tag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post3668061225033448052..comments2024-03-01T08:46:56.895+01:00Comments on Dies de fúria. Dies de glòria!: Come sinfonia (che questo sogno fosse realtà)Dies de fúriahttp://www.blogger.com/profile/16357213348367871548noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-25014194089391280272016-08-11T02:33:56.069+02:002016-08-11T02:33:56.069+02:00Aquest blog és fantàstic. Coincideixo plenament am...Aquest blog és fantàstic. Coincideixo plenament amb l'autor, a qui admiro i segueixo amb atenció.<br /><br />Isabel C.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-4747063223975525862016-08-05T20:29:41.029+02:002016-08-05T20:29:41.029+02:00Benvolgut amic Dies de Glòria,
Estic d'acord a...Benvolgut amic Dies de Glòria,<br />Estic d'acord amb tot el que expliques del colauisme. Efectivament, no tenen cap projecte ni un per a la ciutat, s'han girat d'esquena a allò que era positiu (el Mobile Word Congress o els que tenen bars a la Boqueria, per posar dos exemples), s'han posat bé amb els que viuen sense pagar impostos (manters) i han creat polèmiques que a Alemanya els costaria el càrrec (posar estàtues de Franco davant el Born, a veure si així estigmatitzen el Born, que per a ells és una cosa que fa fàstic). A més d'incomplir el seu codi ètic (quan es van presentar a les eleccions municipals van dir que ningú imputat havia d'estar en un equip de govern, i després van posar en Collboni a l'equip de govern, tot i estar imputat).<br />Dit això, permet-me dir que no crec que Catalunya sigui "el lloc" del món on passen aquestes coses.<br />En el cas d'Hongria, em sembla que la cosa ha anat per aquí. Hi mana un partit de dretes totalment populiste, que governa sense criteri, passant dels tractats internacionals, que fomenta el nacionalisme... L'esquerra, més assenyada, és incapaç de fer-hi front. Hi ha un tercer partit en discòrdia, Jobbik, d'ultradreta, amb molta implantació. I ja sabem que l'extrema dreta és també fabricadora/explotadora de frustracions per tal d'ocupar el poder.<br />L'única diferència entre Catalunya i Hongria és que, a Hongria, els gestors de la frustració són les dretes; i, a Catalunya, són les esquerres.<br />Però, de la mateixa manera que un espanyol de dretes es diferencia poc (o gens) d'un espanyol d'esquerres, crec que el populisme d'esquerres (digue'n CUP, digue'n comuns) i el de dretes (digue'n Jobbik o Alba Dorada o Le Pen) tenen massa punts en comú: paraules boniques moltes però fets positius cap; assenyalar amb el dit els que no combreguen amb aquella ideologia; i culpar de tot les institucions (ho hagin fet bé o realment ho hagi fet malament), digui's Unió Europea, digui's governs, digui's bancs.Xavier Rullhttps://www.blogger.com/profile/07141686666956399483noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-28409221979986554382016-08-01T10:06:35.496+02:002016-08-01T10:06:35.496+02:00Donaggio, Celentano, aquella illa europea de democ...<br />Donaggio, Celentano, aquella illa europea de democràcia i llibertats individuals tutelada pels EUA, les decisions macro, les vides i somnis micro... Gran article, Senyor Abad.<br /><br />A les singularitats que vostè remarca, jo afegiria una "curiositat": el PSC, Iniciativa, CSQEP i els "podemos" es reivindiquen com a organitzacions catalanes sobiranes, independents de les homòlogues espanyoles, amb les que mantenen fraternals relacions i tal. La curiositat rau al fet que aquestes organitzacions, tan cofoies de la seva sobirania, esmercen els seus principals esforços a impedir la sobirania de Catalunya i dels catalans. N'excloc l'històric PSUC, el de l'etapa de la gran resistència antifranquista; però no obvio que inicià el seu declivi precisament quan, ja lluny de la foscor de la clandestinitat, reforçà els seus vincles amb l'estructura política ancorada al règim espanyol.<br /><br />Per cert, si no l'ha vista, li'n recomano "Le Concert" del romanès Radu Mihaileanu, excel·lent comèdia: russos, gitanos, jueus i comunistes en decadència.<br /><br />També afegeixo dues de les línies d'actuació més innobles i miserables d'aquests farsants decadents, gestors de la frustració: la immigració i la religió.<br /><br />És coneguda la seva màxima "papers per a tothom". És evident que una política d'immigració inspirada en aquella màxima és inaplicable: ni podem estendre la "lliure circulació de persones" pròpia de la Unió Europea a tothom, ni tenim ni tindrem els diners necessaris per fer-la realitat.<br /><br />Quant a la religió, a més d'antijueus, branden un laïcisme ferotgement hostil contra l'església -la catòlica, la branca cristiana que correspon al país. L'islam resta al marge del seu laïcisme hostil. I els importa un rave que, a nivell micro, conjugal, les dones musulmanes no puguin gaudir del tracte igualitari que els hi brinda la democràcia macro. Dones, i nenes, desemparades que haurien de rebre l'atenció prioritària d'aquests "revolucionaris".<br /><br />Per descomptat, el narcotràfic, el tràfic de persones de nens, les xarxes de prostitució, el terrorisme yihadista, són assumptes que sembla no preocupar gaire els nostres demagogs. En realitat, en general, el que els en fa nosa és aplicar les necessàries accions policials, o militars. Aquí o en origen. Per això el seu esforç per desacreditar els Mossos d'Esquadra, o la seva oposició irada a la creació d'un exèrcit català.<br /><br />Més enllà de contribuir al sosteniment material i emocional de l'España roja antes que rota, de vegades penso que els nostres postcomunistes, o el que siguin, volen el col·lapse de l'illa europea de democràcia i de llibertats individuals, de xarxa social de seguretat, d'humanisme cristià... Objectivament les seves iniciatives van contra tot això.<br /><br />Però estic d'acord Senyor Abad, com vostè diu: Per sort Catalunya és un país encara prou viu per evitar-ho.<br />Lord Nelsonnoreply@blogger.com