Fa un parell de setmanes vam tenir les dades de l’enquesta postelectoral del CIS a les eleccions del Parlament de Catalunya, un clàssic del CIS, fer sempre una enquesta post-electoral, en la que s’analitzen els elements de presa de decisió dels votants.
No hi ha intenció de vot, fet que la fa inicialment menys “atractiva” mediàticament, però malgrat tot, recull alguns elements que crec val la pena comentar, per situar quins són aquests elements del comportament electoral més rellevants i la incidència de les campanyes electorals, així com els elements de decisió final i els dubtes de l’electorat i com s’han resolt finalment.
Un primer element que trobem a l’enquesta post-electoral és que el seguiment de la campanya, tot i ser majoritari, hi ha molta gent que el va viure a distància. Així veiem com només un 60% va veure debats electorals o entrevistes als candidats o espais de propaganda electoral. La majoria de la població els veu, i per tant tenen la seva importància, però 4 de cada 10 no.
Un altre element el trobem amb les enquestes, que formen ja part del paisatge electoral a qualsevol elecció: un 68,6% va tenir coneixement del que projectaven les enquestes, però un 67,4% diuen els seus resultats no van influir en res en la seva decisió electoral. Tanmateix sí que hi ha podríem dir, arrodonint, un 25% per al que les enquestes sí van tenir alguna influència en el seu vot, bàsicament reforçant la seva decisió prèvia d’intenció de vot, però també hi ha percentatges de persones que van canviar el seu vot pel que veien a les enquestes.
El 67% dels electors que van votar el 12M tenien decidit el seu vot en tot moment, però un 21,2% hi va arribar dubtant entre diferents partits, i en menor mesura, entre votar o abstenir-se.
Entre els que van tenir dubtes, aquests dubtes s’expressen en direccions molt diferents, per tant sí que tenen alguna influència en el resultat final, però limitada, perquè no es produeixen en un únic sentit.
Sobre com s’expressen aquests dubtes tenim dues visions:
- La primera, quins són aquests principals dubtes, els més rellevants, entre quins partits es tenen.
- La segona, si hi ha algun partit que es vegi especialment afectat pels dubtes, en el sentit que formi part dels dubtes entre diferents partits, però en direccions molt diferents.
Aquesta segona qüestió potser hauria de ser la primera, atès que és la que evidencia, quan trobem un partit al mig dels dubtes dels electors en diferents direccions, les dificultats per retenir vot, atès que allò que es faci per retenir vot en una direcció, pot fer-lo perdre en els electors amb dubtes en una altra direcció. I en aquest sentit aquestes darreres eleccions al parlament de Catalunya posen de manifest la feblesa amb la que ERC va arribar a aquestes eleccions: és el partit que pràcticament està a totes les principals línies de dubte en el sentit de vot, però amb partits i direccions tan diferents que feia molt difícil gestionar la situació, com es va veure amb els resultats electorals, amb la important pèrdua de vot que va tenir ERC.
Així veiem com entre l’electorat d’ERC un 15,9% va tenir dubtes entre votar ERC o Junts, un 25,1% entre votar ERC o PSC, un 23,4% entre votar ERC o Comuns i un 11,8% entre votar ERC o CUP. I per acabar-ho d’adobar, un 8,5% entre votar ERC o abstenir-se.
ERC va ser el partit que més fronts de dubte va tenir oberts durant la campanya, i en direccions molt diferents tots ells. El que des d’ERC es podia fer per intentar retenir el vot en dubte amb Junts o CUP és molt distant del que l’electorat dubtós entre ERC i PSC o Comuns podia necessitar sentir per decidir el seu vot.
Tot i així, el principal dubte entre l’electorat fou entre votar PSC i votar Comuns, i bàsicament concentrat en l’antic votant dels Comuns.
Una de les preguntes més interessants d’aquesta enquesta post-electoral és la que planteja als enquestats si ara, un cop coneguts els resultats, això li hauria fet canvia el seu vot o l’hauria mantingut, hauria votat al mateix partit que va votar.
Estem treballant les dades d’una enquesta feta a mitjans de juny, és a dir, un mes després de les eleccions, quan ja tothom sabia quin havia estat el resultat i els pactes possibles, els escenaris que les eleccions van projectar amb els seus resultats electorals i les incerteses, així com el vot que va tenir cada partit.
Un percentatge altíssim, del 94% diuen que votarien el mateix que van votar.
Tot i que amb l’excepció dels votants de C’s, que en un 40,3% diuen que d’haver-ho sabut haurien votat un altre partit, la immensa majoria dels votants dels diferents partits seguirien votant qui van votar, hi ha diferències entre els mateixos que podem considerar significatives.
Així veiem com en la franja alta dels que mantindrien el seu vot se situen els votants de Junts, amb un 96,9% que tornarien a votar Junts i els del PSC, que tornarien a votar PSC en un 96,5%.
En el segment mitjà hi trobem el PP, ERC i els Comuns. Un 94,5% dels qui van votar PP ho seguiren fent, però un 4,6% ho farien a un altre partit. Un 92% dels qui van votar ERC el 12M diuen que malgrat haver sabut els resultats, haurien votat igual ERC, tot i que un 6,8% diuen haurien votat un altre partit. Pel que fa als Comuns un 92% votaria igual Comuns, però un 5,6% ho faria a un altre partit.
En el segment més baix hi trobem VOX, CUP i Aliança Catalana. Un 90,8% dels qui van votar VOX ho seguirien fent, però un 8% a la vista dels resultats, d’haver-ho sabut, votaria un altre partit. Un 89,3% dels votants d’AC ho seguirien fent, però un 10% votaria un altre partit. Un 85,5% dels votants de la CUP seguirien votant CUP, però un 11,6% d’haver sabut els resultats hauria votat un altre partit. És curiós que siguin per una banda els votants dels dos partits de l’extrema dreta racista que hi ha al parlament (VOX i AC) els qui d’haver sabut el resultat haurien votat un altre partit, i que també sigui el partit que al Parlament més clarament se situa en l’extrema-esquerra, la CUP, el qui té més votants que d’haver-ho sabut haurien votat un altre partit.
Finalment, per acabar aquesta anàlisis, val la pena mirar un parell de dades que considero significatives del que són i caracteritza les formacions d’extrema-dreta, també al nostre país.
- La primera dada és la constatació que el discurs de l’odi de l’extrema-dreta racista i xenòfoba les mentides i manipulacions en les que es basa s’adreça, per estendre’s, als segments socials amb menor nivell cultural/formatiu. Els dos partits de l’extrema-dreta racista i xenòfoba amb representació al Parlament de Catalunya són els dos partits amb un menor nivell d’estudis dels seus votants: només un 16,5% dels votants de VOX i un 25,4% dels votants d’AC tenen estudis superiors. A nivell general a Catalunya el 34,7% de la població té estudis superiors. És una dada rellevant per entendre com funcionen els mecanismes d’extensió social de l’extrema-dreta, s’emboliqui amb la bandera que s’emboliqui.
- Finalment, l’enquesta post-electoral del CIS també ens permet observar amb claredat com el vot de l’extrema dreta racista i xenòfoba a Catalunya es va dividir entre VOX i AC. Es poden presentar embolicats amb banderes diferents, però l’element que motiva finalment el vot dels qui els han votat és el racisme i la xenofòbia. És més que evident que els qui van votar AC no ho van fer per cap idea independentista, sinó impulsats pels discursos d’odi, de racisme i de xenofòbia. Un 27,4% dels votants d’AC se senten igual d’espanyols que de catalans, o més espanyols que catalans. Volen embolicar aquest discurs d’odi racista i xenòfob amb discursets de purisme identitari, però no cola i dient que són independentistes, però no és això el que motiva als seus votants. De fet, mentre que entre els votants de Junts i de la CUP són un 47,7% i un 51,3% els que diuen que són únicament catalans, entre els d’AC només ho diuen un 37,7%.
****************************************************************
Post Scriptum: de fet, en l’evidència de que a Catalunya hi ha un vot racista i xenòfob d’extrema dreta que es disputen VOX i AC, la mateixa setmana de l’enquesta post-electoral del parlament de Catalunya del CIS vam tenir una enquesta del CEO, l’enquesta “sociopolítica”, centrada en elements vinculats a la visió sobre dos temes: la immigració per una banda i l’educació per una altra banda.
Aquesta enquesta del CEO ens permet visualitzar amb absoluta claredat i contundència que AC concentra el vot més racista i xenòfob del nostre país, pel damunt de VOX. Amb uns poques poques dades veurem perquè AC i els seus votants són l’opció política més racista i xenòfoba a Catalunya, fins i tot pel damunt de VOX:
- Un 51% de la població de Catalunya creu que les lleis que regulen l’entrada i permanència de persones estrangeres són massa o més aviat tolerants. Entre els votants d’AC és un 100% que així ho veu, mentre que entre els de VOX un 90%
- Un 56% de la població creu que el fenomen migratori té efectes negatius sobre els serveis públics. Entre els votants d’AC són un 100% que així ho creuen, mentre que entre els de VOX són un 87%
- Un 48% de la població de Catalunya creu que hi ha un volum excessiu de persones immigrants. Entre els votants d’AC així ho creuen un 97% mentre que entre els de VOX un 88%
És més que evident que el vot més radicalment racista i xenòfob a Catalunya és el d’AC, fins i tot clarament més radicalment racista i xenòfob del vot que té VOX, la segona força política a Catalunya en aquest espai de l’extrema-dreta racista i xenòfoba.