Fa dies ho dic: fer la República Catalana no depèn de plans, d'estratègies, de fulls de ruta. Depèn únicament de la nostra capacitat d'aprofitar les circumstàncies, és a dir, les oportunitats que ens sorgeixin o que siguem capaços de generar.
Dijous hi va haver una sentència del primer dels judicis sobre la trama Gürtel, en la que el PP sortia assenyalat com a culpable.
Divendres Pedro Sánchez, líder del PSOE, presentava moció de censura contra el govern del PP davant la seva inacció després de la sentència.
CAL VOTAR A FAVOR I FER-HO SENSE CAP NEGOCIACIÓ, SENSE RES. PER RES. RES DE RES.
Tan bon punt s'ha sabut que aquest impresentable del Pedro Sánchez, líder impresentable d'un PSOE-155-GAL-BERDIN-DA havia presentat la moció de censura contra el govern de la delinqüència organitzada del PP, tal i com acabava d'acreditar la sentència judicial per la trama Gürtel, tothom s'ha llençat a pensar o opinar sobre què s'havia de fer des d'un punt de vista de principis, de democràcia, de dignitat, etc etc etc
Doncs res. Això no va de res d'això. No us ho mireu així, que la cagueu, que marreu.
Això no va de democràcia, ni de negociacions, ni d'aconseguir res. Res de res de res.
Això només va d'infringir mal a l'adversari.
Aquests dies últims m'havia sorprès molt, m'havia fins i tot desconcertat, l'agressivitat de Pedro Sánchez contra el nostre President Joaquim Torra. A què venia tanta mentida, tant d'odi, tant insult, tanta agressivitat feixista contra el nostre democràtic president?
Avui ho he tingut claríssim:
- tothom tenia clar que aquesta setmana hi hauria sentència sobre el tema Gürtel
Dijous hi va haver una sentència del primer dels judicis sobre la trama Gürtel, en la que el PP sortia assenyalat com a culpable.
Divendres Pedro Sánchez, líder del PSOE, presentava moció de censura contra el govern del PP davant la seva inacció després de la sentència.
CAL VOTAR A FAVOR I FER-HO SENSE CAP NEGOCIACIÓ, SENSE RES. PER RES. RES DE RES.
Tan bon punt s'ha sabut que aquest impresentable del Pedro Sánchez, líder impresentable d'un PSOE-155-GAL-BERDIN-DA havia presentat la moció de censura contra el govern de la delinqüència organitzada del PP, tal i com acabava d'acreditar la sentència judicial per la trama Gürtel, tothom s'ha llençat a pensar o opinar sobre què s'havia de fer des d'un punt de vista de principis, de democràcia, de dignitat, etc etc etc
Doncs res. Això no va de res d'això. No us ho mireu així, que la cagueu, que marreu.
Això no va de democràcia, ni de negociacions, ni d'aconseguir res. Res de res de res.
Això només va d'infringir mal a l'adversari.
Aquests dies últims m'havia sorprès molt, m'havia fins i tot desconcertat, l'agressivitat de Pedro Sánchez contra el nostre President Joaquim Torra. A què venia tanta mentida, tant d'odi, tant insult, tanta agressivitat feixista contra el nostre democràtic president?
Avui ho he tingut claríssim:
- tothom tenia clar que aquesta setmana hi hauria sentència sobre el tema Gürtel
- tothom sabia que la sentència pringaria de ple al PP i al govern Rajoy
- tothom sabia que Rajoy no faria res
- Pedro Sánchez sabia que en aquesta situació no li quedava cap altra opció que presentar moció de censura contra els gürtelment condemants per corrupció Rajoy, PP, etc.
- Pedro Sánchez sabia que no tenia cap altra opció que presentar aquesta moció de censura que avui ha presentat, però que per res del món vol guanyar-la, que l'últim a la vida que vol, que desitja, és guanyar aquesta moció de censura
- Pedro Sánchez s'ha dedicat en exclusiva, aquests dies previs, a atacar salvatgement, animalment, feixistament, al nostre President Quim Torra, guiat únicament per un objectiu: que aquests atacs fessin impossible, implantejable, que les forces republicanes catalanes al Congreso de Diputados puguessin votar a favor d'aquesta moció de censura que sabia havia de presentar.
I jo ho tinc molt clar: has de fer el que el teu enemic no vol que facis. Avui, en sentir PP i C's assignant la direcció política de la moció de censura del Pedro Sánchez al President Puigdemont i al separatisme català, ho he tingut claríssim: cal fer el que només nosaltres podem fer i que és el que cap dels partits del 155 vol que fem, cal votar a favor de la moció de censura.
És una espectacular oportunitat de sumir en el PUTO CAOS a l'estat espanyol.
Hem de votar Sí fent el pallasso.
Hem de votar Sí portant globus grocs a la mà.
Hem de votar Sí en fotent-nos-en de tot plegat.
Hem de votar sí dient-los-hi a la cara que no esperem res d'aquest sí, que no volem parlar res amb ells per aquest sí.
Hem de votar sí dient-los-hi que és la millor manera que tenim de tornar-los-hi tot el mal que ens han volgut infringir amb el 155.
Hem de votar sí dient-los-hi que sabem que els nostres presos i exiliats no depenen d'aquest vot, que tots són igual, que tots els que han donat suport al 155 són iguals i no esperem res d'ells, però sí esperem que amb el nostre sí el seu estat podrit se sumeixi en el caos i s'afebleixi.
Donar suport a la moció de censura que estava obligat a presentar Pedro Sánchez i el PSOE és la millor manera de precipitar la fallida d'aquest estat podrit.
Res a parlar, res a negociar. Res de res.
Però sí molt a esperar: veure l'estat espanyol sumit en el caos. Aprofitem aquesta oportunitat. Fem-ho.
No va de principis. Va de filldeputisme.
Demostrem podem ser tan o més filldeputes que ells. Destruïm-los. Votem Sí a la moció de censura. Sense parlar res. Sense negociar res. Sense res de res.
Esto es lo que más os jode, verdad. Pues venga. A favor.
PS: ja veureu com retira la moció!!!!!!! Ho tinc claríssim! Davant el risc que els republicans catalans votem a favor, ja veureu com es caga a sobre i retira la moció de censura!
ResponEliminaDiscrepo lleugerament, Senyor Abad.
Aquesta moció de censura l'hem d'agafar en el seu sentit més literal: hi votarem a favor perquè aprofitarem l'ocasió de censurar i dir NO a M.Rajoy, a Soraya, a Cospedal, a Zoido, a Dastis, a Albiol, a Millo, a Casado, i llurs ajudants Llarena, Lamela, etc. etc.
En Sánchez no retirarà la moció de censura. Amb els insults a Quim Torra, el pocapena d'en Sánchez ha avisat ERC i PDeCat que ja s'ho faran, que votin el que vulguin, que no n'esperin res a canvi d'un vot favorable a la moció.
Però alerta. El que hem d'esperar d'un govern presidit pel Sánchez és més pressió i més atacs contra les institucions catalanes, contra la llengua i cultura catalanes. En Sánchez i el PSOE reforçaran el seu propi discurs anticatalà amb els atacs que rebran d'un PP foragitat del gobierno i uns C's desbocats en la seva carrera per reimplantar la plenitud del franquisme. A Catalunya no hi havia estat necessari, fins ara, però mirant endarrere veurem que al País Valencià mai ha desaparegut la violència feixista, ni en les èpoques de les grans majories absolutes del PSOE. No hi perdem de vista aquesta dada.
I compte! Que massa dels nostres polítics voldran arribar a pactes amb el PSOE. A la baixa, per descomptat.
Quant a l'assumpte del seu anterior article, Senyor Abad, hi estic d'acord amb vostè. Hem d'assegurar l'alcaldia de Barcelona amb una candidatura unitària. Això mateix s'hauria de fer a tot el territori. Les eleccions municipals podíem convertir-les en un plebiscit. Hem d'aprofitar les ocasions que se'ns presenten, com la moció de censura, i hem de fabricar-ne d'altres. Dubto que es faci. Bàsicament perquè ERC no vol. Com no n'ha volgut mai excepte, forçada, per al 27S. Jo prestaria atenció a la proposta d'en Graupera, i veig com una gran notícia la inscripció del Moviment 1 d'Octubre. Tot plegat pot ser la via d'acabar fent la gran suma de vots.
Bon prisma el d' ambdós.
ResponEliminaNomés un apunt, l' apuntalament per part de la Comissió Europea de que gaudeix M.Rajoy el rep per ser membre del PPE. Cap entusiasme afegit per part de les cancelleries al despropòsit demofòbic escanyol.
Dubto que els conservadors del Continent estiguin disposats a empassar-se massa més gripaus per salvar el cul a un sociata i desgastar-se davant de les seves respectives opinions públiques i publicades recolzant-lo.
Regalem-los el salta-taulells i que en facin xinxines.
Els parlamentaris europeus ens demanaven persistència i ara els hem de facilitar el camí per un recolzament explícit, aplanant-los-el. Res com un sociata per fer-lo esdevenir l' ase dels cops.
Seguim!
Cesc.