Eleccions FCB: per què votaré Benedito? Civilització vs Barbàrie

Demà dissabte tenim eleccions al Futbol Club Barcelona. Unes eleccions que han arribat enmig un desinterès molt gran, amb una campanya que ha quedat en un molt segon pla, no sé si per la intensitat del tema del procés independentista, que s'ho menja tot, no sé si perquè els candidats no han sabut traslladar cap projecte que cridés l'atenció, no sé si perquè tot plegat és normal sigui així després d'una temporada històrica, en la que el primer equip ha guanyat la Champions, la Lliga i la Copa.

En tot cas, ha estat decebedor que això hagi passat. Perquè hi ha molts temes i molt rellevants, que afecten a la pròpia essència del club, a la columna medul·lar del que és el Barça.

Al meu entendre l'actual directiva és un autèntic càncer. El projecte neonuñista que representa, amb en Sandro Rosell i, després de la seva covarda «espantá», ara amb Bartomeu, ataca i ofèn tots els valors que han fet gran el Futbol Club Barcelona i ens condemna a una mesquinesa ploramiques i farsant.
Només el tema de Qatar hauria de ser motiu suficient perquè aquesta directiva hagués hagut de plegar fa molt de temps. És una de les més grans vergonyes que haurem patit com a socis del FC Barcelona. Un Club i una afició exemplarment lligats als valors de la democràcia i la pluralitat, venut a una miserable dictadura islamista que està al darrere de les operacions més fosques per finançar l'expansió islamista com la que representen els criminals de l'ISIS.

No hi ha paraules suficients per a tanta vergonya. Només hi ha una pocavergonya infinita per fer-ho i per justificar-ho. La gran pregunta és perquè l'afició del Barça ha transigit amb aquest suport a un règim atroç, que blanqueja la seva criminalitat a través del Barça.

La resposta és, alhora, senzilla i complexa. Senzilla perquè la resposta la trobem en el mateix frame que explica com és possible que un personatge tan fosc, tan poca cosa, tan insignificant, tan incompetent com en Josep Lluís Núñez presidís tants i tants anys el Barça.

No hi ha una explicació racional. Només hi ha una explicació que no deixa gens ben parada la massa social del Barça. Això és el que explica que aplaudeixi i aprovi en aquesta martingala pseudorepresentativa de l'assemblea de compromissaris vendre la nostra samarreta a una dictadura islamista criminal. I que ara es posi de perfil davant aquest tema.

Hi ha més temes. El que ha fet gloriós al Barça ha estat el model esportiu que va iniciar Johan Cruyff i que va culminar Pep Guardiola, que combinava un pes importantíssim dels jugadors de casa, de la Masia, amb una política de fitxatges acurada que acabés donant el punt de qualitat i excel·lència a una plantilla que tenia molt i molt clar a què jugava, quin era el seu patró de joc, la seva identitat esportiva.

Tot això se n'ha anat a prendre pel cul. Aquesta temporada és encara una herència d'aquest model, que perdura en molts dels seus jugadors clau. Però anem cap a un territori desconegut.

Institucionalment l'actual directiva ha estat una directiva miserable. Treure Johan Cruyff de la Presidència d'Honor del FC Barcelona va ser un acte miserable. I la manera com han perseguit a Joan Laporta i la seva junta ha estat no només miserable, sinó repugnant. Amb aquesta directiva el nostre Club ha arribat a les més altes cotes de misèria moral.

Per tant, és evident que jo el que volia era votar contra tot això, que hi hagués una proposta que ens permetés superar tant misèria. Però això no ha pogut ser. I demà tindrem dues paperetes que representen aquest model alternatiu, la d'en Jan Laporta i la de l'Agustí Benedito. I com que n'hi ha dues, no guanyarà cap. Nosaltres som així.

Crec que Joan Laporta ha estat el millor President de la història del FC Barcelona. Un President i una Junta que van ser providencials, una autèntica alenada d'aire fresc que van treure el Club del pou en el que l'havia ficat la descomposició del nuñisme que representava Joan Gaspart.

Entenc que, després de tot el que aquesta Junta miserable els hi ha fet, a ell, Joan Laporta, i als seus directius, fins al punt de fer tot el possible per arruinar-los-hi les vides, en Laporta vulgui reivindicar-se. Però crec que no ha calculat bé l'operació. Crec que s'ha equivocat presentant-se.

En Laporta, insisteixo totes les vegades que calgui, ha estat el millor president que mai ha tingut el Barça, però el seu mandat també va generar molts anticossos i rebuig en una part important de la massa social barcelonista, i el seu moment ja no és aquest. Una implacable campanya d'assetjament mediàtic liderada pel grupo Godó i un puritanisme hipòcrita de bona part de la massa social se situen en l'arrel d'aquest rebuig. Uns mitjans i un personal que no suporta veure algú desacomplexadament guanyador i que viu l'èxit de manera extrovertida, i que criminalitza que algú celebri uns èxits esportius al Luz de Gas llençant-se cava per sobre, però que en canvi es posen de perfil, miren a una altra banda quan el Club es ven a una dictadura islamista criminal, atroç, que està al darrere del finançament del terrorisme islamista que assola el món.

Aquesta és la hipocresia i el cretinisme d'uns mitjans de comunicació i d'una part de la massa social. Aquesta és la doble moral que exhibeix, i que a mi em regira l'estómac. Però tot això és un fet. I en Laporta no ha calculat bé que qui vota demà dissabte som els socis, i no la gent del carrer, no els independentistes que omplen les xarxes socials.

Laporta té el seu públic, i jo mateix podria considerar-me part del seu públic, perquè el respecto moltíssim i perquè m'agrada la gent amb collons i caràcter guanyador i desacomplexadament independentista, com ell.

Però pensant en ell mateix i pensant en construir una alternativa a la misèria de l'actual junta, crec que Laporta no ha fet bé presentant-se a aquestes eleccions.

L'altre candidat que representa els valors del Barça en els que crec, és n'Agustí Benedito, a qui votaré.

Conec personalment l'Agustí. És una persona d'una honradesa extraordinària. Propera, il·lusionada, honesta, que coneix el Barça i que s'alinea amb tots els seus valors cívics i esportius i que també és independentista, i així ho ha dit sempre que li han preguntat. És una persona preocupada per la gent i que a més a més porta molt bons amics a la seva Junta, com en Joan Capdevila, patriota de pedra picada, persona d'una humanitat, conviccions i compromís extraordinaris, a qui respecto i admiro profundament i de l'amistat amb el qual em sento molt i molt orgullós.

Benedito acabarà amb la venda del Barça a Qatar que està protagonitzant l'actual directiva, i apostarà pel retorn als valors esportius que ens han fet triomfants. És, a més, una persona molt propera a la gent, allunyada del figurar i del vedetisme. I aquests valors personals són avui en dia molt necessaris per al Barça. És, a més, una persona amb facilitat per fabricar consensos, que no genera rebuig pràcticament en ningú. Té projecte, té idees i té capacitat per presidir el Barça, i porta molts anys treballant per fer-ho i per explicar-ho. A més a més, a nivell personal, no podré oblidar mai que la nit de la final de Copa, després que jo rebés aquella brutal agressió feixista, em va trucar ràpidament per interessar-se pel meu estat i per si em convenia alguna cosa. És un gest que explica moltes coses -totes positives- de com és l'Agustí.

Però, tot i que com ja dic, demà el votaré, dissortadament no crec que guanyem. Ni en Benedito ni en Laporta. Perquè la divisió aquesta ha estat molt perjudicial. Crec també que Laporta té més responsabilitat que Benedito en que no hi hagi hagut entesa possible (que tampoc no sé si cap dels dos l'ha buscada de manera sincera). Crec que no han calculat bé que amb les seves dues candidatures es lligaven tots dos a la derrota.

És curiós, però el que passarà demà ens permetrà visualitzar el que ens hauria pogut passar el 27S.

Té collons que a nivell de país s'hagi pogut arribar a un acord que semblava quasi impossible, tenint en compte com d'enverinades estaven les coses, i que a nivell de les candidatures democràtiques del Barça això no s'hagi pogut assolir.

Quan jo, de cara a les eleccions plebiscitàries del 27S, defensava una gran candidatura central de país ho feia perquè volia votar per la independència, no per partits polítics. L'acord al que han arribat partits polítics i entitats de la societat civil aquesta setmana ens permetrà, a tots, votar en aquesta clau, votar independència, i no haver de votar partits.

De la mateixa manera que demà a les eleccions del FCB m'hagués agradat votar models, i tenir una gran candidatura que representés els valors democràtics, cívics i esportius del nostre Barça, en oposició al suport a la barbàrie islamista i les atrocitats que patrocina que representa l'actual Junta.

Demà, quan tanquin les urnes a can Barça, i tant de bo m'equivoqui, els candidats de la civilització (Benedito i Laporta) hauran estat derrotats, i el candidat de la barbàrie, Bartomeu, n'haurà sortit guanyador.

En aquell moment, si us plau, com a mínim visualitzeu la sort que hem tingut que a nivell de país hàgim pogut arribar a l'acord que s'ha arribat, perquè és el que ens permetrà guanyar. No només perquè la divisió sempre manlleva directament les possibilitats de guanyar, sinó perquè a més a més impedeix visualitzar un projecte guanyador, que sumi adhesions, que generi un efecte motriu, iman.

Si Laporta i Benedito s'haguessin posat d'acord, demà haurien tingut possibilitats de guanyar, haurien generat una proposta alternativa amb molt més força, credibilitat i capacitat mobilitzadora i guanyadora de la que han aconseguit per separat.

Per tant demà aniré a votar amb convenciment a l'Agustí Benedito. Però també amb tristesa, perquè crec que les coses s'haurien pogut fer diferent i perquè la història del Barça i els valors que representa es mereixien que demà pogués haver-hi una candidatura guanyadora per treure de la direcció de l'entitat una Junta moralment miserable que s'està venent el Club a una dictadura islamista que patrocina l'horror del fanatisme islamista.

Si sou socis del Barça, si us plau, a votar demà. I feu-ho en la clau que ho resumeix tot: civilització (democràcia, valors, respecte, pluralitat) contra barbàrie (patrocini de l'atrocitat islamista)