De la Superilla a l'amenaça de l'Arxipèlag Barcelona (o Gulagcelona)

 

Avui hem tingut una "assemblea oberta valorativa de la Superilla del Poblenou" convocada per l'Ajuntament amb la intenció que els veïns poguéssim parlar i tal.

Com tot el que té a veure amb aquest tema de la Superilla, ha estat surrealista, i si escric aquest post és per alertar que no és un tema local, de barri. L'amenaça de la Superilla i el calvari que implica per veïns, treballadors, empreses i comerços amenaça, de la mà d'aquests inútils, d'estendre's a la resta de la ciutat. En un dels papers delirants que tenen parlen de 500 superilles a la ciutat de Barcelona, el que la convertiria en un autèntic Arxipèlag. Desapareixeria la ciutat i tindríem 500 illes, que com el seu propi nom indica, són territoris aïllats de la resta, sense continuïtat de les diferents vies de comunicació. El somni Colau d'una ciutat en la que no s'hi pugui fer res, i menys que res, treballar o tenir una activitat econòmica, una ciutat de gent que la seva vida és "pasar el rato".

L'assemblea ha començat calenta. El bla bla bla dels polítics i presumptes tècnics municipals és insofrible. "Hem alliberat tants carrers" proclamaven. Alliberat de què, tupí, alliberat de què? No hi ha resposta.

El pla de millores amb el que han volgut convèncer de la bondat de la superilla és que instal·laran "zones de picnic", el que ha fet esclatar l'auditori en risses.

Davant el catxondeo -indignat- de l'auditori han volgut remeiar-ho dient que això d'instal·lar "zones de picnic" és una conclusió a la que han arribat després de parlar amb les empreses de la zona. I llavors ja l'estupefacció de l'auditori davant aquest deliri ha estat total.

S'han amagat covardament dient que estan executant un pla que des de l'any 2002 s'està treballant a l'Ajuntament i pels diferents consistoris. I tot el que han sabut dir sobre la interminable llista de problemes que han generat als veïns és que estan creant "equips de conciliació" per superar el problema que la superilla ha generat d'un megabotellon en el que volava tota mena de mobiliari urbà i els veïns, aquest cop sí, quedaven reclosos a les seves cases enmig del vandalisme alcohòlic. I, cágate lorito, 3 parades d'autobusos noves. Ah! i que no hem de ser egoistes de pensar en la superilla pensant només en nosaltres, els veïns, les empreses, els treballadors, sinó que formem part d'un projecte de ciutat per estendre les superilles.

Per tant, lectors (i lectores), i especialment veïns (i veïnes) de Barcelona, millor que us uniu a la lluita dels veïns (i veïnes) del Poblenou contra la superilla, o les properes víctimes podeu ser qualsevol de vosaltres (o de vosaltras).

Un amic meu, economista viatjat, després de veure tot això de la Superilla em va dir "és evident que és un model que provoca una paràlisi de l'activitat econòmica, que genera espais urbans inhòspits i una depreciació del valor dels immobles. Una mena del Detroit desindustrialitzat, però en aquest cas provocat per l'actuació irresponsable d'una administració, de l'Ajuntament de Barcelona".

Quan han obert el torn de paraules se n'han demanat 53. Poca broma. La tercera intervenció, una senyora que parlava amb molt caràcter i criteri ha acabat amb el que de fet era la qüestió clau. S'ha adreçat a la regidora i li ha dit, "el que us hauríeu de preguntar és si els veïns estem a favor o estem en contra de la superilla", i girant-se cap a l'auditori (estava a les primeres files), ens ha demanat "aixequeu la mà els que estigueu en contra de la superilla". I una marea de mans s'han aixecat, massivament.

Això hauria d'haver estat prou per a que un projecte sense cap sentit, que no aporta absolutament res i que empitjora la vida dels veïns, hagués quedat en suspens. Però aquest consistori de la Colau s'omple la boca de participació però només la té en compte i escolta quan és al seu favor.

Els veïns de "dins" la superilla se senten aïllats. Accedir a les seves cases -arribar-hi o sortir-ne amb el cotxe- i al transport públic s'ha complicat extraordinàriament per a ells mateixos i la gent amb la que comparteix socialment: famílies, amics, etc. La majoria d'empreses, estupefactes davant una situació que s'han trobat feta, sense poder-hi dir res, i que ha complicat extraordinàriament la mobilitat dels seus treballadors i clients. L'altre dia un directiu d'una empresa es queixava amargament que havia arribat 40 minuts tard a una reunió, a la que hi anava en taxi, pel monumental caos en el que s'ha convertit el Poblenou. I els caps de setmana i les nits allò és un desert humà amb un punt angoixant, d'escenari Walking Dead.

4 carrils de circulació i BUS en 2 sentits a carrers perimetrals

I els veïns "perimetrals· de la superilla, encara pitjor. Els seus carrers han hagut d'absorbir tot el trànsit privat i públic que s'ha tret de la superilla. Els embussos són constants, el que encara incrementa més el soroll i la contaminació que ha provocat la superilla. Carrers pels que abans no passava cap autobus o un o dos, ara concentren fins a 6 i 8 línies d'autobusos. Treure la merda d'un carrer per abocar-la al del costat és una cosa inaudita. Quan justament la trama de Barcelona el que permetia era una distribució de la mobilitat i de les seves càrregues i beneficis molt democràtica i equitativa.

Si una cosa està clara, un mes després d'aquesta absurditat de la superilla és que només la defensen els que ideològicament estan alineats amb l'entramat Comuns-ICV-EUA-Podemos, les associacions de veïns "oficialistes", que conviuen impúdicament amb aquest món polític dels comuns, es col·loquen els seus dirigents (p.ex. Lluís Franco Rabell) o els fills dels seus dirigents, convertint-les en un apèndix palmero del consistori, o persones que directament treballen en empreses que executen encàrrecs de l'Ajuntament.

Avui, a l'assemblea, un 80% de les intervencions han estat crítiques o absolutament crítiques amb la superilla. I només els palmeros oficials han intervingut per defensar-la.

Com a persona mínimament experta i professional en la planificació i avaluació de polítiques públiques avui he sentit molta vergonyeta davant aquesta presa de pèl, del que és només propaganda i engany, del que no té cap correlació entre objectius i actuacions. Polítiques públiques que no aporten res i que generen una interminable llista de problemes. Demencial.

Com a ciutadà, he sentit irritació davant un abús dels poders públics tan salvatge, tan absolutista, de "todo para el pueblo pero sin el pueblo". Tenir tants veïns en contra, radicalment en contra, no haver comptat amb ells per a res, intentar torejar-los amb un bla bla bla patètic, i acabar-se refugiant en que ho fan pel nostre bé, ni que a nosaltres no ens ho sembli o sapiguem valorar-ho és repugnant.

Com a veí m'he sentit cridat a participar de tot el que promogui una activíssima xarxa veïnal, sorgida del no res, convocada espontàniament i coordinada començant des de menys que zero. M'estimo el barri, m'estimo la ciutat i no vull que esdevinguin una nova Detroit.

I, finalment, com a persona "humana" m'he sentit insultat per aquest esperit tutelador que evidencia aquest Ajuntament de la Colau, que ens tracta com a mermats als veïns, que creu que si no ens diu "aquí tens un banc per seure i intercanviar" no serem capaços de relacionar-nos socialment i que vol convertir-nos en cobaies de la seva delirant experimentació social.

La setmana passada més de cent veïns, convocats pel boca-orella, ens vam trobar al mig del carrer per constituir-nos en Plataforma d'Afectats per la Superilla del Poblenou. Hi havia gent gran i gent jove, dones i homes, veïns de l'interior de l'illa i veïns perimetrals, veïns de tota la vida, i veïns que fa uns anys vam arribar a aquest barri perquè ens agradava com era i com s'hi vivia.

I ens vam constituir en Plataforma d'afectats perquè creiem que ara mateix la incompetència d'aquest Ajuntament de la Colau & cia i del seu delirant projecte de superilla tot això que tant ens estimem del Poblenou s'ho estan carregant. Els veïns només demanem una cosa: deixeu-nos en pau, deixeu-nos amb les nostres vides. No ens vulgueu salvar de nosaltres mateixos, no insistiu en dir-nos el que hem de fer i com ho hem de fer. Són les nostres vides. Són els nostres carrers. És el nostre barri. Respecteu-nos! Respecteu l'àvia amb la filla amb cadira de rodes a qui heu desplaçat 3 carrers la parada d'autobus. Respecteu els comerços que han vist baixar la seva activitat dramàticament. Respecteu els veïns als qui sense cap escrúpol heu derivat tot el trànsit, embussos, soroll i fums. Respecteu el veí que abans arribava en 10 minuts a la seva feina i ara en triga 30.

Una veïna de les de tota la vida, afectada per viure en un carrer perimetral es queixava amargament, referint-se als polítics de l'Ajuntament que han presidit l'assemblea amb aquest aire displicent dels qui viuen instal·lats en la superioritat moral: "Yo hoy no dormiré pensando en toda esta agresividad que han creado en el mejor barrio de Barcelona. Qué pena"

I és que aquests inútils, amb una absurditat, han aconseguit posar en peu de guerra tot un barri. Un barri que fins ara vivia amb orgull la seva personalitat i que sabia gaudir del molt que ens ofereix.

L'experimentació social de les superilles l'han començat pel Poblenou, però les seves ments malaltes projecten estendre-ho per tota Barcelona, fins convertir-la en un arxipèlag. Avui el futur de Barcelona, que Barcelona segueixi sent la ciutat que enlluerna el món i que tant ens estimem, on volem viure, on volem treballar, on volem gaudir... avui aquest futur ens l'estem jugant al Poblenou.