27 dies per guanyar-nos el futur. 27 dies per a les eleccions més decisives de les nostres vides. 27 dies per saber si col·lectivament volem un futur millor per a tots, en llibertat, garantia de progrés i prosperitat. 27 dies per començar a fer realitat l'estat català, la independència.
Nosaltres sabem què volem i com ho volem defensar. Una altra cosa és que ho fem millor o pitjor, que arribem a més gent o a menys, que siguem prou convincents, etc.
No hi ha ningú en aquest país que pugui dubtar que la independència és el futur, de fet l'únic futur possible de prosperitat per a tots. I no hi ha ningú dels qui volem i treballem per aquest futur millor per a tots que no sàpiga que l'única manera de la que volem aconseguir-ho és democràticament, pacíficament, cívicament.
Davant això l'únic que ens trobem és un mur d'amenaces, mentides, manipulació i exacerbació identitària.
L'unionisme no té arguments. No pot negar l'espoli fiscal i la discriminació salvatge que patim. No pot negar que això saqueja el treball de tots els catalans, els hi manlleva uns recursos que legítimament ens corresponen a tots i que està empobrint deliberadament a tots i cadascun dels catalans, amb independència del que pensin, del seu origen, llengua o sentiment de pertinença.
Dic que ens està empobrint a tots i això no és ben bé cert. Hi ha una petita minoria de ciutadans de Catalunya que s'enriqueix d'aquesta dependència, que és privilegiada i afavorida per l'Estat perquè actuïn d'elit sipàia, al servei de la potència colonial que saqueja la resta de la població. És la casta del Pont Aeri. És la casta que viu dels privilegis del BOE. Aquesta casta evidentment actua lleialment a l'estat i està posicionada radicalment en contra de la independència, i contra aquesta causa hi aboca ingents recursos, que alimenten plataformes unionistes de finançament opac i mitjans de comunicació que actuen d'autèntica brunete mediàtica contra les legítimes aspiracions de la majoria social d'aquest país.
És cert que són una minoria molt minoritària, una elit financera que a l'hora de la veritat el seu vot val igual que el de qualsevol altre. I tot i l'enorme poder que tenen i mobilitzen, si no hi hagués un gruix de gent que està en contra de la independència per altres motius, les eleccions del 27S serien un passeig.
Quina és aquesta gent que sense formar part de la casta que es beneficia de l'espoli de la resta de catalans, és a dir, que ells mateixos són espoliats, també estan en contra de la independència?
En termes electorals fins ara la superioritat en vots de l'independentisme és molt ajustada en relació a l'unionisme. Llavors, amb tota la raó del món, us podeu preguntar «si la independència és de manera tan clara beneficiosa per tothom i si l'espoli i la discriminació de l'Estat Espanyol ens empobreix a tots (excepte la casta del Puente Aéreo) per igual, com és que encara hi ha tanta gent que defensa un projecte unionista?»
Molt senzill, a l'hora que incomprensible per a molts de nosaltres: per la confluència de tres grups, els identitaris, els incauts i els atemorits.
1. El grup més gran és el que actua mogut per simple exaltació identitària. No neguen ni ignoren el que passa, però els hi és igual.
Escolti, vostè sap que l'estat espanyol ens espolia 16 mil milions d'euros anuals? Sí, però m'és igual, jo sóc espanyol. Escolti, vostè sap que amb la independència ens correspondrien a tots els catalans (a tots, amb independència de la nostra edat i situació laboral) entre 2 mil i 3 mil euros, i que això són al voltant de 8 mil euros per unitat familiar? Sí, però m'és igual, jo sóc espanyol.
Quan davant qualsevol argument la resposta és «yo soy, español, español, español», el camí és feixuc de recórrer, i ni tan sols els amics de Súmate, quan expliquen que ells se senten identitàriament espanyols, però que això no els impedeix prendre part a favor del nostre futur i dels nostres fills, són escoltats.
El «yo soy español, español, español» actua així per a una bona part de la població de Catalunya com a tota ideologia i irracional mecanisme de presa de decisions, fins i tot amb plena consciència que aquestes decisions van en contra seu, de la seva qualitat de vida, oportunitats i prosperitat.
Fixem-nos una cosa molt important. Quan mirem els motius per votar per la independència, al voltant del 75% ho fan, ho volen, per tenir un país millor: un 25,2 perquè volen guanyar capacitat de decisió, un 23,7 per capacitat i desig d'autogestió econòmica, un 21,4 perquè Catalunya milloraria... Aquestes són les principals motivacions.
On està la cosa identitària en els motius que tenim els catalans per a la independència??? On són?? On estan els nazis? On estan els que discriminen? On som els que ens volem menjar els nens, els que volem fer llistes negres, els que fracturem, els que discriminem??? On som?
No senyors, no hi som. I que no ens hi esperin. Volem la independència perquè sabem que és l'única via possible per un país millor. Un país de tots i per a tots, però millor.
De fet, les motivacions identitàries són patrimoni EXCLUSIU de l'unionisme. A la pregunta “perquè votaria NO” els dos principals motius són “preservació de la unitat d'Espanya”, amb un 31,5% i “sentiment identitari” amb un 14,3%.
La unitat d'Espanya i el sentiment identitari -español, por supuesto- esdevenen així tota l'argumentació que una part de la nostra societat necessita per prendre les seves decisions.
2. Els incauts. El vot estríctament identitari no impediria per si sol el triomf de l'independentisme. Hi ha una part de la societat que és plenament conscient de les discriminacions en tots els àmbits i de l'espoli, però que mena el sentit del seu vot per fantasmes hàbilment alimentats per l'unionisme, l'Estat Espanyol i la casta local que viu de la dependència. Es tracta dels que han fet creure que és possible solucionar-ho amb una reforma federal o que cal canviar Espanya o que el procés independentista és una maniobra de la burgesia nacionalista corrupta.
I aquí és on fins ara més ha reeixit l'estat espanyol i la casta local en configurar una operació política que sigui útil per frenar l'independentisme. És l'operació hàbilment teixida i extraordinàriament artificialment engreixada que ha donat lloc Barcelona en Comú i a Catalunya Sí Que Es Pot.
L'èxit unionista amb aquesta operació ja el vam veure i l'estem patint amb Barcelona en Comú, que és un projecte teixit per frenar la majoria sobiranista a la ciutat de Barcelona i impedir la seva adhesió al moviment independentista. Els mitjans de la casta local i els que controla l'Estat a nivell espanyol es van encarregar d'engreixar artificialment la proposta, i uns quants tontos útils i uns quants beneits van fer la resta. El resultat, la ciutat de Barcelona no està amb el procés i hem passat de tenir un alcalde que havia participat de les mobilitzacions dels últims Onze a tenir una alcaldessa que la combat i desacredita, dient que és electoralisme. Quins collons.
La maniobra de CSQEP repeteix el model. La fórmula, en aquest cas és d'un simplisme insultant: tot és Mas i Mas és el dimoni pelut. Vota'ns a nosaltres perquè el que no sigui votar-nos a nosaltres és votar Mas. Ni procés ni polles. Ni conflicte amb l'Estat ni democràcia, ni res. Una reducció a l'absurd, situant Mas com el dimoni pelut i responsable de tots els mals de la humanitat, que altre cop apel·la als més baixos instints humans i la més grollera manipulació amb una única finalitat real: contribuir a aturar l'independentisme.
3. Els atemorits. Finalment hi ha l'estratègia clàssica de l'estat espanyol, aquella que li surt més de dins, del seu ADN: l'autoritària. Si l'estat espanyol no estigués inserit en el context institucional de la UE ja faria temps hauria recorregut a la seva argumentació infal·lible: un pronunciament militar o un bombardeig repressiu de la ciutat, o el que sigui. Però ai làs, això ara els hi costa una mica de fer. De manera que han de sofisticar l'autoritarisme i revestir-lo de «constitucionalitat». El rei Sol per definir el seu absolutisme digué allò de «L'Estat sóc jo». L'Estat Espanyol per imposar el seu absolutisme actua autoritàriament exercint un «La constitució i la llei sóc jo», i les canvio i me les faig a mida per aturar els catalans.
El xoc és inevitable. I hi serà. Però no tindrà les connotacions dramàtiques que des de l'Estat espanyol es vol inculcar a la població catalana per atemorir-la. L'Estat Espanyol, si el 27S Junts pel Sí guanya amb majoria absoluta i amb la CUP sumem el 50,1% dels vots no podrà fer efectiu contra un procés exemplarment democràtic, que haurà situat clarament als ulls de tot el món quina és la voluntat del poble de Catalunya.
Per tant, tota aquesta gesticulació autoritària només té un objectiu: impactar en el vot moderat de les forces que donen suport al procés, desmobilitzar-lo via la por. Per fer-ho, però, necessiten d'un altre agent, d'uns còmplices necessaris per fer-la efectiva, el petainisme. Això és el que estan fent Duran i Lleida i els seus sequaços: col·laborar amb l'estratègia de la por, assenyalant els responsables del procés com uns irresponsables, fent-se altaveus de les amenaces, assumint-les com a pròpies i proposant-se com els que poden evitar que la potència ocupant massacri els indígenes.
És evident que aquesta estratègia petainista de Duran no té cap possibilitat d'impactar sobre el gruix del sobiranisme, que ha perdut la por. Però sí, en això confia l'estat i la casta local que li donarà tot el que calgui, que aconsegueixi impactar, ni que sigui mínimament, en el sector més moderat que ara mateix està en el Sí, que l'aconsegueixi espantar, intimidar i desmobilitzar.
El 27S ens ho juguem tot. I cada vot ens l'haurem de treballar moltíssim. Hem d'explicar molt bé perquè volem la independència, perquè són els arguments que ens fan més forts. I ho hem de fer com hem fet fins ara, confiant cegament en la democràcia, pacíficament i exemplarment cívicament.
Davant tindrem l'unionisme identitari, per al que tot l'univers es regeix i es mou per la Unitat d'Espanya i el «yo soy español, español, español». Al costat tindrem els incauts que són conscients de la discriminació i espoli que patim els catalans, però que es deixen alimentar pel discurs promogut per la casta local amb el suport de tots els aparells de l'estat de que cal promoure un canvi a Espanya i que tot el que passa a Catalunya, al món i a bona part de l'univers és culpa de Mas. I finalment, els últims arribats al front militant per intentar aturar l'independentisme, els petainistes de la Unió de Duran, que alimentaran el discurs de la por, que donaran credibilitat a les amenaces i que demanaran submissió i vexació al poble de Catalunya per veure si ells poden evitar, amb el seu seny, commoure l'estat i evitar ens massacrin.
Jo, senyors, ja sóc candidat de Junts pel Sí. També ho són els meus germans, i la meva mare. I també ho seria mon pare, murcià, si visqués.
Jo, senyors, ho tinc molt clar. Vull la independència, perquè sé que és l'únic camí possible perquè tots nosaltres i les generacions que vindran tinguem un futur, perquè no ens saquegin sistemàticament el nostre treball, per no seguir sent víctimes d'una discriminació atroç que ens empobreix i ens roba oportunitats de manera sistemàtica.
Jo, senyors, sé que amb la independència serem capaços de fer un país nou, més just, més lliure, més pròsper... millor. I hi tenim dret. Fem-ho possible! Guanyem-nos el futur!
Nosaltres sabem què volem i com ho volem defensar. Una altra cosa és que ho fem millor o pitjor, que arribem a més gent o a menys, que siguem prou convincents, etc.
No hi ha ningú en aquest país que pugui dubtar que la independència és el futur, de fet l'únic futur possible de prosperitat per a tots. I no hi ha ningú dels qui volem i treballem per aquest futur millor per a tots que no sàpiga que l'única manera de la que volem aconseguir-ho és democràticament, pacíficament, cívicament.
Davant això l'únic que ens trobem és un mur d'amenaces, mentides, manipulació i exacerbació identitària.
L'unionisme no té arguments. No pot negar l'espoli fiscal i la discriminació salvatge que patim. No pot negar que això saqueja el treball de tots els catalans, els hi manlleva uns recursos que legítimament ens corresponen a tots i que està empobrint deliberadament a tots i cadascun dels catalans, amb independència del que pensin, del seu origen, llengua o sentiment de pertinença.
Dic que ens està empobrint a tots i això no és ben bé cert. Hi ha una petita minoria de ciutadans de Catalunya que s'enriqueix d'aquesta dependència, que és privilegiada i afavorida per l'Estat perquè actuïn d'elit sipàia, al servei de la potència colonial que saqueja la resta de la població. És la casta del Pont Aeri. És la casta que viu dels privilegis del BOE. Aquesta casta evidentment actua lleialment a l'estat i està posicionada radicalment en contra de la independència, i contra aquesta causa hi aboca ingents recursos, que alimenten plataformes unionistes de finançament opac i mitjans de comunicació que actuen d'autèntica brunete mediàtica contra les legítimes aspiracions de la majoria social d'aquest país.
És cert que són una minoria molt minoritària, una elit financera que a l'hora de la veritat el seu vot val igual que el de qualsevol altre. I tot i l'enorme poder que tenen i mobilitzen, si no hi hagués un gruix de gent que està en contra de la independència per altres motius, les eleccions del 27S serien un passeig.
Quina és aquesta gent que sense formar part de la casta que es beneficia de l'espoli de la resta de catalans, és a dir, que ells mateixos són espoliats, també estan en contra de la independència?
En termes electorals fins ara la superioritat en vots de l'independentisme és molt ajustada en relació a l'unionisme. Llavors, amb tota la raó del món, us podeu preguntar «si la independència és de manera tan clara beneficiosa per tothom i si l'espoli i la discriminació de l'Estat Espanyol ens empobreix a tots (excepte la casta del Puente Aéreo) per igual, com és que encara hi ha tanta gent que defensa un projecte unionista?»
Molt senzill, a l'hora que incomprensible per a molts de nosaltres: per la confluència de tres grups, els identitaris, els incauts i els atemorits.
1. El grup més gran és el que actua mogut per simple exaltació identitària. No neguen ni ignoren el que passa, però els hi és igual.
Escolti, vostè sap que l'estat espanyol ens espolia 16 mil milions d'euros anuals? Sí, però m'és igual, jo sóc espanyol. Escolti, vostè sap que amb la independència ens correspondrien a tots els catalans (a tots, amb independència de la nostra edat i situació laboral) entre 2 mil i 3 mil euros, i que això són al voltant de 8 mil euros per unitat familiar? Sí, però m'és igual, jo sóc espanyol.
Quan davant qualsevol argument la resposta és «yo soy, español, español, español», el camí és feixuc de recórrer, i ni tan sols els amics de Súmate, quan expliquen que ells se senten identitàriament espanyols, però que això no els impedeix prendre part a favor del nostre futur i dels nostres fills, són escoltats.
El «yo soy español, español, español» actua així per a una bona part de la població de Catalunya com a tota ideologia i irracional mecanisme de presa de decisions, fins i tot amb plena consciència que aquestes decisions van en contra seu, de la seva qualitat de vida, oportunitats i prosperitat.
Fixem-nos una cosa molt important. Quan mirem els motius per votar per la independència, al voltant del 75% ho fan, ho volen, per tenir un país millor: un 25,2 perquè volen guanyar capacitat de decisió, un 23,7 per capacitat i desig d'autogestió econòmica, un 21,4 perquè Catalunya milloraria... Aquestes són les principals motivacions.
On està la cosa identitària en els motius que tenim els catalans per a la independència??? On són?? On estan els nazis? On estan els que discriminen? On som els que ens volem menjar els nens, els que volem fer llistes negres, els que fracturem, els que discriminem??? On som?
No senyors, no hi som. I que no ens hi esperin. Volem la independència perquè sabem que és l'única via possible per un país millor. Un país de tots i per a tots, però millor.
De fet, les motivacions identitàries són patrimoni EXCLUSIU de l'unionisme. A la pregunta “perquè votaria NO” els dos principals motius són “preservació de la unitat d'Espanya”, amb un 31,5% i “sentiment identitari” amb un 14,3%.
La unitat d'Espanya i el sentiment identitari -español, por supuesto- esdevenen així tota l'argumentació que una part de la nostra societat necessita per prendre les seves decisions.
2. Els incauts. El vot estríctament identitari no impediria per si sol el triomf de l'independentisme. Hi ha una part de la societat que és plenament conscient de les discriminacions en tots els àmbits i de l'espoli, però que mena el sentit del seu vot per fantasmes hàbilment alimentats per l'unionisme, l'Estat Espanyol i la casta local que viu de la dependència. Es tracta dels que han fet creure que és possible solucionar-ho amb una reforma federal o que cal canviar Espanya o que el procés independentista és una maniobra de la burgesia nacionalista corrupta.
I aquí és on fins ara més ha reeixit l'estat espanyol i la casta local en configurar una operació política que sigui útil per frenar l'independentisme. És l'operació hàbilment teixida i extraordinàriament artificialment engreixada que ha donat lloc Barcelona en Comú i a Catalunya Sí Que Es Pot.
L'èxit unionista amb aquesta operació ja el vam veure i l'estem patint amb Barcelona en Comú, que és un projecte teixit per frenar la majoria sobiranista a la ciutat de Barcelona i impedir la seva adhesió al moviment independentista. Els mitjans de la casta local i els que controla l'Estat a nivell espanyol es van encarregar d'engreixar artificialment la proposta, i uns quants tontos útils i uns quants beneits van fer la resta. El resultat, la ciutat de Barcelona no està amb el procés i hem passat de tenir un alcalde que havia participat de les mobilitzacions dels últims Onze a tenir una alcaldessa que la combat i desacredita, dient que és electoralisme. Quins collons.
La maniobra de CSQEP repeteix el model. La fórmula, en aquest cas és d'un simplisme insultant: tot és Mas i Mas és el dimoni pelut. Vota'ns a nosaltres perquè el que no sigui votar-nos a nosaltres és votar Mas. Ni procés ni polles. Ni conflicte amb l'Estat ni democràcia, ni res. Una reducció a l'absurd, situant Mas com el dimoni pelut i responsable de tots els mals de la humanitat, que altre cop apel·la als més baixos instints humans i la més grollera manipulació amb una única finalitat real: contribuir a aturar l'independentisme.
3. Els atemorits. Finalment hi ha l'estratègia clàssica de l'estat espanyol, aquella que li surt més de dins, del seu ADN: l'autoritària. Si l'estat espanyol no estigués inserit en el context institucional de la UE ja faria temps hauria recorregut a la seva argumentació infal·lible: un pronunciament militar o un bombardeig repressiu de la ciutat, o el que sigui. Però ai làs, això ara els hi costa una mica de fer. De manera que han de sofisticar l'autoritarisme i revestir-lo de «constitucionalitat». El rei Sol per definir el seu absolutisme digué allò de «L'Estat sóc jo». L'Estat Espanyol per imposar el seu absolutisme actua autoritàriament exercint un «La constitució i la llei sóc jo», i les canvio i me les faig a mida per aturar els catalans.
El xoc és inevitable. I hi serà. Però no tindrà les connotacions dramàtiques que des de l'Estat espanyol es vol inculcar a la població catalana per atemorir-la. L'Estat Espanyol, si el 27S Junts pel Sí guanya amb majoria absoluta i amb la CUP sumem el 50,1% dels vots no podrà fer efectiu contra un procés exemplarment democràtic, que haurà situat clarament als ulls de tot el món quina és la voluntat del poble de Catalunya.
Per tant, tota aquesta gesticulació autoritària només té un objectiu: impactar en el vot moderat de les forces que donen suport al procés, desmobilitzar-lo via la por. Per fer-ho, però, necessiten d'un altre agent, d'uns còmplices necessaris per fer-la efectiva, el petainisme. Això és el que estan fent Duran i Lleida i els seus sequaços: col·laborar amb l'estratègia de la por, assenyalant els responsables del procés com uns irresponsables, fent-se altaveus de les amenaces, assumint-les com a pròpies i proposant-se com els que poden evitar que la potència ocupant massacri els indígenes.
És evident que aquesta estratègia petainista de Duran no té cap possibilitat d'impactar sobre el gruix del sobiranisme, que ha perdut la por. Però sí, en això confia l'estat i la casta local que li donarà tot el que calgui, que aconsegueixi impactar, ni que sigui mínimament, en el sector més moderat que ara mateix està en el Sí, que l'aconsegueixi espantar, intimidar i desmobilitzar.
El 27S ens ho juguem tot. I cada vot ens l'haurem de treballar moltíssim. Hem d'explicar molt bé perquè volem la independència, perquè són els arguments que ens fan més forts. I ho hem de fer com hem fet fins ara, confiant cegament en la democràcia, pacíficament i exemplarment cívicament.
Davant tindrem l'unionisme identitari, per al que tot l'univers es regeix i es mou per la Unitat d'Espanya i el «yo soy español, español, español». Al costat tindrem els incauts que són conscients de la discriminació i espoli que patim els catalans, però que es deixen alimentar pel discurs promogut per la casta local amb el suport de tots els aparells de l'estat de que cal promoure un canvi a Espanya i que tot el que passa a Catalunya, al món i a bona part de l'univers és culpa de Mas. I finalment, els últims arribats al front militant per intentar aturar l'independentisme, els petainistes de la Unió de Duran, que alimentaran el discurs de la por, que donaran credibilitat a les amenaces i que demanaran submissió i vexació al poble de Catalunya per veure si ells poden evitar, amb el seu seny, commoure l'estat i evitar ens massacrin.
Jo, senyors, ja sóc candidat de Junts pel Sí. També ho són els meus germans, i la meva mare. I també ho seria mon pare, murcià, si visqués.
Jo, senyors, ho tinc molt clar. Vull la independència, perquè sé que és l'únic camí possible perquè tots nosaltres i les generacions que vindran tinguem un futur, perquè no ens saquegin sistemàticament el nostre treball, per no seguir sent víctimes d'una discriminació atroç que ens empobreix i ens roba oportunitats de manera sistemàtica.
Jo, senyors, sé que amb la independència serem capaços de fer un país nou, més just, més lliure, més pròsper... millor. I hi tenim dret. Fem-ho possible! Guanyem-nos el futur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada