És dimecres. Els companys de la Plataforma d'Afectats per la Superilla del Poblenou han informat a tots els veïns que en formem part que al Plenari del Districte de Sant Martí (districte al que pertany el barri del Poblenou) s'hi debatrà el tema de la Superilla. M'hi acosto.
El desenvolupament de la sessió és pesat i previsible en extrem. Discursets patèticament triomfalistes de l'equip de govern, dels regidors de la majoria que formen Barcelona en Comú i PSC. I rèpliques previsibles de la resta de grups. Tots una mica "yo he venido a hablar de mi libro".
El premi a les intervencions delirants el comparteixen ex aequo la regidora de la CUP, amb les seves soflames de manual del revolucionari de postal subproducte Barcelona (antisemitisme atroç, criminalització de les multinacionals, del turisme, de les terrasses, etc etc), i la regidora dels Comuns de l'àrea d'educació i la seva glossa i lloança dels mòduls, eufemisme del que abans se'n deia barracons. L'hauríeu d'haver sentida, parlava dels mòduls o barracons com si fossin la sala d'espera VIP d'un aeroport. Vaig flipar.
Després de totes les intervencions, rèpliques, contrarèpliques i recontrarèpliques entre els regidors del govern municipal i la resta de grups, finalment, graciosament, es permet la intervenció dels "veïns". Els que ho han demanat en temps i forma disposen de 5 minuts per fer la seva intervenció.
La primera cacicada de tots aquests que després s'omplen la boca de la participació és que enlloc de respectar els 5 minuts de cadascun dels 3 veïns que han demanat la paraula per parlar de la Superilla com a afectats, diuen que tenen 5 minuts entre els tres. La segona cacicada és que sempre hi ha algun palmero entre el públic que hi intervé a favor, i que curiosament, casualment, sempre tanca els torns de paraules.
Ningú escolta ningú. Tothom es posiciona des dels seus arguments preconcebuts i estrictament ideològics, i així s'actua.
És igual el que diguin els veïns.
És igual que el col·lapse en tot el perímetre de la superilla sigui diari i insuportable.
És igual que aquest col·lapse i aquests embussos de manera evident estiguin generant més contaminació al barri.
És igual que els carrers que es volien "recuperar" per als veïns siguin un escenari per rodar-hi Walking Dead, buits, desèrtics.
I, el que encara és pitjor, als regidors dels comuns, del PSC, de la CUP i, -tristament- d'ERC, els hi era absolutament igual i es van mostrar absolutament indiferents davant el fet que hi hagi empreses i comerços de la zona que en només un mes de funcionament de la Superilla hagin perdut ja el 50% dels seus clients o hagin facturat un 40% menys. Negocis que han sobreviscut a la crisi, però que no podran sobreviure a l'estupidesa de l'Ajuntament de la Colau.
També els hi va ser igual el "detall" que el projecte de superilla que es va sotmetre a informació pública ni tan sols fos el que finalment s'ha executat.
La realitat els hi és igual. El que mana és la soflama: "volem menys cotxes!", "tenim massa contaminació" criden des dels micròfons institucionals. I els pobres veïns afectats, allà, intentant explicar-los-hi, amb el minutet que graciosament els han concedit, que cap de nosaltres està a favor de la contaminació, i que la crítica a la superilla no va de res de tot això, sinó de que és una cosa que no resol res i que ha generat infinitat de problemes i afectacions.
No importa el que diguin els veïns. Només importa com s'etiqueti a aquests veïns i als que es fan ressò de les seves queixes. No, amics, això no és un problema de dretes i esquerres. S'ha de ser molt manipulador per plantejar-ho en aquests termes i s'ha d'estar molt acomplexat per moure's, posicionar-se i votar en aquest esquema.
Tot el tema de la superilla és només un problema d'incompetència. Tot el tema de la superilla és només un problema de dir que es vol escoltar els veïns, però només als que fan de palmeros. Tot el tema de la superilla és que no només no soluciona ni millora cap dels grans temes que fan servir com a pantalla per a justificar-la, sinó que els agreuja. Tot el tema de la superilla és només la indecència que qualsevol cosa que pugui suposar una mínima millora per a un determinat veí porta directament associat un empitjorament a un altre veí. Si un veí té menys soroll al carrer és perquè uns altres veïns tenen molt més soroll al seu carrer. I així amb tot.
La plataforma de veïns que s'ha constituït des del no res, en menys de tres setmanes, ja ha recollit més de 2.500 signatures contra el projecte i ja aplega més de 200 veïns. I és d'una pluralitat extraordinària. Aplega veïns joves i gent gran. Aplega veïns acabats d'arribar al barri i veïns de tota la vida. Veïns que parlen en català i veïns que parlen en castellà. Veïns que voten partits "d'esquerres" i veïns que voten partits dels que els de la superioritat moral en diuen "de les dretes". Veïns que hi viuen i veïns que hi treballen.
I això, amics meus, amigues meves, és l'essència de ser poble, de ser barri: compartir solidàriament els problemes i afectacions de tots i cadascun de nosaltres i donar-los-hi una dimensió col·lectiva.
La senyora Colau i els seus han volgut fer-se propaganda ideològica amb un projecte delirant que ni tan sols és l'execució de cap dels projectes que al llarg dels anys s'han estudiat a l'Ajuntament. I comptaven amb la complicitat palmera i per posar silenciador a eventuals crítiques d'unes associacions de veïns oficialistes titelles, incestuosament controlades pels Comuns.
No comptaven amb que centenars de veïns que ni es coneixien entre ells ni mai havien treballat ni fet res plegats, es posarien a exercir de ciutadans lliures i dignes. Al darrere de tots aquests veïns no hi ha cap partit, ni cap ideologia, ni res de totes aquestes mentides i manipulacions amb les que els comuns volen criminalitzar-nos. Només hi ha veïns actuant de veïns per solucionar problemes de veïns, i des d'una perspectiva de barri i de ciutat.
La senyora Colau i els seus es pensaven que com a molt haurien de gestionar uns quants "que hay de lo mío" que podrien solucionar amb un parell de copets a l'esquena i unes zones de picnic, però s'han trobat que hi hem anat des d'un "NOSALTRES, ELS VEÏNS".
El desenvolupament de la sessió és pesat i previsible en extrem. Discursets patèticament triomfalistes de l'equip de govern, dels regidors de la majoria que formen Barcelona en Comú i PSC. I rèpliques previsibles de la resta de grups. Tots una mica "yo he venido a hablar de mi libro".
El premi a les intervencions delirants el comparteixen ex aequo la regidora de la CUP, amb les seves soflames de manual del revolucionari de postal subproducte Barcelona (antisemitisme atroç, criminalització de les multinacionals, del turisme, de les terrasses, etc etc), i la regidora dels Comuns de l'àrea d'educació i la seva glossa i lloança dels mòduls, eufemisme del que abans se'n deia barracons. L'hauríeu d'haver sentida, parlava dels mòduls o barracons com si fossin la sala d'espera VIP d'un aeroport. Vaig flipar.
Després de totes les intervencions, rèpliques, contrarèpliques i recontrarèpliques entre els regidors del govern municipal i la resta de grups, finalment, graciosament, es permet la intervenció dels "veïns". Els que ho han demanat en temps i forma disposen de 5 minuts per fer la seva intervenció.
La primera cacicada de tots aquests que després s'omplen la boca de la participació és que enlloc de respectar els 5 minuts de cadascun dels 3 veïns que han demanat la paraula per parlar de la Superilla com a afectats, diuen que tenen 5 minuts entre els tres. La segona cacicada és que sempre hi ha algun palmero entre el públic que hi intervé a favor, i que curiosament, casualment, sempre tanca els torns de paraules.
Ningú escolta ningú. Tothom es posiciona des dels seus arguments preconcebuts i estrictament ideològics, i així s'actua.
És igual el que diguin els veïns.
És igual que el col·lapse en tot el perímetre de la superilla sigui diari i insuportable.
És igual que aquest col·lapse i aquests embussos de manera evident estiguin generant més contaminació al barri.
És igual que els carrers que es volien "recuperar" per als veïns siguin un escenari per rodar-hi Walking Dead, buits, desèrtics.
I, el que encara és pitjor, als regidors dels comuns, del PSC, de la CUP i, -tristament- d'ERC, els hi era absolutament igual i es van mostrar absolutament indiferents davant el fet que hi hagi empreses i comerços de la zona que en només un mes de funcionament de la Superilla hagin perdut ja el 50% dels seus clients o hagin facturat un 40% menys. Negocis que han sobreviscut a la crisi, però que no podran sobreviure a l'estupidesa de l'Ajuntament de la Colau.
També els hi va ser igual el "detall" que el projecte de superilla que es va sotmetre a informació pública ni tan sols fos el que finalment s'ha executat.
La realitat els hi és igual. El que mana és la soflama: "volem menys cotxes!", "tenim massa contaminació" criden des dels micròfons institucionals. I els pobres veïns afectats, allà, intentant explicar-los-hi, amb el minutet que graciosament els han concedit, que cap de nosaltres està a favor de la contaminació, i que la crítica a la superilla no va de res de tot això, sinó de que és una cosa que no resol res i que ha generat infinitat de problemes i afectacions.
No importa el que diguin els veïns. Només importa com s'etiqueti a aquests veïns i als que es fan ressò de les seves queixes. No, amics, això no és un problema de dretes i esquerres. S'ha de ser molt manipulador per plantejar-ho en aquests termes i s'ha d'estar molt acomplexat per moure's, posicionar-se i votar en aquest esquema.
Tot el tema de la superilla és només un problema d'incompetència. Tot el tema de la superilla és només un problema de dir que es vol escoltar els veïns, però només als que fan de palmeros. Tot el tema de la superilla és que no només no soluciona ni millora cap dels grans temes que fan servir com a pantalla per a justificar-la, sinó que els agreuja. Tot el tema de la superilla és només la indecència que qualsevol cosa que pugui suposar una mínima millora per a un determinat veí porta directament associat un empitjorament a un altre veí. Si un veí té menys soroll al carrer és perquè uns altres veïns tenen molt més soroll al seu carrer. I així amb tot.
La plataforma de veïns que s'ha constituït des del no res, en menys de tres setmanes, ja ha recollit més de 2.500 signatures contra el projecte i ja aplega més de 200 veïns. I és d'una pluralitat extraordinària. Aplega veïns joves i gent gran. Aplega veïns acabats d'arribar al barri i veïns de tota la vida. Veïns que parlen en català i veïns que parlen en castellà. Veïns que voten partits "d'esquerres" i veïns que voten partits dels que els de la superioritat moral en diuen "de les dretes". Veïns que hi viuen i veïns que hi treballen.
I això, amics meus, amigues meves, és l'essència de ser poble, de ser barri: compartir solidàriament els problemes i afectacions de tots i cadascun de nosaltres i donar-los-hi una dimensió col·lectiva.
La senyora Colau i els seus han volgut fer-se propaganda ideològica amb un projecte delirant que ni tan sols és l'execució de cap dels projectes que al llarg dels anys s'han estudiat a l'Ajuntament. I comptaven amb la complicitat palmera i per posar silenciador a eventuals crítiques d'unes associacions de veïns oficialistes titelles, incestuosament controlades pels Comuns.
No comptaven amb que centenars de veïns que ni es coneixien entre ells ni mai havien treballat ni fet res plegats, es posarien a exercir de ciutadans lliures i dignes. Al darrere de tots aquests veïns no hi ha cap partit, ni cap ideologia, ni res de totes aquestes mentides i manipulacions amb les que els comuns volen criminalitzar-nos. Només hi ha veïns actuant de veïns per solucionar problemes de veïns, i des d'una perspectiva de barri i de ciutat.
La senyora Colau i els seus es pensaven que com a molt haurien de gestionar uns quants "que hay de lo mío" que podrien solucionar amb un parell de copets a l'esquena i unes zones de picnic, però s'han trobat que hi hem anat des d'un "NOSALTRES, ELS VEÏNS".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada