Batalla de l'Ebre, 72 anys després. Memorial... democràtic????

Avui, quan faig la introducció a aquest post, és Sant Jaume. Primer dia de la gran ofensiva republicana a la Batalla de l’Ebre. Els que em coneixeu sabeu de la meva tasca per la denúncia de l’oblit i el menyspreu pels espais i les restes dels combatents de la Batalla de l’Ebre.

També aquest combat l’hem perdut. La depredació eòlica ha arrasat, està arrasant, amb llocs, restes, etc. de la Batalla de l’Ebre. De la mà d’aquest famós “Memorial Democràtic”. De la mà del tripartit. De la mà, específicament, d’ICV-EUA. És impossible major impostura. Els que sempre van donant lliçons. Els de la superioritat moral.

Fa unes quantes setmanes vam acompanyar supervivents del British Battalion, de la 15ena brigada, 35ena Divisió de l’exèrcit republicà, a la visita dels llocs on havien combatut.

Cap dels que hi era, en aquesta visita, no ha pogut superar la vergonya que es va sentir mentre se’ls acompanyava als camps de batalla, i només hi veien que molins gegants. Van plorar. S’exclamaven. Deien que això era impossible que estigués passant. Deien que això no hauria d’haver passat mai.

Però era cert, havia passat, estava passant.

Jo ja he escrit tot el que podia al voltant de la vergonya del tractament de les restes dels soldats de la Batalla de l'Ebre. Avui el que faig és reproduir un escrit que m'ha fet arribar el meu amic Josep Maria. Té la paraula, llegiu-lo, si us plau! Hi trobareu tot el dolor pel que ha passat, però també les dades, les cotes i les cites que situen en el mapa i identifica cadascun d'aquests llocs amb la seva història, per a vergonya del que s'ha fet. Com ja sabeu els habituals del blog, les fotos són meves, fetes en una de les cerques per aquest perímetre, amb els companys del poble. En alguna ocasió afegeixo, en cursiva, algun comentari contextualitzador al text d'en Josep Maria. Us deixo amb el seu escrit:

-------------------------------------------------------------------------------

“Han passat dos anys de les celebracions del 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre i si fem una reflexió de tot el que vam viure amb paraules regalades sobre la defensa de la dignitat d’uns llocs plens de centenars i centenars de restes de soldats anònims, ara veiem que hi ha prevalgut els interessos econòmics, que han passat i passaran per sobre d’aquestes restes com un rodet, aixafant i triturant els ossos dels grans oblidats, destruint i aplanant trinxeres i refugis força visibles fins avui.

Estem parlant de la cinquena i la sisena contraofensiva franquista sobre el nus de Les Camposines –cotes 496 (Cucut), 480, 500 i 510- entre el 19 i el 25 de setembre del 1938. Més endavant, a primers d’octubre, sobre les cotes 382, 371 i 378, i sobre la 102, barranc Mas de la Pila i Coll de Coso –cotes 350 i 341- i ja enfront i com a lloc clau de la carretera damunt de Les Camposines, la cota 282. En el transcurs d’aquest mes de confrontacions se sol avaluar amb unes pèrdues humanes d’entre dotze i quinze mil persones.

Els autòctons del territori on van passar els fets, encara en els anys 50, trobàvem espais dels camps de conreu plens d’esquelets, bombes de Lafite i altres artefactes. De vegades no sabies ni on posar els peus. Era esgarrifós! Curiosament, a l’època, ens feien cantar unes cançons d’uns morts “que hacían guardia sobre los luceros” els quals van ser recollits l’any 1959 i traslladats al Valle de los Caídos.

Van anar passant els anys i les restes dels soldats sense ànima continuaven apareixent. Llavors, la pregunta que molts ens fèiem era si mai trobarien un lloc on poder reposar. Transcorreguts més de vint anys, amb l’arribada de la fràgil i dubtosa democràcia –que encara perdura-, al voltant del 1986, amb el govern de Felipe González amb consumada majoria parlamentària, se li va demanar de tirar endavant una llei sobre la memòria democràtica. Felipe González va saber excusar-se dient que el fins llavors Ministre de Defensa, Gutiérrez Mellado, li havia pregat que mentre visqués la seva generació, no remenés el tema.

Definitivament, els grans oblidats de la Batalla de l’Ebre, haurien d’esperar trenta anys més per fer-los justícia.

Ja entrada la primera dècada del 2.000, alguns partits polítics fan bandera i s’omplen la boca de l’esmentada memòria, segurament per aconseguir vots, perquè en veritat un cop assolits els seus objectius i amb la promesa durant la celebració del 70è aniversari de la Batalla de l'Ebre que Corbera d’Ebre tindria la joia de la corona en forma de museu virtual i amb la preservació d’aquells espais naturals on havien ocorregut els fets més dramàtics, ara tot ha quedat en paper mullat i aquells llocs històrics han quedat a disposició de les energies renovables per poder destruir i triturar qualsevol vestigi i empremta de les víctimes d’aquella desgraciada generació.

Vergonyosament, el passat mes de desembre del 2009 i el començament d’aquest any 2010, en les cotes 480, 500 i 510, s’hi ha plantat molins eòlics de 120 metres d’alçada. I les creus? On són les creus per recordar i homenatjar la sepultura dels grans oblidats? Han predominat els interessos econòmics sobre els de la dignitat d’una generació que creien en els valors de la llibertat i la democràcia, òbviament ignorats per la dictadura, però molt més menyspresats per les actuals autoritats del govern de la Generalitat.

Davant de tot aquest panorama, només puc exclamar un qualificatiu en majúscula: VERGONYÓS!



Mostrem públicament la nostra tristesa i la nostra màxima indignació per la implantació final dels famosos molinets sobre unes cotes malauradament històriques –les 480, 500 i 510- on es va vessar moltíssima sang en durs combats cos a cos i quan encara en són ben visibles les trinxeres, els refugis i les restes humanes mig desenterrades dels anomenats grans oblidats de la cruenta Batalla de l’Ebre. Molts d’aquells soldats van perdre la seva vida entre el 20 i el 25 de setembre del 1938, en el terme que avui dia vindria a ser l’antic camí de Corbera d’Ebre a La Fatarella, concretament en les partides anomenades Cucut, Masos de la Garsa i Mussols.

Els successius consistoris de Corbera d’Ebre han menyspreat, potser per ignorància, aquests llocs històrics. Han venut –i, per cert, per un plat de llenties- el territori i el patrimoni històric, incapaços de visionar el mal que feien, sobretot als que hi van desaparèixer i a les seves famílies, que no han perdut l’esperança de localitzar-los un bon dia.

I vet aquí que quan els inquiets del territori, davant de tota la moguda de les energies renovables, busquen suport al COMEBE en el 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre i endegat així el Memorial Democràtic (¿?), aquesta gent (els responsables del Memorial Democràtic...) ha fet l’impossible i l’impensable per fer legal el que de totes totes és una monstruositat, una denigració de l’ètica i de la moral envers una generació que ho va perdre TOT.”

El meu amic Josep Maria m'ha acompanyat aquest escrit d'alguns textos que expliquen el que va passar en els indrets on s'han instal·lat els parcs eòlics:

"Relata Fernando Estrada Vidal (del llibre “Los que estuvimos en la Batalla del Ebro”, indispensable per la minuciositat de la reconstrucció de la batalla):

(en el perímetre del molí número 6): “… en el día de hoy, la fuerzas que debían coronar la ocupación de la curva cerrada de cota 510 (actual molí número 6), previa la preparación artillera conveniente, se lanzaron briosamente al asalto, haciéndolo con toda acometividad y de modo brillante, siendo detenidas en su avance por súbita barrera de morteros, tanques y piezas de artillería qu el enemigo desencadenó inopinadamente, de manera violentísima.

(..)

La fuerzas se vieron obligadas a replegarse a sus bases, sin haber logrado coronar la posición.

El Teniente de Estado Mayor de la 3ª. Brigada de la IV de Navarra (tropes d’èlit de l’exèrcit franquista) hace referencia a aquellas fechas:

- Allí ocurrió una cosa un poco grave. Era que nos tiraban de todos los sitios y nos tiraba gente que estaba entre nosotros. ¿No te acuerdas que se habló de si se infiltraban por la noche…? Recuerdo que una noche: ptszii.. ptszii.. pstizz.. contra la misma casilla, aquella de las tejas rojizas… era realmente una chabola… y nos refugiábamos allís (aquesta “casilla” està situada a 25 metres del molí número 7). Pues nos tiraban desde atrás, o sea, de la parte opuesta a la del enemigo. Era alguien que estaba escondido, que sabía donde estaba instalado el puesto de mando y nos tiraba. Teníamos paqueo casi todos los días y siempre desde atrás.

(...)

En los alrededores de la cota 480 (molí número 7), fueron enterrados más de 300 cadáveres. Parte oficial de la IV de Navarra (21 de septiembre)

De la lucha por este sector, en la gráfica de bajas resaltan las fechas 3, 4 y 5, con más de 200 entre heridos y muertos, todos de la IV de Navarra y que corresponden a la ocupación de Corbera y a las cotas citadas por el Mando rojo.

Más adelante, el día 23, se producen 367 bajas, de ellas 21 Oficiales y corresponde a la ocupación de la cota 510. Pero también el día 21 debió ser extraordinariamente duro a tenor del parte de la División:

“… La fuerzas de la IV de Navarra ocuparon hoy la cota 500…

… el enemigo opuso tenaz resistencia, haciendo un nutrido fuego con numerosas aramas automáticas, cañón y en diferentes puntos de la línea con tanques y antitanques…

… Vencida la resistencia, se les inflingió un durísimo castigo, pues solamente en los alredededores de la cota 480, fueron enterrados más de 300 cadáveres.”
...................................

No tinc moltes més paraules per a continuar ni el relat ni la denúncia que em trasllada el meu amic Josep Maria.

VERGONYA!