tag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post4429855184485608828..comments2024-03-01T08:46:56.895+01:00Comments on Dies de fúria. Dies de glòria!: De ple en el tram final -i decisiu- per fer la independència. La meva visió de com hi arribaremDies de fúriahttp://www.blogger.com/profile/16357213348367871548noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-20747360852447151092016-09-17T03:15:39.184+02:002016-09-17T03:15:39.184+02:00A l’atenció de Francesc Abad:
Com vosté bé ha dit...A l’atenció de Francesc Abad:<br /><br />Com vosté bé ha dit, crec que, a vostés els catalans, i d’ací uns pocs mesos, els hi vénen dies de molta tensió, possiblement siguen les dates definitives (la data definitiva?) en què tot s’haurà de decantar en funció de la temporalitat (quan serà?), el motiu (què ho propiciarà?), el protagonisme (qui ho liderarà/defensarà?) i la formalitat (com serà efectiva?). Però no tinc cap dubte de què el resultat final, la independència de Catalunya, serà aconseguida.<br /><br />No som pocs els valencians que, de forma implícita (els més) o explícita (els menys), estem al costat de Catalunya. “Haberlos, haylos”, i més dels que ens pensem.<br /><br />Ara bé, voldria comunicar-li que els valencians més conscients, aquells que creiem en la nació completa, els Països Catalans, veiem amb certa preocupació l’absència d’una projecció futura que arreplegue tota la nació: País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Franja de Ponent i Catalunya Nord.<br /><br />Podem entendre que Catalunya hi accedisca a la independència ara mateix, si pot, ja que el seu nivell de consciència nacional està més avançat, però el que no podem entendre és la pràcticament nul•la referència a qualsevol ampliació territorial/nacional que no siga l’estricte Principat.<br /><br />Ens fa por que en una futura negociació amb l’Estat espanyol la resta de territoris siguem moneda de canvi per a aconseguir una pau interna principatina: “Tu –Estat espanyol- no propicies l’espanyolisme en zones proclius (metropolitanes), a canvi de què jo –Estat català- no propicie el catalanisme al País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent i Catalunya Nord”. És a dir, els “no principatins” com a element de bescanvi.<br /><br />Amb una porta oberta a què els “no principatins” puguem aconseguir la nacionalitat catalana (de forma individual i voluntària) no n’hi ha prou, cal una declaració més efectiva de retrobament nacional, de projecte nacional compartit (unificat, federal, confederal o com es vulga).<br /><br />Des del País Valencià només volem transmetre-vos una certa preocupació: Ja que nosaltres lluitem també per la vostra llibertat nacional, no ens traïu, compteu amb nosaltres per al futur!<br /><br />Valencià<br /><br />Nota: Ja que vosté té un cert predicament amb les seues opinions, li sugerisc una entrada que toque el tema de la territorialitat, entesa com a futur Estat que contemple la totalitat de la nació: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent i Catalunya Nord. Això no està en el debat actual, i és necessari abordar-lo.<br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-5111381725305473112016-09-16T23:59:11.950+02:002016-09-16T23:59:11.950+02:00Interessant punt de vista que hauríem de tenir en ...Interessant punt de vista que hauríem de tenir en compte tots plegats.Salvador Mallén Civithttps://www.blogger.com/profile/02454331929429100857noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-22727078545023150792016-09-16T17:19:08.411+02:002016-09-16T17:19:08.411+02:00Dius que "l'estat espanyol el que és impo...Dius que "l'estat espanyol el que és impossible que faci és reaccionar de manera violenta, emprant, com és la seva tradició, la força per sufocar la voluntat popular catalana"...<br /><br />L'estat espanyol no tan sols ho farà sinó que ja té previst com fer-ho, des d'un escenari de mínima resistència fins a l'escenari de màxima resistència.<br /><br />En l'escenari de mínima resistència el govern espanyol agafa el comandament dels Mossos d'Esquadra i, per una banda els envia un jutge a detenir les nostres autoritats gandhianes, mentre per altra banda el ministre de l'interior envia els antiavalots catalans a dissoldre els revolucionaris del somriure. Si cal, amb antiavalots de reforç de la Policía Nacional, portats d'Espanya.<br /><br />En l'escenari de màxima resistència, els Mossos d'Esquadra (o bona part dels mateixos) desatenen les ordres espanyoles donada l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica. Aquests Mossos protegeixen les autoritats i institucions catalanes. Llavors el govern espanyol els commina a lliurar les armes a la Guardia Civil, que es presentaria a cada lloc amb tota la seva parafernàlia militar. Per altra banda, d'entre els revolucionaris del somriure en sorgirien milers que es dedicarien a llançar pedres, còctels Molotov i bombes fètides sobre els "Cuerpos y Fuerzas". La tensió seria màxima, especialment si es produís alguna víctima mortal de qualsevol bàndol. En darrer terme, si es produissin intercanvis de trets, el govern espanyol faria intervenir l'exèrcit.<br /><br />Tindrem Catalunya ocupada i sense govern durant un temps indeterminat. Ja tenim Catalunya ocupada, clar, però vull dir que tindrem una ocupació activa, no passiva com fins ara, que ens han tingut a la gàbia sense necessitat de sortir de les casernes, simplement abusant de la nostra bona fe, i amb l'amenaça quan trontollava la nostra paciència.<br /><br />Això passarà, qualsevol dels dos escenaris, està previst, i s'en diu VIOLÈNCIA de l'Estat.<br /><br />És bo comptar-nos cada 11S al carrer, perquè cal esperar que al menys l'1% dels manifestants tingui el coratge físic, i que el 10% tingui el coratge moral d'enfrontar-se a la VIOLÈNCIA de l'Estat espanyol, física o institucional.<br /><br />Si 10.000 catalans s'enfronten cada dia a 5.000 antiavalots (o millor encara 20-30.000 catalans, el 2-3% dels manifestants), podem guanyar.<br /><br />Si 100.000 catalans (o millor encara 200-300.000, el 20-30% dels manifestants) desobeeixen civilment des de la feina o la sala d'estar de casa seva, sense por a acomiadaments, processaments i embargaments, llavors podem guanyar.<br /><br />Aviat serà l'hora de la veritat. La violència de l'Estat no és una hipòtesi remota sinó que és ben al contrari una premissa. No s' ha deixat de produir mai, tan sols en modulen la intensitat. Tots aquests anys de mobilització (i tots els anys anteriors d'humiliació, abús i frustració acumulada) esperem que ens hagin servit per congriar tota la ràbia, dignitat i determinació que ens caldran per enfrontar-nos a la violència de l'Estat espanyol tant de temps com duri i derrotar-la.<br /><br />El primer de tot que ens cal és saber on anem i per quin camí, per poder arribar-hi. On anem, ho sabem, és a conquerir la llibertat. Però és fonamental saber que hi anem pel camí de l'enfrontament amb l'Estat i estar preparats a rebre'n l'escomesa. No perquè haguem d'atacar l'Estat espanyol sinó perquè és l'Estat espanyol que espera, amb impaciència ja, enfrontar-se amb la societat catalana per la força. Si ho sabem i ho assumim, patirem però anirem bé.<br /><br />És una ocasió que tenim de mostrar-nos dignes de les generacions que han lluitat abans que nodaltres i que ho feren PER NOSALTRES. En particular desenes de milers, centenars de milers de compatriotes catalans que van vessar la seva sang, que van morir o quedar lisiats pel seu país, en terres catalanes o més llunyanes (com per exemple a la batalla de la Somme).Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-29869046006298443922016-09-16T16:40:43.016+02:002016-09-16T16:40:43.016+02:00
Gràcies a vostè, Senyor Abad, fa una feinada enor...<br />Gràcies a vostè, Senyor Abad, fa una feinada enorme clarificant i divulgant. Els seus articles són molt i molt bons.Lord Nelsonnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-62298833972852472602016-09-15T22:21:35.536+02:002016-09-15T22:21:35.536+02:00Moltes gràcies, senyor Nelson, és just això, aques...Moltes gràcies, senyor Nelson, és just això, aquest seria el resum i la idea!Dies de fúriahttps://www.blogger.com/profile/16357213348367871548noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-91808843269305517012016-09-15T21:16:20.788+02:002016-09-15T21:16:20.788+02:00Ben explicat Ben explicat Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/05751566907955462960noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-70479281611230612392016-09-15T21:16:10.355+02:002016-09-15T21:16:10.355+02:00Ben explicat Ben explicat Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/05751566907955462960noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-85155780358579165252016-09-15T16:25:24.715+02:002016-09-15T16:25:24.715+02:00Molt ben expressat, Senyor Abad.
Cal encert, unit...<br />Molt ben expressat, Senyor Abad.<br /><br />Cal encert, unitat i determinació dels nostres electes. Encert per a triar el moment del click, de l'acte de desobediència, i unitat i determinació per a conduir les mobilitzacions ciutadanes. Mobilitzacions que no només impossibiliten les accions contra els nostres electes, sinó que també convencin el govern espanyol i la comunitat internacional que la millor solució és la democràtica i la més eficient econòmicament és la solució democràtica ràpida. El període de tensions com més curt millor, cal neutralitzar d'immediat la temptació de tallar els recursos econòmics a les nostres institucions públiques. Per descomptat, aquestes mobilitzacions han de ser cíviques, pacífiques i -per què no?-, festives, encara que s'hagin de fer en horari laboral. Ja ho digué fa més de trenta anys l'ara diputat Lluís Llach: "I amb el somriure la revolta". Lord Nelsonnoreply@blogger.com