El proper dijous, dia 10 de juny, convocats per l’Associació Patriòtica Catalunya 1640 -de la que m'honoro en formar-ne part-, commemorarem el Corpus de Sang amb un sopar en un cèntric hotel de Barcelona.
L’Associació Patriòtica Catalunya 1640 segueix la tradició iniciada l’any 2007 de recuperar i commemorar els fets de l’episodi conegut com a Corpus de Sang, esdevinguts a la ciutat de Barcelona el 7 de juny de 1640, que provocaren l’aixecament popular contra la injustícia i l’opressió i menaren Pau Claris a proclamar la República Catalana.
En aquesta commemoració del Corpus de Sang que cada any constitueix la nostra festa, l’Associació Patriòtica Catalunya 1640 s’honora en atorgar enguany la IV Medalla Pau Claris al senyor Joan Triadú i Font, personalitat d’enorme alçada en la història política i literària del nostre país durant bona part del segle XX.
Nascut a Ribes de Freser (al Ripollès), d’orígens familiars obrers, ara fa gairebé noranta anys, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de qui és soci d’honor, el considera un dels crítics literaris catalans més destacats del segle XX. Estudià primària i batxillerat a Barcelona, però les necessitats de la guerra el portaren ben aviat, encara adolescent, a formar-se com a mestre de la República. Així, el 1937 fou habilitat a través d'un curset accelerat convocat per la Generalitat per tal d'atendre les necessitats d'escolarització d'infants que la marxa de mestres al front de guerra i l'allau de refugiats havia provocat. El gener de 1938, fou nomenat mestre interí de primària per la Generalitat de Catalunya i destinat al Grup Escolar Ferrer i Guàrdia, de Granollers, on exercí fins al final de la guerra: l’Arxiu Nacional de Catalunya conserva el preciós testimoni documental d’aquella feina amb els infants en temps d’horror.
Just acabada la Guerra Civil espanyola, col·laborà amb el Front Nacional de Catalunya (FNC) en la redacció d'articles al butlletí Per Catalunya. Durant tot el franquisme participà activament en la resistència cultural catalana contra la Dictadura. De ben jove s’havia interessat per l’estudi de les llengües clàssiques i el 1939-1940 inicià els estudis a la Universitat de Barcelona. Després de superar una llarga malaltia i de fer de docent a diverses escoles, marxà com a lector de català a la Universitat de Liverpool entre 1948 i 1950, on establí forts lligams amb el grup del Consell Nacional Català d’en Batista i Roca. Al seu retorn, a partir de 1951, començà la col·laboració fins a arribar a ser director de Institució Cultural del CIC.
Conscient, tot i la seva joventut, del temps de responsabilitat que li havia tocat viure, s’abocà a recompondre l’estudi de la literatura catalana després de la desfeta de la Guerra Civil, amb obres com ara l'Antologia de poesia catalana 1900-1950 (1951) o l'Antologia de contistes catalans (1953). Foren obres determinants per a salvar els mots en la literatura de postguerra, a les quals seguiren els estudis, garbellats amb el pas del temps La novel·la catalana de postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1985).
Joan Triadú ha estat un home literàriament polifacètic: poeta, traductor i mestre de crítics i d’assagistes. Ha bastit una obra plena de matisos i experiències, més enllà del gust estrictament literari: adreçada també a la societat des de la militància. Defensor de la personalitat nacional de Catalunya, ha estat articulista, fundador de revistes (com ara la clandestina i censurada Ariel, entre 1946 i 1951) i ànima de diverses iniciatives literàries (en destaca el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, sota l'empara del bisbat de Vic, des del 1944, principal aparador al país dels literats catalans de postguerra).
La seva passió per la llengua el portà a desenvolupar una gran activitat com a professor de català i a interessar-se cada cop més per la formació de professors. El 1961 posà en marxa la Junta Assessora per al Estudis de Català (JAEC). Fou membre d'Òmnium Cultural des de 1962 (i durant molts anys secretari general tècnic) i fundador el 1965 de la Delegació d'Ensenyament de Català (DEC). Des de l’Òmnium Cultural, participà en la gestació del Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
És membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1978 i ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d'Honor Jaume I (1982) o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre molts altres. És autor dels volums memorialístics Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent (2002, premis Fundació Trias Fargas 2001 i Crítica Serra d'Or 2002) i Memòries d'un segle d'Or (2008, premi Crítica Serra d'Or 2009). Pel conjunt de la seva obra mereix un lloc de privilegi en la nostra literatura.
Si voleu assistir al sopar, cal que envieu un e-mail a:
info@catalunya1640.cat
L’Associació Patriòtica Catalunya 1640 segueix la tradició iniciada l’any 2007 de recuperar i commemorar els fets de l’episodi conegut com a Corpus de Sang, esdevinguts a la ciutat de Barcelona el 7 de juny de 1640, que provocaren l’aixecament popular contra la injustícia i l’opressió i menaren Pau Claris a proclamar la República Catalana.
En aquesta commemoració del Corpus de Sang que cada any constitueix la nostra festa, l’Associació Patriòtica Catalunya 1640 s’honora en atorgar enguany la IV Medalla Pau Claris al senyor Joan Triadú i Font, personalitat d’enorme alçada en la història política i literària del nostre país durant bona part del segle XX.
Nascut a Ribes de Freser (al Ripollès), d’orígens familiars obrers, ara fa gairebé noranta anys, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de qui és soci d’honor, el considera un dels crítics literaris catalans més destacats del segle XX. Estudià primària i batxillerat a Barcelona, però les necessitats de la guerra el portaren ben aviat, encara adolescent, a formar-se com a mestre de la República. Així, el 1937 fou habilitat a través d'un curset accelerat convocat per la Generalitat per tal d'atendre les necessitats d'escolarització d'infants que la marxa de mestres al front de guerra i l'allau de refugiats havia provocat. El gener de 1938, fou nomenat mestre interí de primària per la Generalitat de Catalunya i destinat al Grup Escolar Ferrer i Guàrdia, de Granollers, on exercí fins al final de la guerra: l’Arxiu Nacional de Catalunya conserva el preciós testimoni documental d’aquella feina amb els infants en temps d’horror.
Just acabada la Guerra Civil espanyola, col·laborà amb el Front Nacional de Catalunya (FNC) en la redacció d'articles al butlletí Per Catalunya. Durant tot el franquisme participà activament en la resistència cultural catalana contra la Dictadura. De ben jove s’havia interessat per l’estudi de les llengües clàssiques i el 1939-1940 inicià els estudis a la Universitat de Barcelona. Després de superar una llarga malaltia i de fer de docent a diverses escoles, marxà com a lector de català a la Universitat de Liverpool entre 1948 i 1950, on establí forts lligams amb el grup del Consell Nacional Català d’en Batista i Roca. Al seu retorn, a partir de 1951, començà la col·laboració fins a arribar a ser director de Institució Cultural del CIC.
Conscient, tot i la seva joventut, del temps de responsabilitat que li havia tocat viure, s’abocà a recompondre l’estudi de la literatura catalana després de la desfeta de la Guerra Civil, amb obres com ara l'Antologia de poesia catalana 1900-1950 (1951) o l'Antologia de contistes catalans (1953). Foren obres determinants per a salvar els mots en la literatura de postguerra, a les quals seguiren els estudis, garbellats amb el pas del temps La novel·la catalana de postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1985).
Joan Triadú ha estat un home literàriament polifacètic: poeta, traductor i mestre de crítics i d’assagistes. Ha bastit una obra plena de matisos i experiències, més enllà del gust estrictament literari: adreçada també a la societat des de la militància. Defensor de la personalitat nacional de Catalunya, ha estat articulista, fundador de revistes (com ara la clandestina i censurada Ariel, entre 1946 i 1951) i ànima de diverses iniciatives literàries (en destaca el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, sota l'empara del bisbat de Vic, des del 1944, principal aparador al país dels literats catalans de postguerra).
La seva passió per la llengua el portà a desenvolupar una gran activitat com a professor de català i a interessar-se cada cop més per la formació de professors. El 1961 posà en marxa la Junta Assessora per al Estudis de Català (JAEC). Fou membre d'Òmnium Cultural des de 1962 (i durant molts anys secretari general tècnic) i fundador el 1965 de la Delegació d'Ensenyament de Català (DEC). Des de l’Òmnium Cultural, participà en la gestació del Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
És membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1978 i ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d'Honor Jaume I (1982) o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre molts altres. És autor dels volums memorialístics Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent (2002, premis Fundació Trias Fargas 2001 i Crítica Serra d'Or 2002) i Memòries d'un segle d'Or (2008, premi Crítica Serra d'Or 2009). Pel conjunt de la seva obra mereix un lloc de privilegi en la nostra literatura.
Si voleu assistir al sopar, cal que envieu un e-mail a:
info@catalunya1640.cat
I el vaig tenir de professor:) pobre Triadú, quan ell es girava de cara a la pissarra nosaltres llençàvem boles de paper amb el bolígraf...un gran enemic del bilingüisme:( i una gran persona, un gran intel.lectual i un enamorat de la literatura...un home lliure! un gran home. El vaig conèixer com alumne i va ser una gran sort...
ResponEliminaCap a l'any 1980, també es va celebrar el "Corpus de Sang" davant el monument del Passeig Lluís Companys. El va organitzar el Front Nacional de Catalunya, amb en Francesc Espriu com a Secretari General. Jo hi era.
ResponElimina