Avui hem tingut la 2a onada del baròmetre del CEO del 2016. Com sempre dic, la millor enquesta que es fa a Catalunya. Tot i que no deixa de ser això, una enquesta.
Cal anar en compte de no treure grans conclusions de variacions percentuals per sota del 3%, atès que el marge d'error de l'enquesta és del 2,53. Intentaré fixar-me, sobretot, en les tendències que sobre uns grans àmbits ens assenyala.
1. Comportament davant la independència:
Una de les millors dades que podem trobar en aquest CEO és que, en plena situació de convulsió en el procés independentista, en un dels moments en els que tenim plantejats més interrogants, i en el que tot el que està passant des del 27S gairebé sempre són notícies negatives, conflictives, pollastres... el suport a la independència es manté sòlid i fins i tot amb una lleugera tendència a créixer.
En relació a la 1a onada hem passat d'un suport del 45,5 al 47,7, per tant estaríem dins del marge d'error, estaríem en una clara estabilitat de l'indicador. Però si ens remuntem a fa un any, hem passat del 42,9 al 47,7, i aquests 4,8 punts de creixement si tenen valor desmocòpic. Tanmateix val la pena fixar-se que el salt es produeix entre juny 2015 i octubre 2015, quan passa del 42,9 al 46,7. Des de llavors estem al voltant d'aquest 46-47% del Sí.
Aquest salt de juny 2015 a octubre 2015 té noms i cognoms: Junts pel Sí i les eleccions plebiscitàries del 27S. Aquella sotragada i mobilització és el que va estirar aquests 4-5 punts a l'alça. Des de llavors no hi ha hagut cap nou increment significatiu, però, com deia, tenint en compte les turbulències per les que no hem deixat de navegar, és molt meritori i reconfortant que el suport a la independència no hagi minvat.
Tot això, cal remarcar-ho molt, en un context caracteritzat per una enorme estabilitat en els posicionaments, que es configuren en dos blocs pràcticament empatats. Ara hem tingut un 47,7 de Sí i un 42,4, però fa sis mesos teníem un 45,3 de sí i un 45,5 de no.
Aquest "empat" social és més intens encara si tenim en compte la composició que hi ha darrere el 8,3 d'indecisos, que diuen que no saben estarien amb el Sí o amb el No, atès que aquesta anàlisi ens permet veure que només en un percentatge molt petit tenim opcions clares basculi cap al Sí.
I aquest empat és, al meu entendre, un dels grans problemes o reptes que hem d'abordar. Som els que som i estem en els percentatges que estem. Com he dit més d'un cop, a un pam de la glòria. Però necessitem aquest pam, hem de fer les coses de manera que poguem incorporar aquest "pam" a la longitud de la nostra força. Hem de treballar per tal d'incorporar al Sí aquest 5% de suports que farien demolidor en termes de legitimitat i força democràtica el suport a la independència. Això no vol dir, alerta, que no tinguem prou suport i prou legitimitat per fer el que estem fent per assolir la independència. Però ens cal aquest "pam", el necessitem, cal treballar per sumar aquests suports.
El creixement experimentat en aquest any bàsicament es correspon amb el % de decantació de "federalistes" cap a la independència. En aquest últim any, i en la pregunta múltiple, al voltant d'un 5% que abans responien eren partidaris d'un estat dins una Espanya federal, ara estan directament amb un estat independent.
Els "federalistes" són la bossa més interessant on pescar, atès que compartim amb ells diagnòstic: insatisfacció, per insuficient, nivell d'autonomia. No compartim la solució a aquesta insatisfacció, atès que nosaltres volem la independència i ells encara persisteixen en situar-se en ser un "estat dins una Espanya federal". La majoria, la gran majoria, d'aquests "federalistes" en la pregunta dicotòmica (Sí/No) es decanten pel No, i només al voltant d'un 20% pel Sí.
Una de les "curiositats" d'aquest posicionament per un Estat dins una Espanya federal és que es reparteix pràcticament per tot l'arc polític. Si bé entre els votants de PSC i CSQEP és on té més força (40,5% i 42,6% respectivament), també hi trobem un 10% de votants de Junts pel Sí i fins i tot un sorprenent 21,2% de votants de C's.
Fixem-nos en una cosa molt rellevant: numèricament és més important aquest 10% de Junts pel Sí (163.000 vots) que el 42,6% de CSQEP (uns 156.000 vots).
I una dada que encara ens hauria de fer reflexionar més sobre molts dels apriorismes amb els que treballem i dels errors que podem cometre o oportunitats que no aprofitem: numèricament encara és, per uns pocs mils de vots, més important el 21,2% de votants de C's que es confessen partidaris d'un Estat dins una Espanya federal que el 42,6% de CSQEP.
Què, sorprenent, oi?
Al meu entendre aquest vot que té C's és el vot moderat que s'ha perdut en la transició cap a l'independentisme explícit que ha fet Convergència. Quan, una vegada i una altra, alerto d'aquesta miop obsessió per complaure CSQEP i la seva radicalitat és perquè ja tenim molts inputs que tensiona greument una de les nostres fronteres més fràgils, la dels sectors més moderats i de classes mitjanes. Segons el que fem podem atreure aquest vot, de la mateixa manera que ens plantegem atreure el vot de CSQEP, però com no em canso de repetir, les fronteres es poden creuar en les dues direccions, de manera que tensionar aquest sector el que pot acabar provocant és una fugida de vot moderat.
De la mateixa manera si mirem l'indicador de quants votants de CSQEP votarien Sí a la independència ens trobem un 30,4. I això ens pot fer exclamar "aquesta és la clau", aquí tenim la nostra majoria! Però, sense menystenir en cap cas la importància que té guanyar-nos aquest vot, cal tenir molt clar que no és cap clau. Aquest 30,4 són uns 111.000 vots. Mentre que el 10% de votants de Junts pel Sí que no votarien Sí representen uns 163 mil vots. Anem molt alerta, per tant, amb els càlculs que fem.
La frontera de vot moderat en aquest possible trànsit del Sí al No o del No al Sí té un volum aproximat de 300 mil votants. És, sens dubte, el gruix de votants clau per configurar, fer créixer o fer perdre la majoria social per la independència. I com no m'he cansat de repetir, la radicalitat amplificada de la CUP és una amenaça directa a aquesta enorme bossa de vots.
2. Opcions polítiques i tendències i projecció de vot.
El CEO ha fet una estimació de vot que en el comput global feia perdre diputats a les forces que representen el Sí a la independència (Junts pel Sí i CUP), que passarien de sumar 72 diputats a moure's en la forquilla dels 66-70.
Sense que serveixi de precedent, amb les dades que he consultat i des del meu olfacte, experiència o capacitat d'anàlisi, no comparteixo massa la projecció que han fet.
El CEO projecta un 38,2% de vot a Junts pel Sí (en relació al 39,59% del 27S) i 60-62 diputats (sobre els 62 d'ara). No comparteixo aquesta projecció, ni que sigui imperceptiblement, a la baixa.
Junts pel Sí és l'opció política amb unes expectatives electorals més sòlides de tot l'arc parlamentari:
Sobretot hi ha una cosa que l'enquesta deixa totalment clara, i és la inexistència, l'absoluta falta de cap mena de fonament empíric en relació a dos grans mites contra la reedició de Junts pel Sí:
- que implicaria perdre vot esquerrà cap a opcions com CSQEP. Fals! Un 4,4% d'antics votants de CSQEP votarien ara JxSí, mentre només un 1,9% de JxSí, per tant dins l'error mostral, ho farien a CSQEP. Cap amenaça per aquest flanc, tot el contrari, guanys.
- que implicaria tornar a enfortir la CUP. Fals! Mentre que un 30% d'antics votants de la CUP passarien decididament a JxSí, només un ridícul 0,8% de vot d JxSí diu que aniria a la CUP. Game Over per a l'estupendisme. S'ha acabat.
La CUP, per contra, al meu entendre està en una situació de feblesa superior a la que projecta el CEO:
La força política més forta després de Junts pel Sí en aquest moment polític és CSQEP. Té una gran solidesa en la fidelitat de vot, la segona més alta després de JxSí, amb un 82,3%. Només té una significativa fuga de vots cap a JxSí, del 4,4%. I en canvi poc o molt rasca vot de tot arreu: un 1,9% de JxSí, un 3,4% de C's, un 3,3% de PSC, un 8,9% de CUP i un 17,4% de l'abstenció, qui més.
Tot i això, que evidencia el moment "dolç" d'aquest àmbit, alguns indicadors també apunten han tocat sostre, i la mateixa amplitud de tecles dels seus votants sembla sigui el preludi de tensions electorals difícils de gestionar. Caldrà estar especialment atents a les contradiccions que patirà (o que podem provocar) en el seu segment de vot independentista.
3. A tall de resum:
- en el moment de més turbulències en l'independentisme i en el procés, el suport a la independència es manté sòlid i amb lleugera tendència a l'alça
- Hi ha un empat social entre favorables a la independència i contraris molt evident i molt enquistat. Cal treballar per guanyar aquest "pam" que ens falta per a la glòria. Cal intel·ligència i cal estratègia. Cal treballar segmentadament i cal allunyar-se del tot de debats absurds, purismes i essencialismes. Aquest pam a guanyar és un pam que també es pot perdre. Els jaciments de vot se situen en una pluralitat de posicionaments polítics que pot tensionar greument la frontera moderada de vot, on hi ha la bossa decisiva de votants per la majoria social per la independència.
- Junts pel Sí es confirma com l'opció política més sòlida i amb millors expectatives de tot el panorama polític, i com l'autèntic eix i motor del procés independentista. No té cap amenaça i té una gran capacitat d'atracció de votants.
- la CUP està fregant el col·lapse polític més absolut. La seva pèrdua de vot és espectacular. En menys d'un any s'ha quedat amb el 50% dels suports que va tenir el 27S
SEGUIM! DONEC PERFICIAM!
Cal anar en compte de no treure grans conclusions de variacions percentuals per sota del 3%, atès que el marge d'error de l'enquesta és del 2,53. Intentaré fixar-me, sobretot, en les tendències que sobre uns grans àmbits ens assenyala.
1. Comportament davant la independència:
Una de les millors dades que podem trobar en aquest CEO és que, en plena situació de convulsió en el procés independentista, en un dels moments en els que tenim plantejats més interrogants, i en el que tot el que està passant des del 27S gairebé sempre són notícies negatives, conflictives, pollastres... el suport a la independència es manté sòlid i fins i tot amb una lleugera tendència a créixer.
En relació a la 1a onada hem passat d'un suport del 45,5 al 47,7, per tant estaríem dins del marge d'error, estaríem en una clara estabilitat de l'indicador. Però si ens remuntem a fa un any, hem passat del 42,9 al 47,7, i aquests 4,8 punts de creixement si tenen valor desmocòpic. Tanmateix val la pena fixar-se que el salt es produeix entre juny 2015 i octubre 2015, quan passa del 42,9 al 46,7. Des de llavors estem al voltant d'aquest 46-47% del Sí.
Aquest salt de juny 2015 a octubre 2015 té noms i cognoms: Junts pel Sí i les eleccions plebiscitàries del 27S. Aquella sotragada i mobilització és el que va estirar aquests 4-5 punts a l'alça. Des de llavors no hi ha hagut cap nou increment significatiu, però, com deia, tenint en compte les turbulències per les que no hem deixat de navegar, és molt meritori i reconfortant que el suport a la independència no hagi minvat.
Tot això, cal remarcar-ho molt, en un context caracteritzat per una enorme estabilitat en els posicionaments, que es configuren en dos blocs pràcticament empatats. Ara hem tingut un 47,7 de Sí i un 42,4, però fa sis mesos teníem un 45,3 de sí i un 45,5 de no.
Aquest "empat" social és més intens encara si tenim en compte la composició que hi ha darrere el 8,3 d'indecisos, que diuen que no saben estarien amb el Sí o amb el No, atès que aquesta anàlisi ens permet veure que només en un percentatge molt petit tenim opcions clares basculi cap al Sí.
I aquest empat és, al meu entendre, un dels grans problemes o reptes que hem d'abordar. Som els que som i estem en els percentatges que estem. Com he dit més d'un cop, a un pam de la glòria. Però necessitem aquest pam, hem de fer les coses de manera que poguem incorporar aquest "pam" a la longitud de la nostra força. Hem de treballar per tal d'incorporar al Sí aquest 5% de suports que farien demolidor en termes de legitimitat i força democràtica el suport a la independència. Això no vol dir, alerta, que no tinguem prou suport i prou legitimitat per fer el que estem fent per assolir la independència. Però ens cal aquest "pam", el necessitem, cal treballar per sumar aquests suports.
El creixement experimentat en aquest any bàsicament es correspon amb el % de decantació de "federalistes" cap a la independència. En aquest últim any, i en la pregunta múltiple, al voltant d'un 5% que abans responien eren partidaris d'un estat dins una Espanya federal, ara estan directament amb un estat independent.
Els "federalistes" són la bossa més interessant on pescar, atès que compartim amb ells diagnòstic: insatisfacció, per insuficient, nivell d'autonomia. No compartim la solució a aquesta insatisfacció, atès que nosaltres volem la independència i ells encara persisteixen en situar-se en ser un "estat dins una Espanya federal". La majoria, la gran majoria, d'aquests "federalistes" en la pregunta dicotòmica (Sí/No) es decanten pel No, i només al voltant d'un 20% pel Sí.
Una de les "curiositats" d'aquest posicionament per un Estat dins una Espanya federal és que es reparteix pràcticament per tot l'arc polític. Si bé entre els votants de PSC i CSQEP és on té més força (40,5% i 42,6% respectivament), també hi trobem un 10% de votants de Junts pel Sí i fins i tot un sorprenent 21,2% de votants de C's.
Fixem-nos en una cosa molt rellevant: numèricament és més important aquest 10% de Junts pel Sí (163.000 vots) que el 42,6% de CSQEP (uns 156.000 vots).
I una dada que encara ens hauria de fer reflexionar més sobre molts dels apriorismes amb els que treballem i dels errors que podem cometre o oportunitats que no aprofitem: numèricament encara és, per uns pocs mils de vots, més important el 21,2% de votants de C's que es confessen partidaris d'un Estat dins una Espanya federal que el 42,6% de CSQEP.
Què, sorprenent, oi?
Al meu entendre aquest vot que té C's és el vot moderat que s'ha perdut en la transició cap a l'independentisme explícit que ha fet Convergència. Quan, una vegada i una altra, alerto d'aquesta miop obsessió per complaure CSQEP i la seva radicalitat és perquè ja tenim molts inputs que tensiona greument una de les nostres fronteres més fràgils, la dels sectors més moderats i de classes mitjanes. Segons el que fem podem atreure aquest vot, de la mateixa manera que ens plantegem atreure el vot de CSQEP, però com no em canso de repetir, les fronteres es poden creuar en les dues direccions, de manera que tensionar aquest sector el que pot acabar provocant és una fugida de vot moderat.
De la mateixa manera si mirem l'indicador de quants votants de CSQEP votarien Sí a la independència ens trobem un 30,4. I això ens pot fer exclamar "aquesta és la clau", aquí tenim la nostra majoria! Però, sense menystenir en cap cas la importància que té guanyar-nos aquest vot, cal tenir molt clar que no és cap clau. Aquest 30,4 són uns 111.000 vots. Mentre que el 10% de votants de Junts pel Sí que no votarien Sí representen uns 163 mil vots. Anem molt alerta, per tant, amb els càlculs que fem.
La frontera de vot moderat en aquest possible trànsit del Sí al No o del No al Sí té un volum aproximat de 300 mil votants. És, sens dubte, el gruix de votants clau per configurar, fer créixer o fer perdre la majoria social per la independència. I com no m'he cansat de repetir, la radicalitat amplificada de la CUP és una amenaça directa a aquesta enorme bossa de vots.
2. Opcions polítiques i tendències i projecció de vot.
El CEO ha fet una estimació de vot que en el comput global feia perdre diputats a les forces que representen el Sí a la independència (Junts pel Sí i CUP), que passarien de sumar 72 diputats a moure's en la forquilla dels 66-70.
Sense que serveixi de precedent, amb les dades que he consultat i des del meu olfacte, experiència o capacitat d'anàlisi, no comparteixo massa la projecció que han fet.
El CEO projecta un 38,2% de vot a Junts pel Sí (en relació al 39,59% del 27S) i 60-62 diputats (sobre els 62 d'ara). No comparteixo aquesta projecció, ni que sigui imperceptiblement, a la baixa.
Junts pel Sí és l'opció política amb unes expectatives electorals més sòlides de tot l'arc parlamentari:
- Té la més alta fidelitat de vot, un espectacular 88,7%, gairebé un 90%!!!!
- No té cap fuga de vot mínimament significativa, que superi el marge d'error de l'enquesta, cap a cap altra força política (només hi ha, dins el marge d'error del 2,5%, un 1,9% cap a CSQEP i un 0,8% cap a la CUP). Res. Això no arriba ni a error mostral.
- Recull significativament vot d'altres opcions: la més gran, el 27,7% d'antics votants de la CUP, però també un 4,4% de CSQEP, un 2% d'altres, un 1,3% del PSC i un 10,3% d'abstenció el 27S (la segona opció que més en recull)
- La intenció de vot directa que té és la més alta des que existeix JxSí
- Els seus votants valoren excelentment els dos lideratges més visibles de l'opció: Puigdemont i Junqueras, amb un 7,15 i un 7,32
Sobretot hi ha una cosa que l'enquesta deixa totalment clara, i és la inexistència, l'absoluta falta de cap mena de fonament empíric en relació a dos grans mites contra la reedició de Junts pel Sí:
- que implicaria perdre vot esquerrà cap a opcions com CSQEP. Fals! Un 4,4% d'antics votants de CSQEP votarien ara JxSí, mentre només un 1,9% de JxSí, per tant dins l'error mostral, ho farien a CSQEP. Cap amenaça per aquest flanc, tot el contrari, guanys.
- que implicaria tornar a enfortir la CUP. Fals! Mentre que un 30% d'antics votants de la CUP passarien decididament a JxSí, només un ridícul 0,8% de vot d JxSí diu que aniria a la CUP. Game Over per a l'estupendisme. S'ha acabat.
La CUP, per contra, al meu entendre està en una situació de feblesa superior a la que projecta el CEO:
- És, amb diferència, l'opció política amb una més baixa fidelitat de vot, de tan sols un 54,5, gairebé 20 punts per sota de qui la precedeix amb més baixa fidelitat, C's, que té un 71,6%!!!
- Té fugues de vot significatives en dues direccions molt oposades: aquest 27,7% cap a Junts pel Sí i un 8,9% cap a CSQEP, és a dir, que gairebé un 40% dels seus antics votants el 27S ja han decidit votar altres opcions, un 2,7 ja ha decidit que no votarà i un 5,4% està indecís, per tant amb possibilitat de perdre'l.
- No rasca vot de ningú: 0,8% de JxSí, 0% C's, 0% PSC, 0,5% CSQEP i 2,9% d'abstenció, el percentatge més baix de totes les forces polítiques. És a dir, res.
La força política més forta després de Junts pel Sí en aquest moment polític és CSQEP. Té una gran solidesa en la fidelitat de vot, la segona més alta després de JxSí, amb un 82,3%. Només té una significativa fuga de vots cap a JxSí, del 4,4%. I en canvi poc o molt rasca vot de tot arreu: un 1,9% de JxSí, un 3,4% de C's, un 3,3% de PSC, un 8,9% de CUP i un 17,4% de l'abstenció, qui més.
Tot i això, que evidencia el moment "dolç" d'aquest àmbit, alguns indicadors també apunten han tocat sostre, i la mateixa amplitud de tecles dels seus votants sembla sigui el preludi de tensions electorals difícils de gestionar. Caldrà estar especialment atents a les contradiccions que patirà (o que podem provocar) en el seu segment de vot independentista.
3. A tall de resum:
- en el moment de més turbulències en l'independentisme i en el procés, el suport a la independència es manté sòlid i amb lleugera tendència a l'alça
- Hi ha un empat social entre favorables a la independència i contraris molt evident i molt enquistat. Cal treballar per guanyar aquest "pam" que ens falta per a la glòria. Cal intel·ligència i cal estratègia. Cal treballar segmentadament i cal allunyar-se del tot de debats absurds, purismes i essencialismes. Aquest pam a guanyar és un pam que també es pot perdre. Els jaciments de vot se situen en una pluralitat de posicionaments polítics que pot tensionar greument la frontera moderada de vot, on hi ha la bossa decisiva de votants per la majoria social per la independència.
- Junts pel Sí es confirma com l'opció política més sòlida i amb millors expectatives de tot el panorama polític, i com l'autèntic eix i motor del procés independentista. No té cap amenaça i té una gran capacitat d'atracció de votants.
- la CUP està fregant el col·lapse polític més absolut. La seva pèrdua de vot és espectacular. En menys d'un any s'ha quedat amb el 50% dels suports que va tenir el 27S
SEGUIM! DONEC PERFICIAM!
ResponEliminaBen vist, Senyor Abad.
Atenent als qui encara no opten per un estat català independent, però sí "federat" en Espanya, "és més important aquest 10% de Junts pel Sí (163.000 vots) que el 42,6% de CSQEP (uns 156.000 vots)." És aquest camp de transició i de moderació el que requereix màxima atenció.
Estic totalment d'acord amb el que hi diu, Senyor Abad, i li agraeixo la tasca d'interpretació.
També seria interessant publicitar dades sobre "federalistes". Comparar xifres de "federalistes" a Catalunya, o Països Catalans, i "federalistes" a Espanya. Per a què els nostres federalistes se n'adonin d'una vegada, que seria més fàcil que Catalunya es federés amb Alemanya o els Estats Units d'Amèrica, que amb la seva Espanya.
Permeti'm reproduir dues brillants aportacions al manual d'actuació independentista d'aquesta darrera setmana:
Salvador Cardús i Ros: "Cal convèncer ciutadans lliures, i oblidar dirigents d'ECP".
Melcior Comes: "La credibilitat es fonamenta també en pedagogia, i en l'exemple. Si la gent que governa tot això no és exemplar i oberta i ferma i clara —i demostra preparació, dia rere dia, a cada roda de premsa, a cada entrevista...— no hi ha res més a fer que la política de sempre, autonomisme amb ínfules, i perdedor."
President Puigdemont: "La independència es farà amb rigor o no es farà".
Sobre aquesta darrera frase, el President hauria d'entendre que això del rigor també abasta a les seves designacions. Amb discreció o com es vulgui, el seu Comunnity Manager no pot ser un antiisraelià.
Hi ha una qüestió en l'enquesta del CEO que penso li treu molt del seu valor referencial: la candidatura de JxS no té gaires --per no dir cap-- oportunitats de repetir-se.
ResponEliminaM'hauria agradat que en Francesc hagués inclòs aquesta possibilitat (o impossibilitat) en la seva --excel·lent-- anàlisi, perquè el que ERC i PDC vagin junts o separats ha de tenir un efecte important sobre els votants potencials.
Jo segueixo pensant que va ser una experiència positiva, però a una de les parts no li va agradar mai la idea i, no sé, potser els que pensen que va ser un error tinguin raó.
M'agradaria saber l'opinió de Francesc Abad sobre això. A veure si un dia ens ho explica...
"Per a què els nostres federalistes se n'adonin d'una vegada, que seria més fàcil que Catalunya es federés amb Alemanya o els Estats Units d'Amèrica, que amb la seva Espanya." Aquesta ha estat molt bona, Lord Nelson :-)
ResponEliminaGràcies, Ramon Miquel.
Vaig manllevar la idea de la meva dona que diu que hauríem de reivindicar esdevenir el 51è estat dels Estats Units.