Nova ració d’enquesta, aquest cop d’El Periódico (EP). És una frase que em fa certa ràbia, però suposo que és la que més s’escau: la realitat és tossuda. Vull dir que la realitat s’imposa, també en les enquestes. Fa uns dies teníem ocasió d’analitzar l’enquesta de La Vanguardia, que havia rebut ferotges crítiques per part d’en Joan Laporta i d’Esquerra, però vam poder comprovar que l’enquesta era plenament coherent amb totes les altres enquestes que circulen pel país.
Les enquestes no són cap maná caigut del cel, ni cap cosa estranyíssima, ni una conxorxa. Són un simple retrat demoscòpic d’una determinada realitat en un moment donat, sotmès a certes regles científiques i amb un marge d’error que ningú discuteix. La realitat i el retrat que ens ofereixin les enquestes, pot ser una altra d’aquí uns mesos. Però el que no té gaire sentit és refugiar-se en les teories conspiratives davant les enquestes, i encara menys davant una sèrie d’enquestes que totes expliquen el mateix.
L’enquesta de El Periódico confirma totalment els moviments de fons i la situació política a hores d’ara. És plenament coincident amb una adequada lectura de les enquestes del CEO, de LV i de partits polítics.
Per tant, no cal tornar a insistir en el que ja s’ha dit, perquè és plenament vigent.
Tanmateix, avui sí que podem fer una anàlisi més intensa de la situació de les opcions sobiranistes de cara a l’electorat. I afegir-hi una anàlisi fins ara inèdita del retrat que es fa de l’opció Anglada, Plataforma per Catalunya.
Pel que fa a CiU, totes les enquestes confirmen la seva “despegada” electoral. Crec que és prematur parlar en termes d’aproximació a la majoria absoluta. Falta molt de temps. Però és evident que els convergents s’hi estan aproximant sòlidament.
Esquerra confirma la seva debacle electoral. Havien trampejat com havien pogut l’enquesta del CEO, van passar-se a la teoria de la conspiració amb l’enquesta de LV, però ara ja no han tingut més remei que reconèixer la realitat.
M’ha semblat especialment ridícul el sr. Ignasi Llorente resumint la situació amb un “no ens ho mereixem”. Home, Ignasi, no fotem! Però si això estava cantat! Però si és difícil de conèixer una experiència similar de dissociació entre votants i opció electoral! Però si és que entre els votants que encara us queden la majoria prefereixen en Mas de president que en Montilla!!!
Costa d’entendre la ceguesa d’Esquerra al llarg d’aquests anys d’agonia tripartita. Personalment, me’n faig creus. Potser ara comencen a veure el desastre que ha significat tot plegat. Però parlar de que “no ens ho mereixem” em sembla d’una vanitat insuportable. A veure si ens entenem, qui no s’ho mereixia era el país. I aquí estem. El destí electoral d’Esquerra està escrit. L’heu escrit vosaltres. Em sap greu, però és així. I molts vam començar fa molts anys a denunciar la situació, a criticar-la, a intentar posar de manifest l’error que implicava l’opció tripartita per a Esquerra i l’independentisme.
Pel que fa a Reagrupament, tot tal i com ho havíem descrit, irrellevància. En l’anàlisi de la darrera enquesta del CEO, que donava un 1.0% a Reagrupament, ja vaig dir que probablement la situació, quan es van conèixer els resultats del treball de camp, podria situar-se en un 0.5% d’intenció de vot, pel possible impacte de l’harakiri totalitari del Dr. Carretero. M’he equivocat de ben poc: un 0.6% segons l’enquesta de El Periódico.
Reagrupament, com a tal, com a marca electoral, ha arribat a la insignificància, i ho ha fet per mèrits propis.
Tanmateix l’enquesta d’EP proporciona dades interessants en relació al fenomen Laporta. La primera de totes és que la seva intenció directa de vot és congruent amb les dades que en el seu moment ja vam aportar a aquest bloc. Segons EP, Laporta podria tenir un 2.8% d’intenció directa de vot. Aquesta dada és coherent amb aquell 2.6 que vaig explicar donava l’enquesta d’un partit català.
La diferència entre ambdues enquestes és que la del 2.6 preguntava Rcat+Laporta, i EP pregunta sobre Laporta directament, però sobre el mateix univers mostral que pregunta l’opció electoral, de manera que aquell 0.6 de Reagrupament és raonable pensar que està globalment inclòs en el resultat final personal, el 2.8.
Aquest és el punt de partida electoral del laportisme, no arriba al 3% en cap escenari.
Una altra dada a tenir en compte és la valoració de Joan Laporta com a líder. Aquí tenim dues visions força interessants. D’una banda els enquestats en el seu conjunt el valoren amb un 3.4. No està demoscòpicament allunyat del 2.9 que crec recordar li atorgava LV. És una valoració baixa, fins i tot inferior a la de Joan Carretero. Ja vaig explicar com funcionen aquest tipus de valoracions, on tan important com els suports propis ho és el nivell d’antipatia que es desperta en altres opcions. Però per al conjunt del país, segons les dades de les enquestes, aquesta és la valoració global que ofereix Joan Laporta, i és indiscutiblement baixa.
Una segona dada interessant és que un 5.0% dels enquestats manifesten que veuen Laporta com a president, que el preferirien, esdevenint el quart candidat preferit pels catalans. Aquesta dada pot semblar incoherent amb les baixes expectatives electorals, però no ho és. Cal saber que a cada pregunta les opcions de resposta són diferents. I per tant no en podem fer una lectura linial. I menys encara amb una candidatura encara prou indefinida.
La indefinició és un factor que juga a favor de les possibles expectatives del sr. Joan Laporta. Si bé recull una escassa intenció directa de vot, també és cert que ofereix un 26.5% de vot potencial, és a dir, de persones que diuen que el podrien arribar a votar.
Clarament, en totes les seves declaracions, el sr. Joan Laporta s’aferra a aquesta dada com a expectativa electoral, i tot i que crec que és autoenganyar-se, no podem dir que no faci bé, perquè realment és l'únic al que agafar-se i perquè algú que diu que el podria votar és algú que potser finalment el pot votar.
El que passa és que desconeixem aquestes dades en relació a la resta de candidats, excepte a un, i per tant no podem dimensionar-les adequadament. I del segon candidat que coneixem les dades, el sr. Anglada, la seva anàlisi ens confirma la prudència amb què cal observar aquest tipus de dades “no competitives”.
Fixeu-vos que per a l’opció Anglada, un 7.5% diuen que “possiblement el votaria”, i un 16.6 que el podria votar. Dissortadament les preguntes no són les mateixes que amb en Laporta, on una opció era “el votaria segur”, que ofereix aquest 2.8% de què hem parlat abans. El “possiblement el votaria” no té la mateixa intensitat semàntica en ordre a la decisió, però podem acceptar que se situa en una mateixa escala alta de preferència.
I si amb en Laporta tot plegat li atorgava un 29.3% de vot potencial, en el cas Anglada, per a un mateix plantejament individual de pregunta, aquest “potencial de vot” se situa en un 24.1%.
Estic segur que cap de nosaltres pensa que el sr. Anglada pugui treure un 24.1% de vots. Ni ho pensem ni ho volem, és clar. Però a nivell demoscòpic, en el cas Laporta, la situació és la mateixa, ni que volguéssim, ningú pot pensar interpretant el resultat de l’enquesta a aquesta pregunta, que Laporta pot tenir un 29.3% de vot.
He insistit molt en aquest punt, perquè em sembla cabdal: una cosa és una pregunta individualitzada, no competitiva, i una altra cosa és la pregunta de debò, en un escenari plenament competitiu, amb totes les opcions.
Tornant a les dades estríctament Laporta, la confusió que expressa l’enquesta d’EP sobre la proximitat que atribueixen els enquestats al sr. Joan Laporta a les diferents opcions polítiques posa de manifest dues coses: que l’ambigüitat juga a favor seu pel que fa a les expectatives de votants potencials, però, alhora, que en el moment final, en el moment de prendre una decisió ferma, la gent opta per altres opcions.
Recapitualant, el vot convergent expressa una fortalesa enorme, i un continu creixement en les seves expectatives electorals. Esquerra també mostra inequívocament la seva dura davallada, no hi ha cap enquesta que pugui maquillar aquesta situació. Reagrupament està absolutament ensorrat en les seves expectatives electorals, clarament ha estat incapaç de recollir cap percentatge significatiu del votant que deserta massivament d’Esquerra. Només Joan Laporta pot proporcionar alguna expectativa d’entrar al Parlament, ja sigui en solitari o ja sigui amb Reagrupament (és irrellevant per a les seves expectatives); però per ara les dades demoscòpiques ens diuen que no hi ha fenomen Laporta, la seva candidatura no tindria cap mena de trascendència rellevant en el panorama electoral, i com a molt, apunta a una presència simbòlica al Parlament. Tanmateix, l’opció Joan Laporta també és la que presenta una més gran confusió en relació a l’electorat, i a hores d’ara no podem dir si les seves expectatives potencials deriven de la confusió (i per tant en la mesura que s’aclareixi la situació perdrà aquest potencial), o si la confusió és el que permet pensar que encara té alguna opció i potencial per fer electoralment alguna cosa per sobre del que a hores d’ara expressen totes les enquestes.
Però, sobretot, és important retenir que no podem analitzar les expectatives electorals amb preguntes individuals, i això serveix tant per a les opcions de Joan Laporta com de Josep Anglada. Una cosa és com un enquestat valora aïlladament un factor, una opció, i una altra de totalment diferent és quina és l’opció que escolliria d’entre totes les possibles. Són preguntes diferents que tenen mecanismes de resposta i valoració diferents i que per tant ens donen resultats diferents.
Les enquestes no són cap maná caigut del cel, ni cap cosa estranyíssima, ni una conxorxa. Són un simple retrat demoscòpic d’una determinada realitat en un moment donat, sotmès a certes regles científiques i amb un marge d’error que ningú discuteix. La realitat i el retrat que ens ofereixin les enquestes, pot ser una altra d’aquí uns mesos. Però el que no té gaire sentit és refugiar-se en les teories conspiratives davant les enquestes, i encara menys davant una sèrie d’enquestes que totes expliquen el mateix.
L’enquesta de El Periódico confirma totalment els moviments de fons i la situació política a hores d’ara. És plenament coincident amb una adequada lectura de les enquestes del CEO, de LV i de partits polítics.
Per tant, no cal tornar a insistir en el que ja s’ha dit, perquè és plenament vigent.
Tanmateix, avui sí que podem fer una anàlisi més intensa de la situació de les opcions sobiranistes de cara a l’electorat. I afegir-hi una anàlisi fins ara inèdita del retrat que es fa de l’opció Anglada, Plataforma per Catalunya.
Pel que fa a CiU, totes les enquestes confirmen la seva “despegada” electoral. Crec que és prematur parlar en termes d’aproximació a la majoria absoluta. Falta molt de temps. Però és evident que els convergents s’hi estan aproximant sòlidament.
Esquerra confirma la seva debacle electoral. Havien trampejat com havien pogut l’enquesta del CEO, van passar-se a la teoria de la conspiració amb l’enquesta de LV, però ara ja no han tingut més remei que reconèixer la realitat.
M’ha semblat especialment ridícul el sr. Ignasi Llorente resumint la situació amb un “no ens ho mereixem”. Home, Ignasi, no fotem! Però si això estava cantat! Però si és difícil de conèixer una experiència similar de dissociació entre votants i opció electoral! Però si és que entre els votants que encara us queden la majoria prefereixen en Mas de president que en Montilla!!!
Costa d’entendre la ceguesa d’Esquerra al llarg d’aquests anys d’agonia tripartita. Personalment, me’n faig creus. Potser ara comencen a veure el desastre que ha significat tot plegat. Però parlar de que “no ens ho mereixem” em sembla d’una vanitat insuportable. A veure si ens entenem, qui no s’ho mereixia era el país. I aquí estem. El destí electoral d’Esquerra està escrit. L’heu escrit vosaltres. Em sap greu, però és així. I molts vam començar fa molts anys a denunciar la situació, a criticar-la, a intentar posar de manifest l’error que implicava l’opció tripartita per a Esquerra i l’independentisme.
Pel que fa a Reagrupament, tot tal i com ho havíem descrit, irrellevància. En l’anàlisi de la darrera enquesta del CEO, que donava un 1.0% a Reagrupament, ja vaig dir que probablement la situació, quan es van conèixer els resultats del treball de camp, podria situar-se en un 0.5% d’intenció de vot, pel possible impacte de l’harakiri totalitari del Dr. Carretero. M’he equivocat de ben poc: un 0.6% segons l’enquesta de El Periódico.
Reagrupament, com a tal, com a marca electoral, ha arribat a la insignificància, i ho ha fet per mèrits propis.
Tanmateix l’enquesta d’EP proporciona dades interessants en relació al fenomen Laporta. La primera de totes és que la seva intenció directa de vot és congruent amb les dades que en el seu moment ja vam aportar a aquest bloc. Segons EP, Laporta podria tenir un 2.8% d’intenció directa de vot. Aquesta dada és coherent amb aquell 2.6 que vaig explicar donava l’enquesta d’un partit català.
La diferència entre ambdues enquestes és que la del 2.6 preguntava Rcat+Laporta, i EP pregunta sobre Laporta directament, però sobre el mateix univers mostral que pregunta l’opció electoral, de manera que aquell 0.6 de Reagrupament és raonable pensar que està globalment inclòs en el resultat final personal, el 2.8.
Aquest és el punt de partida electoral del laportisme, no arriba al 3% en cap escenari.
Una altra dada a tenir en compte és la valoració de Joan Laporta com a líder. Aquí tenim dues visions força interessants. D’una banda els enquestats en el seu conjunt el valoren amb un 3.4. No està demoscòpicament allunyat del 2.9 que crec recordar li atorgava LV. És una valoració baixa, fins i tot inferior a la de Joan Carretero. Ja vaig explicar com funcionen aquest tipus de valoracions, on tan important com els suports propis ho és el nivell d’antipatia que es desperta en altres opcions. Però per al conjunt del país, segons les dades de les enquestes, aquesta és la valoració global que ofereix Joan Laporta, i és indiscutiblement baixa.
Una segona dada interessant és que un 5.0% dels enquestats manifesten que veuen Laporta com a president, que el preferirien, esdevenint el quart candidat preferit pels catalans. Aquesta dada pot semblar incoherent amb les baixes expectatives electorals, però no ho és. Cal saber que a cada pregunta les opcions de resposta són diferents. I per tant no en podem fer una lectura linial. I menys encara amb una candidatura encara prou indefinida.
La indefinició és un factor que juga a favor de les possibles expectatives del sr. Joan Laporta. Si bé recull una escassa intenció directa de vot, també és cert que ofereix un 26.5% de vot potencial, és a dir, de persones que diuen que el podrien arribar a votar.
Clarament, en totes les seves declaracions, el sr. Joan Laporta s’aferra a aquesta dada com a expectativa electoral, i tot i que crec que és autoenganyar-se, no podem dir que no faci bé, perquè realment és l'únic al que agafar-se i perquè algú que diu que el podria votar és algú que potser finalment el pot votar.
El que passa és que desconeixem aquestes dades en relació a la resta de candidats, excepte a un, i per tant no podem dimensionar-les adequadament. I del segon candidat que coneixem les dades, el sr. Anglada, la seva anàlisi ens confirma la prudència amb què cal observar aquest tipus de dades “no competitives”.
Fixeu-vos que per a l’opció Anglada, un 7.5% diuen que “possiblement el votaria”, i un 16.6 que el podria votar. Dissortadament les preguntes no són les mateixes que amb en Laporta, on una opció era “el votaria segur”, que ofereix aquest 2.8% de què hem parlat abans. El “possiblement el votaria” no té la mateixa intensitat semàntica en ordre a la decisió, però podem acceptar que se situa en una mateixa escala alta de preferència.
I si amb en Laporta tot plegat li atorgava un 29.3% de vot potencial, en el cas Anglada, per a un mateix plantejament individual de pregunta, aquest “potencial de vot” se situa en un 24.1%.
Estic segur que cap de nosaltres pensa que el sr. Anglada pugui treure un 24.1% de vots. Ni ho pensem ni ho volem, és clar. Però a nivell demoscòpic, en el cas Laporta, la situació és la mateixa, ni que volguéssim, ningú pot pensar interpretant el resultat de l’enquesta a aquesta pregunta, que Laporta pot tenir un 29.3% de vot.
He insistit molt en aquest punt, perquè em sembla cabdal: una cosa és una pregunta individualitzada, no competitiva, i una altra cosa és la pregunta de debò, en un escenari plenament competitiu, amb totes les opcions.
Tornant a les dades estríctament Laporta, la confusió que expressa l’enquesta d’EP sobre la proximitat que atribueixen els enquestats al sr. Joan Laporta a les diferents opcions polítiques posa de manifest dues coses: que l’ambigüitat juga a favor seu pel que fa a les expectatives de votants potencials, però, alhora, que en el moment final, en el moment de prendre una decisió ferma, la gent opta per altres opcions.
Recapitualant, el vot convergent expressa una fortalesa enorme, i un continu creixement en les seves expectatives electorals. Esquerra també mostra inequívocament la seva dura davallada, no hi ha cap enquesta que pugui maquillar aquesta situació. Reagrupament està absolutament ensorrat en les seves expectatives electorals, clarament ha estat incapaç de recollir cap percentatge significatiu del votant que deserta massivament d’Esquerra. Només Joan Laporta pot proporcionar alguna expectativa d’entrar al Parlament, ja sigui en solitari o ja sigui amb Reagrupament (és irrellevant per a les seves expectatives); però per ara les dades demoscòpiques ens diuen que no hi ha fenomen Laporta, la seva candidatura no tindria cap mena de trascendència rellevant en el panorama electoral, i com a molt, apunta a una presència simbòlica al Parlament. Tanmateix, l’opció Joan Laporta també és la que presenta una més gran confusió en relació a l’electorat, i a hores d’ara no podem dir si les seves expectatives potencials deriven de la confusió (i per tant en la mesura que s’aclareixi la situació perdrà aquest potencial), o si la confusió és el que permet pensar que encara té alguna opció i potencial per fer electoralment alguna cosa per sobre del que a hores d’ara expressen totes les enquestes.
Però, sobretot, és important retenir que no podem analitzar les expectatives electorals amb preguntes individuals, i això serveix tant per a les opcions de Joan Laporta com de Josep Anglada. Una cosa és com un enquestat valora aïlladament un factor, una opció, i una altra de totalment diferent és quina és l’opció que escolliria d’entre totes les possibles. Són preguntes diferents que tenen mecanismes de resposta i valoració diferents i que per tant ens donen resultats diferents.
Com t'ho curres, Elies!.
ResponEliminaBé, només donar-te les gràcies, és interessantissim tot plegat.
Molt bo. Però dessoladores les dades del mosquit Anglada. De Reagrupament, en fi, em sembla que es prou clar que l'independentisme no interessa. Em sembla que això ha quedat prou clar.
ResponEliminaI de Laporta, millor no parlar-ne gaire ni donar-li més importància de la poca que té. Total, obres la seva pàgina web i sembla que estiguis a la Italia de Mussolini! No aneu enlloc, els independentistes amb una mica de seny i de rigor i d'honradesa o bé esteu més sols que mai o bé acabeu votant convergència. En fi
ResponEliminaNoctas, crec que l'Anglada no té cap possibilitat de sortir. Esperem que la nostra societat hagi embogit tant...
ResponEliminaInteressantíssim. Pots estar tranquil, no obstant, perquè en Laporta seguirà fent la seva enquesta particular.
ResponEliminaPotser un dia podries explicar-nos, tu què d'enquestes i màrqueting electoral en saps un niu, si la campanya de feisbuc, twitter i web d'en Laporta està concebuda, o no, per saber amb precisió el nivell de suport que pot arribar a tenir. A mi em fa la sensació que si, però m'agradararia saber-ne la teva opinió.
Per cert, el teu perfil ha desaparegut del feisbuc... ho deixes estar, o t'anonimitzes?
N'hi ha prou de veure el logo de Laporta 2010 per adonar-se que, de moment, el Laporta confia en una colla d'aficionats que van fer una enquesta (de rebot) per conèixer l'opinio dels hispanos dels EUA.
ResponEliminaQue no té quartos, aquest senyor?
Canari... no entenc el que dius del feisbuc... crec que hi continuo...
ResponEliminaPel que fa a la pregunta concreta, mai a la vida prendria una decisió a partir del feisbuc, twitter o el que sigui... MAI
tot plegat són indicadors, però no són indicadors fiables per a una decisió com la que apuntes. En calen d'altres...