tag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post8436042447138554708..comments2024-03-01T08:46:56.895+01:00Comments on Dies de fúria. Dies de glòria!: No podem permetre que els partits polítics segrestin les eleccions de la independència!Dies de fúriahttp://www.blogger.com/profile/16357213348367871548noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-49727529341384433472014-11-21T20:02:57.329+01:002014-11-21T20:02:57.329+01:00Aquesta gent vol inhabilitar el President Mas. Ara...Aquesta gent vol inhabilitar el President Mas. Ara té encara més sentit fer una llista de país: per a que es vegi amb claredat (aquí i a la Xina popular) la voluntat del poble català per la independència, per protegir el President Mas, i per desobeir definitivament quan el vulguin destituir o detenir.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-81477657048069674372014-11-20T10:53:54.495+01:002014-11-20T10:53:54.495+01:00(2 de 2) Però deixem aquesta discussió, insisteixo...(2 de 2) Però deixem aquesta discussió, insisteixo, i parlem de la llista única. Ho reconec: en els meus somnis humits apareix una llista totalment unitària, encara que personalment cregui que potser fins i tot seria més efectiva l’estratègia intermèdia de fer una llista transversal cívica de la centralitat –essencialment amb societat, Mas i Junqueras- i una de l’esquerra radical –també amb societat alternativa, CUP, ICV, Procés Constituent,...). Ara bé, no veig a tothom amb el mateix compromís. <br />En aquest escenari, absolutament excepcional, trobo que Convergència està fent passos que fa uns anys s’haguessin considerat impensables, i això ningú no ho pot negar: el seu president s’ha immolat políticament parlat; ha arriscat electoralment i en aquest esquema és evident que ha perdut; han iniciat la seva refundació en el moment polític més convuls de la història de Catalunya; han bandejat líders polítics que sí que apostaven per la tebior d’anys precedents... I ara, doncs sembla que només posen com a condició per a unes plebiscitàries formar una llista unitària amb ERC, sense sigles i amb el president Mas –qui tothom a l’exterior reconeix com a actiu fonamental del procés- encapçalant-la.<br /><br />I al davant d’això, què tenim? Doncs tenim un partit que es va apuntar al N9N a contracor; que no ha perdut cap oportunitat per deixar entreveure que el president és un mentider, un cagadubtes i tot el que se’ns pugui ocórrer en negatiu. Tenim una formació política que es veu hegemònica a Catalunya, després d’unes eventuals eleccions catalanes i les municipals de la primavera, i no vol renunciar a aquest caramel -malgrat que també mostrin sovint l’esquizofrènia de qui vol ser líder polític sense desgastar-se governant: de qui vol tenir un fill sense el malestar de l’embaràs i els dolors del part-. Convergència també pensa en clau de partit? Lògicament, és un partit polític i això és totalment legítim. Però resulta que tenen la puta sort que el seu “pensar en clau de partit” va ara en línia del que convé al país ara. Que cou això? M’és igual, perquè ningú pot ser tan naïf de pensar que la independència només és guai si la fan uns i d’una determinada manera. En Mas lidera, ara. Accepteu-ho. <br /><br />L’escenari té, per tant, una solució fàcil que aquests partidismes que descrivim fan difícil. Esperem que finalment s’imposi el seny.<br />Pipo Méridanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4269245118344232647.post-84370153065074884162014-11-20T10:52:59.789+01:002014-11-20T10:52:59.789+01:00(1 de 2) Signo fil per randa tot el que expliques,...(1 de 2) Signo fil per randa tot el que expliques, i per això estic una mica amoïnat per determinades actituds que s’intueixen, un cop passat el 9N i ja immersos en el lapse entre consulta i plebiscitàries. Em refereixo, per exemple a que en breu la fiscalia espanyola interposarà una querella al president de la Generalitat, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau, i alguns –d’aquí i dels nostres, no d’allà- ja han deixat caure una rocambolesca teoria maquiavèl•lica segons la qual Madrid vol fer de Mas un màrtir per “enredar un cop més” la ciutadania catalana i fer embarrancar definitivament el procés a través d’una persona “encara mesella” ens faci claudicar (les cometes, evidentment, són per emfasitzar la teoria delirant d’alguns unionistes, indepes hiperventilats, marxistes nostàlgics i demés anticonvergents en sentit més genèric).<br />Podem deixar al marge el fet que no puc entendre la supervivència d’aquesta malfiança envers Artur Mas, com si la gent a la vida no canviéssim d’opinió de manera constant i no cometéssim errades (algunes monumentals) durant la nostra quotidianitat; de vegades tinc la sensació, de fet, que si en Mas vol que els catalans se’l creguin majoritàriament sembla que només tindria una opció segura: que acabi com en Companys (i tot i així alguns enfilarien la via ‘Año Cero’, apuntant a l’existència d’una illa secreta on comparteixen bungalows Hugo Chávez, JFK, Marylin Monroe i en general tots aquells elements que van “morir” perquè eren més útils com a símbols). Deia que podem obviar aquest debat, perquè francament és patètic: després d’una convocatòria d’eleccions el 2012 (podent pactar pressupostos amb el PSC), després de pactar data i pregunta i després de celebrar un 9N que –ves per on!- de “butifarrèndum” no va tenir res (la prova és que els incrèduls i escèptics han volgut, ràpidament, posar-se la medalla del mèrit, malgrat la seva actitud vergonyosa i vergonyant durant els dies previs –que tu, Francesc, has descrit i analitzat sàviament en aquest blog-.<br />Pipo Méridanoreply@blogger.com