Hi havia, fa anys, en una emissora de Barcelona, un programa radiofònic que es deia "La ciudad es un millón de cosas". Jo no el vaig escoltar mai, entre d'altres coses per incompatibilitat horària, però era popular perquè parlava d'aquest milió de coses que cada dia podien estar passant a Barcelona i eren Barcelona.
I aquella idea del programa em va quedar molt gravada. Sí, efectivament, la ciutat és un milió de coses.
I algunes d'aquestes coses són, també, les que donen personalitat a una ciutat. I sí, també a Barcelona. La ciutat no és només, que evidentment sí i per damunt de tot, una història, una gent, un paisatge, un urbanisme, un clima. La ciutat és moltes més coses. I algunes d'aquestes coses esdevenen part fonamental del nostre paisatge vital i així entren a formar part de la Barcelona autèntica, que és tota aquella que no és la Barcelona prêt à porter, la Barcelona de les cadenes de roba impersonals, dels grans magatzems impersonals, dels restaurants impersonals, etc.
Aquest any una de les botigues que per a mi formen part d'aquesta Barcelona autèntica, única, d'aquestes botigues que donen personalitat a una ciutat, fins i tot a una ciutat com Barcelona, fa 25 anys. És discos Revolver.
Amb aquest escrit volia felicitar-los, donar-los l'enhorabona per aquests 25 anys. I les gràcies. Les gràcies per ser-hi, les gràcies per tantes coses com hem viscut plegats, les gràcies perquè forma part del nostre paisatge de ciutat i perquè la seva presència al carrer Tallers és de les coses que fa, encara ara, tan especial aquest carrer i aporta valor afegit, marca pròpia, a Barcelona.
Discos Revolver neix el 1991, en aquella Barcelona preolímpica immersa en uns canvis que l'acabarien transformant radicalment.
Sortíem dels anys 80. En termes de way of life, el 1991 encara era dels 80's. Ho era la ciutat, ho eren els carrers, ho eren els bars, ho era la música, ho eren les tribus urbanes... El 92 fou el click que dotà la ciutat d'un nou ordre, l'ordre olímpic. I que alhora acabaria portant el desordre de la massificació turística. I ho dic no perquè estigui en contra del turisme, que no ho estic, sinó pels "danys col·laterals" que no hem sabut evitar, entre ells, la pèrdua d'autenticitat.
I és que botigues com Discos Revolver són, pel damunt de tot, això, autenticitat. L'autenticitat de l'espai que ocupen a la ciutat, fins i tot físic, al mig de la Ciutat Vella, a tocar de la Rambla, al Carrer Tallers, que durant molt de temps va ser el carrer musical per excel·lència de Barcelona i potser també un dels carrers més musicals d'Europa. L'autenticitat de la llista de concerts a la ciutat amb entrades a la venda guixada en una pissarra al carrer. L'autenticitat del vinil i de gent de la botiga que no eren dependents venent un disc, sinó entesos obrint-te les portes a la música. L'autenticitat de no ser qualsevol música, sinó el temple del rock, el mod-ernisme i la música underground, alternativa, punk... tots els gèneres que amb aquesta insuficient etiqueta us vinguin al cap.
Discos Revolver era així part d'aquesta Barcelona encara en ebullició que sortia dels 80s. Una Barcelona i una joventut que es barallaven buscant una identitat i uns territoris que mai trobaríem i que estaven a punt de deixar de ser nostres.
El 1983 Brighton 64 treia el seu tema "Barcelona Blues", himne de la moguda mod de la ciutat. Curiosament el mateix any que Loquillo treia "Ritmo de Garaje", potser un dels discos amb més cançons de Barcelona, començant per "Barcelona Ciudad" i arribant al que potser és el millor tema de rock en espanyol, "Cadillac Solitario", que porta la ciutat tatuada en totes les seves notes, malgrat siempre quiso ir a LA y dejar un día esta ciudad...
Era la Barcelona de la Plaça Reial. Del Sidecar. I d'una certa absència de llei o de lleis pròpies, territorios de reyertas. Una ciutat encara sortint de les penombres del franquisme, convulsionada per una vitalitat que supurava de punta a punta dels seus barris.
Tota aquesta ciutat es trobava a Discos Revolver, i a d'altres botigues de discos i roba del Carrer Tallers i voltants, moltes de les quals, tristament, han desaparegut. Un aparador de cultures urbanes fins i tot antagòniques, de les que molts en som fills. Si heu tingut algun dels recopilatoris que ha fet Discos Revolver veureu fins a quin punt les bandes musicals de tota mena de la ciutat els hi tenen el respecte que només es té a qui saps sempre hi ha estat i t'ha aportat un espai per poder fer arribar la teva música a la gent, i t'han tractat sempre amb això, amb respecte, un respecte que no han dubtat en retornar-los-hi d'alguna manera participant en aquests recopilatoris.
L'any 96 jo me'n vaig anar a viure a la Barceloneta. En poc temps ja m'adreçava pel seu nom i cognom als propietaris de la majoria de restaurants del barri i ens saludàvem amb els cambrers. L'any 2006 em van fer fora del pis, per convertir-lo en un habitatge turístic. Se m'havia acabat el contracte i em demanaven el doble del que pagava per renovar. Una manera efectiva de fer-me fora. Ja no vaig buscar pis al barri, en 10 anys s'havia transformat massa. Però el pitjor estava per arribar. Ara, 10 anys després de marxar, quan hi torno, només queden dos dels restaurants als que anava i estava com a casa, pel tracte i un punt d'amistat pel damunt la relació amb un client. Aquell carrer ple de restaurants amb noms i cognoms ara gairebé tots són d'un mateix propietari, d'un pakistaní. I les paelles totes tenen el mateix gust. I ja pràcticament només en alguns locals hi trobes aquell punt autèntic que era part del "ser" de la ciutat, que era un d'aquest milió de coses que és la ciutat.
És la Barcelona que no hauríem d'haver deixat perdre mai. La Barcelona autèntica. No vam saber fer-la compatible amb el turisme. I el turisme no en té la culpa. Jo també sóc un turista. I jo també busco quan vaig por ahí, els espais autèntics dels llocs als que vaig. Siguin bars, restaurants... o botigues de discos.
Revolver fa 25 anys. Més enllà dels canvis culturals i en el consum que s'estan produïnt, per a molts entrar en una botiga de discos com Revolver és entrar en el nostre món, en la nostra cultura, en la nostra Barcelona. I voldria que en pogués complir molts més, molts 25 anys més fent ciutat, fent cultura, fent música, fent rokc, fent modernisme, fent d'aparador de cultures urbanes.
Els amics de Discos Revolver podrien explicar-nos milers de coses de com som els barcelonins i de com és la gent que ens visita. Tot sovint, quan hi sóc, hi entren aquests que en diem "guiris", i saben on van, i saben què busquen, i regiren amb respecte vinils, i senten, en aquell moment, que estan en un dels espais que fan que una ciutat com Barcelona sigui com és. Perquè resseguir el passadís recargolat de Revolver que et porta de sala a sala, flanquejat de música on miris, és ser dins de la ciutat, és aquella emoció, cada cop més difícil de trobar, d'estar en un lloc autèntic. Uns llocs autèntics als que ara només els hi faltava la incompetència i arbitrarietat de l'Ajuntament Colau.
Per molts anys, Discos Revolver. Gràcies per ser-hi i gràcies per tanta música, cultura i ciutat com heu fet i ens heu ofert.
I aquella idea del programa em va quedar molt gravada. Sí, efectivament, la ciutat és un milió de coses.
I algunes d'aquestes coses són, també, les que donen personalitat a una ciutat. I sí, també a Barcelona. La ciutat no és només, que evidentment sí i per damunt de tot, una història, una gent, un paisatge, un urbanisme, un clima. La ciutat és moltes més coses. I algunes d'aquestes coses esdevenen part fonamental del nostre paisatge vital i així entren a formar part de la Barcelona autèntica, que és tota aquella que no és la Barcelona prêt à porter, la Barcelona de les cadenes de roba impersonals, dels grans magatzems impersonals, dels restaurants impersonals, etc.
Aquest any una de les botigues que per a mi formen part d'aquesta Barcelona autèntica, única, d'aquestes botigues que donen personalitat a una ciutat, fins i tot a una ciutat com Barcelona, fa 25 anys. És discos Revolver.
Amb aquest escrit volia felicitar-los, donar-los l'enhorabona per aquests 25 anys. I les gràcies. Les gràcies per ser-hi, les gràcies per tantes coses com hem viscut plegats, les gràcies perquè forma part del nostre paisatge de ciutat i perquè la seva presència al carrer Tallers és de les coses que fa, encara ara, tan especial aquest carrer i aporta valor afegit, marca pròpia, a Barcelona.
Discos Revolver neix el 1991, en aquella Barcelona preolímpica immersa en uns canvis que l'acabarien transformant radicalment.
Sortíem dels anys 80. En termes de way of life, el 1991 encara era dels 80's. Ho era la ciutat, ho eren els carrers, ho eren els bars, ho era la música, ho eren les tribus urbanes... El 92 fou el click que dotà la ciutat d'un nou ordre, l'ordre olímpic. I que alhora acabaria portant el desordre de la massificació turística. I ho dic no perquè estigui en contra del turisme, que no ho estic, sinó pels "danys col·laterals" que no hem sabut evitar, entre ells, la pèrdua d'autenticitat.
I és que botigues com Discos Revolver són, pel damunt de tot, això, autenticitat. L'autenticitat de l'espai que ocupen a la ciutat, fins i tot físic, al mig de la Ciutat Vella, a tocar de la Rambla, al Carrer Tallers, que durant molt de temps va ser el carrer musical per excel·lència de Barcelona i potser també un dels carrers més musicals d'Europa. L'autenticitat de la llista de concerts a la ciutat amb entrades a la venda guixada en una pissarra al carrer. L'autenticitat del vinil i de gent de la botiga que no eren dependents venent un disc, sinó entesos obrint-te les portes a la música. L'autenticitat de no ser qualsevol música, sinó el temple del rock, el mod-ernisme i la música underground, alternativa, punk... tots els gèneres que amb aquesta insuficient etiqueta us vinguin al cap.
Discos Revolver era així part d'aquesta Barcelona encara en ebullició que sortia dels 80s. Una Barcelona i una joventut que es barallaven buscant una identitat i uns territoris que mai trobaríem i que estaven a punt de deixar de ser nostres.
El 1983 Brighton 64 treia el seu tema "Barcelona Blues", himne de la moguda mod de la ciutat. Curiosament el mateix any que Loquillo treia "Ritmo de Garaje", potser un dels discos amb més cançons de Barcelona, començant per "Barcelona Ciudad" i arribant al que potser és el millor tema de rock en espanyol, "Cadillac Solitario", que porta la ciutat tatuada en totes les seves notes, malgrat siempre quiso ir a LA y dejar un día esta ciudad...
Era la Barcelona de la Plaça Reial. Del Sidecar. I d'una certa absència de llei o de lleis pròpies, territorios de reyertas. Una ciutat encara sortint de les penombres del franquisme, convulsionada per una vitalitat que supurava de punta a punta dels seus barris.
Tota aquesta ciutat es trobava a Discos Revolver, i a d'altres botigues de discos i roba del Carrer Tallers i voltants, moltes de les quals, tristament, han desaparegut. Un aparador de cultures urbanes fins i tot antagòniques, de les que molts en som fills. Si heu tingut algun dels recopilatoris que ha fet Discos Revolver veureu fins a quin punt les bandes musicals de tota mena de la ciutat els hi tenen el respecte que només es té a qui saps sempre hi ha estat i t'ha aportat un espai per poder fer arribar la teva música a la gent, i t'han tractat sempre amb això, amb respecte, un respecte que no han dubtat en retornar-los-hi d'alguna manera participant en aquests recopilatoris.
L'any 96 jo me'n vaig anar a viure a la Barceloneta. En poc temps ja m'adreçava pel seu nom i cognom als propietaris de la majoria de restaurants del barri i ens saludàvem amb els cambrers. L'any 2006 em van fer fora del pis, per convertir-lo en un habitatge turístic. Se m'havia acabat el contracte i em demanaven el doble del que pagava per renovar. Una manera efectiva de fer-me fora. Ja no vaig buscar pis al barri, en 10 anys s'havia transformat massa. Però el pitjor estava per arribar. Ara, 10 anys després de marxar, quan hi torno, només queden dos dels restaurants als que anava i estava com a casa, pel tracte i un punt d'amistat pel damunt la relació amb un client. Aquell carrer ple de restaurants amb noms i cognoms ara gairebé tots són d'un mateix propietari, d'un pakistaní. I les paelles totes tenen el mateix gust. I ja pràcticament només en alguns locals hi trobes aquell punt autèntic que era part del "ser" de la ciutat, que era un d'aquest milió de coses que és la ciutat.
És la Barcelona que no hauríem d'haver deixat perdre mai. La Barcelona autèntica. No vam saber fer-la compatible amb el turisme. I el turisme no en té la culpa. Jo també sóc un turista. I jo també busco quan vaig por ahí, els espais autèntics dels llocs als que vaig. Siguin bars, restaurants... o botigues de discos.
Revolver fa 25 anys. Més enllà dels canvis culturals i en el consum que s'estan produïnt, per a molts entrar en una botiga de discos com Revolver és entrar en el nostre món, en la nostra cultura, en la nostra Barcelona. I voldria que en pogués complir molts més, molts 25 anys més fent ciutat, fent cultura, fent música, fent rokc, fent modernisme, fent d'aparador de cultures urbanes.
Els amics de Discos Revolver podrien explicar-nos milers de coses de com som els barcelonins i de com és la gent que ens visita. Tot sovint, quan hi sóc, hi entren aquests que en diem "guiris", i saben on van, i saben què busquen, i regiren amb respecte vinils, i senten, en aquell moment, que estan en un dels espais que fan que una ciutat com Barcelona sigui com és. Perquè resseguir el passadís recargolat de Revolver que et porta de sala a sala, flanquejat de música on miris, és ser dins de la ciutat, és aquella emoció, cada cop més difícil de trobar, d'estar en un lloc autèntic. Uns llocs autèntics als que ara només els hi faltava la incompetència i arbitrarietat de l'Ajuntament Colau.
Per molts anys, Discos Revolver. Gràcies per ser-hi i gràcies per tanta música, cultura i ciutat com heu fet i ens heu ofert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada