Preelectoral 26J del CIS, o quan la demoscòpia evidencia que som el país dels trets al peu

Avui el Centro de Investigaciones Sociológicas, històric organisme del Govern espanyol dedicat als estudis sociològics, i que té, malgrat algunes sotragades polítiques rebudes, un notable prestigi, ha publicat la seva enquesta preelectoral de cara a les eleccions generals del 26J.

Una característica de les enquestes del CIS és que són presencials, i amb una mostra molt gran (17.488 enquestats -2050 a Catalunya-). Probablement estiguem davant l'enquesta més important que es farà per a aquestes eleccions. Les que vinguin a partir d'ara ens serviran sobretot per monitoritzar l'impacte de la campanya i els moviments dels indecisos.

Tot i que el gruix de l'anàlisi el dedicaré a les dades que l'enquesta projecta sobre Catalunya, per primera vegada dedicaré els dos primers punts a analitzar el que les dades del CIS projecten a nivell estatal.

1. A Espanya canviaran poques coses de les que han portat a aquesta convocatòria electoral.

Tornarà a guanyar el PP, i una de les poques que canviaran serà el més que segur sorpasso de Unidos Podemos/En Comú/Compromís/Mareas... al PSOE.

La solidesa de les opcions del PP la veiem en que un 82,4% dels votants del 20D aniran a votar, el que els situa com un dels partits amb més mobilització del seu electorat, i també en l'elevadíssima fidelitat de vot d'aquests votants, un 74%, empatat amb els Podemos. I pràcticament no té fugues de vot cap altres formacions, només és mínimament significatiu un 3,6% cap a C's, però és que un 8% dels votants de C's el 20D ara diuen votaran PP...

El PSOE té expectatives poc engrescadores: relativament baixa fidelitat de vot a escala estatal (64%), pèrdua de vot decidida en diferents direccions (1,9 al PP, 4,3 a Unidos Podemos, 3,8 a C's i, alerta perquè és significatiu a escala Catalunya, un 1,1% cap a En Comú Podem, un bon trau). A més a més, el vot indecís que té ho és en direccions totalment contradictòries: un 15,4 està indecís PSOE-PP, un 13,7 PSOE-Podemos, i un 21,3...PSOE-Ciutadans!!!

El conglomerat Podemos tindrà un molt bon resultat aquestes eleccions. En tinc pocs dubtes. Han superat l'error del 20D d'anar separats amb IU, i aquesta actual unitat els projecta en vot i en escons. A més, les seves "confluències" a nivell de Catalunya, País Valencià i Galícia també estan funcionant molt bé. El seu electorat està molt motivat: un 85%, el percentatge més alt, té claríssim que anirà a votar, i un 75% ho té totalment decidit (el segon % més alt després del PP).

En intenció de vot té una molt alta fidelitat, del 79%, i només fugues perceptibles cap a PSOE (6,4 ) i 2,9 cap a C's. El votant d'IU del 20D a més a més ha comprat l'aliança i mantindrà el suport a la nova proposta.

Per tant la millora de resultats del conglomerat sembla evident, tot i que sigui difícil de mesurar l'impacte final en escons, però sens dubte clarament pel davant del PSOE.

C's és una mica més incògnita, però jo diria que tots els indicadors els hi apunten a la baixa. El seu votant està en el grup dels menys mobilitzats: només un 77,5% diu que anirà a votar amb tota seguretat. Però l'indicador més revelador de les dificultats que tenen amb el seu electorat és que són el partit els antics votants del qual (el 20D) a hores d'ara estan més indecisos: només un 61,8% el té decidit, el percentatge més baix de tots els partits.

A això cal afegir-hi que també se situa en la franja de partits amb més baixa fidelització de vot, un 67,1, i, a l'igual que el PSOE, amb una dispersió de les direccions dels seus antics votants que fa difícil taponar les fugues. Malgrat això sembla clar que el trau més gran li fa el PP (li arrossega un 9,6% dels votants 20D), però també un 4% cap a PSOE i, alrta aquí també, a Catalunya l'enquesta assenyala que un 1% se'n va cap a En Comú Podem (caldrà estar atents a aquesta dada)

2. Y una vez dicho todo lo cualo, la pregunta del millón: será posible esta vez configurar una mayoría parlamentaria para investir un gobierno?

Pues, queridos amigos y amiguetes, como decía aquél, para este viaje no hacían falta tantas alforjas. La situación de ingobernabilidad o las condiciones de gobernabilidad van a ser la mismas en el post 26J que en el post-20D.

O sease, que salvo vuelco electoral que la encuesta no proyecta, o se suma en plan "pacto de estado por la estabilidad y ante el desafío catalán" o se afronta la realidad y se cuenta con los "desafiadores catalanes" para dar una salida política y democrática a la situación en Catalunya y a la gobernabilidad y necesidad de impulsar un cambio regenerador en España. Eso es todo. No hay más. como mínimo no hay más en lo que proyecta el CIS. O se acepta la realidad y la naturaleza política del proceso que estamos viviendo en Catalunya, o la casta se va a fundir en un abrazo para morir matando.

3. El 26J a Catalunya o la confirmació de que som el país dels trets al peu.

Això de que som el país dels trets al peu ja m'ho heu sentit dir més d'un cop. També m'heu sentit dir més d'un cop, perquè ho dic sempre, que mentre duri el procés polític independentista, mentre no assolim la independència, l'única garantia que tenim de fer les coses bé i de que tot el que passi beneficiï el procés és mantenir la màxima unitat.

Sempre vaig exigir i defensar una proposta com la de Junts pel Sí, he defensat -números en mà- que electoralment va funcionar, vaig defensar repetir-ho el 20D i he defensat fer-ho aquest 26J.

Però no hi ha hagut manera. Tant el 20D com el 26J s'han imposat els objectius partidistes per sobre dels objectius de país. El 20D i també aquest 26J ERC ha fet impossible qualsevol aproximació a una proposta política independentista unitària. 

El 20D això es va voler "vestir" com una mena de "sacrifici" per "parar" als Comuns i atreure el vot de la CUP. Doncs bé, ni una cosa ni l'altra. Aquest 26J segueixen amb la cantarella, però n'han rebaixat, per ara, el to, perquè encara és més ridícul l'intent de justificar el que no té cap fonament.

Però no s'acaben aquí les desgràcies: el 20D Convergència sí que va apostar per fer una candidatura paraigües, com fou la de Democràcia i Llibertat, en la que hi van confluir la gent de Demòcrates, independents i el que queda de Reagrupament, és a dir, es va fer un esforç per sumar espais polítics.

Però aquest 26J, en una decisió i estratègia que no puc entendre de cap manera, perquè em sembla d'una ceguesa i falta de reflexos alarmant, han fet inviable una confluència com la que encertadíssimament van proposar des de Demòcrates, amb una fórmula del tipus "Junts per Catalunya" i amb un independent al capdavant. Doncs res, no va ser possible.

Si els amics d'ERC han de reflexionar sobre aquest trauma que els mena a prendre decisions tan absurdes i estèrils com les del 20D i el 26J, els amics de CDC també han de reflexionar sobre l'actitud i la ceguesa política que els ha portat a llençar-se, sols, i amb unes sigles tan cremades que fins i tot els militants han votat abandonar per al nou projecte polític, enlloc de predicar amb l'exemple que es reivindicava encertadament de la unitat independència i oferint una llista paraigües a tot l'independentisme, amb independència del que fes ERC.

Anant directament a l'anàlisi del que projecta el CIS a Catalunya, el que hi veig és l'evidència de trets al peu amb les dues mans i fins buidar el carregador. Tots sabem què va passar el 20D: victòria dels Comuns, invisibilitat indy i empat tècnic en la lluita per l'hegemonia que ambicionava ERC. Doncs això mateix, multiplicat, és el que passarà el 26J: una victòria encara més important dels Comuns, desgast d'ERC i CDC i, per tant, altre cop una patada als ous a la credibilitat i la solidesa de la majoria social per la independència.


Unes quantes dades perquè es vegi amb claredat el desastre al que ens aboca el partidisme:
- els votants d'ERC i CDC del 20D se situen en la franja dels votants menys motivats, com són -ja ho hem vist, els de PSOE o Ciutadans. Ni s'acosten a la motivació dels votants de PP, Podemos o En Comú.

-ERC, lògicament, perquè aquesta realitat és el que han volgut aprofitar partidistament en aquest objectiu estèril de la lluita per l'hegemonia, està més forta que CDC, té uns indicadors de projecció electoral millors que els de CDC. Però això no vol dir que siguin bons. De fet ERC, en el seu millor moment de centralitat política, sense que es presenti la CUP, i amb una CDC patint per conservar el gruix del seu electorat moderat, que ha sacrificat el seu líder, que ha trencat la coalició històrica, que és l'opció que ha sotmès a més sotragades al seu electorat... en aquest moment ERC al màxim que pot aspirar és a quedar-se com estava.

• Sí, l'electorat d'ERC està 6 punts per sobre que el de CDC en vot decidit, però és que està a 8 punts del del PP, a 4 del de Podemos i a 2 dels d'En Comú.

• Sí, l'electorat d'ERC presenta 9 punts més de fidelitat de vot que el de CDC, però és que està a 5 del PP, 3 de Podemos i 1,5 d'En Comú.

• Sí, ERC és la principal receptora del vot que no fidelitza CDC, fins a un 11,4, però és que no en guanya de ningú més!

Així doncs... es tractava d'això, amics d'ERC? Tot plegat, tots aquests discursets, suficiència i partidisme era només per seguir desgastant a Convergència? Doncs sí, es tractava únicament d'això.


Però tot és susceptible d'empitjorar: no és que ERC no capitalitzés el 20D cap vot de tot el que deia volia mobilitzar, és que aquest 26J segueix sense pillar res, sinó que a sobre en pot perdre, tant per desmobilització com per fuga cap als Comuns.

Quan dades en mà ho expliques als companys d'ERC, llavors et diuen que han evitat perdre cap als Comuns. Ara ni això. Però és que a més a més és un plantejament totalment erroni, perquè en unes eleccions així o competeixes creant un marc de referència polític propi que faci saltar el taulell de vot per preferència partidista, o acabes sucumbint davant la polarització que se'n deriva.

L'única opció que teníem els indys aquest 26J era la unitat i una proposta trencadora encaixada en el procés independentista, en la lleialtat al Govern, amb un relat i uns compromisos que no fossin partidistes, i que tinguessin capacitat de mobilitzar tot el nostre electorat.

Això és obvi que ho saben a ca n'ERC, i que tot el que diuen per explicar el seu posicionament no s'ho creuen ni ells. Però també està clar que no diran mai en públic la realitat de perquè han rebutjat la unitat: per desgastar tot el que puguin al món convergent.

Fixeu-vos una dada molt contundent del que dic que quan els partits independentistes actuen com a tals, com a partits, són els principals perjudicats, perquè això és el que més desmobilitza als seus votants:

El CIS fa una pregunta que planteja a l'enquestat la probabilitat que vagi a votar, on el valor 0 és "amb tota seguretat no aniré a votar" i el 10 que amb tota seguretat anirà a votar.

Sabeu quins són els 2 partits de tot l'Estat que més votants dels que van tenir el 20D ara diuen que 0, que amb tota seguretat no aniran a votar? Bingo! ERC i CDC!!!!, amb un 4,1 i un 4,8 respectivament.  Del PP només ho diuen l'1,9, el 3 del PSOE, el 2,2 de Podemos, el 2,8 de C's, el 0,7 de En Comú...Com deia aquell, "no hasse falta dessir nada más".

4. Para acabar, un indicador chocante. Yo nunca he creído en unicornios ni en esto del federalismo y tal. Pero si por lo que fuera creyese, estaría un poco acojonado ante lo fachilla que está subiendo la juventud en España.

En la pregunta sobre intención de voto, cruzada con el recuerdo de voto, hay una opción que señala "no voté porque no tenía edad", es decir, recoge la intención de voto de los chavales que han cumplido los 18 años entre el 20D y el 26J. Ya lo sé que no nos lo podemos mirar como si fuera un dato representativo, porque son pocos. Però aunque no sea representativo sí que es inquietante, porque de mayor a menor: un 16,9% al PP, un 16,3% al PSOE, un 14,7% a C's y únicamente un 9,8 a Unidos Podemos. A parte, claro, de un también inquietante abstencionismo declarado (18%).

En fi, això és tot per avui, em reservo analitzar altres dades de l'enquesta del CIS per a un segon article, hi ha algunes coses molt interessants sobre identitat i sobre projecte polític (des del punt de vista d'organització territorial) per a l'Estat.

També seguiré atentament les noves enquestes que en l'àmbit català es facin. Tot el que ha passat les darreres setmanes, especialment aquesta, crec que tindrà un impacte electoral significatiu, tant perquè pugui ajudar a mobilitzar vot indy ara desmobilitzat, com en la decantació del vot que ara està indecís entre diferents formacions.

DONEC PERFICIAM