199 dies de glòria

Quan escric aquest post falten 199 dies pel 9 de Novembre del 2014. La data més decisiva de les nostres vides. Els 199 dies més decisius de les nostres vides.

A manera d'inventari desordenat:

1 - Fa un moment, i gairebé simultàniament, hem tingut una entrevista al MHP Mas a TV3 i una altra a l'Oriol Junqueras a 8TV. Una primera constatació: QUINA SORT TENIM DE COMPTAR AMB DOS LIDERATGES COM ELS DEL PRESIDENT MAS I EL DE L'ORIOL JUNQUERAS.

Podríem haver remenat, esperat, confabulat, conspirat, calculat, programat... tot el que vulgueu. Però mai hauríem ensopegat amb aquesta confluència! Que en aquest moment històric per al nostre poble conflueixin dos lideratges del nivell, la categoria, la preparació, la qualitat humana, la dignitat política, la responsabilitat patriòtica com els del MHP Mas i de l'Oriol Junqueras... això ni en el més humit dels nostres somnis polítics ho podríem haver imaginat. Ho supera tot. És una de les més grans garanties que tenim.

Jo me'n sento molt orgullós. Jo hi confio PLENAMENT. Jo sento un agraïment infinit perquè hi siguin i per tot el que estan fent.

2 - Hi ha dos lideratges que també resulten extraordinaris en aquest moment, i en aquest cas corresponen a dues dones: el de la Carme Forcadell al capdavant de l'ANC i el de la Muriel Casals al capdavant d'Òmnium. Elles representen la fortalesa i la vitalitat d'aquesta societat civil que ha estat la decisiva per empènyer el procés.

Hem parlat durant molts i molts anys de la societat civil. Hem conegut de les seves fortaleses i de les seves mancances, fins i tot misèries. I és també, per tant, providencial que arribem a aquest moment històric amb una ANC i un OC tan forts, més forts que mai, més actius que mai, més representatius que mai.

3 - La gent. El lideratge polític i la societat civil organitzada hi fan molt, tenen un paper determinant. Però aquest paper no seria res sense que al darrere hi hagués una societat, una gent, que ha decidit dir PROU i que ha assumit el seu poder.

Estem en un escenari absolutament inèdit des de tots els punts de vista: Catalunya, la gent de Catalunya, està protagonitzant una de les primeres grans revolucions democràtiques del s. XXI. La gent és la veritable protagonista, el principal actor, de tot el que està passant:

• la gent, perquè hem assumit que l'actual statusquo ha arribat i ultrapassat el límit del que és suportable, que hi podem fer alguna cosa, i que aquesta cosa és la independència, l'estat propi.
• la gent, perquè hem assumit que la independència ens obre una finestra d'oportunitat única a les nostres vides: fer un nou país. La gent volem fer un nou país.
• la gent, perquè hem assumit que la nostra mobilització, determinació, unitat, manera de fer, ens dona una força única. Ens hem retrobat com a poble en la unitat. Hem viscut a flor de pell els versos del poeta “no seràs res si no ets poble”. I ens hem sentit més poble que mai. Més forts que mai. I més units que mai, pel damunt dels nostres orígens, de la nostra llengua, de la nostra posició social, de la nostra formació, de la nostra edat... per damunt de tot això ens hem retrobat i redescobert en la unitat de ser poble. I ens hem agradat.

4- Perquè els que no hi són no els trobem a faltar. Ens hem agradat molt perquè en aquesta unitat els únics que no hi participen són dos tipus de col·lectius: els que sempre s'han aprofitat del seu poder (les elits extractives) o els que sempre han volgut instrumentalitzar la nostra diversitat (l'unionisme etnicista) per impedir que fem el que estem fent.

• No hi són les elits que s'han beneficiat indecentment de la dependència d'Espanya, les classes dominants que ho han estat perquè han aconseguit ser-ho a través dels privilegis que els ha concedit el poder al que han estat servils, i contra la resta del poble, contra la resta de tots nosaltres, contra el 99% restant, que som els que protagonitzem o podem ser protagonistes d'aquest projecte de fer un nou país.
• Tampoc hi són els que sempre han mirat de treure rèdits de la diversitat, no per a construir, sinó per a dividir, per a impedir que cuallés un projecte col·lectiu que superés la diversitat interna de la societat catalana. Sí, la societat catalana actual és d'una complexitat fascinant, pels orígens, llengües, cultures, etc tan diversos dels que la formem i alhora per la seva capacitat d'integració pacífica. Aquesta és la realitat. I contra aquesta realitat n'hi ha que sempre han esgrimit arguments de caràcter etnicista per fomentar la divisió, i aquests són els que tampoc no formen part de la nostra unitat.

Si em permeteu una reflexió, pensant sobre el que impulsa a aquests dos col·lectius a mantenir-se al marge del procés, fins i tot a que no els vulguem en la nostra unitat, voldria citar (no és el primer cop que ho faig) el professor Claudio M Cipolla i les seves regles de l'estupidesa humana.

Cipolla feia una classificació dels humans i del nostre comportament en quatre grans grups, a partir de dos eixos: l'eix de benefici col·lectiu i l'eix de benefici individual. Així, els “bons” serien aquells que són capaços, amb el seu comportament, amb el que fan, de realitzar un benefici per al col·lectiu i per a si mateixos. Els incauts serien aquells que fan un benefici per al col·lectiu causant-se un perjudici a sí mateixos. I els altres dos grups encaixarien amb els dos col·lectius que estan al marge de la unitat civil que exhibeix el procés:

Per a Cipolla els malvats són els que es procuren un benefici propi causant un perjudici a la col·lectivitat. Això és el que han fet les elits. Això és el que ha fet el Pont Aeri. Això és el que han fet les empreses que viuen i s'enriqueixen dels privilegis que els hi concedeix el poder via BOE. Però com a mínim sabem que no hi són perquè saben que si el nostre procés tira endavant ells deixaran d'enriquir-se il·legítimament, tramposament, com ho han fet fins ara. Fixem-nos que el nostre procés no es planteja, en la seva transversalitat, contra el capitalisme, ni contra els rics, ni res de tot això. Aquestes elits que estan en contra del procés ho estan perquè el seu enriquiment és il·legítim, no es basa en el que fan, inventen, produeixen, etc, sinó en els privilegis que els atorga formar part de l'statuquo. Per això sempre estaran contra el procés, i ho entenc.

Finalment, el professor Cipolla estableix una quarta classificació: ELS ESTÚPIDS. Per a Cipolla, en els dos eixos en que ordena el comportament humà, els estúpids són els que causen un perjudici col·lectiu infringint-se a si mateixos un altre perjudici. I justament aquests són el segon col·lectiu que no forma part de la unitat civil, el dels etnicistes, els que sempre han procurat convertir la nostra diversitat en barrera per a la nostra unitat. I aquests, amics meus, no només són, efectivament, estúpids, sinó que també són menyspreables, repugnants.

La societat catalana és única per la capacitat d'integració positiva que ha tingut de la seva diversitat interna. Això, que hauria de ser motiu d'orgull per a tots, és el que combaten sense cap mena d'escrúpol els contraris al procés per motius etnicistes. Així com els malvats són contraris al procés perquè “se'ls hi acaba el xollo”, els etnicistes ho són simplement perquè són estúpids.

L'unionisme etnicista basa tot el seu comportament en convertir la diversitat en divisió, en que la diversitat no se superi, sinó que sigui la barrera que impedeixi la unitat civil, que impedeixi que siguem i actuem com un poble. Això ens perjudica a tots, però també els perjudica a ells mateixos. Vet aquí la seva estupidesa i la seva repugnància moral.

4- El compromís dels grans sindicats del nostre país amb el dret a decidir. El fet que tant Comissions Obreres com la Unió General de Treballadors apostin de manera inequívoca pel dret a decidir confereix una força extraordinària a tot el procés. Insubstituïbles.

5- El que és revolucionari és la unitat. Calmantenir la unitat en la diversitat de les forces polítiques. És el que ens dona la força que necessitem. El que ens dona la força és la unitat. Només amb CiU i ERC el procés no podria tirar endavant. Per això és cabdal que també hi siguin ICV-EUA i les CUP, així com elements crítics del PSC.

Si tenim suficient maduresa per admetre les nostres diferències i per saber edificar un projecte comú respectant-les, serem invencibles. Si ens perdéssim en lluites partidistes nosaltres mateixos ho engegaríem tot a dida.

Veure, com vam veure, els representants del Parlament de Catalunya de CiU, d'ERC i d'ICV-EUA defensant el dret a decidir al Congreso espanyol ens va omplir a tots d'orgull. Veure, com hem vist, el testimoni de CDC, UDC, ERC, ICV, EUA i les CUP en la pàgina web de http://www.cataloniavotes.eu/inici/ és magnífic. Si sabem cooperar així per aquest objectiu històric, guanyarem!

6. Hem mantingut el compromís davant les amenaces i atacs. Ara cal saber si serem capaços de mantenir el compromís en l'hostilitat, que hi serà. No estem, en aquests 199 dies que falten fins el 9 de Novembre, en un passeig triomfal ni en un joc de nens o vitual. Estem davant el repte més gran que mai tindrem a les nostres vides. No serà fàcil. Però no podem fallar. I no fallarem!

7. Guanyarem!
Perquè tenim al MHP Mas i a n'Oriol Junqueras. Perquè tenim una societat civil compromesa i mobilitzada. Perquè la fe que tenim en fer un nou país abraça tots i cadascun dels membres de la nostra societat. Perquè ens sabem un sol poble en la nostra diversitat. Perquè no hi ha espai en el nostre procés per a les elits que s'han enriquit a costa de tots nosaltres ni per als etnicistes que han volgut fer de la nostra diversitat, divisió i fractura. Perquè el gruix de les forces polítiques i sindicals assumeixen amb responsabilitat i compromís el dret a decidir.

Guanyarem, en definitiva, perquè la il·lusió i confiança en fer un nou país és massa intensa perquè cap amenaça, cap hostilitat, ens en pugui privar. No deixarem que ens robin el futur, no deixarem que guanyin els despatxos de les elits, no deixarem que guanyin els etnicistes que volen fer de la nostra diversitat divisió perquè no siguem res i no puguem fer res. Ens hem guanyat un futur millor. I no ens el deixarem prendre! 

Per tot això, guanyarem.
199 dies de glòria! SOM-HI!