Una enquesta força estranya

Avui diumenge LV ha publicat una nova enquesta electoral en relació a les properes eleccions al parlament de Catalunya.

Us haig de dir que és una enquesta força estranya. Els resultats que ens aporta no són coherents amb enquestes prèvies (inclosa la del juliol de la mateixa Vanguardia), i per tant ara mateix és difícil saber si estem davant una enquesta que no els hi ha sortit bé (per les dates, per la mostra, per la cuina…) o bé estem davant una enquesta que comença a reflectir un possible canvi de tendències en alguns punts.

Per tant, i com sempre aconsello davant els resultats “bolet” d’una enquesta, el primer que cal és molta prudència.

L’enquesta estava encarregada pensant en la possibilitat que dilluns 30 o dimarts 31 d'agost en Montilla convoqués eleccions, i per això el treball de camp està realitzat els dies 1 i 2 de setembre. Les dates, per tant, i el context vacacional fan que hàgim d’incrementar la prudència en relació a les dades, unida al fet que és una enquesta a només 800 persones (per tant una mostra força petita, la més petita possible perquè els resultats puguin ser representatius)

L’enquesta continua dibuixant un clar predomini de CiU, que se situa en el llindar d’una atribució d’escons de poc més de 60, però sorprenentment la coalició nacionalista pateix un significatiu retrocés en intenció de vot, del 42.1% al 38.9%. I aquest fet els allunyaria de la majoria absoluta. A més a més, s’observa una altra cosa molt estranya, i és que la preferència d’Artur Mas com a futur president cau 8 punts en aquest breu i vacacional període entre enquestes.

Tenint en compte que en aquest període, més enllà de les vacances, no hi ha hagut cap fet polític mínimament rellevant, que expliqués aquest significatiu canvi de tendència, la meva percepció és que l’enquesta té algun tipus de problema. Això només ho podrem saber quan, al llarg del mes de setembre, n’aparenguin d’altres de diferents mitjans (esperem que la de El Periódico i el diari Público com a mínim) i d’aquesta manera poguem valorar si estem davant un canvi de tendència o simplement que aquesta enquesta als de LV no els hi ha sortit gaire fina.

Els sociates continuen la seva tendència a la baixa. Això és força coherent amb el que fins ara havien expressat les diferents enquestes. Però aquest cop, per primera vegada, els situa per primera vegada en els pitjors resultats de la seva història. I això sí que matné una certa coherència amb el que està passant en el món sociata, és a dir, el col·lapse del seu projecte, la falta absoluta de lideratge i la crisi d’identitat que han posat en evidència episodis com la renúncia d’en Castells. Amén, evidentment, de la imputació de la gravetat de la crisi que es fa al partit en el govern.

Un segon element difícil d’explicar en aquesta enquesta, és a dir, incoherent amb enquestes prèvies, són els resultats d’Esquerra. Pràcticament en els últims dos anys totes les enquestes, en relació a Esquerra, els han situat en un percentatge d’intenció de vot del 8%. Aquest cop, i per primera vegada des del segon tripartit, la seva intenció de vot s’incrementa fins al 10.1%, fet que porta LV a atorgar-los entre 15-16 escons.

Si mirem aquestes dades i anteriors anàlisis que he realitzat, podem observar com la frontera dels “mals resultats” s’havia situat en els 13 escons, però que freqüentment l’interval se situava per sota d’aquests 13.

No hi ha elements polítics, fets, que ens permetin explicar perquè Esquerra puja gairebé 2 punts en intenció de vot. Per tant, un cop més cal ser prudents en relació a aquests resultats i esperar veure altres enquestes o la següent de LV per poder valorar si estem davant un canvi de tendència en la intenció de vot en relació a Esquerra, de recuperació d’una part del seu electorat.

Un tercer element sorprenent i incoherent de l’enquesta és que trenca la tendència apuntada els últims mesos en relació al PP i a ICV-EUA. Si en la primera part de la legislatura havíem valorat com a altament sorprenent la solidesa de les intencions de vot d’aquestes dues formacions (no es movien, ni cap a amunt ni cap a avall), de fa més de 6 mesos totes les enquestes deixaven entreveure una lleugera pèrdua d’intenció de vot de PP i d’ICV-EUA. Sorprenentment, en aquesta entrega de l’enquesta de LV ens trobem que o bé es mantenen clavats en intenció de vot en relació al 2006 (ICV-EUA) o bé fins i tot incrementen la intenció de vot (PP).

El que és sorprenent és que el fenomen evolucioni en paral·lel, un cop més sense massa elements que ens ho permetin explicar. Tot i així, en aquest cas, cal apuntar que les variacions de percentatge són ínfimes i estem parlant, en una mostra de 800, de molt poques persones que facin moure’ls d’aquesta manera. Però situades aquestes dades en el context de coses estranyes de l’enquesta, aquest fet també s’hi integra i incrementa els meus dubtes.

Finalment, un quart element incoherent de l’enquesta són els resultats atorgats a Reagrupament, un 2.6% d’intenció de vot, que situaria aquesta secta a les portes d’accedir al Parlament de Catalunya. El mes de juliol, LV ens deia que “una candidatura independentista encabezada por Joan Laporta se situaria en el 1.9% d’intenció de vot”. Les dades de l’enquesta de LV d’aquest setembre són per tant del tot incoherents, i més encara si atenem a la divisió entre sectaris i solidaris. Sincerament, no són uns resultats creïbles, aquí crec que hi ha un quart element d’incongruència de l’enquesta. Avui, a més a més, no ens han donat intenció de vot en relació a SCI. Al meu entendre en aquest punt l’enquesta patina. Com sempre, estem parlant de molt pocs enquestats una variació de l’1.9 al 2.6% en 800 enquestats és molt poc, són 5 persones de diferència entre una enquesta i l’altra.

No són dades, a més, que guardin cap relació amb el que està passant, amb els fets socials. Us posaré un exemple molt fàcil d’entendre. Aquesta setmana, tant SCI com Reagrupament han fet actes a Figueres, amb els seus caps de cartells. Solidaritat Catalana va omplir amb gairebé 800 persones el teatre. En canvi, l’acte d’Rcat va convocar poc més de 50 persones. I aquesta relació de magnituds s’està donant en tots i cadascun dels actes que s’estan fent. Per tant, els elements fàctics també ens porten a pensar que aquests resultats no tenen prou consistència, i són més un bolet o una estranya o poc afortunada assignació d’intenció de vot més enllà del vot directe que s’hi posa de manifest. En aquest quart element, n’estic del tot convençut, molt convençut.

Aquesta és la meva visió, la meva anàlisi. I crec que és encertada. En tot cas, les properes setmanes tindrem ocasió de veure si efectivament, l’encerto, en relació a les quatre incongruències que planteja, o bé estem davant un canvi d’algunes tendències.