Amic Salvador Cot: ni la CUP ni ningú no estem lliures de rebre lliçons

Salvador Cot, l'admirat director d'un dels diaris digitals de referència, El Món, abans «El Singular Digital», on periòdicament tenen l'amabilitat de publicar alguns dels meus articles, fa uns dies escrivia una editorial amb la que hi vaig estar molt en desacord. Cosa estranya, perquè normalment amb en Salvador Cot hi estic molt d'acord, entusiàsticament d'acord.

L'article es titulava «Zero lliçons a la CUP». El títol ja el vaig trobar desencertat. Per principi, com a mínim a la meva manera d'entendre les coses, no hi ha ningú en aquest món que no pugui rebre en un moment o altre una lliçó. De fet ens hauríem d'encomanar al fet religiós i a la infal·libilitat del Sant Pare, per trobar algú a qui no se li poguessin donar lliçons. I la infal·libilitat dels successors de Pere emana, recordem-ho, no de la seva condició humana, sinó d'estar ungit per l'Esperit Sant.

Argumentava en Cot que no se li podien donar lliçons a la CUP perquè «Durant dècades la CUP i els seus antecedents directes va sostenir, en completa soledat, la lluita per l'emancipació nacional d'aquest país».

Bé, això no és cert. Mai la CUP ni els seus antecedents directes van sostenir, en completa soledat, la lluita per l'emancipació nacional d'aquest país. Mai.

I per acabar de fer-ho gros, en Cot ve a dir que com que la CUP i els seus antecedents directes sempre hi han estat i alguns dels que ara hi són no sempre hi han estat, doncs a la CUP no se li poden donar lliçons, que "zero lliçons".

Comet aquí l'error de plantejament més greu,  perquè una cosa és el valor d'haver-hi estat sempre, que sense menystenir la importància que té es consumeix en ell mateixa, i una altra cosa és l'encert amb el que s'hi ha estat, amb el que s'han fet les coses, amb les propostes, polítiques, etc.

Ho justifica en Cot: «Eren els anys en què l'independentisme era considerat un problema policial per l'estat i l'èxit es mesurava per uns centenars de manifestants més al Fossar de les Moreres i un grapat de regidors a Arbúcies o Sant Pere de Ribes.»

Traduiré el que diu en Cot: els anys 80 l'independentisme va tocar fons des de molts punts de vista. Érem un moviment pràcticament testimonial, sense cap incidència política, que pràcticament només era notícia pels incidents que es generaven en la commemoració de l'Onze de Setembre.

Els que hi érem en aquella època només podem dir que estem orgullosos d'haver-hi estat i d'haver impedit que es trenqués la cadena que ens unia a una tradició històrica de lluita per la llibertat del nostre país, de la que ens sentíem hereus, i que feliçment vam ser capaços de traslladar a molta altra gent, fins arribar on som avui.

Jo vaig començar a militar a l'independentisme de manera molt activa els anys 80s, concretament el 1984. I no ho vaig fer ni a la CUP, que llavors no existia, ni a cap dels seus antecedents directes. Ho vaig fer en organitzacions que mantenien una discrepància molt i molt intensa, gairebé radical, amb molts dels postulats que sostenien els antecedents directes de la CUP, ho vaig fer a La Crida a la Solidaritat, que tenia en la no-violència un dels seus principals trets d'identitat.

Faig un petit parèntesi per dir que, a més, abans i durant els 80 hi havia hagut i encara hi havia altres organitzacions independentistes que tampoc podem considerar en cap cas antecedents directes de la CUP ni anecdòtiques. Per no remuntar-nos a l'època de la República, durant tot el franquisme i fins a la seva integració definitiva a ERC el 1990, hi havia hagut, com a organització independentista de referència, el Front Nacional de Catalunya, fundat en la immediata postguerra, i que manté l'activisme independentista de manera continuada, també en l'època que erròniament en Cot diu que els antecedents de la CUP actuaven «en completa soledat», com també ho fa Estat Català i d'altres. Sí que és cert que el FNC havia patit una escissió, a finals dels anys 60, que va donar origen al PSAN, més tard també a IPC (Independentistes dels Països Catalans), que van acabar fundant el Moviment de Defensa de la Terra, alineat amb l'estratègia de lluita armada de l'organització Terra Lliure. Potser en Cot es refereix a tot aquest conglomerat quan parla dels antecedents directes de la CUP.

M'agradaria recordar a l'amic Cot que si llavors, quan érem quatre gats, alguns, uns quants, una bona colla de gent, no haguéssim discrepat de tot aquest món dels "antecedents directes de la CUP", potser encara seguiríem sent uns quants centenars.

Si no haguéssim donat lliçons a aquests antecedents directes de la CUP potser encara algú estaria defensant la lluita armada i el nostre moviment seguiria sent una qüestió bàsicament policial i seguiríem sent una expressió política testimonial. Sort de les lliçons, doncs.

Sort, també, que en contra del que sosté en Cot, el desembre de 1986 un munt de gent provinents de La Crida a la Solidaritat i d'altres organitzacions independentistes i d'una bona munió d'independents, vam fer el que es va conèixer com «Crida Nacional a ERC», i hi vam entrar i la vam convertir en un projecte inequívocament independentista. El 1987, a les eleccions municipals, des de les JERC ja feiem propaganda amb el lema «Independentistes a l'Ajuntament», com acredita el cartell que adjunto. I a partir d'aquí l'independentisme va anar creixent i creixent, i arribant cada cop a més gent.

Per tant, benvolgut Salvador, no és cert que els anys 80 la CUP o els seus antecedents directes fessin independentisme «en completa soledat». Ni de lluny. Fals. Erroni. I molt injust per a molts dels que ja hi érem llavors i no ho fèiem en aquest entorn. Perquè sort que en un moment donat els senyors Àngel Colom i Josep Lluís Carod Rovira van treballar per posar fi a Terra Lliure, és a dir, sort que es van atrevir a donar lliçons. Jo encara recordo la tensió enorme, els cartells insultants i fins i tot, un Onze de Setembre, amenaces i una «falla» amb la que volien simbolitzar la «cremà» dels qui s'havien atrevit a "donar lliçons".

Haver estat en un espai històric no ens carrega de raons, en cap cas. Que jo milités a l'independentisme el 1984 no em fa tenir ara, el 2015, més o menys raó. L'únic que ara em pot donar més o menys credibilitat al que jo pugui pensar o proposar és si al llarg de tots aquests anys, des del 1984, el que he fet ha permès créixer l'independentisme o no. És així com jo analitzo la meva militància independentista, no per ser-hi el 1984.

Poden dir el mateix la CUP i els seus antecedents directes? Jo crec que no. Malgrat moltes coses que sens dubte aporta i fa la CUP i el seu món, necessàries per configurar un moviment de la transversalitat que ha de tenir un moviment independentista com el nostre, la realitat és -i espero que no s'enfadi ningú massa- que l'independentisme és avui socialment majoritari malgrat la CUP i els seus antecedents directes.

No només hi ha el tema, greu, que ja he tractat del que passava els 80s, és que després el seu posicionament socialment extrem, si altres independentistes no haguéssim treballat per oferir una proposta socialment acceptable, socialment viable, és a dir, si altres independentistes no haguéssim seguit donant lliçons a la CUP, faria que l'independentisme continués sent una cosa testimonial.

La CUP ha caigut molt simpàtica amb els seus videos informals. La CUP ha caigut molt bé gràcies a una persona excepcional com en David Fernàndez, a qui reconec devem molt i a qui valoro extraordinàriament, però ni la CUP ni l'independentisme no haurien estat mai majoritaris si no s'haguessin donat lliçons a la CUP i els seus antecedents. I la CUP ha fet molt bé d'amagar l'ideari subjacent a tot el seu programa. Això ha estat providencial per a ells i per a l'independentisme, perquè no hi hauria hagut una campanya més contundent contra la independència que amplificar l'ideari de la CUP.

Algú es pensa que hi ha una majoria social que vulgui la sortida de Catalunya de la UE? Algú es pensa que la societat hagués donat suport majoritari a la independència si fent-ho haguéssim estat defensant sortir de la zona euro? Algú creu que la societat està amb els okupes i vàndals que han sembrat el caos per la nostra ciutat amb la total complicitat i justificació de la CUP? Algú creu que té cap possibilitat de prosperar cap proposta que omple de cartells la ciutat amb lemes com «destruïm l'heteropatriarcat»?

No, admirat i respectat Salvador Cot, no estic gens d'acord amb el «zero lliçons a la CUP». Tot el contrari. Sort que se li han donat moltes i moltes lliçons a la CUP i als seus antecedents directes, i sort que l'independentisme majoritari continua donant lliçons i presentant una proposta que genera confiança a la nostra societat, que el fa creïble i viable.

El procés independentista ha assolit fites formidables, i estem en una situació en la que podem aconseguir-ho tot, però en la que també l'excés de dogmatisme i l'atàvic posicionament antisistema de la CUP i dels seus antecedents directes podria fer naufragar.

Vull confiar, del tot, en la gent de la CUP. Ens separen moltes coses, però ara, per sort, ens uneixen dues de molt importants, de bàsiques, sense les quals res no seria possible: tots compartim l'objectiu de la independència i tots sabem que només des d'una radical aposta democràtica la podem assolir. En aquells 80s, i en els 90s i fins ara, molts dels militants d'aleshores que compartíem l'ideal independentista des de visions i praxis molt diferents vam saber trobar espais de treball comú, de solidaritat comuna i després de generar moltes i moltes iniciatives que totes sumades ens han permès arribar on som. I ara mateix, tots estem aportant valor, i això és fonamental que segueixi així.

Tot el que ha passat fins arribar als resultats del 27S fa que aquest moment sigui excepcional. Que esdevingui històric depèn de tots nosaltres. Podem fer-ho i confio així sigui. Fins aleshores, respecte, comprensió, diàleg i complicitat. Però també debat, en llibertat, perquè cap de nosaltres és infal·lible i cap de nosaltres està lliure de rebre lliçons.