Pel que sembla aquesta minoria activa que es considera moralment superiors a la resta continua treballant incessantment per dir el que
pot ser i el que no pot ser.
I es veu que a aquests ungits per la veritat no els hi ha sentat gens bé el meu post anterior. Que es fotin, me
n’alegro.
Ara bé, el que en aquesta dialèctica mai, mai, mai, voldria és
perjudicar Òmnium Cultural, que ningú pogués aprofitar el meu escrit com a munició
contra Òmnium Cultural. Això sí que em sap greu, molt greu.
He estat membre d’Òmnium (ara no ho sóc). Dissabte
simplement, i com ja vaig dir al post, vaig col·laborar donant un cop de mà amb el que se’ns va
demanar, un voluntari d'apeu, un "matxaca", que se'n diu, sense cap mena de responsabilitat organitzativa (com algun miserable
ha intentat escampar, mentint, com és habitual en ell), sinó simplement intentant
ser útils si calia. Ser-hi, i fer-ho bé.
Pel que sembla per a algunes persones això no és prou, i
també cal passar altres “filtres”.
Com deia, l’últim que vull és posar en
problemes a Òmnium, entitat fonamental, indispensable, per al nostre país i
procés. I tinc també una gran admiració i respecte per la seva presidenta, la
Muriel Casals i molts altres membres de la seva Junta.
Demano disculpes, per tant, a Òmnium Cultural si alguna cosa
que he fet o he dit els ha posat en alguna dificultat o ha servit d’argument
als enemics que pugui tenir Òmnium per anar en la seva contra. Em sap molt de
greu i demano humilment i sincerament perdó.
I com que per deixar de pensar com penso m’haurien de tallar
físicament el cap, i això per ara no entra en els meus plans, l’únic que puc
fer com a expressió d’aquesta petició de perdó i acte de contricció és comprometre’m
davant tots vosaltres a no acostar-me a 50 metres de la seu d’Òmnium Cultural,
ni a ajudar ni a col·laborar-hi mai més en res. Si pogués tirar el temps
enrere, com que no puc de deixar de pensar com penso, no hauria participat de
voluntari al concert. Segurament, fet amb la millor de les voluntats per part de tots, va ser un
error, i hagués estat millor anar tranquil·lament a la meva
localitat.
Em sap molt de greu per Òmnium. Molt. No tornarà a passar,
de debò. Sóc persona de paraula. Gràcies i perdó pel mal que us hagi pogut causar.
PS: i gràcies pel concert inoblidable de dissabte!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaFelicitats per l´article anterior , el ratifico al 100%. No cal demanar perdò ni disculpes a ningú; jo mateix no ho sabía lo dels plastilins quan et vaig "enredar" a participar de voluntari. En tot cas la culpa es meva. Un acte de "pota negre" el viscut al camp del Barça amb dues ombres que coincideixen amb les dues últimes cançons. La primera ja comentada i la segona de vergonya aliena.... l´última cançò no se la savìen la lletra !!!! increible.
ResponEliminaTenim pais , tenim gent , tenim les idees clares i aixó amb tots els ets i uts , ha passat el punt de no retorn. Tinguem el cap al seu lloc , queda molt de sacrifici per arrivar i em d´estar mentalitzats del que ens estem jugant.
Una abraçada i anem per fer de la cadena del 11 un fe´t de repercusió mundial !!!!!.
Salut i cava.
El Sahara és un poble oprimit. Sigui Marroc l'opressor, no és tema islàmic. És oprimit. Vol ser lliure i independent i no pot.(hi han saharauis bons i dolents)
ResponEliminaEls kurds també. Els opresors son cristians, budistes, islàmics, ateus? no hi te res a veure, però és evident que no tenen el què aspiren. (hi han kurds bons i dolents)
Els tibetans també estan oprimits. Siguin els opressors negres o grocs, siguin budistes o testimonis de jehovà. Estan oprimits( hi han tibetans bons i dolents)
Els palestins estan oprimits. És evident. siguin els opressors budistes o cristians o islàmics. Estan oprimits. (Hi ha palestins bons i palestins dolents).
Discrepo profundament de l'obsessió que tenen alguns incondicionals d'Israel, de confondre tota dissenció amb anitsemitisme, antijueu, antiisrael, pro islàmic...
Jo crec que d'alguna manera, els confessionals jueus que desijin un confessional país per a ells, a partir de fets i territoris històrics, el puguin tenir.
Però tinc el dret de discrepar profundament amb l'agressivitat que usen per imposar-se.
Tinc el dret de creure amb els estudis de conflictivitat internacional que mostren que en un conflicte com el d'Israel, la forma que ells ho porten és la que menys resultats els hi donarà. Que la millor forma és la amigable. Per molt que abans els seus contrincants fossin laics d'esquerra i ara islàmics. Segons estudis estratègics, estan usant un sistema que és pitjor per a ells i pijor per els altres.
Remarco. El palesti del concert no va parlar ni de semitisme ni d'Israel. Només va dir que palestina era un poble oprimit. Un poble no lliure. Això és evident. Qui va interpretar amb anti-no-sé-què, que reflexioni.
Amb el permís d´en Hasbarats que i toca i molt !!!
ResponEliminaSortosament la immensa majoria del país ni tan sols voreja el cretinisme i l'avantatgisme dels qui va voler-se apropiar un concert per la llibertat de Catalunya tot esgrimint les seves personals i marginals causes. Quants diputats treuen aquesta gent? Ja n'estem tips dels seus numerets pseudo-progres, de la seva sobreactuació pels palestins mentre callen la barbàrie que s'hi pot trobar dins mateix de Gaza -governada per un grup salvatge com Hamas-, i de Cisjordània on la corrupció brutal i la negativa a convocar eleccions donen una fidel idea del seu tarannà antidemocràtic. Quan parlaran dels palestins que està massacrant per milers Al Assad, ja que tenen tanta tirada per aquest poble? Quan sentirem algun d'aquests "artistes solidaris" afirmar que encara que dolgui entenen les retallades a les subvencions que rebien perquè van a parar als hospitals? Aquest era un concert per mostrar la unitat no per dividir cadascú amb la seva pàjara.
La vas cagar i ja està. Et pensaves que els xiulets eren per una cosa i en realitat eren per un altra. Assumeix-ho.
ResponEliminaEn absolut la vaig cagar. Només que alguns miserables han mentit deliberadament per situar Òmnium en una situació compromesa i per responsabilitat, prefereixo disculpar-me davant d'Òmnium, perquè perjudicar Òmnium és l'últim que volia. Al contrari del que estan fent els que menteixen.
ResponEliminaCada dia que passa les opinions expressades tenen més força i ressò.
I no hi hagués hagut cap problema si jo no hagués estat ajudant de voluntari. Els miserables de sempre han volgut aprofitar aquesta circumstància per liar la troca. Això és tot. I això és el que no podia permetre.
Vaig llegir el comentari d'ahir i només dir que crec que el problema està en la forma de dir les coses. Cadascú pot opinar el que vulgui però si es diu de manera agressiva el missatge es bloqueja directament.
ResponEliminaEls sobiranistes som molts i representem totes les opcions. Hi ha qui pens que pot dir certes paraules al concert i d'altres que no. Això ens ho trobarem sempre però hem d'evitar precisament allò que volen els altres, que ens barallem entre nosaltres.
Jo, si realment estés penedit d'haver perjudica Òmnium, si no els volgués perjudicar, si cregués q són tan importants... En lloc d'imposar-me la pena d'allunyament i de no col.laborar-hi mai més, el q faria és fer-los una bona aportació econòmica, fer-me'n soci de nou, o alguna cosa així. Anònimament si vols. Bé, això és el q jo faria... Si no, només són parole parole parole...
ResponEliminaPS1: el juliol 2010, admirat per com Muriel i ÒC havien aguantat les pressions i havien mantingut la capçalera, em vaig dir: si no en fos soci, me'n faria ara! I vaig doblar la meva quota.
PS2: si resulta q a part d'escriure el post, ja has fet una donació o similar, anònimament, xapeu, i gràcies!
I com que per deixar de pensar com penso m’haurien de tallar físicament el cap...ets molt gran COMPANY! SALUDU
ResponEliminaM'entristeix aquest absurd debat, especialment perquè em transporta a èpoques passades en les que els enemics de Catalunya vivien relaxats veient com les baralles internes entre els bàndols ens impedien construir cap proposta sòlida.
ResponEliminaPotser sí que l'embranzida de l'ANC i Òmnium Cultural marcant el ritme del procés als polítics ha estat un miratge i tornarem a acabar, com en tantes altres ocasions en el passat, derrotats o, encara pitjor, ridiculitzats. Però penso que encara hi som a temps, perquè fins ara és molt més el que hem construït que el que ens separa.
Em nego a valorar episodis puntuals d'un acte que va durar 6 hores i que va ser un èxit. No criticaré en públic als que es van equivocar durant l'acte (encara que ho pensi així) ni als que s'hagin pogut excedir criticant aquells errors, perquè res d'això ens afavoreix.
Genèricament, però, caldria que tots recordem que en aquest procés ens caldran còmplices dins i fora i que fer enfadar a possibles amics no és gens intel·ligent.
I xiular-nos a nosaltres mateixos és d'estúpids.
Tots plegats som poble. Difícilment podrem aspirar a res com a poble, si no som capaços de tolerar-nos mútuament i integrar-nos en un projecte comú.
Paco Ibañez parlant en castellà. Sents algun xiulet? No. Més aviat tot el contrari.
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=JFh4XLT_gCE