projecció electoral de l’independentisme a les eleccions al Parlament europeu del proper 9J

Per situar la projecció i evolució tendències de vot que podem extreure de l’enquesta del CIS recordem un moment quins van ser els resultats de les anteriors eleccions europees del 2019 a Catalunya:

•     Van ser potser les últimes eleccions abans de l’esclat de la crisi electoral de l’independentisme, des de llavors l’independentisme no ha deixat de perdre vots.

•      Junts, encapçalats pel President Carles Puigdemont, va tenir un extraordinari resultat, amb 987.149 vots, mentre que ERC, amb Oriol Junqueras al capdavant va quedar lleugerament pel darrere de Junts, però també amb un gran resultat, amb 733.401 vots a CAT.

•    Junts es presentava en solitari, i va obtenir 3 eurodiputats. ERC ja es presentava en coalició amb forces basques i gallegues, fet que també els va permetre obtenir 3 diputats

•     En el cas de Junts el 97% dels vots d’aquelles eleccions (recordem que la circumscripció és estatal) els va obtenir a Catalunya. En el cas d’Ahora Repúblicas (ERC+Bildu+BNG), del seu total de vots a tot l’estat, el 58,5% els va obtenir ERC a Catalunya.

Doncs bé segons el CIS Ahora Repúblicas, que va tenir el 5,58% dels vots el 2019, ara tindria entre un 3,9% i 5% dels vots, uns percentatges que els situarien entre 2 i 3 eurodiputats (ara en tenen 3).

Si només mirem el creuament de record de vot a les europees 2019 i l'actual intenció de vot, això que projecta el CIS podria ser una projecció amb certa solidesa, atès que la coalició conserva una alta fidelitat de vot, del 68,9%, i té algunes fugues declarades, però també algunes captacions de vot d’altres formacions.

El problema està en què si no tenim altres dades no podem veure com es mantenen i projecten les diferents formacions que integren la coalició d'ERC d'Ahora Repúblicas a les seves “comunitats”, i per tant, ens falta perspectiva.

I perspectiva és justament el que obtenim quan agafem les dades de record de vot a les generals del 2023 i veiem com es projecten en intenció de vot en aquestes europees. A les generals ERC es va presentar només a Catalunya, per tant podem creuar el seu vot de no fa ni un any amb la projecció de vot aquest 9J, que tot i ser eleccions diferents, ens pot permetre tenir un zoom valuós sobre el comportament de l’electorat d’ERC.

I el primer que veiem és que entre els votants d’ERC a les generals 2023, només un 51,4% diuen ara votaran ERC a les europees. La fidelitat de vot d’Ahora Repúblicas passa d’un 68,9% quan ho mirem arreu estat i amb tots els socis, a un 51,4% quan ho mirem només a Catalunya.

I això encara té un altre factor que hem de tenir en compte, i és que mentre a les europees 2019 ERC va tenir 733.401 a les generals 2023 en va tenir 462.883.

En relació a la resta de socis d’ERC, veiem com el comportament del seu electorat és molt diferent, i la fidelitat de vot a Bildu és del 82% i al BNG del 73,4%, molt superior en tots dos casos al 51,4% d’ERC.

Tenint en compte el pes demogràfic i de cens electoral de Catalunya, en relació a País Basc i Galícia, i totes aquestes dades comparatives i evolutives que he posat damunt la taula, a partir de la mateixa enquesta del CIS i dels anteriors resultats electorals, a mi em costa molt de veure que Ahora Repúblicas estigui en condicions de repetir els resultats de les europees del 2019 o de baixar només una mica i perdre només un eurodiputat. Jo diria que atenent a totes aquestes dades la davallada en vot d’Ahora Repúblicas a Catalunya pot ser superior a la que ha projectat el CIS. D'alguna manera crec que ERC en aquestes eleccions europees també patirà la davallada que ja ha tingut en tot aquest cicle electoral a totes les eleccions (generals, municipals i catalanes).

Pel que fa a Junts el CIS li projecta una davallada significativa, en percentatge de vot i en escons, però un cop més, no ho veig igual que el CIS. Sembla evident que en cap cas Junts està en condicions de repetir els extraordinaris resultats que va tenir el 2019, però no veig que la davallada sigui com la que projecta el CIS.

Com ja hem vist, la candidatura de Junts és de Catalunya, per tant projectar la seva evolució és una mica més “fàcil”. El primer que veiem és que un 69,4% dels que van votar Junts aquell 2019 es mantenen fidels en la seva intenció de vot. Estem per tant davant una fidelitat de vot alta. L’anàlisi del creuament anteriors europees i actual intenció de vot ens permet veure un parell de dades que expliquen molt bé l’excepcional resultat de Junts el 2019 i l’actual situació.

Les eleccions europees del 2019 es van celebrar el mateix dia que les eleccions municipals. A totes les meses electorals hi havia dues urnes, la del vot a les europees i la del vot a les municipals. Doncs bé, el resultat de Junts és tan excepcional aquell 2019 que, en dues eleccions celebrades el mateix dia, a les europees Junts va treure més de 400.000 vots dels que va treure a les municipals, mentre que ERC a les municipals en va treure gairebé 100.000 més que a les europees.

Aquesta excepcionalitat ara no es dona. I per tant la candidatura de Junts que encapçala Toni Comín en cap cas s’acostarà als resultats de Junts a les europees del 2019. D’entrada ja tenim un significatiu 10.3% de votants Junts europees 2019 que ara diuen votaran ERC, votaran Ahora Repúblicas, fet que evidentment podria ajudar una miqueta a frenar la davallada electoral d’ERC, de la mateixa manera que expressa aquella excepcionalitat del 2019, quan fins i tot militants d’ERC i apoderats als diferents col·legis electorals van votar ERC a les municipals i Puigdemont a les europees. Això va passar, i això no es repetirà. No estem en aquella excepcionalitat.

A favor de Junts també tenim que si mirem l’evolució del comportament dels seus votants les generals 2023, veiem que la fidelitat de vot, malgrat tot el que ha passat, és altíssima, del 79,6%.

Per acabar explicant la situació de Junts, que d’alguna manera també reflecteix la situació del país i de l’independentisme, dues dades:

•     En el creuament record de vot europees 2019 i intenció de vot aquestes europees Junts té el major percentatge d’indecisos de totes les formacions, del 15,3%. No té vot cap a l’abstenció. I aquest percentatge d’indecisos tampoc no és res extraordinari, però sí és significatiu. Hi ha gent que dubta, tot i que la dada rellevant és que 7 de cada 10 diuen volen seguir votant Junts.

• En el creuament record de vot generals 2023 i intenció de vot d’aquestes europees la fidelitat de vot dels votants de Junts és altíssima, del 80%, com hem vist. I això, aquest 80% també té la seva rellevància, ja que des del mateix endemà de les eleccions generals el plusquamperfectisme indepe ha estat fent discursets que tot el que es feia era una presa de pèl, era una traïció, era el ptijor que es podia fer, etc etc. Doncs bé, més enllà d’aquests cercles plusquamperfectistes, la immensa majoria del votant de Junts a les generals del 2023 avalen el que està fent Junts. Ho dic per contextualitzar.

En definitiva, i valorant situació de l’independentisme de cara a les eleccions europees, crec que com a moviment seguirem perdent una mica de força, de manera més intensa en el cas d’ERC que en el cas de Junts. No es repetiran els resultats del 2019. El desgast hi és, i curiosament els que més se n’alegren són els enemics de la independència de Catalunya i els plusquamperfectistes indepes.

2. Projecció electoral dels resultats a nivell estat espanyol

Com ja he dit abans, tampoc veig per enlloc la projecció de vot que el CIS efectua a nivell espanyol i dels partits espanyols.

•     El PSOE es manté sòlid, però crec que en cap cas està en condicions de guanyar aquestes eleccions. La principal fortalesa del PSOE és aquest 74,8% de fidelitat de vot que té en relació als seus votants de les europees 2019 i del 76,6% en relació a les generals del 2023. És a dir, tota la turra de l’atac mediàtic i polític contra Pedro Sánchez, pels seus acords amb el bloc indepe al congreso (ERC, Junts, Bildu, BNG) i, sobretot, per la llei d’amnistia, una turra a la que s’hi van sumar personalitats rellevants del PSOE com Felipe González o Alfonso Guerra, no està desgastant al PSOE, els seus electors, de manera molt clara (3 de cada 4), es mantenen fidels. Pràcticament no té fugues significatives cap a cap altre espai, tot i que sí té també un percentatge significatiu d’indecisos. I a aquesta fidelitat de vot cal afegir-hi que rasca percentatges significatius d’altres formacions, com aquest 18% d’antics votants podemitas/sumar, entre un 14% i 19% d’Ahora Repúblicas (europees 2019) i d’ERC (generals 2023)

•  El PP, que el CIS situa darrere PSOE, al meu entendre es projecta clarament com el guanyador de les eleccions europees del 9J, i amb bastanta claredat. Què em fa pensar això? El PP té, a l’igual que el PSOE, una alta fidelitat de vot, entre el 72,2% i el 75%, i només presenta una mínimament significativa, fuga de vots... cap a VOX. Així, veiem com hi ha un 13,7% de votants PP a les europees 2019 que ara diuen votaran VOX i un 5,3% de les generals 2023 que ara també diuen votaran VOX. Però el fet clau en la projecció electoral del PP és que és el gran beneficiari de la desaparició de C’s. Ciutadans va quedar tercera força política les europees 2019, amb gairebé 3 milions de vots. Doncs bé, ara un 45,8% d’aquests antics votants de C’s, gairebé un milió i mig, votaran al PP. A més a més un 17,7% dels votants VOX a les europees 2019 i un 13,6% de les generals, ara també votaran PP. Sumat a un percentatge petit, però que pel volum de vot del PSOE té impacte, de vot cap al PP, tot plegat em fa pensar que el resultat del PP serà millor del que pronostica el CIS, i quedarà pel davant del PSOE, tal i com ja va passar a les generals 2023

• El que tampoc entenc del CIS és perquè no deixa clar que C’s desapareixerà, que no té cap opció d’obtenir representació. C’s fou, com ja hem vist, la 3a força política a tot l’estat a les europees del 2019, amb 8 escons i el 12,2% dels vots. Ara el CIS els projecta una patacada important (1,8/2,6 % vots i 1-2 diputats), però no la seva desaparició. Tampoc hi estic d’acord perquè no sé d’on surten aquests vots a C’s com per mantenir mínima representació. El candidat Cañas l’altre dia, en un d’aquests patètics discursos d’aquest personal deia que C’s es mantindria, estaria al Parlament europeu i això seria l’inici de la recuperació de C’s. Només un 16,4% dels votants de C’s el 2019 ara diuen els continuaran votant, mentre que un 46% té decidit votar PP, un 6,3% a VOX i un 6,1% a PSOE. Jo crec que C’s desapareixerà, no té opcions d’obtenir representació, excepte alguna carambola com una davallada monumental de la participació.

• Podemos a les europees del 2019 fou la quarta força amb uns dos milions de vots. Però resultat de les eleccions generals 2023, en que Podemos formava part de Sumar, es va produir la trencadissa, i ara Sumar i Podemos es presenten per separats. També en aquestes europees del 9J 2024. El CIS projecta un Sumar guanyador en aquesta disputa amb Podemos, amb més vots i escons, que sumats podrien igualar o fins i tot superar +1 als escons al parlament europeu que van tenir el 2019 anant junts. Jo no ho sé veure. El vot d’aquest espai de les europees del 2019 té una fractura radical: la majoria, 34,1% votarà Sumar, seguit d’un 29,2% que votaran Podemos, però també amb un 18,4% que votaran PSOE. I evidentment ni Sumar ni Podemos rebran vots de ningú. Si mirem les últimes eleccions, les generals del 2023, la diferència entre Sumar i Podemos és més intensa: un 34,8% votaran Sumar, però ja només un 23,2% Podemos (11 punts menys), i es confirma aquest 18% que votaran PSOE. La fractura d’aquest espai els deixa amb poc més de la meitat de vots que tenien. Perdran força, Sumar entrarà sense problema, però Podemos tot i que està en condicions de fer-ho, no és segur. Dependrà de la participació...

3. La meva visió/valoració política

Les eleccions europees del 9J crec que des del punt de vista de l’independentisme, seguiran projectant retrocés, pèrdua de suports i força.

En el cas d’aquestes eleccions europees és, per a mi, doblement negatiu:

•     La projecció internacional de la nostra causa és absolutament decisiva en la nostra lluita. Que als ulls de tot el món l’independentisme deixi de ser la força majoritària al nostre país (eleccions al Parlament) i ara també l’independentisme perdi suports i força al Parlament europeu és extraordinàriament negatiu per al nostre moviment, per a les nostres aspiracions.

•  Però al meu entendre també és negatiu perquè crec que tots els eurodiputats independentistes al Parlament europeu han fet una molt bona feina. Com sempre, en el cor desfet del nostre moviment, la divisió caïnita, que ho està devastant tot. Però fins i tot així, jo crec que tots els eurodiputats independentistes que hi ha hagut al Parlament europeu aquesta legislatura, tant els de Junts com els d’ERC, han fet una molt bona feina. I em sap greu, cadascú des del seu posicionament polític, no els hi reconeguem i no es pugui seguir fent la feina que han fet, o que ho hagin de fer amb menys força.

•  Davant d’això, l’unionisme es disputarà entre ells només qui lidera la victòria segura i l’afebliment de l’independentisme, fet que hem d’entendre tots perjudica greument les nostres opcions.

•  Mentre escrivia aquest article s’ha esdevingut un vergonyós bloqueig al nou secretariat nacional de l’ANC a l’elecció de Lluís Llach com a nou President de l’entitat. Lluís Llach ha estat el més votat pels socis de l’Assemblea i té un amplíssim suport al secretariat, superior al 50%, però la normativa ANC estableix el suport ha de ser de 2/3 dels secretaris. Un grupet absolutament minoritari, sense cap opció ni proposta, però suficient per bloquejar elecció del nou President, ho estan fent. I tot sembla que la minoria de bloqueig seria la venjança dels partidaris que l’ANC impulsés una llista cívica, proposta que fou rebutjada per la majoria dels socis.

•  La fractura i divisió interna que tantíssim mal ens ha fet està essent acompanyada, aquests últims anys, del malèfic esclat dels plusquamperfectes, que tot ho saben, que no han fet mai res, i per això tot ho han fet bé, mentre la resta, els que no són ells, tot ho fem malament, tots som uns traïdors, uns processistes que ni tan sols no som independentistes, perquè només ho són els qui ells diguin que ho són. No proposen res, només volen destruir-ho tot. Només volen fer tot el mal possible als altres.

•  I per què no proposen res? Doncs perquè els que se surten del guió del “tots els que no són jo ni estan amb  mi són uns processistes traïdors que cal destruir”, i s’atreveixen a posicionar-se a l’escenari polític i electoral amb alguna proposta, doncs... Graupera i Ponsatí: 13.759 vots, un 0,44%

•  El moviment independentista, amb tots els seus partits (ERC, Junts i CUP) i amb la societat civil (ANC, Òmnium...), necessita urgentment iniciar un procés tan silenciós i discret com sigui possible, de refer ponts i confiances, de fer desaparèixer del mapa tot aquest caïnisme, tota aquesta divisió interna que ens està portant a l’autodestrucció. Ens necessitem tots, i si no hi som tots la independència mai no serà possible. Refer ponts, restablir confiances i treballar per arribar a un diagnòstic compartit del que ha passat i com ha estat, del molt que hem fet bé i també del que hem fet malament, fins i tot imperdonablement malament, com a pas imprescindible per poder-se adreçar a tota la base independentista, a tot el moviment independentista, reconeixent les coses, compartint errors i encerts, recuperant la tan necessària credibilitat i confiança per poder-nos posar de nous a treballar plegats amb una estratègia compartida. Fins aconseguir-ho.

Eleccions 12M: resultats electorals, enquestes, anàlisi de l’evolució del vot independentista (vot a altres opcions i abstenció) i terraplanisme Hard Rock

Ahir diumenge 12 de maig va haver-hi les eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats han estat decebedors per a l’independentisme, atès que l’unionisme, liderat pel PSC, ha guanyat clarament les eleccions, en nombre de vots i diputats. El 2017, amb la més alta participació en unes eleccions al Parlament de Catalunya, l’independentisme (Junts, ERC i CUP) van guanyar en nombre d’escons, però no en nombre de vots. El 2021, però, l’independentisme va guanyar per primera vegada en nombre de vots i en nombre d’escons.

Aquest 2024 l’unionisme ha guanyat en nombre de vots i d’escons. I la premsa internacional ja s’ha fet ampli ressò d’aquesta derrota de l’independentisme, que, evidentment, té unes conseqüències molt negatives per a la nostra causa i aspiracions.

D’aquestes tres eleccions les del 2017 i les del 2021 es van desenvolupar en dos contextos molt excepcionals. La temptació de fer comparativa dels resultats amb les eleccions del 2024 és del tot comprensible, però alhora caldria anar molt en compte amb treure’n certes conclusions, perquè si no es contextualitzen, ens poden portar a visions equívoques o, directament, equivocades.

En aquest article volia comentar els resultats de les eleccions del 12M bàsicament amb tres enfocaments:
-    el primer fent un repàs de com ha anat el tema enquestes i resultats electorals, perquè crec val la pena posar en valor la feina ben feta, però també criticar les coses estranyes que hi ha hagut, i que ja vaig explicar en articles precedents, bàsicament els incomprensibles biaixos i conclusions de les enquestes del CEO i del CIS.

-    El segon analitzant l’evolució del vot del bloc independentista en aquestes tres eleccions, del 2017 al 2024. Quin ha estat el vot del bloc independentista (Junts, ERC i CUP), com ha evolucionat? Quin vot manté el bloc independentista del seu màxim assolit el 2017? El que no ha mantingut aquest bloc, sabem què se n’ha fet? Ha anat cap a altres formacions? Ha anat tot a l’abstenció? Com contextualitzem l’excepcionalitat de les eleccions del 2017 i del 2021 en el vot indepe i en el vot unionista?

-    El Hard Rock com a projecció dels elements més delirants en l’escenificació d’unes estratègies i discursets polítics terraplanistes i del seu brutal xoc amb la realitat.

1.    El que vam preveure analitzant enquestes pre-electorals i els resultats electorals del 12M i l’evidència de que allò que en algunes enquestes ja ens va semblar molt estrany, a la vista dels resultats electorals veiem que era MOLT estrany.

Crec que l’anàlisi que vaig fer de les enquestes que aquestes setmanes prèvies a les eleccions vam tenir s’ha confirmat amb els resultats de les votacions d’ahir. Vam parlar de tendències clares, i s’han confirmat:

• que el PSC estava al capdavant, que creixia, i que difícilment perdria aquesta posició. I així ha estat. El PSC ha estat el clar guanyador de les eleccions, en vot i escons. I s’ha situat en la franja alta de les forquilles que projectaven les enquestes, amb aquests 42 diputats.
• Junts, tal i com ja vam dir que les enquestes manifestaven amb total claredat, ha estat la segona força més votada i amb més diputats, però, com també vam dir, no ha pogut entrar a disputar la victòria al PSC. Era molt difícil i no ha estat. I de fet Junts s’ha situat en la franja mitjana-baixa del creixement que es veia tindria, amb 3 diputats més.
• Els resultats d’ERC també han confirmat el que assenyalava a la vista de les tendències que analitzava a les enquestes, ha quedat en tercer lloc, trencant, per pèrdua clara de suports, l’empat tècnic que amb Junts mantenia a les eleccions del 2017 i 2021. La caiguda de vot i de diputats d’ERC ha estat, però, superior a la prevista, s’ha situat en l’extrem amb més impacte negatiu de les forquilles de les enquestes, perdent fins a 13 diputats en relació als que tenia el 2021.
• Com també es veia a les enquestes, el PP ha confirmat la seva recuperació, però ho ha fet amb més força de la que es percebia, i quedant pel damunt de VOX.
• VOX ha mantingut el suport que va obtenir el 2021, creixent una mica en vot però amb el mateix nombre de diputats, liderant el bloc d'extrema dreta racista i xenòfoba al Parlament.
• Els Comuns, com també havíem analitzat, han perdut suports, en vots i en diputats, passant de 8 a 6, però en relació a la clara tendència a a baixa que es percebia, s’ha quedat en la franja de menor impacte. En qualsevol cas, els responsables de l’avançament electoral són uns dels perjudicats.
• La CUP, tal i com també vam analitzar, ha confirmat la pèrdua de suports, en aquest cas, però, amb una davallada superior a la pronosticada. Les últimes enquestes feien pensar que la campanya de la CUP podia haver revertit la pèrdua de suports que s’evidenciava a les primeres, però no, la CUP ha acabat perdent molts vots i 5 dels 9 diputats que tenia, quedant-se només amb 4
• L’altra formació d’extrema-dreta racista i xenòfoba que també concorria a aquestes eleccions, Aliança Catalana, també, tal i com vam predir, i gràcies a que la participació a les eleccions no ha superat el 60% ha aconseguit entrar al Parlament amb 2 diputats. Les enquestes ja marcaven que estaven en condicions d’obtenir representació, però que finalment dependria de quina fos la participació, de manera que per sota del 60% les seves opcions s’incrementaven molt, i per sobre del 60% baixaven.
• Ciutadans, com també totes les enquestes avançaven, s’ha fotut una nata monumental i evidentment no ha obtingut cap diputat, ha quedat fora del Parlament. S’ha acabat.
• I per acabar aquest petit repàs, també tal i com amb absoluta contundència, sense cap mena de dubte, vam veure a totes les enquestes, i així ho vam explicar, aquest nou invent del sr. Graupera, això de “Alhora”, se suma a la llarga llista de fracassos del sr. Graupera. No és que no hagi obtingut, com era evident que no tenia, cap opció d’obtenir representació parlamentària, el tema és que els seus resultats han acabat sent tan ridículs que han quedat per sota del que totes les enquestes visualitzaven. Vam assenyalar que es movien en una franja de vot del 0,6% o 0,7% i s’han quedat en el 0,44%, amb uns tretze mil vots a tot el país, vint mil vots per sota del PACMA.

O sigui que sí, que crec puc dir que vaig saber llegir –i explicar en els diferents articles que vaig escriure- els resultats que projectaven les enquestes...

Però sí d’una cosa estic més satisfet és d’haver identificat com a molt i molt estranyes les dades de l’enquesta pre-electoral del CEO i de la segona pre-electoral del CIS, quan totes dues van situar, amb grans titulars, un empat tècnic entre Junts i ERC. 

Vaig dir que no ho entenia, que no podia entendre aquelles projeccions tan estranyes que efectuaven, amb tants biaixos com vaig analitzar tenien. Vaig dir que jo no veia aquell “empat tècnic” entre ERC i Junts que va concentrar tota l’atenció mediàtica. Vaig explicar com, rascant les dades i superant els més que evidents biaixos demoscòpics, no es veia enlloc, de cap manera, aquest empat tècnic, perquè Junts creixia clarament i ERC, encara més clarament, perdia suports.

I així ha estat. L’empat tècnic del CEO i del CIS han estat aquests 15 diputats de diferència que Junts ha tret a ERC. És molt fort. Algú va dir que els que criticàvem les dades tan estranyes del CEO i del CIS, i dèiem que no vèiem enlloc aquell empat tècnic, semblàvem “xammams” analitzant les enquestes... En fi. Content d’haver-vos-ho pogut explicar, i amb encert.

2.    L’evolució del vot independentista les tres darreres eleccions (de 2017 a 2024): el vot que es manté al bloc independentista (Junts, ERC i CUP) i el vot que s’ha perdut, ja sigui cap a altres opcions polítiques, ja sigui cap a l’abstenció... 

El 21D del 2017 l’independentisme assoleix el seu màxim vot en tota la història a unes eleccions al Parlament de Catalunya, amb 2.079.340 vots. Aquelles van ser unes eleccions absolutament excepcionals, convocades després de la repressió que seguí a l’1 d’Octubre i de l’aplicació del 155. En aquell context repressiu i de profunda polarització política a tots els nivells al nostre país, la participació fou la més alta de la història, arribant al 79%. Una participació tan excepcionalment alta en un moment tan dur de la nostra història és el que explica aquest vot de més de dos milions de votants a les opcions polítiques del bloc indepe (Junts, ERC i CUP). Però la mobilització també fou excepcional en el bloc unionista, que arribà als 2.228.421 vots. Aquell 21D 2017 el bloc indepe i el bloc unionista van assolir el seu nombre màxim de vots mai assolit abans i mai més assolit després, en una evidència clara de l’excepcionalitat del moment.

Les següents eleccions foren el 14F del 2021, i també foren absolutament excepcionals, però per un altre motiu que no tenia res a veure amb el del 2017: les eleccions es van celebrar en plena pandèmia del COVID. I vam passar de la participació més alta a la participació més baixa, de només el 51,29%. En aquest context el bloc indepe passà de 2.079.340 vots a 1.443.773 vots, i el bloc unionista de 2.228.421 vots a 1.366.291 vots.

El bloc indepe, en aquest context 2021 marcat pel COVID s’hi va deixar 635.567 vots, va tenir un 30,5% menys de vots, mentre que el bloc unionista s’hi va deixar 862.130 vots, va tenir un 38,7% menys de vots, 7 punts més de pèrdua de vot que el bloc indepe.

Era evident que en el bloc indepe hi havia moltes crítiques fruit del desencís i frustració per com el moviment havia col·lapsat després que l’1-O no es poguessin assolir els resultats. I és evident que entre el vot perdut del bloc indepe hi devia haver abstenció conscient, com a resultat de posicionament polític. Però encara era més evident, perquè l’abstenció encara fou més important al bloc unionista, que el COVID era el que havia marcat aquella baixa participació.

Però això, intencionadament, mai ho van explicar tots els que volen fer de l’abstenció la seva arma política i, descontextualitzada (havia estat superior l’abstenció unionista), fou usada com a arma llancívola contra els que ells en diuen “processistes”.

Ahir, a les eleccions de 12M 2024 el vot del bloc independentista (Junts, ERC i CUP) ha estat, amb resultats encara provisionals (falta un 0,5% de vot per escrutar) de 1.229.881 vots, mentre que el vot del bloc unionista ha estat de 1.668.373 vots, amb una participació del 57,94%, 6,65 punts superior a la del 2021, però 21 punts inferior a la del 2017.
En relació al 2017 aquest 2024 el bloc indepe ha perdut 849.459 vots, mentre que el bloc unionista hauria perdut 560.048 en relació al 2017, però n’hauria guanyat 332.082 en relació al 2021, mentre que el bloc independentista, en relació al 2021 n’hauria perdut 213.892.

És evident que el descens de la participació i del vot als dos blocs el 2021 presenta pautes i comportaments similars, fet que ens fa pensar en la influència del COVID i, alhora, en l’impacte de l’afebliment de la polarització política del país que va haver-hi el 2017. 

Però és igualment d’evident que aquest 2024 el comportament polític en els blocs unionista i independentista no ha estat el mateix. El bloc unionista recupera vot, i l’independentista en perd. 

Aquest 2024 es visualitza amb claredat la crisi en el bloc independentista, que en un context de major participació, encara perd vots, mentre els unionistes en recuperen. 

La pèrdua de vots del bloc indepe ha estat aprofitada per molts com a argument determinant de que és un vot que ha anat, de manera conscient i militant, a l’abstenció, com a forma de protesta contra els partits que ells en diuen processistes.

I així és com aquests 800 mil vots que en relació al 2017 no han tingut, han perdut, els partits del bloc independentista, són atribuïts, sense cap mena de dubte, tots a l’abstenció, a una abstenció plenament conscient. I són situats com el gran baluard de la resistència independentista, el gran èxit, perquè l’abstenció fa caure “Vichy” (sic) i això, ni que no votem res ni a ningú, ens apropa a la independència.

El bloc independentista (Junts, ERC i CUP) ha mantingut el 60% del vot màxim que va tenir aquell 21D 2017. 

Però un 40% del vot que aquest bloc indepe va tenir el 2017 no l’ha mantingut.
La cosa fàcil és dir “és abstenció independentista, perquè ningú no ha deixat de ser independentista, i com els partits indepes no generen cap confiança, s’abstenen”.

Crec que val la pena analitzem una mica algunes dades per veure què ha passat amb aquest vot indepe que tenia el bloc indepe el 2017 i que no té el 2024. Segur que és homogeni? Tot respon als mateixos referents polítics i de crítica política? 

Veiem-ho, perquè potser no és tan homogènia la cosa, i fem-ho analitzant-ho des de dos punts de vista: el primer observant si hi ha hagut o no transvasament de vot del bloc independentista cap a altres opcions polítiques i el segon observant l’evolució del suport a la independència i el seu impacte en l’abstenció

Hi ha hagut transvasament de vot del bloc independentista cap a altres opcions polítiques? 

Sí:

Del 2017 al 2024 el bloc independentista ha deixat de tenir 850.000 vots dels que va tenir. Però no tots han anat a l’abstenció. Aquest 2024 podem veure amb claredat el transvasament de vot del bloc independentista cap a dues diferents opcions polítiques:

• El transvasament de vot del bloc independentista cap a l’extremadreta racista i xenòfoba d’Aliança Catalana. Dels 118 mil vots d’aquesta formació racista un 5% ha vingut de VOX, però la resta, el 95% del seu vot, ha vingut d’antics votants independentistes, tant de Junts com d’ERC i la CUP. És a dir, uns 112.000 vots que abans votaven per la independència ara han votat alineant-se amb el bloc de l’extremadreta racista i xenòfoba.
• També és perceptible i perfectament identificable un transvasament de vot del bloc independentista al PSC, d’uns 75.000 vots, bàsicament provinents d’ERC, però no únicament, també hi ha una mica de vot provinent de Junts.

Així doncs tenim identificats uns 187.000 vots del bloc independentista que ara estan votant altres opcions polítiques, el que deixa la bossa de vot indepe que s’ha perdut des del 2017 i que pot estar a l’abstenció en uns 663.000 vots. Continua essent un volum altíssim de votants del bloc indepe que ara s’abstindrien per motius polítics, i que si es mobilitzés en un únic sentit esdevindria la segona força política del bloc indepe, només pel darrere de Junts i els seus 674.896 vots d’aquest 2024. 

Des d’aquesta perspectiva si aquesta abstenció, tot i no ser els més de 800 mil que els propagandistes indiquen, fos homogènia, seria al voltant del 34% del vot que va tenir el bloc indepe el 2017. Però... és realment homogènia? 

Per defensar la seva homogeneïtat des del propagandisme abstencionista es diu que ningú ha deixat de ser indepe, i per tant tema tancat. Però això potser no és ben bé així.

Fixem-nos en una dada absolutament clau: el 2017 el suport a la independència se situava en el 49%, mentre que el no a la independència estava en el 43%. Quan hi va haver les eleccions del 2017, amb el màxim de vots de l’independentisme, aquest era el posicionament social i polític davant la independència. Però aquest 2024 el suport a la independència ha seguit la tendència baixista dels últims anys, situant-se en el 42%, mentre que els contraris a la independència s’han situat en el 51%.

Els que volen la independència han passat de ser el 49% a ser el 42%, set punts menys, mentre que els contraris a la independència han passat del 43% al 51%. És a dir, no és ben bé cert que ningú hagi deixat de ser independentista. Sí que hi ha un volum no menyspreable de persones que abans estaven amb la independència i ara no. I això ho traslladen als seus posicionament polítics. El 2017, en aquell context d’unitat, de fermesa, de credibilitat i d’il·lusió col·lectiva, la independència és quan més suports té i els partits indepes quan més vots tenen. 7 anys després una part d’aquells que estaven amb la independència, ara no ho veuen, ara diuen que no. Les raons poden ser moltes. No hi entraré, però hi són.

Per tant hem d’aplicar també sobre el vot que del 2017 al 2024 ha perdut el bloc indepe, aquest impacte de votants que han passat de voler la independència a no voler-la, i això situa finalment l’abstenció independentista que del 2017 al 2024 s’ha generat en uns 573.661 votants. Que és una xifra molt i molt important, però que no són ni els 800.000 que habitualment s’assenyalen ni molt menys el milió que també hi ha qui fa córrer.

En resum, del 2017 al 2024 el bloc independentista (Junts, ERC i CUP) han mantingut un 60% del vot màxim que aquest bloc va tenir. Un 9% d’aquell vot màxim del bloc indepe s’ha transvasat a altres opcions polítiques, bàsicament a l’extremadreta racista i el PSC. I, finalment, un 27,6% d’aquell vot indepe del 2017 ara no vota, s’absté, i és l’abstenció independentista.

I una última observació sobre aquest impacte en la pèrdua de vot en el bloc independentista. Sovint generalitzem, perquè hi és, la pèrdua de vot del 2017 al 2024, a les tres formacions polítiques d’aquest bloc independentista, però el cert és que l’afectació no és la mateixa, i la generalització és injusta. Globalment el bloc indepe ha perdut un 40% del vot que va tenir el 2017, però quan ho mirem per cadascun dels partits que integren aquest bloc veiem que l’impacte no és el mateix: Junts ha perdut un 28,8% dels seus votants, ERC un 54,36% i CUP un 34,51%. 

3.    El Hard Rock com a evidència del deliri argumental i polític en el que està instal·lat el nostre país 

Per acabar, em permetreu que avui no entri en els escenaris polítics que han projectat els resultats de les eleccions d’aquest 12M, ja hi entraré, amb la intensitat que cal, en un altre i proper article. Avui si us plau deixeu-me que acabi compartint amb vosaltres el que jo considero és una de les més delirants situacions polítiques, amb tot l’argumentari de xaladura que des del primer moment acompanya el tema, i les conseqüències demencials que ha tingut.

Sí, estic parlant de tot això del Hard Rock.

No entraré en els arguments a favor o en contra. És un projecte que des del primer dia ha tingut detractors, però també és un projecte que s’ha estigmatitzat, ridiculitzat i condemnat com el pitjor dels mals possibles al nostre país, amb una vomitera de demagògia i una incapacitat dels seus defensors de visualitzar els elements transformadors i les oportunitats que implicava.

Però al cap i a la fi estem parlant d’una cosa demencialment magnificada. Sí, un macroprojecte, però com ja havíem tingut Port Aventura. Un macroprojecte amb impacte al territori, i sobre la població d’aquest territori, però en cap cas un projecte que faria col·lapsar el país, l’economia, el turisme, el territori, la natura, les reserves d’aigua. 

Comuns i CUP van convertir el Hard Rock en una mena d’amenaça destructiva com la que podia tenir un meteorit. Comuns i CUP van convertir Hard Rock en el meteorit. 

I per a aquests dos grups, Comuns i CUP, tot girava al voltant d’aquest meteorit, del Hard Rock. Era tan destructiu que tot havia de girar al voltant del Hard Rock, magnificant-ho en termes d’impacte fins aquest deliri de meteorito en el que es van instal·lar Comuns i CUP, i que fou suficient per deixar el país sense el pressupost més expansiu de la seva història.

El 9 de maig, la líder dels Comuns deia “l’única garantia al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per aturar el Hard Rock és el vot als Comuns”.

La CUP va proposar als Comuns crear un “dic de contenció” contra el Hard Rock, perquè està portant Catalunya “a la destrucció” i va demanar “llençar el Hard rock a la paperera de la història”.

Doncs quines coses, vet aquí que els Comuns i la CUP, que demanaven el vot per aturar el Hard Rock, ... s’han quedat sense representació per Tarragona. 

Tant la CUP com els Comuns tenien un diputat escollit a la circumscripció de Tarragona a les eleccions del 14F del 2021, i aquest 12M del 2024 CUP i Comuns s’han quedat a zero. Entre CUP i Comuns han perdut més de 7.000 vots i el diputat que tant CUP com Comuns tenien per Tarragona. 

I encara més curiós és, oi, que el partit que sempre ha fet defensa desacomplexada del Hard Rock, el PSC hagi tingut 25.000 vots més que a les anteriors eleccions.

L’hòstia que Comuns i CUP s’han fotut a Tarragona, pel seu demencial terraplanisme argumental, estratègic i polític amb tot això del Hard Rock és per celebrar-la aplaudint dempeus! És del tot legítim que s'hi oposessin, però és demencial la manera com l'han magnificat, convertit en el més greu problema que té el país.

Si la gent no els ha votat potser és perquè la gent no vol que aturin el projecte ni que es facin dics de contenció ni es llenci res més a la paperera de la història. Respectaran Comuns i CUP el que la gent ha votat?

Anàlisi del tsunami d’enquestes sobre el 12M: les tendències més sòlides i els aspectes més incerts i crítics

Avui dilluns dia 6 de maig hem tingut un autèntic tsunami d’enquestes sobre les eleccions del proper diumenge dia 12 de maig. A 5 dies del final de la campanya electoral, avui era el darrer dia per publicar enquestes. 

Jo no recordo una pluja d’enquestes com la que avui hem tingut: a la diària de Vilaweb i la d’ahir de l’Ara, avui hi hem afegit, del que jo he vist, la d’El Periódico, El Mundo, El Confidencial, El Nacional, El Español, 20 minutos, una que diuen interna de Junts i finalment una altra del CIS. 9 enquestes diferents en un dia, 10 si hi comptem la de l’ARA d’ahir. Flipant. No recordo res igual.

Com és obvi no m’entretindré en comentar-les una a una, ni tinc temps ni, de moltes, la informació necessària per poder-les valorar.

El que faré en aquest article seran tres coses diferents:

 1.    situar els elements comuns que trobem si no a totes les enquestes a la pràctica totalitat, atès que ens indiquen les tendències més sòlides que podem observar en el nou escenari polític que les enquestes projecten. Malgrat les diferències i variacions que hi pugui haver entre les diferents enquestes, posades una al costat de l’altra podem identificar els elements més sòlids que ens projecten, i són als que dedicaré la primera part de l’anàlisi.

2.    en aquest situar totes les enquestes una al costat de l’altra, a banda de les tendències més fortes, sòlides, també podrem identificar aquelles enquestes que projecten dades que no coincideixen amb cap altra. Les analitzarem, per veure què hi pot haver al darrere de que projectin resultats que només projecta aquella enquesta. Aquesta anàlisi la faré especialment amb les dades del CIS d’avui, perquè són molt estranyes i projecten escenaris que cap altra enquesta ni de lluny projecta. Què hi ha al darrere d’aquesta solitud discrepant d’algunes dades del CIS en relació a la resta de totes les altres enquestes? Intentaré explicar-ho...

3.    finalment analitzarem, de la projecció de resultats electorals que hem pogut observar gràcies a aquestes eines demoscòpiques, les incerteses dels escenaris projectats. Analitzant les enquestes hem pogut identificar tendències molt sòlides, però també escenaris incerts, dubtes que només el 12M podrà aclarir.

1.    Quines són les tendències electorals més sòlides, els escenaris polítics més clars que projecten les enquestes?

-    El PSC millorarà el seu resultat en relació a les anteriors eleccions, del 14F 2021, i, a dia d’avui, sembla molt difícil se li escapi repetir el triomf electoral del 2021. No hi ha cap enquesta en la que el PSC no millori resultats i no sigui el guanyador de les eleccions. Per tant, és una tendència electoral molt sòlida. Però en aquesta solidesa de la tendència també hi ha elements d’incertesa, atès que la projecció d’aquesta millora de resultats del PSC abasta una forquilla de resultats amplíssima, en la que passaria dels actuals 33 diputats a entre 36 i 43, és a dir de +3 a +10. I la incertesa de l’impacte d’aquesta segura millora té, com veurem, grans conseqüències, atès que és clau en la correlació de forces i majories de govern.

-    El segon element que amb més solidesa també evidencien les enquestes és que Junts serà, en solitari, la segona força més votada i amb més escons, i única que pot evolucionar, d’ara fins el dia de les eleccions, per estar en condicions de disputar la victòria al PSC. Ara mateix és un escenari que sembla poc probable, d’acord a les enquestes, però no el podem descartar. En tot cas, el que és segur és que Junts serà la segona força i ho serà quedant clarament pel davant de la tercera, que serà ERC, i que les últimes enquestes semblen situar en una pugna més igualada que al començament de campanya la disputa de la victòria entre el President Puigdemont i Junts i Salvador Illa i el PSC-PSOE. Veurem

-    Efectivament la pèrdua de suports electorals d’ERC hi és. Les darreres eleccions ERC va quedar per molt poc pel davant de Junts (poc més d’un punt per sobre Junts i 1 diputat més). Aquell resultat, que podríem qualificar d’empat tècnic, les enquestes evidencien de manera molt sòlida que es trenca, a favor de Junts. Ara mateix ERC només sembla retenir 1 de cada 2 vots que va tenir el 14F de 2021, i això la situa en un escenari on la tendència de pèrdua de suports els situa com a 3a força, pel darrere de Junts. Però és un escenari en el que també hi ha incerteses, atès que la forquilla de l’impacte en pèrdua de diputats que sobre ERC projecten les enquestes és monumental, i va dels -3 als -12. És evident que assumint pèrdua de suports i quedar tercera força no té res a veure un escenari de perdre tres diputats amb un escenari on perdi 12 diputats. ERC seguirà essent vertebral en l'espai independentista, però aquesta incertesa hi és. I no es resoldrà fins el 12M.

-    Una quarta tendència que les enquestes ens evidencien sòlida és que el vot que C’s encara va tenir el 14F del 2021 aquest cop anirà bàsicament cap al PP, que es recupera així de la residualització de les últimes eleccions. A la vista del que projecten les enquestes sembla que aquells  3 escons del PP del 2021 van ser el seu tocar fons, i ara, gràcies a la segura desaparició de C’s, recuperen vot, i es projecten cap als 10-12 diputats, tot i que no és segur que això els permeti ser la quarta força, ja que tot i que a les enquestes semblen portar-hi un lleuger avantatge, s’ho disputarà amb VOX, que sembla posicionar-se amb uns resultats molt similars als del 2021.

-    Una altra evidència que projecten les enquestes és que difícilment la CUP podrà reeditar el resultat electoral i els escons obtinguts el 2021. Però cal dir que sembla la campanya electoral li està sentant bé a la CUP, i el que semblava una pèrdua important de vots i escons, ara no és tan clara, i tot i que en un escenari d’incertesa, aquesta pèrdua podria anar de només un diputat fins a 5 diputats, depèn de les enquestes. El que està clar és que cap enquesta projecta ni repetir ni créixer, a la CUP, però el que ja no està tan clar és si la pèrdua de suports serà mínima (-1) o tindrà impacte (-5). A mi em sembla percebre, a les darreres enquestes, que la CUP ha recuperat fidelitat de vot, i això suavitza la pèrdua de suports que fins ara detectaven totes les enquestes.

-    Una situació similar a la de la CUP és la dels Comuns. Està clar que perden suports, que haver provocat aquestes eleccions amb la deslleialtat que ho van fer els ha passat factura, tot i que sigui difícil calibrar si això els portarà a perdre el 50% de la seva representació o menys. Ara mateix la tendència és a que els Comuns es quedin amb entre 4 i 6 diputats, és a dir, que encara estan a temps de consumar fotre’s una nata històrica.

-    Entre les novetats d’aquestes eleccions tenim la presència d’Aliança Catalana, disputant-se el vot de l’extremadreta racista i xenòfoba amb VOX, tot i que uns ho facin embolicats amb una senyera i els altres amb una estanquera. La majoria d’enquestes assenyalen que aquesta doble oferta farà incrementar el vot de l’extrema-dreta racista i xenòfoba al nostre país. Com hem vist abans, VOX sembla repetirà resultats en relació al 2021, i Aliança Catalana està en condicions d’entrar al Parlament, tot i que això ni sigui segur ni sigui visible clarament com ho faria. Si la participació és alta (+65%) AC podria quedar fora del Parlament. Però si no és alta tot sembla indicar entraran al Parlament amb entre 1 i 3 diputats, tot i que algunes enquestes encara els hi projectin, en la forquilla alta, la possibilitat de tenir més diputats.

-    Finalment, la darrera tendència electoral que amb més solidesa projecten les enquestes és potser la més evident i segura de totes les fins ara explicades: el nou invent electoral del Sr. Graupera no té la més mínima opció d’entrar al Parlament, les opcions són zero, absolutament inexistents. A cap enquesta no han arribat ni a l’1% d’intenció de vot, de fet la intenció de vot que tenen se situa en el 0,6/0,7%. O sigui que res, zero opcions, cap opció. És potser el més segur de tot el que avui podem afirmar en relació al 12M, conjuntament amb la desaparició de C’s.

2.    L’estranya enquesta del CIS
Avui, com he dit al començament, hem tingut una segona enquesta pre-electoral Catalunya del CIS. I sorprenentment el titular amb el que s’ha difós i que així han recollit tots els mitjans de comunicació és que Illa guanyaria les eleccions amb claredat, amb un empat tècnic entre ERC i Junts pel segon lloc.

Entre ahir i avui hem tingut al voltant de 10 enquestes i cap, absolutament cap, només el CIS, ha projectat aquest presumpte “empat tècnic” entre Junts i ERC. Quan ho he vist he flipat molt. Absolutament totes les enquestes situen clarament Junts com a segona força i ERC a una distància insuperable, amb una forquilla oberta d’entre un mínim de -5/6 diputats en relació a Junts a fins i tot -15 diputats per sota de Junts. I de sobte el CIS diu que hi ha empat tècnic? M’ha semblat molt estrany. I he anat a veure què hi havia al darrere. I encara ho fa tot més estrany, fins al punt que crec és l’enquesta del CIS que menys crèdit em mereix de totes les que des de fa una burrada d’anys he analitzat.

La primera cosa a destacar és la brutal infrarepresentació de Junts a l’enquesta del CIS. El 2021 ERC va tenir el 21,30% dels vots i Junts el 20,07%, és a dir, Junts -1,3 punts podríem dir. Al record de vot de l’enquesta del CIS ERC té el 26,05% i Junts el 15,06%, és a dir, Junts 11 punts per sota. Per començar distorsions n’est pas mal, oi?

Però la cosa que més m’ha cridat l’atenció i que menys entenc és la fidelitat de vot que el CIS atribueix a Junts.

Fixem-nos en l’enquesta del CIS d’avui i en altres 4 enquestes d’avui, sobre aquesta fidelitat de vot de Junts:
-    La més alta la trobem a l’enquesta de El Confidencial, del 78%, seguida del 73,4% de El Mundo, del 72% de l’ARA i del 68,2% del Periódico. És a dir, en aquestes 4 enquestes la forquilla de fidelitat de Junts, com a la pràctica totalitat d’enquestes que hem conegut, se situa entre el 68,2% la més baixa i el 78% la més alta, en una forquilla de 10 punts.

-    Doncs sabeu quina fidelitat de vot diu el CIS té Junts? El 57,3%. Flipant! 11 punts menys de fidelitat que la més baixa de la forquilla de la resta d’enquestes, i 21 punts més baixa que la més alta de la forquilla. No ho entenc. No té cap sentit. A totes les enquestes Junts es mou en una fidelitat al voltant del 70% i cap a amunt. I el CIS la situa en aquest flipant 57,3%.

Encara s’entén menys que el CIS parli d’empat tècnic de Junts i ERC quan la fidelitat de vot d’ERC el CIS la situa en el 42,6%, és a dir, 15 punts menys que Junts. En aquest cas, però, la fidelitat de vot d’ERC, tot i ser baixa, està més alineada amb altres enquestes, com el 41,5% del Periódico, el 48% de l’ARA, el 51% del Confidencial i en la franja més alta el 57,7% del Mundo. En aquest cas la dada que desentona és el 57,7% del Mundo. En general ERC s’ha mogut a totes les enquestes amb una fidelitat de vot entre el 47% i el 50%. 

I encara s’entén molt menys que el CIS parli d’empat tècnic entre Junts i ERC quan veiem altres dades del mateix CIS, com el vot decidit a altres partits i la indecisió:  

Un 35% dels antics votants d’ERC ja tenen decidit votar una altra opció, mentre que en el cas de Junts només són un 13,7%.

“Bé, potser és perquè estan més indecisos els de Junts”, em podríeu dir, però tampoc: Junts ara mateix té un 18,1% d’indecisos, mentre ERC en té un 23,6%

O sigui, al CIS veiem que Junts en relació a ERC està infrarepresentat de menys 11 punts, i també hi veiem que ERC té una fidelitat de vot 15 punts més baixa que Junts (fins i tot acceptant la poc creïble dada de fidelitat de vot que el CIS atribueix a Junts, única, amb diferència, a totes les enquestes), que ERC dobla en vot decidit d’antics votants a altres partits i que també té 5 punts més de votants indecisos que Junts... però segons el CIS hi ha empat tècnic. 

Vosaltres mateixos...

3.    Les incerteses que cap enquesta no pot resoldre:
La primera i més important i transcendent incertesa és si el 12M al Parlament hi haurà majoria independentista, és a dir, si la suma de Junts, ERC i CUP permetrà mantenir l’independentisme com l’opció majoritària del nostre poble. Ara mateix no està clar ni que s'hi arribi ni que no s'hi arribi. Es projecten escenaris en el que això encara ho tenim a l’abast, és possible reeditar-la, però també es projecten escenaris en el que es perd.

Ser majoria no implica automàticament “fer la independència”, com hem vist les darreres legislatures. Però és la condició necessària, sine qua non,  per estar en condicions de poder fer la independència.

I ser majoria, ara mateix, només és possible amb Junts, ERC i CUP. 

Els vots a AC només són vots a enfortir el front de l’extrema-dreta racista al Parlament. És evident que els antics votants de Junts, ERC o CUP que ara votin AC ho fan perquè es desmarquen de l’independentisme i l’únic que mou el seu vot és contribuir a visibilitzar els discursos i posicionaments polítics racistes i xenòfobs de l’extrema-dreta a Catalunya a la nostra societat i al nostre Parlament. És un vot mogut pel racisme, que abans no havien canalitzat cap a VOX pel seu ultraespanyolisme. I la prova més clara la tenim en que en el perceptible transvasament de vot de VOX a AC, així com la manera com l’espanyolisme mediàtic ha impulsat AC, ho fan, ho han fet i faran perquè en aquests moments AC és l’opció amb més poder destructiu envers el moviment independentista. 

Per tant en cap cas els vots a AC i, eventualment, els diputats que obtinguin, no poden ser considerats mai dins del bloc independentista, sinó únicament dins del bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba.

Una altra incertesa en l’actual escenari és fins a quin punt els resultats electorals, fins i tot si la suma de Junts, ERC i CUP assolís la majoria absoluta, cosa que no està clara, si ERC se situaria en una posició de refer una mínima unitat i estratègia compartida amb Junts i CUP, o optaria per reeditar un nou tripartit. Jo crec que ara mateix això, tot i no poder-ho descartar, és altament improbable que ERC donés suport a un nou tripartit. Però no sé què passaria si l’independentisme no suma majoria absoluta. 

El que està clar és que un escenari així, sense majoria absoluta indepe, també estaria totalment condicionat pel resultat del PSC: si se situa en la banda alta de la forquilla de resultats les seves opcions es multiplicarien i diversificarien. Si se situa en la banda baixa, es reduirien radicalment. I si empata o queda per sota de Junts, ni que sigui per un sol diputat, l’escenari que es projectaria seria també totalment diferent.

A tot això cal afegir també la pressió que sobre el PSC implica segons el que faci en relació a la legislatura de Pedro Sánchez, atès que fer un Collboni al Parlament de Catalunya podria tenir moooltes "seqüeles".

Els escenaris, com dic, són difícilment predibles en aquests moments. Les enquestes ens han situat clarament algunes tendències polítiques i electorals sòlides, però es manté la incertesa sobre els escenaris de quines seran les majories nacionals i polítiques que se’n derivaran. El risc de que l’independentisme perdi la majoria social i política que ara mateix és, existeix, però també hi ha projeccions que permeten mantenir la força de que l'independentisme conservi la majoria, segueixi sent majoritari.

I per acabar, tampoc és descartable que els resultats electorals facin inviable, des del punt de vista de governabilitat, cap majoria, i calgui anar a unes noves eleccions.