Sondeig GESOP per a EP sobre eleccions a BCN: "o fem alguna cosa o seguríssim que guanya i governa C's"

Ahir dilluns El Periódico va publicar una enquesta sobre les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona. 

Com a enquesta ens dona tan poca informació sobre com està feta que d'entrada no volia ni comentar-la. No tenim cap manera de saber si la mostra és mínimament representativa. Així, la projecció de vot que efectua està totalment sota sospita. De fet jo ni m'hi fixaré, en l'anàlisi que ara us plantejo. En faré un d'alternatiu.

A partir d'un parell de dades que sí que inclou la informació que ens faciliten, he cregut interessant fer-ne una lectura integrant-hi altres elements com són els resultats electorals a Barcelona de les últimes dues eleccions municipals i de les dues últimes eleccions al Parlament de Catalunya (27S 2015 i 21D 2017).

La dada fonamental de l'enquesta, que no depèn de la mostra, que permet fer-ne una lectura no contaminada per possibles manipulacions, és la dada de la fidelització i del transvasament de vot entre formacions.

Finalment, el coneixement del comportament electoral de les diferents formacions, la seva realitat i la seva potencialitat, després d'analitzar anteriors processos, és el que em permet fer la meva pròpia projecció, que crec molt més fonamentada que la que efectua GESOP per a El Periódico, excessivament esbiaixada, clarament poc fonamentada.

EL TRIOMF DE CIUTADANS

A partir de tot aquest conjunt d'informació i de l'anàlisi que en faig, tinc claríssim, és d'una evidència inqüestionable, que si les eleccions municipals fossin aquest diumenge vinent, guanyaria C's i no hi hauria cap manera d'evitar que governessin.

En què em baso per fer una afirmació tan contundent?

- la molt alta fidelització dels seus votants, fregant el 70%. No perd vot de manera mínimament significativa cap a cap altra formació política. Només hi ha uns irrellevants demoscòpicament vots que diuen anirien a PSC-PSOE. Res.

- es "menja" totalment al PP. El fagocita, fins al punt de deixar-lo fora de l'Ajuntament. Un 45,5% del vot del PP les municipals del 2011 ja té decidit ara votar C's. És una dada brutal. No sé si recordo un transvasament de vot tan massiu des que analitzo enquestes i resultats electorals.

- a banda d'aquest vot provinent del PP, rep vot del 2011 de pràcticament tot l'arc polític amb representació municipal, i ho fa de manera demoscòpicament significativa, tot i que evidentment en uns % molt i molt menors al provinent del PP: captura antics votants del PSC, de CiU i de Barcelona en Comú del 2011.

- la progressió electoral de C's a la ciutat de Barcelona en les diferents eleccions, no ha deixat de créixer, fins arribar al que per ara és el seu sostre, les eleccions al Parlament de Catalunya del 21D, quan va assolir 218.746 vots, i va esdevenir la força més votada a la ciutat de Barcelona, amb un 23,9% dels vots, 2 punts i gairebé 30.000 vots més que la segona força.

Per tant, la seva fortalesa electoral, que no ha parat de créixer, fins a aquesta fita d'esdevenir la força més votada, sumada a la fagocitació del PP i la captura de vot de la resta de forces polítiques converteix a C's en clarament la força guanyadora si diumenge hi hagués eleccions.

DISSOLUCIÓ DE L'EFECTE COLAU I COL·LAPSE DELS COMUNS

El Periódico, a través de l'anàlisi que fa GESOP, titula que Colau perd força, però tornaria a guanyar. No és cert. Això no és cert. Aquest titular per a mi no té cap fonament. 

En què em baso per fer una afirmació així?

- El desgast de la senyora Colau i dels Comuns és brutal. Desgast i desaprovació. Fins i tot amb els dubtes que tinc sobre la mostra, esbiaixada -per sobrerepresentació- cap a votants del segment Comuns i ERC (és un clàssic en totes les enquestes GESOP sobre Barcelona) i la infrarepresentació d'altres forces, tenim que un 49% dels enquestats diuen que BCN ha empitjorat el darrer any, per només un 27,8% que diuen ha millorat. I per primera vegada des del 2011 en una enquesta GESOP surt que hi ha més gent que creu Colau no és una bona alcaldessa.

- Aquest desgast té una traducció inqüestionable en la projecció de vot dels Comuns que trobem a l'enquesta, en la dada de la fidelitat de vot, que és molt baixa, del 55%. Per a una formació que governa, amb un lideratge indiscutit i pràcticament sense oposició, fidelitzar només un 55% dels votants del 2011 frega la catàstrofe.

- Però hi ha una dada encara més catastròfica per als Comuns: perden vot en totes direccions. Si C's en guanyava provinent de tot arreu, els Comuns estan a l'altra punta, perdent-ne, de manera significativa, cap a PSC, cap a ERC, cap a C's, cap a la CUP i fins i tot cap a PdeCat (aquest fil sí que insignificant demoscòpicament, però per la contundència de la fuga en tantes direccions he volgut consignar-ho). 

- Un escenari així, de molt baixa fidelitat de vot i de fuga en tantes direccions tan oposades, és un escenari políticament infernal. Facis el que facis, alimentaràs fuga de vot. I l'opció de no moure's tampoc és una opció, perquè has perdut massa vot com per a poder aspirar a res. Si per taponar fuga cap a PSC i C's els colauers endureixen el seu discurs contra l'independentisme i fan "guiños" als del 155 com ha fet la Colau sumant-se miserablement al linxament promogut pels del 155 contra el President Torra, alimentaran la fuga d'antics votants amb sensibilitat democràtica i nacional cap a ERC i CUP. Si pel contrari intenten taponar la via d'aigua de fuga de vot cap a partits indepes, el transvassament de vot cap a C's i PP es multiplicarà. Per què? Perquè té molt baixa fidelitat de vot.

- Finalment, el vot dels Comuns a Barcelona presenta una alta volatilitat, si mirem els diferents resultats electorals. Les eleccions municipals del 2015 l'efecte Colau va arrossegar una quantitat de vot que els Comuns (o equivalents) no havien tingut mai a BCN i no han tornat a tenir. Fixeu-vos-hi: el maig del 2015 Colau assoleix 176.337 vots. El 2011 ICV-EUA-Verds n'havien tingut 63 mil. Però Colau arrossega pràcticament el 50% del vot del PSC, que passa de 134 mil el 2011 a 67 mil el 2015. Amén de vot que també va rebre d'entorns molt diferents. Sí, el cim colauer són els 176 mil vots de maig 2015. I ara fixeu-vos: sabeu quants vots van tenir els Comuns a Barcelona només 4 mesos després, el 27S 2015? 85.841. Sí, en 4 mesos 90 mil persones que a BCN havien votat Comuns deixen de fer-ho. I sabeu quanta gent ha votat Comuns a Barcelona el 21D 2017? 85.239, sí gairebé clavats als resultats del 2015.

La lectura que en faig d'aquestes dades és molt clara. Em podeu dir que no hem de comparar eleccions diferents. I teniu raó, així a seques fer-ho té massa riscos. Però fixeu-vos que passar de 176 mil a 85 mil és justament haver fidelitzat només el 55% del teu vot. I aquesta dada coincideix, clavada, amb la fidelització que projecta l'enquesta del GESOP d'unes municipals a unes altres. S'ha acabat l'efecte Colau. I acabat l'efecte Colau, amb les adhesions tan excepcionals que va ser capaç de sumar les municipals de maig 2015, els Comuns, Colau inclosa, tornen al seu segment de vot, al voltant d'aquests 85 mil. Per tant Colau no té cap opció de revalidar l'alcaldia. Cap. Colau no té cap opció de competir amb C's, de disputar l'alcaldia a C's. Colau no és que perdi força però tornaria a guanyar. De cap manera. Colau perd força i es fotrà una nata atòmica. Les dades són del tot contundents.


EL VOT INDEPENDENTISTA, EL VOT PER LA REPÚBLICA

Ja hem vist que les dades i l'enquesta ens projecten inequívocament un triomf segur de C's. Ja hem vist també que, en contra del que diu El Periódico, Colau no té la més mínima opció de disputar l'alcaldia a ningú. Suposo que us esteu preguntant pel vot indepe, quines opcions tenim.

Analitzades les dades, l'enquesta i les diferents seqüències evolutives, tal i com estan les coses, és a dir, com estan les coses a dia d'avui, si diumenge hi hagués eleccions municipals, cap força independentista no té la més mínima opció de guanyar les eleccions, cap força independentista no té la més mínima opció de fer ombra, de posar en perill, ni que sigui mínimament, la victòria de C's.

L'única opció d'una victòria republicana és que el món d'ERC i el món de Junts x CAT seguin, parlin i impulsin un Junts per Barcelona, o un Barcelona per la República, o el que sigui, però junts. Tot el que no sigui això implicarà automàticament la victòria de C's. Sense res a fer. I això ho dic avui, 22 de maig del 2018, i sé que serà així a maig del 2019. Està cantat. Les dades són massa clares.

Una altra cosa és no saber-les llegir o pensar-se, letalment, amb capacitat de girar la truita en solitari. No hi ha cap opció que això passi.

En quina situació estem? Estem en la clàssica situació que "motiva" molt a ERC a creure que tota sola pot aconseguir alguna cosa.

- coincideix, i l'enquesta és molt clara en això, en un moment molt diferent per al que és el món d'esquerra i per al que és el món de Junts x Cat. ERC es presenta com una marca consolidada, i amb un electorat fidel, com C's, fregant el 70%. És una alta fidelitat de vot. No té pèrdues significatives, només una miqueta cap a la CUP, i arrossega una mica de vot de la CiU del 2011. Fin de la historia. ERC va tenir les municipals del 2015 76.000 vots. 

- A més a més ERC, i això els fa viure amb més intensitat el somni humit de creure poden fer alguna cosa en solitari, va tenir un molt bon resultat a Barcelona les eleccions del 21D, amb 191 mil vots. El seu màxim històric.

- Com el 21D, ERC basa la seva estratègia en erigir-se en el vot útil per frenar a C's. Però això ja els va fallar el 21D, i encara no ho han superat. La guerra bruta d'ERC el 21D, amb aquells guasaps fins el mateix dia de les eleccions exigint el vot útil a ERC perquè deien "tenien enquestes", fins i tot "a peu d'urna" el 21D que assenyalaven que els únics que els podien parar eren ells, que estaven en condicions de fer-ho. Allò era fals. L'únic que hauria pogut evitar que C's guanyés les eleccions del 21D hauria estat una candidatura unitària, del tronc central de l'independentisme. Però ERC la va rebutjar. En rebutjar-la, s'erigien a l'hora en els causants del "problema C's" i en la solució "voteu-nos". Però cap enquesta, de les bones, això no ho deia. Al contrari, ja es veia des de l'inici de la campanya, que l'aposta de Junts per Catalunya era l'única que creixia. Alguns ja ho vam dir, en les anàlisis que fèiem. I als meus escrits em remeto.

- No, ERC no té cap possibilitat de guanyar en solitari a C's. Cap. I sí té tots els números que li passi igual que el 21D, i que llavors tot siguin lamentacions i no entendre res. Però així com al Parlament l'impacte de la victòria de C's era mínim, perquè l'important és la suma d'escons, el règim de govern municipal fa que repetir el 21D a BCN impliqui, automàticament, fer alcalde la senyora Carina Mejías o Manuel Valls, implicarà automàticament donar el govern municipal de Barcelona a C's.

- Sí, l'actual PdeCat ofereix una imatge patètica a totes les projeccions electorals. És evident que és una marca cremada, és evident que la desconnexió dels votants és creixent, i que han estat tres anys sense lideratge i de dol per la pèrdua de l'alcaldia el 2015. Però també és molt evident que a Barcelona s'està en condicions de reeditar una operació com la de Junts per Catalunya. El 21D JxCat es va quedar a 3 mil vots d'ERC. Això vol dir que, de facto, estan empatats. En les enquestes bones, de diferents partits, de les que no es publiquen mai, però que he tingut ocasió de fullejar i dir-hi la meva quan m'han demanat la meva opinió, hi ha una constant: Junts per CAT sempre va a l'alça i ERC sempre va a la baixa. És poca cosa, però és significativa en termes demoscòpics. És evident que JxCat cobreix un espai que no té res a veure amb el del Pdecat, un espai del que pdecat només n'és una petita part, un petit percentatge.

- El 2015 Xavier Trias va perdre l'alcaldia perquè va tenir 18 mil vots menys que Colau. Trias havia perdut 16.000 vots en relació al 2011. ERC en va guanyar 13 mil, i tot i així no va tenir ni la meitat de vots que Trias. Trias i ERC van treure més de 50 mil vots als Comuns. Però en no anar junts, per aquests 18 mil vots i un regidor més, Colau ha estat l'alcaldessa equidistant que hem patit a Barcelona en aquests anys decisius. Una alcaldessa desapareguda l'1 d'octubre. Una ciutat que s'ha posat de perfil a uns anys on la majoria de catalans ho hem donat tot per poder fer la República.

I tanmateix, havent estat aquest escenari una càrrega que ha perjudicat moltíssim les nostres aspiracions, no tindria res a veure amb el que passarà, si no ens movem, a les properes eleccions municipals a Barcelona. Si res no canvia el triomf de C's està assegurat, és indiscutible, i no hi haurà cap combinació que pugui impedir tenir un alcalde/alcaldessa de C's.

Si el món d'ERC i el món de Junts per Catalunya seuen, parlen, i es comprometen a evitar-ho, està a les seves mans fer-ho. Si el món d'Esquerra i de Junts per Catalunya presenten un projecte de ciutat i República, la victòria electoral és segura, i també l'alcaldia. Pel mateix que si no van junts és segura la victòria electoral de C's i el seu accés a l'alcaldia.

EL VOT ESTUPENDISTA I/O CUPAIRE

Finalment, el vot estupendista està per veure com es distribueix. El xoc o la confluència entre l'oportunisme grauperista i el món cupaire de Barcelona promet ser molt entretingut.

Tot i que Graupera ara mateix està molt lluny de poder entrar com a regidor a l'Ajuntament, si concentrés tot el vot estupendista podria acostar-s'hi. El vot estupendista mou uns 20-25 mil vots a Barcelona. I ara mateix per entrar com a regidor calen més de 45 mil vots. Segons quina sigui la participació (p.ex. si s'acosta a la del 21D) més de 50 mil. Graupera ha aconseguit unes 30 mil signatures (que no crec es corresponguin directament en vots cap a la seva persona). Està lluny, per tant, de poder entrar com a regidor, però no és 100% descartable. Caldria veure, sobretot, com es disputa aquest vot amb la CUP. Des del 27S la CUP a Barcelona ha anat reculant. Les municipals del 2015 van tenir 52 mil vots. El 21D 48 mil, comptant amb el vot dels Graupera i altres estupendistes, que van dir els votaven i van fer campanya per ells, per la CUP.

La CUP està en aquesta franja dels 50 mil vots. Una possible aliança entre cup-graupera potser sí permetria concentrar tot el vot hater i estupendista, i acostar-se als 60 mil, amb 4-5 regidors a tot estirar.

Però ni tan sols aquest vot del haterisme/estupendisme posaria en perill el triomf republicà cas que el món d'Esquerra i de Junts per Catalunya impulsin una gran candidatura per Barcelona i per la República. Si no la impulsen ja tot ens donarà igual, perquè res ni ningú no estarà en condicions de disputar el triomf a C's.

I si C's es fa amb la capital de Catalunya, i ho fa per la nostra incapacitat de bastir ponts i projectes entre les forces clau, les forces centrals, de l'independentisme, les forces decisives per construir la República, doncs veniu i m'ho expliqueu.

Jo avui ja he explicat com estan les coses amb totes les dades que tinc a l'abast i posant-hi tota la meva capacitat d'anàlisi i de lectura estratègica de dades i enquestes. Més no hi puc fer. Si ens porteu a aquest punt i hi arribem, m'haureu de permetre una broma una mica macabra: com a mínim els de C's ja han dit que eliminaran la Superilla i segur que aturaran tot aquest ridícul estratosfèric dels horts urbans.

Més enllà de la broma de mal gust hi ha el que ja he reivindicat en altres posts: necessitem un govern municipal que acabi amb el deliri de gestió i incompetència dels Comuns, amb projectes que millorin la qualitat de vida de la majoria de nosaltres, i que estimi i respecti aquest milió de coses que és la ciutat, que som tots nosaltres, que som, en definitiva, els que fem Barcelona. I els que volem fer la República.