Avui el Centre d'Estudis d'Opinió ha fet pública una enquesta especial al voltant la Qüestió de Confiança que s'havia vist obligat a presentar, per primera vegada des de la restauració de la Generalitat, el seu President, el Molt Honorable Puigdemont.
El primer que cal dir és que aquesta enquesta no té cap sentit comparar-la amb el baròmetre d'opinió que també fa el CEO. L'objectiu de l'enquesta és totalment singular, amb poquíssimes coincidències amb el baròmetre. La mostra és de només 800 enquestats, quan el baròmetre treballa amb mostres de 2.000 enquestats. És una enquesta telefònica, quan el baròmetre és presencial. I la representació de les circumscripcions de Tarragona, Lleida i Girona és molt baixa.
Vol dir això que no hi ha coses interessants per ser analitzades? No, no vol dir això: hi ha coses interessants, que ens aporten inputs que val la pena analitzar. I també ens permet observar quines són les tendències de fons que hi ha en la política catalana i la seva coherència.
I això és el que faré. Som-hi.
Tenim un nom que el sap tothom: sí, Puigdemont i Junts pel Sí
Sense cap mena de dubte els grans triomfadors de la qüestió de confiança han estat el President Puigdemont i la "marca" de Junts pel Sí. I els grans derrotats, la resta.
D'entrada hi ha dues coses que criden l'atenció: la magnitud del fangar en el que alguns han volgut convertir el debat polític a Catalunya, i l'evidència de la inutilitat del que van obligar a fer al President Puigdemont després del trencament unilateral per part de la CUP del pacte que tenia amb Junts pel Sí.
Tot el que va des de que la CUP va decidir exhibir-se als ulls de tothom com un soci no fiable -que unilateralment decideix quan les coses han mutat i incomplir els pactes- fins la qüestió de confiança és un temps políticament perdut en aquesta legislatura decisiva per a la independència. Un temps en el que no s'ha pogut estar políticament centrat en allò que tocava fer, i que ha alimentat tota mena de debats, tensions, divisions, desgast... estèrils i improductius.
L'evidència de que tot plegat no ha servit de gaire, per no dir de res, és que un 54,5% dels enquestats creuen que la situació política seguirà igual, inclòs un 54,1% dels votants de Junts pel Sí.
De fet només entre els votants de la CUP la percepció és una mica diferent, i un 57,1% creuen que la cosa millorarà, tot i que un 42,9% que seguirà igual.
És a dir, que estem on estàvem. Teníem un full de ruta, i el mantenim, amb uns lleugers retocs cosmètics obligats per la situació creada pels de la xerrameca. Us felicito fills.
I la magnitud del fangar en el que tenim convertit el debat polític a Catalunya és una altra dada esfereïdora que proporciona el CEO: un 70,5% dels enquestats creuen que ha estat marcat per les crítiques, les acusacions d'uns contra els altres, etc. És a dir, el pitjor de la política.
Fixeu-vos que malgrat el MHP Puigdemont va trenar amb gran precisió les passes que seguirem fins la independència, només un 18,1% dels enquestats retenen del debat que estigués marcat per les propostes.
Aquesta és la idea i l'estratègia que ha seguit l'unionisme des de l'esclat del procés: negar l'evidència, negar el debat polític sobre el que vol, reclama i vota la majoria de la societat catalana, i convertir-ho tot en un femer. A aquesta estratègia s'hi ha sumat amb entusiasme Catalunya Sí Que Es Pot, que sempre suma amb PP i C's en el nucli més dur de l'estratègia del femer. Després tenim una CUP en l'espiral dels seus deliris i de la seva retòrica antitot. I finalment el PSC, que tot i formar part per a tot del nucli unionista, té un Miquel Iceta que és un polític amb un discurs i un savoir faire que no tenen la resta, i que fa unes intervencions elegants amb uns discursos més intel·ligents que la resta de l'oposició.
La prova d'això que dic és que Iceta és el tercer polític més ben valorat en la seva intervenció (4,85), però sobretot perquè un 68% dels enquestats creu que ha transmès que va fer una oposició constructiva. Fixeu-vos que de l'Anna Gabriel, tot i votar a favor, només ho creuen un 56%, això de ser constructiva.
Com deia, el nom propi de la Qüestió de Confiança ha estat el de Carles Puigdemont. No pel seu paper central com a President que se sotmetia a confiança, sinó per l'altíssima valoració i aprovació que obté de la seva intervenció.
Obté una valoració mitjana de 6,61, la més alta de tots els que hi varen intervenir. La valoració entre els votants de Junts pel Sí és extraordinària, d'un 8,32, però també entre els votants de la CUP (7,33) i fins i tot aprova entre els del PSC (5,57) i obté un 4,50 entre els de CSQEP. Aquest 6,61 l'obté malgrat la "criminalització" entre els votants del nucli dur unionista, atès que els del PP el valoren amb 1,55 i els de C's amb un 2,95.
Tots els indicadors al voltant del President Puigdemont són extraordinàriament positius, i un 45% dels enquestats han millorat la seva opinió sobre ell. El 6,61 de valoració general que obté i el 8,32 dels votants de Junts pel Sí són més alts que la valoració del segon intervinent més ben valorat, en Jordi Turull, portaveu de Junts pel Sí, que obté un 5,53 i un 6,71. Carles Puigdemont és un polític que clarament s'ha revelat en aquests mesos com un dels més grans actius del procés, que arriba més enllà del que són les fronteres naturals de Junts pel Sí.
Junts pel Sí és el segon nom propi d'aquest debat. Com comentava al començament d'aquest article, no té sentit que comparem el % de vot directe que obté en relació a altres enquestes, ni tan sols el baròmetre del CEO. Per tant el que mirarem són els resultats d'acord a la informació que ens proporciona l'enquesta, i després veurem si són coherents amb d'altres, però mai en termes evolutius, perquè és absurd fer-ho.
Junts pel Sí és la formació política que més suports obté, amb un 31,5% d'intenció de vot directa. La segona seria CSQEP amb un 10,3.
Però la dada que crec és més interessant per valorar com està l'escenari polític i la solidesa i projecció de les diferents opcions és la que creua intenció de vot amb record de vot.
I al mirar això és quan s'evidencia la fortalesa i al meu entendre tendència electoral a l'alça de Junts pel Sí: un 84,6% dels votants de JxSí seguirien votant JxSí, en el que és un percentatge de fidelització extraordinari. La segona opció política amb major fidelitat de vot és CSQEP, però amb un 70,5%, és a dir, una fidelització 15 punts per sota de la de JxSí.
I a més a més JxSí no té cap fuga de vot significativa en cap direcció: 0% a C's, PP i CUP i un 0,4% a PSC i un 2% a CSQEP, percentatges que com estan dins del marge d'error, podrien ser perfectament també un zero, és a dir, irrellevant demoscòpicament.
En canvi és del tot rellevant el 27% de vot que arrossega dels antics votants de la CUP i el 8% provinent de CSQEP. També és molt rellevant el 27,3% de votants "d'altres", que podem pensar siguin d'Unió (va tenir cent mil vots, no ho oblidem). I que sigui la formació que més rasca entre els enquestats que diuen no van votar (un 6,3%) o dels que fan NS/NC (un 4,7).
Finalment en aquesta cadena de "fortaleses" de Junts pel Sí, és la formació amb menys NS/NC, que és on s'imputen als indecisos: només un 8,3, que contrasta amb el 27,3 de PP o el 23,7 de PSC.
Per tant la marca Junts pel Sí presenta una gran solidesa i una molt interessant projecció: és qui té major fidelitat de vot, no té fuga de vot significativa en cap direcció, és qui menys indecisos té i és qui més vot recull d'altres opcions polítiques o de l'abstenció.
En canvi, si mirem els resultats que es projecten a l'altra força política que en principi està implicada en el procés independentista, la CUP, veurem clarament perquè aquesta Qüestió de Confiança de fet a qui més examinava era a ells mateixos, als qui l'havien provocada.
La CUP és la formació política que presenta una més alta transferència de vot decidit cap a una altra formació política d'entre els seus antics votants: un brutal 27% cap a Junts pel Sí. I gairebé és la formació amb una més baixa fidelitat de vot, de només el 54,1%, únicament superats pel cataclisme pepero (amb un 48,5% de fidelitat). És a dir, que a hores d'ara la CUP només conserva la meitat del seu electorat. Un 10,8 està indecís i un 5,4 -en el que no és una bona notícia- diu que votarà CSQEP.
Si algú havia d'intentar aprofitar la qüestió de confiança per recuperar la confiança perduda del seu electorat era la CUP. I a la vista dels resultats, la crisi de confiança segueix.
Els partits unionistes no presenten gaires novetats, més enllà del possible descalabro del PP.
I una dada per a la reflexió: no hi ha cap transvasament de vot entre blocs. Tot el peix venut. La participació i la maximització del vot útil són les claus del mapa electoral.
Abans us deia que aquell 2% de vot de JxSí cap a CSQEP era irrellevant demoscòpicament, perquè està dins del marge d'error, perquè veieu el que volia dir, fixeu-vos que un 3% de votants del PP diuen que ara votarien CSQEP. A aquests percentatges dins el marge d'error no se'ls ha de fer cas.
Pel que fa a tots aquests resultats que projecta aquesta enquesta, dir que són coherents p.ex. amb els que projectava l'últim baròmetre del CEO. Es confirmen totalment les tendències que ja s'hi apuntaven.
Finalment, i ja per acabar, constatar, per milionèsima vegada, que el procés independentista no va d'identitats: un 66% dels enquestats expressen un sentiment d'identitat compartida (catalana/espanyola).
El procés independentista va de fer un país nou, de tenir un Estat propi que eviti el nostre salvatge espoli fiscal i asseguri més i millors oportunitats per a tothom.
No va d'identitats, per més que l'unionisme hagi intentat portar-ho a aquest camp amb totes les més repugnants estratègies possibles. No va del nostre origen o el dels nostres pares, ni de la llengua que parlem o considerem pròpia, per més que l'unionisme hagi volgut, amb tota la indecència del món, convertir llengua i origen en un eix divisiu de la nostra societat. La independència no va de tot això. I aquesta és la nostra principal fortalesa.
A la vista dels resultats de l'enquesta la nostra principal feblesa és que s'evidencia un "tot el peix venut" que no és una bona notícia. No hi ha transvassament entre blocs, però tampoc no m'estranya. Fa molt temps que hem deixat de fer "independentisme" i estem presoners de debats absurds. Fa molt temps que l'agenda política no la marca allò que durant un temps ens va permetre crèixer, la pedagogia sobre el que passa a Catalunya i com afecta a la vida de tots i cadascun dels ciutadans que hi vivim, sigui quin sigui el nostre origen, la nostra llengua o el que votem o volem com a futur polític.
Portem massa temps perdent el temps en debats delirants. Portem massa temps condicionats per una composició del Parlament que ens ha arrossegat a aquest fangar en el que un 70% de la gent creu que tot són retrets i atacs entre polítics.
Si jo tingués la més mínima capacitat d'incidència o de que algú em fes cas m'agradaria m'escoltessin en dues coses:
Primer m'adreçaria a Junts pel Sí i la CUP per dir-los-hi que o blinden absolutament la majoria per fer la independència, i aquest blindatge inclou bloquejar totalment tots els debats estèrils i de fangar al que la resta de grups sistemàticament ens volen arrossegar, o podem acabar prenent mal en aquests mesos decisius fins el juliol.
Si aquests mesos es volen aprofitar per marcar paquet i perfil, sigui amb la negociació dels pressupostos, sigui amb qualsevol dels infinits debats sectorials que es provoquen, prendrem mal. JxSí i CUP haurien de visualitzar de manera clara davant els altres grups una mena de "abandoneu tota esperança", no caurem en els vostres paranys, no entrarem en debats de la Catalunya autonòmica, l'agenda política la marcarem nosaltres i aprofitarem els debats al Parlament per explicar al poble de Catalunya perquè la independència és l'única sortida, i per oferir garanties que anem a fer una cosa ben feta, respectuosa amb els drets i les llibertats i sense deliris ideològics.
Després m'adreçaria a tots els que integren Junts pel Sí, tots els partits polítics i els independents i els hi diria "blindeu totalment Junts pel Sí". Ha estat la iniciativa política que ens permetrà arribar a la independència, i cal evitar qualsevol temptació partidista. I això només ho aconseguirem si de manera solemne es diu que ens mantindrem units i compromesos fins que la independència sigui una realitat, que ens mantindrem units i compromesos per arribar a la independència i per posar en marxa el nou Estat, que som la garantia de solidesa i de fiabilitat que de fer un nou estat no en sortirà cap cosa delirant, sinó que Junts pel Sí en garanteix és representatiu de la centralitat del país. Això traslladaria una confiança, una tranquil·litat que seria una gran força motriu i cohesionadora en aquests mesos decisius.
Però jo només tinc un blog i les meves mans per ajudar en el que calgui i pugui...
DONEC PERFICIAM
El primer que cal dir és que aquesta enquesta no té cap sentit comparar-la amb el baròmetre d'opinió que també fa el CEO. L'objectiu de l'enquesta és totalment singular, amb poquíssimes coincidències amb el baròmetre. La mostra és de només 800 enquestats, quan el baròmetre treballa amb mostres de 2.000 enquestats. És una enquesta telefònica, quan el baròmetre és presencial. I la representació de les circumscripcions de Tarragona, Lleida i Girona és molt baixa.
Vol dir això que no hi ha coses interessants per ser analitzades? No, no vol dir això: hi ha coses interessants, que ens aporten inputs que val la pena analitzar. I també ens permet observar quines són les tendències de fons que hi ha en la política catalana i la seva coherència.
I això és el que faré. Som-hi.
Tenim un nom que el sap tothom: sí, Puigdemont i Junts pel Sí
Sense cap mena de dubte els grans triomfadors de la qüestió de confiança han estat el President Puigdemont i la "marca" de Junts pel Sí. I els grans derrotats, la resta.
D'entrada hi ha dues coses que criden l'atenció: la magnitud del fangar en el que alguns han volgut convertir el debat polític a Catalunya, i l'evidència de la inutilitat del que van obligar a fer al President Puigdemont després del trencament unilateral per part de la CUP del pacte que tenia amb Junts pel Sí.
Tot el que va des de que la CUP va decidir exhibir-se als ulls de tothom com un soci no fiable -que unilateralment decideix quan les coses han mutat i incomplir els pactes- fins la qüestió de confiança és un temps políticament perdut en aquesta legislatura decisiva per a la independència. Un temps en el que no s'ha pogut estar políticament centrat en allò que tocava fer, i que ha alimentat tota mena de debats, tensions, divisions, desgast... estèrils i improductius.
L'evidència de que tot plegat no ha servit de gaire, per no dir de res, és que un 54,5% dels enquestats creuen que la situació política seguirà igual, inclòs un 54,1% dels votants de Junts pel Sí.
De fet només entre els votants de la CUP la percepció és una mica diferent, i un 57,1% creuen que la cosa millorarà, tot i que un 42,9% que seguirà igual.
És a dir, que estem on estàvem. Teníem un full de ruta, i el mantenim, amb uns lleugers retocs cosmètics obligats per la situació creada pels de la xerrameca. Us felicito fills.
I la magnitud del fangar en el que tenim convertit el debat polític a Catalunya és una altra dada esfereïdora que proporciona el CEO: un 70,5% dels enquestats creuen que ha estat marcat per les crítiques, les acusacions d'uns contra els altres, etc. És a dir, el pitjor de la política.
Fixeu-vos que malgrat el MHP Puigdemont va trenar amb gran precisió les passes que seguirem fins la independència, només un 18,1% dels enquestats retenen del debat que estigués marcat per les propostes.
Aquesta és la idea i l'estratègia que ha seguit l'unionisme des de l'esclat del procés: negar l'evidència, negar el debat polític sobre el que vol, reclama i vota la majoria de la societat catalana, i convertir-ho tot en un femer. A aquesta estratègia s'hi ha sumat amb entusiasme Catalunya Sí Que Es Pot, que sempre suma amb PP i C's en el nucli més dur de l'estratègia del femer. Després tenim una CUP en l'espiral dels seus deliris i de la seva retòrica antitot. I finalment el PSC, que tot i formar part per a tot del nucli unionista, té un Miquel Iceta que és un polític amb un discurs i un savoir faire que no tenen la resta, i que fa unes intervencions elegants amb uns discursos més intel·ligents que la resta de l'oposició.
La prova d'això que dic és que Iceta és el tercer polític més ben valorat en la seva intervenció (4,85), però sobretot perquè un 68% dels enquestats creu que ha transmès que va fer una oposició constructiva. Fixeu-vos que de l'Anna Gabriel, tot i votar a favor, només ho creuen un 56%, això de ser constructiva.
Com deia, el nom propi de la Qüestió de Confiança ha estat el de Carles Puigdemont. No pel seu paper central com a President que se sotmetia a confiança, sinó per l'altíssima valoració i aprovació que obté de la seva intervenció.
Obté una valoració mitjana de 6,61, la més alta de tots els que hi varen intervenir. La valoració entre els votants de Junts pel Sí és extraordinària, d'un 8,32, però també entre els votants de la CUP (7,33) i fins i tot aprova entre els del PSC (5,57) i obté un 4,50 entre els de CSQEP. Aquest 6,61 l'obté malgrat la "criminalització" entre els votants del nucli dur unionista, atès que els del PP el valoren amb 1,55 i els de C's amb un 2,95.
Tots els indicadors al voltant del President Puigdemont són extraordinàriament positius, i un 45% dels enquestats han millorat la seva opinió sobre ell. El 6,61 de valoració general que obté i el 8,32 dels votants de Junts pel Sí són més alts que la valoració del segon intervinent més ben valorat, en Jordi Turull, portaveu de Junts pel Sí, que obté un 5,53 i un 6,71. Carles Puigdemont és un polític que clarament s'ha revelat en aquests mesos com un dels més grans actius del procés, que arriba més enllà del que són les fronteres naturals de Junts pel Sí.
Junts pel Sí és el segon nom propi d'aquest debat. Com comentava al començament d'aquest article, no té sentit que comparem el % de vot directe que obté en relació a altres enquestes, ni tan sols el baròmetre del CEO. Per tant el que mirarem són els resultats d'acord a la informació que ens proporciona l'enquesta, i després veurem si són coherents amb d'altres, però mai en termes evolutius, perquè és absurd fer-ho.
Junts pel Sí és la formació política que més suports obté, amb un 31,5% d'intenció de vot directa. La segona seria CSQEP amb un 10,3.
Però la dada que crec és més interessant per valorar com està l'escenari polític i la solidesa i projecció de les diferents opcions és la que creua intenció de vot amb record de vot.
I al mirar això és quan s'evidencia la fortalesa i al meu entendre tendència electoral a l'alça de Junts pel Sí: un 84,6% dels votants de JxSí seguirien votant JxSí, en el que és un percentatge de fidelització extraordinari. La segona opció política amb major fidelitat de vot és CSQEP, però amb un 70,5%, és a dir, una fidelització 15 punts per sota de la de JxSí.
I a més a més JxSí no té cap fuga de vot significativa en cap direcció: 0% a C's, PP i CUP i un 0,4% a PSC i un 2% a CSQEP, percentatges que com estan dins del marge d'error, podrien ser perfectament també un zero, és a dir, irrellevant demoscòpicament.
En canvi és del tot rellevant el 27% de vot que arrossega dels antics votants de la CUP i el 8% provinent de CSQEP. També és molt rellevant el 27,3% de votants "d'altres", que podem pensar siguin d'Unió (va tenir cent mil vots, no ho oblidem). I que sigui la formació que més rasca entre els enquestats que diuen no van votar (un 6,3%) o dels que fan NS/NC (un 4,7).
Finalment en aquesta cadena de "fortaleses" de Junts pel Sí, és la formació amb menys NS/NC, que és on s'imputen als indecisos: només un 8,3, que contrasta amb el 27,3 de PP o el 23,7 de PSC.
Per tant la marca Junts pel Sí presenta una gran solidesa i una molt interessant projecció: és qui té major fidelitat de vot, no té fuga de vot significativa en cap direcció, és qui menys indecisos té i és qui més vot recull d'altres opcions polítiques o de l'abstenció.
En canvi, si mirem els resultats que es projecten a l'altra força política que en principi està implicada en el procés independentista, la CUP, veurem clarament perquè aquesta Qüestió de Confiança de fet a qui més examinava era a ells mateixos, als qui l'havien provocada.
La CUP és la formació política que presenta una més alta transferència de vot decidit cap a una altra formació política d'entre els seus antics votants: un brutal 27% cap a Junts pel Sí. I gairebé és la formació amb una més baixa fidelitat de vot, de només el 54,1%, únicament superats pel cataclisme pepero (amb un 48,5% de fidelitat). És a dir, que a hores d'ara la CUP només conserva la meitat del seu electorat. Un 10,8 està indecís i un 5,4 -en el que no és una bona notícia- diu que votarà CSQEP.
Si algú havia d'intentar aprofitar la qüestió de confiança per recuperar la confiança perduda del seu electorat era la CUP. I a la vista dels resultats, la crisi de confiança segueix.
Els partits unionistes no presenten gaires novetats, més enllà del possible descalabro del PP.
I una dada per a la reflexió: no hi ha cap transvasament de vot entre blocs. Tot el peix venut. La participació i la maximització del vot útil són les claus del mapa electoral.
Abans us deia que aquell 2% de vot de JxSí cap a CSQEP era irrellevant demoscòpicament, perquè està dins del marge d'error, perquè veieu el que volia dir, fixeu-vos que un 3% de votants del PP diuen que ara votarien CSQEP. A aquests percentatges dins el marge d'error no se'ls ha de fer cas.
Pel que fa a tots aquests resultats que projecta aquesta enquesta, dir que són coherents p.ex. amb els que projectava l'últim baròmetre del CEO. Es confirmen totalment les tendències que ja s'hi apuntaven.
Finalment, i ja per acabar, constatar, per milionèsima vegada, que el procés independentista no va d'identitats: un 66% dels enquestats expressen un sentiment d'identitat compartida (catalana/espanyola).
El procés independentista va de fer un país nou, de tenir un Estat propi que eviti el nostre salvatge espoli fiscal i asseguri més i millors oportunitats per a tothom.
No va d'identitats, per més que l'unionisme hagi intentat portar-ho a aquest camp amb totes les més repugnants estratègies possibles. No va del nostre origen o el dels nostres pares, ni de la llengua que parlem o considerem pròpia, per més que l'unionisme hagi volgut, amb tota la indecència del món, convertir llengua i origen en un eix divisiu de la nostra societat. La independència no va de tot això. I aquesta és la nostra principal fortalesa.
A la vista dels resultats de l'enquesta la nostra principal feblesa és que s'evidencia un "tot el peix venut" que no és una bona notícia. No hi ha transvassament entre blocs, però tampoc no m'estranya. Fa molt temps que hem deixat de fer "independentisme" i estem presoners de debats absurds. Fa molt temps que l'agenda política no la marca allò que durant un temps ens va permetre crèixer, la pedagogia sobre el que passa a Catalunya i com afecta a la vida de tots i cadascun dels ciutadans que hi vivim, sigui quin sigui el nostre origen, la nostra llengua o el que votem o volem com a futur polític.
Portem massa temps perdent el temps en debats delirants. Portem massa temps condicionats per una composició del Parlament que ens ha arrossegat a aquest fangar en el que un 70% de la gent creu que tot són retrets i atacs entre polítics.
Si jo tingués la més mínima capacitat d'incidència o de que algú em fes cas m'agradaria m'escoltessin en dues coses:
Primer m'adreçaria a Junts pel Sí i la CUP per dir-los-hi que o blinden absolutament la majoria per fer la independència, i aquest blindatge inclou bloquejar totalment tots els debats estèrils i de fangar al que la resta de grups sistemàticament ens volen arrossegar, o podem acabar prenent mal en aquests mesos decisius fins el juliol.
Si aquests mesos es volen aprofitar per marcar paquet i perfil, sigui amb la negociació dels pressupostos, sigui amb qualsevol dels infinits debats sectorials que es provoquen, prendrem mal. JxSí i CUP haurien de visualitzar de manera clara davant els altres grups una mena de "abandoneu tota esperança", no caurem en els vostres paranys, no entrarem en debats de la Catalunya autonòmica, l'agenda política la marcarem nosaltres i aprofitarem els debats al Parlament per explicar al poble de Catalunya perquè la independència és l'única sortida, i per oferir garanties que anem a fer una cosa ben feta, respectuosa amb els drets i les llibertats i sense deliris ideològics.
Després m'adreçaria a tots els que integren Junts pel Sí, tots els partits polítics i els independents i els hi diria "blindeu totalment Junts pel Sí". Ha estat la iniciativa política que ens permetrà arribar a la independència, i cal evitar qualsevol temptació partidista. I això només ho aconseguirem si de manera solemne es diu que ens mantindrem units i compromesos fins que la independència sigui una realitat, que ens mantindrem units i compromesos per arribar a la independència i per posar en marxa el nou Estat, que som la garantia de solidesa i de fiabilitat que de fer un nou estat no en sortirà cap cosa delirant, sinó que Junts pel Sí en garanteix és representatiu de la centralitat del país. Això traslladaria una confiança, una tranquil·litat que seria una gran força motriu i cohesionadora en aquests mesos decisius.
Però jo només tinc un blog i les meves mans per ajudar en el que calgui i pugui...
DONEC PERFICIAM
ResponEliminaSenyor Abad: Primer li agraeixo les seves cròniques sobre la "Superilla", aquesta mena de joc de la Senyoreta Pepis que sembla inspirat en els deliris més lights del Dr. Moreau i del cabdill Pol Pot.
Tendeixo a pensar que és una gran sort la perpetració d'aquesta bestiesa –que acabarà resolent-se favorablement als veïns-, que retrata nítidament des d'un altre angle el pensament(?) polític de la Colau.
Els meus inicis actius són a l'àmbit de l'esquerra espanyola, fa molts anys d'això. Tots tenim els nostres condicionants personals, laborals, territorials... També fa anys, vuit, que vaig abandonar tota esperança en l'esquerra nacional quan, a més dels tripartits, es va sumar entusiasta a les manifestacions contra Israel. Encara així, encara em dol i em decep, que la Colau gaudeixi de la complicitat de l'esquerra del país. Això projecta una ombra ominosa sobre la culminació del procés i la construcció del futur Estat Català que ens recorda que no val a badar en la lluita permanent en defensa de la democràcia. Lluita en què, siguem positius, tenim l'avantatge de saber anticipadament que patirem desenganys, però que ens activa el cor.
Segon. Els seus posts són magnífics, Senyor Abad. Sí que en té d'influència.
La seva anàlisi sobre el darrer baròmetre del CEO ajuda a visualitzar que JxSí pot esdevenir hegemònic i que la futura andròmina dels poscos no té cap recorregut. Totalment d'acord amb les seves dues peticions de blindatge. Que no són incompatibles amb sostenir opinions pròpies sobre la societat que defensem, aspecte aquest necessari per curtcircuitar la demagògia posca i cupaire.