Tant professionalment com quan faig anàlisis polítiques procuro sempre basar-me en evidències, en dades, a partir de les quals construeixo la meva reflexió. Busco dades, les lligo, les relligo, les connecto, les interrogo, les interpreto... i finalment descric on em porten.
Per escriure aquest article trencaré la regla. No tinc evidències sòlides, tan sols tinc alguns fets que m'han despertat molts interrogants (per què això és així? per què ho han fet així?) i que, contextualitzats i alineats un al costat de l'altre, com una seqüència, m'indueixen o em porten a fer-ne una interpretació, a deduir-ne una possible realitat oculta... però versemblant.
Fa molts dies, setmanes, que hi pensava, que hi donava voltes: "com és que el PP ha convocat, en aplicació del 155, les eleccions el dia 21 de desembre, dijous? Per què tan ràpid?"
Eleccions el primer dia que les podia convocar. No les podia convocar dimecres, no hauria pogut complir els terminis electorals de qualsevol convocatòria.
Era el primer dia que les podia convocar, i ho feia. Un dijous, quan ja ni recordem des de quan no fèiem unes eleccions en dia feiner. I a les portes de Nadal!!
Com és que no s'ha pogut esperar a convocar-les un diumenge, i un parell de setmanes després, a partir de cap d'any, o passat Reis? Em va semblar molt estrany.
Contextualitzat amb tot el que s'estava dient en relació a l'aplicació del 155 per part del Gobierno i del tripartit del 155 encara resultava més estranya, aquesta rapidesa. Totes les declaracions que havien fet parlaven d'uns 6 mesos. Algunes del mateix Rajoy o de la SSS deien que convocarien les eleccions sense demora, el més ràpid que poguessin, en un termini aproximat d'uns 6 mesos, i màxim algun cop havien parlat del mes de gener. La setmana passada, com recollia avui Pedro J. Ramírez en un article caïnita, Xavier Garcia Albiol gairebé plorava que el 155 no s'hagués aplicat per un període mínim de 6 mesos.
Això em portava a una altra dada: l'aplicació del 155 està sent molt "diferent" a la que havien dit, somiat, promès, volgut, desitjat els del tripartit del 155.
Havien parlat d'un mínim de 6 mesos de 155 perquè de fet era el període mínim per fer tot el que havien dit volien fer en aplicació del 155. I que no han fet.
És evident que si tens, en aplicació d'aquest 155, un Govern "cessat", amb el President i mig Govern a l'exili, i l'altre empresonat o recentment desempresonat després de ser-hi un mes, i que si tens un Parlament "dissolt", no pots parlar d'una aplicació "light"
Més enllà de la gravetat de les anteriors mesures en relació a Govern i Parlament, el cert és que aquí es van frenar. Per sota dels consellers tota la resta de personal no ha estat tocat, i segueixen, per exemple des de Secretaris Generals i secretaris sectorials en avall (directors generals, etc.). Amb els consellers només van cessar el personal eventual lligat al nomenament dels consellers. Ningú més. Estrany.
El 155 que estan aplicant "només" ens ha portat, des d'aquest punt de vista, a la paràlisi del govern, amb una administració que funciona al ralentí, a mínims. Però -insisteixo que exceptuant Interior i Exteriors- en la resta no estan intervenint en res, ni aplicant polítiques, ni fent res.
Estrany, amb tot el que havien dit volien fer.
I encara més coses. Tant parlar dels mitjans de comunicació públics, que semblava havien d'entrar-hi a degolla, i ni tan sols han tocat cap dels seus responsables. I ahir mateix teníem el gran Vicent Sanchis fent una entrevista extraordinària a Xavier Garcia Albiol, deixant-lo sense arguments, guinyolant incapaç de respondre les seves preguntes.
I sí, els mitjans de la CCMA van amb peus de plom, i estan permanentment escrutats i amb denúncies constants, però no estan intervinguts.
I tampoc ho han "aprofitat" per entrar a degolla a l'escola catalana, com volien fer en aquests 6 mesos que deien duraria el cop d'estat.
Així doncs, resumint, portava molts dies intrigat sobre aquesta rapidesa en convocar les eleccions (el primer dia que es podia) i per la "singularitat" de l'abast del 155 -en relació a tot el que havien dit farien i que no han fet-. I inevitablement tendeixes a pensar "aquests tios no estan fent el que volien i van dir que farien. A aquests tios 'algú' els ha 'imposat' aquestes eleccions tan ràpides i l'abast del 155".
I dius: només pot ser Europa. Però... per què? Per què ho haurien de fer si com a mínim cara enfora s'han rentat vergonyosament les mans amb aquest conflicte en el que la manera com l'ha abordat l'estat espanyol qüestiona totes les arrels fundacionals de valors democràtics de la mateixa UE?
Llavors algú et posa sobre la pista d'una dada interessant. Durant el primer trimestre de l'any 2018, és a dir, ja, el Banc Central Europeu, que ara mateix està comprant el 100% del deute que emet l'Estat Espanyol, passarà a comprar-ne només la meitat, el 50%. I l'altre 50% l'hauran de comprar els inversors privats.
Interessant. Molt interessant. I no en tinc cap prova, però tot em portava a lligar les dues dades. El que podria explicar la intervenció europea, fins al punt d'imposar a l'estat espanyol aquest calendari en el que estem i l'abast del 155, sembla molt lligat al nou escenari en relació al seu deute al que haurà de fer front l'estat espanyol en el primer trimestre del 2018.
"Miri Rajoy, no ens vingui amb històries. Vostè té un problema de collons a Catalunya, que no ha sabut resoldre i que ha portat a límits inacceptables per a la UE. Fins ara hem fet com si no ho veiéssim, li hem tolerat tot, i no hem dit res. Però a partir d'aquest primer trimestre del 2018 nosaltres ja només comprarem el 50% del seu deute. Com pensa cobrir la resta? Qui creu comprarà deute d'Espanya, que necessita com l'aire per funcionar en el dia a dia, si vostè té el país incendiat, amb el conflicte intern més explosiu que mai ha tingut la UE des de la seva fundació? Quin privat pensa vostè serà tan idiota per comprar deute de l'estat espanyol amb el conflicte obert de Catalunya, la seva regió més productiva, la que estira del carro de la seva economia?"
Això, o alguna cosa similar, no sé si ha passat, però sembla versemblant, creïble, raonable, hagi passat.
I donant per bo aquest escenari, és a dir, que això és el que explica la velocitat amb la que s'han convocat les eleccions i l'abast de l'aplicació del 155, vaig arribar a una altra pregunta.
Per què creu la UE que les eleccions del 21D són necessàries per allunyar la inestabilitat del conflicte CAT-ESP, que portaria ESP a una crisi creditícia sense precedents que acabaria arrossegant a tota la UE?
I mireu, estic del tot convençut que, ara sí, empesa per la bomba atòmica al mig de la UE que pot representar la crisi del deute a Espanya, la fallida de l'estat espanyol -inevitable si manté el conflicte de Catalunya obert-, la UE ha dissenyat i imposarà, a partir del 22D, 3 possibles sortides a ESP segons quin sigui resultat electoral 21D.
Per escriure aquest article trencaré la regla. No tinc evidències sòlides, tan sols tinc alguns fets que m'han despertat molts interrogants (per què això és així? per què ho han fet així?) i que, contextualitzats i alineats un al costat de l'altre, com una seqüència, m'indueixen o em porten a fer-ne una interpretació, a deduir-ne una possible realitat oculta... però versemblant.
Fa molts dies, setmanes, que hi pensava, que hi donava voltes: "com és que el PP ha convocat, en aplicació del 155, les eleccions el dia 21 de desembre, dijous? Per què tan ràpid?"
Eleccions el primer dia que les podia convocar. No les podia convocar dimecres, no hauria pogut complir els terminis electorals de qualsevol convocatòria.
Era el primer dia que les podia convocar, i ho feia. Un dijous, quan ja ni recordem des de quan no fèiem unes eleccions en dia feiner. I a les portes de Nadal!!
Com és que no s'ha pogut esperar a convocar-les un diumenge, i un parell de setmanes després, a partir de cap d'any, o passat Reis? Em va semblar molt estrany.
Contextualitzat amb tot el que s'estava dient en relació a l'aplicació del 155 per part del Gobierno i del tripartit del 155 encara resultava més estranya, aquesta rapidesa. Totes les declaracions que havien fet parlaven d'uns 6 mesos. Algunes del mateix Rajoy o de la SSS deien que convocarien les eleccions sense demora, el més ràpid que poguessin, en un termini aproximat d'uns 6 mesos, i màxim algun cop havien parlat del mes de gener. La setmana passada, com recollia avui Pedro J. Ramírez en un article caïnita, Xavier Garcia Albiol gairebé plorava que el 155 no s'hagués aplicat per un període mínim de 6 mesos.
Això em portava a una altra dada: l'aplicació del 155 està sent molt "diferent" a la que havien dit, somiat, promès, volgut, desitjat els del tripartit del 155.
Havien parlat d'un mínim de 6 mesos de 155 perquè de fet era el període mínim per fer tot el que havien dit volien fer en aplicació del 155. I que no han fet.
És evident que si tens, en aplicació d'aquest 155, un Govern "cessat", amb el President i mig Govern a l'exili, i l'altre empresonat o recentment desempresonat després de ser-hi un mes, i que si tens un Parlament "dissolt", no pots parlar d'una aplicació "light"
Més enllà de la gravetat de les anteriors mesures en relació a Govern i Parlament, el cert és que aquí es van frenar. Per sota dels consellers tota la resta de personal no ha estat tocat, i segueixen, per exemple des de Secretaris Generals i secretaris sectorials en avall (directors generals, etc.). Amb els consellers només van cessar el personal eventual lligat al nomenament dels consellers. Ningú més. Estrany.
El 155 que estan aplicant "només" ens ha portat, des d'aquest punt de vista, a la paràlisi del govern, amb una administració que funciona al ralentí, a mínims. Però -insisteixo que exceptuant Interior i Exteriors- en la resta no estan intervenint en res, ni aplicant polítiques, ni fent res.
Estrany, amb tot el que havien dit volien fer.
I encara més coses. Tant parlar dels mitjans de comunicació públics, que semblava havien d'entrar-hi a degolla, i ni tan sols han tocat cap dels seus responsables. I ahir mateix teníem el gran Vicent Sanchis fent una entrevista extraordinària a Xavier Garcia Albiol, deixant-lo sense arguments, guinyolant incapaç de respondre les seves preguntes.
I sí, els mitjans de la CCMA van amb peus de plom, i estan permanentment escrutats i amb denúncies constants, però no estan intervinguts.
I tampoc ho han "aprofitat" per entrar a degolla a l'escola catalana, com volien fer en aquests 6 mesos que deien duraria el cop d'estat.
Així doncs, resumint, portava molts dies intrigat sobre aquesta rapidesa en convocar les eleccions (el primer dia que es podia) i per la "singularitat" de l'abast del 155 -en relació a tot el que havien dit farien i que no han fet-. I inevitablement tendeixes a pensar "aquests tios no estan fent el que volien i van dir que farien. A aquests tios 'algú' els ha 'imposat' aquestes eleccions tan ràpides i l'abast del 155".
I dius: només pot ser Europa. Però... per què? Per què ho haurien de fer si com a mínim cara enfora s'han rentat vergonyosament les mans amb aquest conflicte en el que la manera com l'ha abordat l'estat espanyol qüestiona totes les arrels fundacionals de valors democràtics de la mateixa UE?
Llavors algú et posa sobre la pista d'una dada interessant. Durant el primer trimestre de l'any 2018, és a dir, ja, el Banc Central Europeu, que ara mateix està comprant el 100% del deute que emet l'Estat Espanyol, passarà a comprar-ne només la meitat, el 50%. I l'altre 50% l'hauran de comprar els inversors privats.
Interessant. Molt interessant. I no en tinc cap prova, però tot em portava a lligar les dues dades. El que podria explicar la intervenció europea, fins al punt d'imposar a l'estat espanyol aquest calendari en el que estem i l'abast del 155, sembla molt lligat al nou escenari en relació al seu deute al que haurà de fer front l'estat espanyol en el primer trimestre del 2018.
"Miri Rajoy, no ens vingui amb històries. Vostè té un problema de collons a Catalunya, que no ha sabut resoldre i que ha portat a límits inacceptables per a la UE. Fins ara hem fet com si no ho veiéssim, li hem tolerat tot, i no hem dit res. Però a partir d'aquest primer trimestre del 2018 nosaltres ja només comprarem el 50% del seu deute. Com pensa cobrir la resta? Qui creu comprarà deute d'Espanya, que necessita com l'aire per funcionar en el dia a dia, si vostè té el país incendiat, amb el conflicte intern més explosiu que mai ha tingut la UE des de la seva fundació? Quin privat pensa vostè serà tan idiota per comprar deute de l'estat espanyol amb el conflicte obert de Catalunya, la seva regió més productiva, la que estira del carro de la seva economia?"
Això, o alguna cosa similar, no sé si ha passat, però sembla versemblant, creïble, raonable, hagi passat.
I donant per bo aquest escenari, és a dir, que això és el que explica la velocitat amb la que s'han convocat les eleccions i l'abast de l'aplicació del 155, vaig arribar a una altra pregunta.
Per què creu la UE que les eleccions del 21D són necessàries per allunyar la inestabilitat del conflicte CAT-ESP, que portaria ESP a una crisi creditícia sense precedents que acabaria arrossegant a tota la UE?
I mireu, estic del tot convençut que, ara sí, empesa per la bomba atòmica al mig de la UE que pot representar la crisi del deute a Espanya, la fallida de l'estat espanyol -inevitable si manté el conflicte de Catalunya obert-, la UE ha dissenyat i imposarà, a partir del 22D, 3 possibles sortides a ESP segons quin sigui resultat electoral 21D.
- escenari 1: guanya el President legítim, els independentistes sumem majoria absoluta i a més a més tenim més del 50% dels vots.
Aquest escenari, que serien tres bufetades seguides a Rajoy, ratificaria el Sí a la independència de l'1-O, però com això la UE no ho pot acceptar -i alhora seria la concessió a Rajoy- imposaria a les parts (a ESP i -ara ja sí, nosaltres hauríem esdevingut part- a CAT) un escenari de referèndum acordat. Vindria a ser una mena de "sí, Mariano, ja sabem tu tens la força, els jutges, els fiscals, etc., però aquests senyors tenen els vots i la majoria, de manera que convoqueu un referèndum, amb tots els termes acordats, tant la data, com la pregunta, resultats possibles i fins i tot els termes de la dissolució".
Per a ESP seria molt dur, però inevitable. Perquè l'única alternativa seria la seva fallida i una crisi monumental, absolutament impredictible, d'un abast catastròfic per a la UE. I nosaltres ens hauríem de "menjar" l'1-O, però tindríem un referèndum acordat, uns termes de dissolució si guanyem i la tutela internacional.
- escenari 2: guanya el President legítim, els independentistes sumem majoria absoluta, però no arribem al 50% dels vots.
En aquest escenari crec que la sortida UE serà, per a nosaltres, dir-nos que quan tinguem aquesta majoria, quan passem del 50%, podrem aspirar al referèndum, i que fins llavors, deixem de tocar els ous amb la independència. I a ESP imposar un nou "status" per a CAT. "Mira Mariano, aquests senyors no tenen el 50% dels vots, per tant, i fins que no els tinguin, que s'oblidin de la independència. Però tenen la majoria absoluta, i tu no pots fer res a CAT perquè no tens cap suport, o sigui que ja esteu seient tots dos a trobar un acord per a CAT, de respecte a les seves institucions, finançament, etc. I treu els presos de les teves presons immediatament i tanca totes les putes causes judicials contra els catalans que tens obertes".
- escenari 3: no guanya el President legítim (fet que internacionalment seria interpretat com una desautorització dels electors al que fins ara s'ha fet), i els resultats electorals permeten configurar altres majories de govern alternatives a la indy, com un tripartit d'esquerres (un cop "eliminat" electoralment el President de l'1-0 i de la declaració d'independència), o, en la seva visió extrema, el tripartit del 155 també pot formar govern (presidit per Iceta o Arrimadas, segons com hagi anat).
En aquest escenari la UE només tutelaria, per impedir s'enquisti el conflicte, la sortida de la presó dels presos i la fi de la causa general contra l'independentisme. I res més. Les urnes haurien desautoritzat l'1-0. Els electors haurien configurat noves majories, com la unionista o com la d'esquerres (la de les polítiques socials que diuen aquests dies Marta Rovira o Joan Tardà). I per tant cadascú a casa seva i tal dia farà un any. I el dia que això canviï doncs ja en parlarem. I fins llavors, tranquilitat i normalitat institucional.
SLOKAI. No tinc cap evidència. Però sí una seqüència lògica dels esdeveniments que em fa pensar no dec estar gaire equivocat. El resultat del 21D ens permetrà veure, el 22D, si les coses van en la línia d'aquest escenari polític que crec hi ha al darrere de tot el que està passant
DIES DE NOSTRADAMUS
DONEC PERFICIAM
Aquest escenari, que serien tres bufetades seguides a Rajoy, ratificaria el Sí a la independència de l'1-O, però com això la UE no ho pot acceptar -i alhora seria la concessió a Rajoy- imposaria a les parts (a ESP i -ara ja sí, nosaltres hauríem esdevingut part- a CAT) un escenari de referèndum acordat. Vindria a ser una mena de "sí, Mariano, ja sabem tu tens la força, els jutges, els fiscals, etc., però aquests senyors tenen els vots i la majoria, de manera que convoqueu un referèndum, amb tots els termes acordats, tant la data, com la pregunta, resultats possibles i fins i tot els termes de la dissolució".
Per a ESP seria molt dur, però inevitable. Perquè l'única alternativa seria la seva fallida i una crisi monumental, absolutament impredictible, d'un abast catastròfic per a la UE. I nosaltres ens hauríem de "menjar" l'1-O, però tindríem un referèndum acordat, uns termes de dissolució si guanyem i la tutela internacional.
- escenari 2: guanya el President legítim, els independentistes sumem majoria absoluta, però no arribem al 50% dels vots.
En aquest escenari crec que la sortida UE serà, per a nosaltres, dir-nos que quan tinguem aquesta majoria, quan passem del 50%, podrem aspirar al referèndum, i que fins llavors, deixem de tocar els ous amb la independència. I a ESP imposar un nou "status" per a CAT. "Mira Mariano, aquests senyors no tenen el 50% dels vots, per tant, i fins que no els tinguin, que s'oblidin de la independència. Però tenen la majoria absoluta, i tu no pots fer res a CAT perquè no tens cap suport, o sigui que ja esteu seient tots dos a trobar un acord per a CAT, de respecte a les seves institucions, finançament, etc. I treu els presos de les teves presons immediatament i tanca totes les putes causes judicials contra els catalans que tens obertes".
- escenari 3: no guanya el President legítim (fet que internacionalment seria interpretat com una desautorització dels electors al que fins ara s'ha fet), i els resultats electorals permeten configurar altres majories de govern alternatives a la indy, com un tripartit d'esquerres (un cop "eliminat" electoralment el President de l'1-0 i de la declaració d'independència), o, en la seva visió extrema, el tripartit del 155 també pot formar govern (presidit per Iceta o Arrimadas, segons com hagi anat).
En aquest escenari la UE només tutelaria, per impedir s'enquisti el conflicte, la sortida de la presó dels presos i la fi de la causa general contra l'independentisme. I res més. Les urnes haurien desautoritzat l'1-0. Els electors haurien configurat noves majories, com la unionista o com la d'esquerres (la de les polítiques socials que diuen aquests dies Marta Rovira o Joan Tardà). I per tant cadascú a casa seva i tal dia farà un any. I el dia que això canviï doncs ja en parlarem. I fins llavors, tranquilitat i normalitat institucional.
SLOKAI. No tinc cap evidència. Però sí una seqüència lògica dels esdeveniments que em fa pensar no dec estar gaire equivocat. El resultat del 21D ens permetrà veure, el 22D, si les coses van en la línia d'aquest escenari polític que crec hi ha al darrere de tot el que està passant
DIES DE NOSTRADAMUS
DONEC PERFICIAM
Bones reflexions, Senyor Abad.
ResponEliminaAra, jo crec que el referèndum tutelat s'hauria de contemplar a l'escenari 2.
Seguim.
Escenari 2)
ResponEliminaEns tenim que esperar ampliant espai comunero amb un procés constituent popular, Espanya presenta una reforma constitucional insuficient i els catalans hi votem majoritariament en contra per obtindre el referendum pactat. Es el que més s'assembla a la solució sutil que demanen.
No patiu, entre apreci o despreci a Catalunya, l'estat espanyol no ens falla mai.