Arribo de la formació per als voluntaris de Cornellà Decideix. Diumenge, 20J, hi haurà la consulta sobiranista a Cornellà de Llobregat, i a les ordres del meu germà, un bon grapat d’amics i jo mateix estarem donant un cop de mà a la consulta, al barri de Sant Ildefons.
No sóc optimista pel que fa al percentatge de participació que hi haurà. Però qui sap, igual m’enduc una sorpresa…
Passi el que passi, tanmateix, la gran sorpresa per a mi ha estat la feina de tots els voluntaris de Cornellà Decideix. Increïble. Espectacular.
Porto militant des que tenia 18 anys. Ja en fa, per tant, més de vint… i no havia vist mai una cosa igual. Us puc assegurar que la feina que han fet els voluntaris de Cornellà Decideix és antològica, emocionant, vibrant. He tingut la sort de poder participar en uns quants actes i estar en meses de vot anticipat. He conegut la gent. He viscut, de la mà del meu germà, tota la feina que han fet, tota la seva planificació, totes les seves idees, totes les hores que hi han dedicat… i a hores d’ara només puc fer que posar-me als seus peus, agenollar-me i aplaudir, ovacionar.
Sí, sóc molt pragmàtic, sé que per a promoure una consulta cal que es donin unes mínimes condicions prèvies. I reconec que sóc dels que pensava que a Cornellà no s’hi donaven. De fet encara m’ho faig d’abuelo cebolleta i intento que no es generin expectatives pel que fa al resultat concret de la votació, pel que fa a la participació.
Però hi ha una cosa que ha ultrapassat el meu escepticisme, i és veure treballar els voluntaris de Cornellà Decideix. I no ho dic només per les infinites hores que hi han dedicat, sinó per la inteligència amb què ho han fet, i perquè han fet una cosa que mai no s'havia fet.
I el que han fet va molt més enllà del percentatge que s’obtingui a la consulta de diumenge. El que han fet se situa en el terreny dels pioners, dels herois que han agafat les seves coses, s’han plantat al mig de tots els barris de Cornellà, i han començat a parlar primer amb totes les associacions i entitats, i després amb la gent, una a una, explicant-los-hi que podien votar, explicant-los-hi el que s’hi votava, etc.
Avui, quan he anat des de Sant Ildefons fins al centre de Cornellà, i he vist tots els carrers amb els cartells de Cornellà Decideix he sentit una profunda commoció. He vist el sacrifici, l’entrega, la dedicació de tots els voluntaris. He vist la seva feina. I he vist clarament com han fet una cosa que mai ningú no havia fet, i que quedarà. És llavor. És país, en un sentit profund i consistent.
Realment aquest any m’ha tocat viure les dues cares de la militància. Primer, i després de tants anys de lluita, veure com el projecte de Reagrupament es convertia en una secta repugnant, totalitària i absurda. Segon, quan l’únic del que tens ganes és de dedicar-te a les teves coses, poder participar anònimament d’aquest exemple militant que és la gent de Cornellà Decideix.
Sigui retut així, i abans de diumenge, el meu homenatge i manifestada la meva admiració i agraïment a tota la gent que en forma part, començant pel meu germà. A ells els hi dec, també, la gran oportunitat de reviure el goig de la militància sana i desacomplexada.
Gràcies a tots i totes! Diumenge, com sempre, estarem al lloc encomanat per fer la feina encomanada.
No sóc optimista pel que fa al percentatge de participació que hi haurà. Però qui sap, igual m’enduc una sorpresa…
Passi el que passi, tanmateix, la gran sorpresa per a mi ha estat la feina de tots els voluntaris de Cornellà Decideix. Increïble. Espectacular.
Porto militant des que tenia 18 anys. Ja en fa, per tant, més de vint… i no havia vist mai una cosa igual. Us puc assegurar que la feina que han fet els voluntaris de Cornellà Decideix és antològica, emocionant, vibrant. He tingut la sort de poder participar en uns quants actes i estar en meses de vot anticipat. He conegut la gent. He viscut, de la mà del meu germà, tota la feina que han fet, tota la seva planificació, totes les seves idees, totes les hores que hi han dedicat… i a hores d’ara només puc fer que posar-me als seus peus, agenollar-me i aplaudir, ovacionar.
Sí, sóc molt pragmàtic, sé que per a promoure una consulta cal que es donin unes mínimes condicions prèvies. I reconec que sóc dels que pensava que a Cornellà no s’hi donaven. De fet encara m’ho faig d’abuelo cebolleta i intento que no es generin expectatives pel que fa al resultat concret de la votació, pel que fa a la participació.
Però hi ha una cosa que ha ultrapassat el meu escepticisme, i és veure treballar els voluntaris de Cornellà Decideix. I no ho dic només per les infinites hores que hi han dedicat, sinó per la inteligència amb què ho han fet, i perquè han fet una cosa que mai no s'havia fet.
I el que han fet va molt més enllà del percentatge que s’obtingui a la consulta de diumenge. El que han fet se situa en el terreny dels pioners, dels herois que han agafat les seves coses, s’han plantat al mig de tots els barris de Cornellà, i han començat a parlar primer amb totes les associacions i entitats, i després amb la gent, una a una, explicant-los-hi que podien votar, explicant-los-hi el que s’hi votava, etc.
Avui, quan he anat des de Sant Ildefons fins al centre de Cornellà, i he vist tots els carrers amb els cartells de Cornellà Decideix he sentit una profunda commoció. He vist el sacrifici, l’entrega, la dedicació de tots els voluntaris. He vist la seva feina. I he vist clarament com han fet una cosa que mai ningú no havia fet, i que quedarà. És llavor. És país, en un sentit profund i consistent.
Realment aquest any m’ha tocat viure les dues cares de la militància. Primer, i després de tants anys de lluita, veure com el projecte de Reagrupament es convertia en una secta repugnant, totalitària i absurda. Segon, quan l’únic del que tens ganes és de dedicar-te a les teves coses, poder participar anònimament d’aquest exemple militant que és la gent de Cornellà Decideix.
Sigui retut així, i abans de diumenge, el meu homenatge i manifestada la meva admiració i agraïment a tota la gent que en forma part, començant pel meu germà. A ells els hi dec, també, la gran oportunitat de reviure el goig de la militància sana i desacomplexada.
Gràcies a tots i totes! Diumenge, com sempre, estarem al lloc encomanat per fer la feina encomanada.
Realment, les Consultes, més enllà dels resultats, han estat una experiència única i irrepetible de generositat del món independentista. El que hem sembrat donarà fruit. No ho dubtis, Elies.
ResponEliminaSalut i llibertat!
Com a voluntari de Cornella t'agraeixo les teves paraules, jo també pensava com a independentista de molts anys de lluita, que Cornella seria molt difícil de cercar un espai propi, jo abans vivia a Gràcia, un territori farcit de entitats i persones pro actives, i creia que a Cornella era una ciutat poc activa, dormitori de immigració etc. Sorprenent-me haig de dir que era un error un munt de entitats i voluntaris, han posat el que tocava posar i poc a poc sense fer soroll ni titulars abans de temps hem anat pas, pas treballant moltes hores i molts dies, molt ben organitzat tot plegat, sense protagonismes, ni vedets, nomes amb feina i una fita clara la consulta. Potser m'acosti per conèixer-nos personalment, que segur ja ens hem vist.
ResponEliminase nota que han trabajado mucho pq yo estaré rodeado de puntos de votación. espero que los abuelos se comporten, jajajaja!
ResponEliminaJo vaig col·laborar a Vilafranca Decideix i també crec que, el millor de tot el procés, més enllà del percentatge, és constatar que hi ha un important planter de gent amb il·lusió, i que l'independentisme de base, més enllà dels partits, encara té molt a dir.
ResponEliminaS'impossa un altre analisi...i aquesta suposo que ningu dirà que està manipulada per la "dreta"...no?.
ResponEliminahi haurà anàlisi, perquè l'enquesta proporciona dades interessantíssimes per a l'anàlisi. Tot i que, llegit El Periódico, cal dir que en fa una anàlisi descriptiva i interrelacionada amb altres escenaris (generals, municipals) molt bo.
ResponEliminaJo, com a voluntari, membre de la Junta de CD i vocal d'un dels barris de Cornellà et vull agraïr enormement aquest article. Hem passat mesos de molta feina, de molt esforç, de molta paciència, de molt de tot. Are bé, estic orgullós de la gent amb la que he treballat, em trec el barret. Colze a colze persones de diferents partits, com si fossin un de sol, sense sectarismes, sense protagonismes, tots junt amb un sol objectiu: CATALUNYA!!. Tenim molta gent preparada per afrontar la Consulta definitiva. Som la punta de llança...No ens deixeu sols!!
ResponElimina