Ara sí, hem iniciat el tram final del nostre procés d'independència.
En l'últim post deia:
"PS: Aquest és el meu anàlisi de la situació, aquest és el meu diagnòstic, i aquesta és la meva proposta pel que jo entenc és evitar el naufragi. Tanmateix, i com sempre he fet des que l'any 1984 vaig començar a militar en l'independentisme, ho donaré tot hi hagi la decisió que hi hagi. Passi el que passi, seguirem treballant sense descans per fer possible la independència. Hi serem. Sense condicions. Sense exigències. Hi seré, hi serem! "
Per tant, només perquè hi ha hagut acord, ja l'acataria i hi seria incondicionalment, pel que fes falta. ROMA LOCUTA CAUSA FINITA.
Però és que a més l'acord d'avui és el millor acord possible ateses les circumstàncies. I a més a més, és un molt bon acord, perquè, si ho sabem aprofitar, ens permetrà arribar a les eleccions de la independència més forts que mai.
Després de dos mesos infernals, avui s'ha arribat a un acord, que és molt bo, i que implica a Govern, a CiU, a ERC i a la societat civil (AMI, ANC i Òmnium).
Ahir dimarts, a les 21:29, feia el següent tuit: «Si demà dimecres tots fessin acte de contricció, que això no pot seguir així, calendari, full de ruta i posar-se a treballar junts: GUANYAREM!»
I el miracle s'ha esdevingut -era l'únic miracle que ens servia- i avui, 24 hores després, el procés arrenca amb renovada energia el seu tram final, i, sobretot, ho fa amb un acord que permet arribar-hi molt més forts del que hi hauríem arribat amb qualsevol altra de les decisions possibles.
Ara tot depèn de que siguem capaços d'aprofitar l'oportunitat única que aquest pacte ens ofereix.
Els que no tenim cap carnet i l'únic que ens guia en cada moment és el nostre compromís patriòtic, avui som la gent més feliç de Catalunya. I ho som per diferents motius, com a mínim jo.
D'entrada el pacte d'avui permet fer front al que era més important en aquest moment: refer la confiança i la complicitat entre els dos grans mons sobre els que s'edifica la majoria per la independència, el món convergent i el món d'Esquerra. No era possible, i ho havia escrit fins a la sacietat, fer front al tram final del procés, el que més dificultats ens comportarà, amb aquests dos mons lluitant entre ells, sense una gota de confiança, més pendents d'apunyalar-se i defensar-se de les punyalades que d'ajudar-se. Havíem arribat a un punt que si les eleccions de la independència haguessin estat ara, s'haurien fet amb un convergents contra republicans o republicans contra convergents, i no amb un convergents i republicans afermant la majoria per la independència.
Aquests mesos que van des d'ara fins les eleccions permeten, sense impostures, sense falsos acords, sense passos en fals, sense fotos forçades... recomposar la situació. És un pacte en el que no hi ha ni guanyadors ni perdedors. Tothom ha cedit i tothom ha posat en comú. I un pacte així no s'hauria pogut assolir en cap cas sense una consciència prèvia que no era possible seguir com fins ara, com fins ahir. Hi ha hagut per tant acte de contricció, de tots, i d'aquest assumir aquesta situació, n'ha sortit un pacte molt positiu.
Ara no hem de perdre ni un sol segon mirant enrere. Si mirem enrere que sigui només per tenir present els que ens han precedit, els que en èpoques extraordinàriament dures van donar-ho tot per obrir camins a l'esperança. Els camins que ara estem transitant, que el pacte d'avui ens permet transitar, i fer-ho fent honor a tants i tants altres que van donar la seva vida, la seva llibertat i tot per una Catalunya lliure.
A partir d'ara mateix hem de destinar tots els segons fins a les eleccions de la independència a les dues grans coses que el pacte d'avui ens permet i obliga a fer:
Portàvem dos mesos encaminant-nos cap a l'abisme. I estàvem en un punt que res del que féssim hauria tingut sentit o ens hauria permès avançar, de debò, cap a la independència, tot el contrari.
Però avui, després del pacte, tornem a estar on necessitàvem estar. No perdem ni un segon en retrets. Pensem cadascú cap al seu interior què hem fet bé i què hem fet malament i assumim la reflexió com a propòsit de que no ens torni a passar. I posem-nos a treballar.
Fem-ho junts, que és de la manera que sabem que fem bé les coses, i que és el que més temen els enemics de la independència, que són molts i molt poderosos. Aprofitem al màxim l'enorme mobilització que sabem som capaços de fer, perquè l'hem feta, quan ho hem fet junts. Posem-nos tots a treballar. Des de les personalitats públiques amb més projecció i capacitat per explicar les coses, per argumentar, etc. fins a tots els militants anònims que sempre hi som per al que convingui, sigui per a encartellar, sigui per repartir octavetes, sigui per fer de servei d'ordre en actes, sigui pel que sigui. Hem demostrat que a cap de nosaltres no ens cauen els anells per fer el que sigui. I hem demostrat que sabem fer-ho amb qui ens toqui fer-ho, amb qui ens toqui tenir al costat, sense preguntar si té carnet, d'on ve o què pensa, perquè això no ens interessa. L'únic que ens interessa és saber que tenim al costat un company amb qui compartim l'objectiu més gran i més ambiciós de les nostres vides i del nostre país.
Gràcies a tots els que han fet possible el pacte d'avui. És un gran pacte. És el millor pacte possible. És un pacte que ens permet superar tots els problemes que arrossegàvem. I és un pacte que ens permet treballar per fer tot el que cal fer per arribar a la independència.
Aprofitem-ho. Confiem-hi. Creiem-hi. Treballem-hi. I blindem-lo com el primer gran i més ferm possible pas de l'últim tram fins la independència.
DONEC PERFICIAM
En l'últim post deia:
"PS: Aquest és el meu anàlisi de la situació, aquest és el meu diagnòstic, i aquesta és la meva proposta pel que jo entenc és evitar el naufragi. Tanmateix, i com sempre he fet des que l'any 1984 vaig començar a militar en l'independentisme, ho donaré tot hi hagi la decisió que hi hagi. Passi el que passi, seguirem treballant sense descans per fer possible la independència. Hi serem. Sense condicions. Sense exigències. Hi seré, hi serem! "
Per tant, només perquè hi ha hagut acord, ja l'acataria i hi seria incondicionalment, pel que fes falta. ROMA LOCUTA CAUSA FINITA.
Però és que a més l'acord d'avui és el millor acord possible ateses les circumstàncies. I a més a més, és un molt bon acord, perquè, si ho sabem aprofitar, ens permetrà arribar a les eleccions de la independència més forts que mai.
Després de dos mesos infernals, avui s'ha arribat a un acord, que és molt bo, i que implica a Govern, a CiU, a ERC i a la societat civil (AMI, ANC i Òmnium).
Ahir dimarts, a les 21:29, feia el següent tuit: «Si demà dimecres tots fessin acte de contricció, que això no pot seguir així, calendari, full de ruta i posar-se a treballar junts: GUANYAREM!»
I el miracle s'ha esdevingut -era l'únic miracle que ens servia- i avui, 24 hores després, el procés arrenca amb renovada energia el seu tram final, i, sobretot, ho fa amb un acord que permet arribar-hi molt més forts del que hi hauríem arribat amb qualsevol altra de les decisions possibles.
Ara tot depèn de que siguem capaços d'aprofitar l'oportunitat única que aquest pacte ens ofereix.
Els que no tenim cap carnet i l'únic que ens guia en cada moment és el nostre compromís patriòtic, avui som la gent més feliç de Catalunya. I ho som per diferents motius, com a mínim jo.
D'entrada el pacte d'avui permet fer front al que era més important en aquest moment: refer la confiança i la complicitat entre els dos grans mons sobre els que s'edifica la majoria per la independència, el món convergent i el món d'Esquerra. No era possible, i ho havia escrit fins a la sacietat, fer front al tram final del procés, el que més dificultats ens comportarà, amb aquests dos mons lluitant entre ells, sense una gota de confiança, més pendents d'apunyalar-se i defensar-se de les punyalades que d'ajudar-se. Havíem arribat a un punt que si les eleccions de la independència haguessin estat ara, s'haurien fet amb un convergents contra republicans o republicans contra convergents, i no amb un convergents i republicans afermant la majoria per la independència.
Aquests mesos que van des d'ara fins les eleccions permeten, sense impostures, sense falsos acords, sense passos en fals, sense fotos forçades... recomposar la situació. És un pacte en el que no hi ha ni guanyadors ni perdedors. Tothom ha cedit i tothom ha posat en comú. I un pacte així no s'hauria pogut assolir en cap cas sense una consciència prèvia que no era possible seguir com fins ara, com fins ahir. Hi ha hagut per tant acte de contricció, de tots, i d'aquest assumir aquesta situació, n'ha sortit un pacte molt positiu.
Ara no hem de perdre ni un sol segon mirant enrere. Si mirem enrere que sigui només per tenir present els que ens han precedit, els que en èpoques extraordinàriament dures van donar-ho tot per obrir camins a l'esperança. Els camins que ara estem transitant, que el pacte d'avui ens permet transitar, i fer-ho fent honor a tants i tants altres que van donar la seva vida, la seva llibertat i tot per una Catalunya lliure.
A partir d'ara mateix hem de destinar tots els segons fins a les eleccions de la independència a les dues grans coses que el pacte d'avui ens permet i obliga a fer:
- aprofitar aquests mesos per bastir i/o culminar les estructures d'estat bàsiques per fer front amb més garanties al tram final per la independència. Tot el tema electoral, tot el tema de la hisenda pròpia, tot el tema internacional, etc etc etc
- consolidar i fer crèixer la majoria independentista amb fonaments sòlids. Si assolim el primer dels objectius que ens ha de permetre el pacte (restablir la confiança i la complicitat i convertir un pacte agònic entre un acord blindat entre els dos grans mons de la majoria independentista) haurem assolit una gran fita: oferir solidesa en el projecte de la independència a tota la societat. És quan la societat confia en una proposta, en el seu rigor, en la seva estabilitat, que es comencen a generar tots els efectes positius que volem que es donin. Un procés amb una direcció ferma, fiable, permetrà que tot aquell vot que havíem detectat pot ser susceptible de bascular cap a votar opcions que siguin un Sí a la independència, ho facin. Tenir les esquenes cobertes, ben protegides, per una direcció ferma, que impliqui a les forces polítiques i a la societat civil és, a més, el que ens permetrà sortir al carrer i arribar fins l'últim racó del país per explicar d'una manera convincent perquè volem la independència.
Portàvem dos mesos encaminant-nos cap a l'abisme. I estàvem en un punt que res del que féssim hauria tingut sentit o ens hauria permès avançar, de debò, cap a la independència, tot el contrari.
Però avui, després del pacte, tornem a estar on necessitàvem estar. No perdem ni un segon en retrets. Pensem cadascú cap al seu interior què hem fet bé i què hem fet malament i assumim la reflexió com a propòsit de que no ens torni a passar. I posem-nos a treballar.
Fem-ho junts, que és de la manera que sabem que fem bé les coses, i que és el que més temen els enemics de la independència, que són molts i molt poderosos. Aprofitem al màxim l'enorme mobilització que sabem som capaços de fer, perquè l'hem feta, quan ho hem fet junts. Posem-nos tots a treballar. Des de les personalitats públiques amb més projecció i capacitat per explicar les coses, per argumentar, etc. fins a tots els militants anònims que sempre hi som per al que convingui, sigui per a encartellar, sigui per repartir octavetes, sigui per fer de servei d'ordre en actes, sigui pel que sigui. Hem demostrat que a cap de nosaltres no ens cauen els anells per fer el que sigui. I hem demostrat que sabem fer-ho amb qui ens toqui fer-ho, amb qui ens toqui tenir al costat, sense preguntar si té carnet, d'on ve o què pensa, perquè això no ens interessa. L'únic que ens interessa és saber que tenim al costat un company amb qui compartim l'objectiu més gran i més ambiciós de les nostres vides i del nostre país.
Gràcies a tots els que han fet possible el pacte d'avui. És un gran pacte. És el millor pacte possible. És un pacte que ens permet superar tots els problemes que arrossegàvem. I és un pacte que ens permet treballar per fer tot el que cal fer per arribar a la independència.
Aprofitem-ho. Confiem-hi. Creiem-hi. Treballem-hi. I blindem-lo com el primer gran i més ferm possible pas de l'últim tram fins la independència.
DONEC PERFICIAM
Bon dia, Com que no veig un formulari de contacte, em permeto de passar per aquesta finestra una circular demanant ajut per difondre el projecte Caixa Catalana.
ResponEliminaMercès
Joan Olivé i Mallafrè
projecte@caixacatalana.cat
--------------------------
Bon dia,
Us voldriem demanar un ajut, des del vostre web http://reagrupament.cat per difondre el projecte Caixa Catalana.
En poques paraules: Tornar a bastir, 100 anys després, la Caixa de Pensions... de baix cap a dalt, enmarcat en el procès cap a la independència, i evidentment, esdevenint una eina de pais, per reindustrialitzar Catalunya.
El tema es molt ambiciós, però necessari com l'aire que respirem. De fet, de tan ambiciós, esdevé raonablement sencill, tenint en compte l'energia mobilitzada en aquests moments.
El que us demanem a hores d'ara:
1) Si poguèssiu posar un link apuntant a www.caixacatalana.cat a la columna de la dreta. Aquest ajut ja seria molt important, perquè el vostre web està ben considerat per Google
3) Si poguèssiu posar un article al vostre blog, amb una referència a la necessitat de bastir la Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit, amb algún link apuntant a www.caixacatalana.cat
4) Si tinguèssiu la possibilitat de col·laborar amb nosaltres, des de l'àmbit que poguèssis, potser simplement, fent una difusió del nostre projecte a coneguts, polítics, etc.
Per una banda tenim en els propers mesos una massa d'estalvi "mobilitzat" a punt per posar-lo a treballar per Catalunya, i per l'altra, no cal ni esmentar la necessitat de concedir petits crèdits d'entre 5.000 - 10.000 euros per capitalitzar autònoms, tallers, agricultors, emprenedors, etc. = Caixa Catalana hauria de ser literalment el BANC DE RECONSTRUCCIÓ I REINDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA.
Tenim la base teòrica del professor Joan Ramón Sanchís, de Valencia, qui ha estudiat a fons el tema i proposa de que Caixa Catalana sigui:
Cooperativa de treball > Aixó vol dir que cada treballador és soci, amb la fórmula 1 treballador = 1 vot
Cooperativa de segon grau > Altres cooperatives ja existents, especialment les agràries, podrien ser-ne sòcies
Una primera idea de sortida, plantejaria que el poder de decissió podria estar dividit aproximadament de manera:
50% del poder a mans dels estalviadors i tenidors de crèdit, participant en una mena de ciber-assemblea permanent
20% del poder a mans de gremis d'oficis (pastissers, botiguers, etc), a mans de les cooperatives ja existents actualment, com coop57, les agràries, cofraries de pescadors, associacions d'empresaris, etc. també i molt especialment a mans dels col·legis professionals. Per exemple: podriem fer acords amb el col·legi d'aparelladors, per exemple, per fer plans d'implantació d'ascenssors a comunitats, plans d'optimitzaciò energètica al comerç, etc.
15% del poder a mans dels treballadors > Aquest % seria prou reduït per evitar que els mateixos treballadors "s'apoderèssin" de l'entitat
15% a mans de la futura Generalitat, de manera que tindríem una estabilitat raonable.
El punt crucial es aconseguir la LLICÈNCIA BANCÀRIA imprescindible per aixecar la persiana. D'aquest tema ja s'en ocupa un eurodiputat
Un dels criteris bàsics, en la nostra opinió, seria que Caixa Catalana fos absolutament transparent en les seves despeses, literalment nudista: Tots els sous, lloguers, contractes de manteniment, tot, de dalt a baix public i visible a la web...
Limitació de sous màxim, i control estricte sobre bonus de rendiment
Amb aquest criteris, podriem operar segurament amb una escala de comissions de sols un 15 - 25% dels habituals al mercat = Tenim la millor publicitat, via boca-orella.
Mercès doncs per tot l'ajut que ens poguèssis prestar
Joan Olivé i Mallafrè
projecte@caixacatalana.cat
Telfs: 902 362 066 / 651 686 500
skype: hemisfera.cat
www.caixacatalana.cat