Aquesta setmana s'han esdevingut uns fets molt greus, gravíssims. Probablement de molta més repercussió de la que seus imbècils impulsors puguin sospitar.
En una absurda protesta laboral els representants sindicals del cos de Mossos d”Esquadra van decidir que només farien servir el castellà i van rebre el president de la Generalitat de Catalunya amb banderes espanyoles i al crit de «Viva España!»
Això és gravíssim. Són fets d'una gravetat extrema. Que la nostra policia decideixi humilar la llengua catalana, la llengua del poble al que han de servir és un fet que trenca absolutament totes les regles de joc. Que a més rebessin el president de la Generalitat de Catalunya, davant de qui sempre s'haurien de quadrar respectuosament, al crit de Viva España i amb banderes espanyoles converteix els policies que hi han participat en autèntiques rates espanyolistes, éssers menyspreables.
El que ha passat amb els Mossos té molta més repercussió de la que pugui semblar. En què podem confiar, en aquest país de merda?
Mireu. Sempre, sempre, he defensat el cos de Mossos d'Esquadra. Un país necessita una policia al servei del seu poble. I sempre he cregut que aquesta policia eren els Mossos d”Esquadra. Sempre els he defensat. Sempre he cregut en l'ordre i en el compliment de la llei. Sóc, a més, partidari de la mà dura, de la disciplina, de la intolerància davant els delinqüents i davant els aprofitats.
La meva defensa del cos de Mossos d'Esquadra és pública i notòria.
Ja ho he explicat en alguna ocasió. La defensa del cos no objecta que no hi hagi actituds individuals reprobables. En una ocasió vaig ser víctima d'un abús policial per part d'uns mossos. El que van fer va ser greu falsejar uns fets. Em van acusar d”una sèrie de coses que no havia comès. La seva denúncia em va portar a judici, i, evidentment -i gràcies a Déu- vaig ser absolt. Els podria haver denunciat, però no ho vaig fer. I no ho vaig fer per respecte al Cos de Mossos d'Esquadra, a la nostra policia. El que vaig fer va ser presentar una queixa davant el Síndic de Greuges, en la que explícitament demanava CAP càstig, però sí una reprensió de les conductes que havien portat a aquella situació. Explícitament dèia al Síndic que el meu respecte pels Mossos d'Esquadra impedia que inciés cap acció penal, que no volia cap acció contra els mossos implicats que no fós que entenguessin que agents de la nostra policia no podien actuar d'aquella manera.
Haig de reconèixer que vaig ser un il·lús presentant la queixa al Síndic de Greuges. El comunista Rafael Ribó quan va veure que no volia iniciar accions contra els mossos va dir que ell tampoc pensava fer res...
Explico això només com a mostra del meu respecte ABSOLUT pel cos de Mossos d'Esquadra, per la nostra policia. Sempre la defensaré, fins i tot quan injustament han actuat en contra meu.
Però... com a català, després del que han fet aquests dies els Mossos... quina confiança podem tenir en ells? Jo hi creia. Però ara... quina confiança podem tenir en ells? és molt greu el que han fet, molt.
La cosa menor és que la nostra policia, en una situació extrema, dramàtica, per al nostre país, es pensi que això de la crisi no va amb ells. Aquest egoïsme, aquesta miopia, és inadmissible.
Però la cosa major, la més greu és el que aquests fillsdeputa de sindicalistes de Mossos han posat al descobert: quins valors té la nostra policia????
I aquí, sincerament, se m'ha ensorrat la cosa. Sempre havia cregut que la inversió en la construcció d'una policia nacional, del cos de Mossos d'Esquadra, malgrat els errors que s'haguessin pogut produir, era això, una aposta nacional, una fita nacional, una cosa de la que sentir-nos-en molt i molt orgullosos.
Tenir una policia pròpia. Una policia democràtica. Una policia amb valors, que assumís ser la policia d¡un poble.
Fins ara ho havien aconseguit. Sí. Ho havíem aconseguit. Malgrat possibles comportaments individuals condemnables, com del que jo vaig ser víctima, el nostre Cos de Mossos d'Esquadra era una de les coses de les que més orgullosos ens podíem sentir en aquest país. Jo me'n sentia.
Però això que han fet ho posa tot en qüestió. De fet, han quedat al mateix nivell que la xusma que va assetjar el nostre Parlament. I això és molt trist.
La nostra policia pensàvem que més enllà de la seva professionalitat, compartia uns valors amb el poble que porten gravat a les seves insígnies, Catalunya. Ara hem vist que això no està clar. Ara hem vist el seu menyspreu per la nostra llengua. Ara hem vist el seu menyspreu per la nostra bandera. Ara hem vist el seu menyspreu per tot el que som.
I si pel que som manifesten aquest menyspreu... què podem esperar d'ells pel que volem ser????
Un cop més, digueu-me il·lús, però jo confiava que el cos de Mossos d'Esquadra, arribat el moment, seria un dels pilars sobre els que podríem bastir el nostre procés secessionista. Fins ara s'havia comportat com un cos modèlic en la seva obediència a la Generalitat de Catalunya i en el seu respecte al poble de Catalunya i les seves institucions. El que han fet aquests dies llença dramàticament per la borda el prestigi del cos de Mossos d'Esquadra.
Per poder arribar a ser independents necessitem que es donin moltes coses a favor nostre: una majoria social favorable, una majoria parlamentària, un poder econòmico-financer, etc. Però una de les coses que de manera clara també caldrà que hi sigui és l'ordre, la seguretat, la garantia d'ordre i la garantia de seguretat. Il·lús de mi, pensava que amb l'enorme inversió feta en el cos de Mossos d'Esquadra, aquesta era una de les coses que més clares teníem.
Tampoc he pensat mai que els Mossos poguessin per si sols garantir la seguretat interna i externa en un moment de conflicte, però sí que serien el pal de paller de la nostra seguretat.
Ara, a la vista del que han fet, ja no ho tinc clar. I aquest és el nou drama en el que ens han ficat aquest sindicalistes de merda. I podrem generalitzar en la mesura que no siguin desautoritzats. Espero i confio que el conjunt de Mossos, en els que continuo creient, els desautoritzint i ens donin mostres que com a poble, podem confiar en ells.
Fins ara els Mossos ens havien donat mostres que podíem confiar en ells. Ens havíem solidaritzat amb ells quan tenien uns comandaments ecocomunistes que no creien en ells i que els menaven al ridícul permanentment. Ens havíem solidaritzat amb ells quan havien fet un ús escàs i insuficient de la força davant la barbàrie, p.ex. indignada. Però no ens podem solidaritzar amb ells quan neguen la llengua, la bandera i el poble al que han de servir.
El problema és que la nostra independència necessita garantir l”ordre. I si no tenim els Mossos, com ho podem fer?
En termes de seguretat interna, el procés independentista té dues grans amenaces de caràcter polític: l'espanyolisme militant (tota la cosmologia ultradretana i espanyolista que prolifera en el nostre país) i la subversió anarco-comunista (com per exemple la que van assajar en el setge al Parlament de Catalunya el 15-M).
Hi ha una tercera amenaça en termes de seguretat interna, que no té caràcter polític, i és la purament delinqüent: el saqueig, el caos en la seguretat ciutadana. Aquesta situació només es pot produir si els dos agents que en aquests moments constitueixen la principal amenaça política en termes de seguretat se n'ensurten. Si l'espanyolisme i l'anarco-comunisme del 15-M fracassen aquesta amenaça directament «kinki» no té cap opció.
Llavors, en la situació en la que ens hem quedat després de la depravació sindical dels Mossos, què és el que es pot fer?
Al meu entendre només tenim una oportunitat, i és la creació i formació d'una autèntica força cívica catalana, que tingui com a preferència garantir l'ordre en tot moment i preservar la llibertat individual i col·lectiva davant les amenaces espanyolistes i anarco-comunistes (com l'assetjament al Parlament).
Sempre havia pensat que una força d'aquesta mena seria important com a recolzament al cos de Mossos d'Esquadra en moments decisius. Ara crec que sense aquesta força no hi ha res a fer.
En una absurda protesta laboral els representants sindicals del cos de Mossos d”Esquadra van decidir que només farien servir el castellà i van rebre el president de la Generalitat de Catalunya amb banderes espanyoles i al crit de «Viva España!»
Això és gravíssim. Són fets d'una gravetat extrema. Que la nostra policia decideixi humilar la llengua catalana, la llengua del poble al que han de servir és un fet que trenca absolutament totes les regles de joc. Que a més rebessin el president de la Generalitat de Catalunya, davant de qui sempre s'haurien de quadrar respectuosament, al crit de Viva España i amb banderes espanyoles converteix els policies que hi han participat en autèntiques rates espanyolistes, éssers menyspreables.
El que ha passat amb els Mossos té molta més repercussió de la que pugui semblar. En què podem confiar, en aquest país de merda?
Mireu. Sempre, sempre, he defensat el cos de Mossos d'Esquadra. Un país necessita una policia al servei del seu poble. I sempre he cregut que aquesta policia eren els Mossos d”Esquadra. Sempre els he defensat. Sempre he cregut en l'ordre i en el compliment de la llei. Sóc, a més, partidari de la mà dura, de la disciplina, de la intolerància davant els delinqüents i davant els aprofitats.
La meva defensa del cos de Mossos d'Esquadra és pública i notòria.
Ja ho he explicat en alguna ocasió. La defensa del cos no objecta que no hi hagi actituds individuals reprobables. En una ocasió vaig ser víctima d'un abús policial per part d'uns mossos. El que van fer va ser greu falsejar uns fets. Em van acusar d”una sèrie de coses que no havia comès. La seva denúncia em va portar a judici, i, evidentment -i gràcies a Déu- vaig ser absolt. Els podria haver denunciat, però no ho vaig fer. I no ho vaig fer per respecte al Cos de Mossos d'Esquadra, a la nostra policia. El que vaig fer va ser presentar una queixa davant el Síndic de Greuges, en la que explícitament demanava CAP càstig, però sí una reprensió de les conductes que havien portat a aquella situació. Explícitament dèia al Síndic que el meu respecte pels Mossos d'Esquadra impedia que inciés cap acció penal, que no volia cap acció contra els mossos implicats que no fós que entenguessin que agents de la nostra policia no podien actuar d'aquella manera.
Haig de reconèixer que vaig ser un il·lús presentant la queixa al Síndic de Greuges. El comunista Rafael Ribó quan va veure que no volia iniciar accions contra els mossos va dir que ell tampoc pensava fer res...
Explico això només com a mostra del meu respecte ABSOLUT pel cos de Mossos d'Esquadra, per la nostra policia. Sempre la defensaré, fins i tot quan injustament han actuat en contra meu.
Però... com a català, després del que han fet aquests dies els Mossos... quina confiança podem tenir en ells? Jo hi creia. Però ara... quina confiança podem tenir en ells? és molt greu el que han fet, molt.
La cosa menor és que la nostra policia, en una situació extrema, dramàtica, per al nostre país, es pensi que això de la crisi no va amb ells. Aquest egoïsme, aquesta miopia, és inadmissible.
Però la cosa major, la més greu és el que aquests fillsdeputa de sindicalistes de Mossos han posat al descobert: quins valors té la nostra policia????
I aquí, sincerament, se m'ha ensorrat la cosa. Sempre havia cregut que la inversió en la construcció d'una policia nacional, del cos de Mossos d'Esquadra, malgrat els errors que s'haguessin pogut produir, era això, una aposta nacional, una fita nacional, una cosa de la que sentir-nos-en molt i molt orgullosos.
Tenir una policia pròpia. Una policia democràtica. Una policia amb valors, que assumís ser la policia d¡un poble.
Fins ara ho havien aconseguit. Sí. Ho havíem aconseguit. Malgrat possibles comportaments individuals condemnables, com del que jo vaig ser víctima, el nostre Cos de Mossos d'Esquadra era una de les coses de les que més orgullosos ens podíem sentir en aquest país. Jo me'n sentia.
Però això que han fet ho posa tot en qüestió. De fet, han quedat al mateix nivell que la xusma que va assetjar el nostre Parlament. I això és molt trist.
La nostra policia pensàvem que més enllà de la seva professionalitat, compartia uns valors amb el poble que porten gravat a les seves insígnies, Catalunya. Ara hem vist que això no està clar. Ara hem vist el seu menyspreu per la nostra llengua. Ara hem vist el seu menyspreu per la nostra bandera. Ara hem vist el seu menyspreu per tot el que som.
I si pel que som manifesten aquest menyspreu... què podem esperar d'ells pel que volem ser????
Un cop més, digueu-me il·lús, però jo confiava que el cos de Mossos d'Esquadra, arribat el moment, seria un dels pilars sobre els que podríem bastir el nostre procés secessionista. Fins ara s'havia comportat com un cos modèlic en la seva obediència a la Generalitat de Catalunya i en el seu respecte al poble de Catalunya i les seves institucions. El que han fet aquests dies llença dramàticament per la borda el prestigi del cos de Mossos d'Esquadra.
Per poder arribar a ser independents necessitem que es donin moltes coses a favor nostre: una majoria social favorable, una majoria parlamentària, un poder econòmico-financer, etc. Però una de les coses que de manera clara també caldrà que hi sigui és l'ordre, la seguretat, la garantia d'ordre i la garantia de seguretat. Il·lús de mi, pensava que amb l'enorme inversió feta en el cos de Mossos d'Esquadra, aquesta era una de les coses que més clares teníem.
Tampoc he pensat mai que els Mossos poguessin per si sols garantir la seguretat interna i externa en un moment de conflicte, però sí que serien el pal de paller de la nostra seguretat.
Ara, a la vista del que han fet, ja no ho tinc clar. I aquest és el nou drama en el que ens han ficat aquest sindicalistes de merda. I podrem generalitzar en la mesura que no siguin desautoritzats. Espero i confio que el conjunt de Mossos, en els que continuo creient, els desautoritzint i ens donin mostres que com a poble, podem confiar en ells.
Fins ara els Mossos ens havien donat mostres que podíem confiar en ells. Ens havíem solidaritzat amb ells quan tenien uns comandaments ecocomunistes que no creien en ells i que els menaven al ridícul permanentment. Ens havíem solidaritzat amb ells quan havien fet un ús escàs i insuficient de la força davant la barbàrie, p.ex. indignada. Però no ens podem solidaritzar amb ells quan neguen la llengua, la bandera i el poble al que han de servir.
El problema és que la nostra independència necessita garantir l”ordre. I si no tenim els Mossos, com ho podem fer?
En termes de seguretat interna, el procés independentista té dues grans amenaces de caràcter polític: l'espanyolisme militant (tota la cosmologia ultradretana i espanyolista que prolifera en el nostre país) i la subversió anarco-comunista (com per exemple la que van assajar en el setge al Parlament de Catalunya el 15-M).
Hi ha una tercera amenaça en termes de seguretat interna, que no té caràcter polític, i és la purament delinqüent: el saqueig, el caos en la seguretat ciutadana. Aquesta situació només es pot produir si els dos agents que en aquests moments constitueixen la principal amenaça política en termes de seguretat se n'ensurten. Si l'espanyolisme i l'anarco-comunisme del 15-M fracassen aquesta amenaça directament «kinki» no té cap opció.
Llavors, en la situació en la que ens hem quedat després de la depravació sindical dels Mossos, què és el que es pot fer?
Al meu entendre només tenim una oportunitat, i és la creació i formació d'una autèntica força cívica catalana, que tingui com a preferència garantir l'ordre en tot moment i preservar la llibertat individual i col·lectiva davant les amenaces espanyolistes i anarco-comunistes (com l'assetjament al Parlament).
Sempre havia pensat que una força d'aquesta mena seria important com a recolzament al cos de Mossos d'Esquadra en moments decisius. Ara crec que sense aquesta força no hi ha res a fer.
Coincideixo amb els teus arguments..
ResponEliminaTotalment d'acord.
ResponEliminaPerò que la senyera no ens faci oblidar el següent: pot un mosso, per més emprenyat que estigui, brandar una pancarta que literalment hi diu: "Mas, cabró; retalla't els collons". Pot un mosso tractar de cabró al presindet de la Generalitat i aqui no passa res? En mig de quina autoritat tercermundista ens movem?
Hola Francesc.
ResponEliminaTot i la gravetat dels esdeveniments que comparteixo amb tu hi han unes coses que no tinc clares:
1-Qui va fer fora al Miquel Sellarès d'Interior?
2-El problema de l'espanyolitat manifesta dels mossos es reflecteix també amb la policia municipal de gairebé totes les ciutats. Potser el problema és l'escola de policia no?
3-Acusar de malvats comunistes a 4 jipis toca-cassoles i als pijo-progres de torn em sembla desafortunat.
Però la imatge dels mossos fent de claca de C's és del més patètic que ha hagut de soportar la nostra terra, i això ens ha de fer reflexionar i molt.
Apa, salut i ens veiem per aquí baix!!!!
Contesto, jo:
ResponEliminaa- En Miquel Sellarés es vaa fotre fora ell mateix, dues vegades.
b)- Un càrrec a dit, ja se sap, a mes de dimissions pròpies, depen del mateix dit que el va endollar. Els carrecs de confiança politics no generen plaça funcionarial.
c)- En Sellarés es especialista en
fotocòpies i reculls de premsa, ben pagats, per a institucions públiques.
d)- del darrer càrrec que li van donar, a dit, els tripartits, va sortir també corrent, quan depenia d'un conseller d'ERC.
e)- Millor no restaurar el tema, crec, perque prendria mal el personatge.
Cordialment,
Andreu
Dess, d'acord. De fet implícitament ho dic, un Mosso, davant el president de la Generalitat el que ha de fer és quadrar-se, no insultar-lo.
ResponEliminaMiquel, els fets del Parlament no em semblen ni una casualitat ni intranscedents. Els catalogo directament com una amenaça davant la que cal estar preparats i fer-hi front.
D'altra banda, crec que un cos policial ha d'estar per sobre de les persones que en un moment donat pugui dirigir-lo. Crec que els majors problemes s'han acumulat durant la gestió del tripartit. Fins i tot l'econòmic. Davant la pèssima gestió saurística el que es va fer directament va ser silenciar-los injectant pasta.
En fi. És molt trist i depriment tot el que ha passat. Molt decebedor. Molt.
JO TAMBE CREC QUE EL PROBLEMA ESTA EN L'ESCOLA DE LA POLICIA DE MOLLET. QUINA MENA DE SPICOLOGS PAGUEM?....ES EVIDENT QUE VAN DONAR PER VALITS A UNA COLLA D'ARREPLEGATS, "CHANTUXA"QUE NO MEREIX CAP CONFIANÇA.
ResponEliminaJUGANT AMB BARCELONA
Em sembla que en l'època del Tripartit als Mossos hi entrava tothom i sense el nivell de català exigit perquè es veuen coses molt estranyes. A més hi ha entrat gent que feia d'enguixador, de paleta, que consumien drogues, etc, ho dic perquè en conenc. Quina selecció és aquesta? Què volem una policia o legionaris? A aquests tius quina avaluació psicològica se'ls hi ha fet perquè si per anar de caça t'has de treure un carnet, com s'ho han fet tots aquests? Eren d'algún antic cuerpo?
ResponEliminaEstic completament d'acord amb la totalitat del teu argumentari, ja ho hem parlat alguna vegada. La creació d'un Somaten es un plantejament que no es pot obviar, especialemnt després de l'assetjament del Parlament i després d'aquest espectacle dels Mossos. Cal, però, un bon projecte organitzatiu i molt patriotisme.
ResponEliminaCom a tu, a molts catalans que sempre hem defensat la importantíssima tasca dels Mossos, ens va caure la cara de vergonya. Lamentable. si tots són així, prefereixo que torni la guàrdia civil. Malgrat tot, em penso que els protagonistes dels incidents eren la minoria aprofitada dels sindicats i no la majoria. Tot i això, queda demostrat que alguna cosa s'ha fet malament en la selecció del personal. Cal veure que ha fallat i ser molt més exigents quan a algú se li dóna una placa i una pistola.
ResponEliminaI respecte a això de la força cívica, no sé ben bé a que et refereixes, però les organitzacions para-policials em fan més por que les policials, perquè fàcilment poden acabar imposant en "seu" ordre, en comptes d'imposar ordre.
La creació de qualsevol força armada fora de la llei acaba sempre en un desastre. Mireu els anys 30 al nostre país. Observeu qualsevol dels conflictes actuals a la resta del planeta. És una idea tan idiota que sembla mentida que surti en aquest bloc, que normalment no és gaire imparcial però almenys sol presentar arguments elaborats per defensar les seves idees.
ResponEliminaQui ha parlat de força armada???
ResponEliminaAixo es el que passa quan el cos s'omple de poligoneros de disco pastillera i el sistema de sel.leccio accepta aquest perfil. Si aixo hi ha afegin 4 delinquents al servei de Ciudadanos, doncs tenim aquesta infamia.
ResponEliminaPersonalment penso, que TOT policia que participa en un protesta on s'insulta al nostre han d'esser expulsats del cos. I si els comandaments no actuen, degraden l'autoritat i donen ales als que no entenem que significa ser part d'un cos nacional de policia.
Akor
El febrer de 1981, quan Tejero donava el colp d'estat a Madrid, ací el cap dels Mossos d'Esquadra es fa oferir al tinent coronel feixista per a "caçar a Pujol i tot el govern de la Generalitat".
ResponElimina30 anys no són res.