Dues prèvies per situar aquest article:
- en el meu últim article reflexionava sobre les implicacions de la renúncia d'Alfred Bosch com a cap de llista d'ERC a les eleccions municipals de BCN. Deia que el tema clau era si pel fet que Ernest Maragall -el relleu- estigués compartint govern amb Junts x Cat això facilitava una candidatura unitària del gruix de l'independentisme o, pel contrari, el perfil Maragall el que feia era obrir les portes descaradament a un nou tripartit, que començaria regalant l'alcaldia de Barcelona a la senyora Colau.
- en el meu últim article reflexionava sobre les implicacions de la renúncia d'Alfred Bosch com a cap de llista d'ERC a les eleccions municipals de BCN. Deia que el tema clau era si pel fet que Ernest Maragall -el relleu- estigués compartint govern amb Junts x Cat això facilitava una candidatura unitària del gruix de l'independentisme o, pel contrari, el perfil Maragall el que feia era obrir les portes descaradament a un nou tripartit, que començaria regalant l'alcaldia de Barcelona a la senyora Colau.
Doncs bé, els dubtes no han durat ni un parell de dies. Avui mateix el senyor Maragall ja ha deixat ben clar que res d'unitat republicana. És a dir, ja ha deixat clar que la candidata d'ERC a l'alcaldia de BCN és Ada Colau.
- es fa molt difícil escriure reflexionant sobre coses i circumstàncies que afecten a persones que ara mateix pateixen presó o exili. Molt. Però arribats a cert punt, és evident que aquesta situació (p.ex. presó) no pot ser una impediment per parlar obertament de les coses. Això seria injust. Això deixaria en indefensió argumental tots els que no estem a la presó. Tinc el màxim respecte i apreci per totes les persones que, per nosaltres, pateixen presó o exili. I faig tot el que puc per ajudar-los, a la seva llibertat, a les seves famílies, a la seva causa.
- es fa molt difícil escriure reflexionant sobre coses i circumstàncies que afecten a persones que ara mateix pateixen presó o exili. Molt. Però arribats a cert punt, és evident que aquesta situació (p.ex. presó) no pot ser una impediment per parlar obertament de les coses. Això seria injust. Això deixaria en indefensió argumental tots els que no estem a la presó. Tinc el màxim respecte i apreci per totes les persones que, per nosaltres, pateixen presó o exili. I faig tot el que puc per ajudar-los, a la seva llibertat, a les seves famílies, a la seva causa.
Però entenc que aquesta situació que ningú vol, que a tots ens afecta, no pot ser un obstacle per parlar obertament de les coses. Sobretot quan tenen les evidents repercussions polítiques que tenen.
CRÒNICA D'UNA DESENTESA ANUNCIADA, O DE QUAN EL RESSENTIMENT ESDEVÉ L'ÚNICA L'ESTRATÈGIA
- Sona el meu mòbil. És un dia indeterminat entre 2008 i 2009. És l'Oriol, Oriol Junqueras. Som amics des de l'època de la FNEC, a la Universitat. Ell sap com m'he oposat al 2n tripartit, i com he estat actiu en lluitar contra el que ha fet ERC. Jo havia votat ERC fins el 2003. Després del primer tripartit, ja no ho vaig fer. Sona el telèfon. "Hola Oriol, què hi ha?" "Mira, Francesc, la gent d'ERC m'ha proposat de ser el cap de llista a les eleccions europees. Com ho veus?"
Jo li dic que li han dit per "netejar-se la cara", que volen aprofitar-se de la seva bona fama i impacte mediàtic i social per evitar un fracàs que és inevitable a conseqüència de la mala política del tripartit. Em diu que tinc raó. Però que pensa que ha d'acceptar, perquè el tripartit està escrit que és un fracàs, però que després del fracàs ha de quedar algú amb capacitat de liderar el partit, de refer-lo. Li dic si és prou conscient de com de difícil serà per a molts triar entre ell i en Ramon Tremosa. Que ens els estimem als dos, que els valorem als dos, que tots dos i tots nosaltres sempre hem treballat junts. N'és conscient. I esdevé el candidat. I surt escollit amb gran recolzament.
- Les eleccions "autonòmiques" del 2010, després dels dos tripartits, ERC es fot una patacada monumental, i queda amb 10 diputats. El partit es renova. I n'Oriol Junqueras, tal i com ell ja havia pensat passaria, n'esdevé el nou líder.
Jo no sóc de cap partit, i tinc bones relacions amb el món convergent i amb tot l'entorn de l'Oriol. L'Oriol ho aprofita, i fem diversos sopars i quedades per refer ponts. Es refan confiances.
- Eleccions "autonòmiques de 2012". Mas i Convergència es pensaven traurien majoria absoluta. Això deien totes les enquestes. Però Duran i el CNI ho van rebentar. I del que havia de ser una victòria absoluta, Mas es queda amb menys diputats dels que havia tingut el 2010. Però CiU i ERC sumen majoria absoluta.
Jo estic a casa d'uns amics, seguint l'escrutini electoral. Tots estem bastant estupefactes per les dades electorals. Em sona el telèfon. És l'Oriol. És el gran triomfador de la nit, ERC ha recuperat un enorme percentatge de vot, gràcies a la guerra bruta de Duran i la credibilitat que genera l'Oriol.
CRÒNICA D'UNA DESENTESA ANUNCIADA, O DE QUAN EL RESSENTIMENT ESDEVÉ L'ÚNICA L'ESTRATÈGIA
- Sona el meu mòbil. És un dia indeterminat entre 2008 i 2009. És l'Oriol, Oriol Junqueras. Som amics des de l'època de la FNEC, a la Universitat. Ell sap com m'he oposat al 2n tripartit, i com he estat actiu en lluitar contra el que ha fet ERC. Jo havia votat ERC fins el 2003. Després del primer tripartit, ja no ho vaig fer. Sona el telèfon. "Hola Oriol, què hi ha?" "Mira, Francesc, la gent d'ERC m'ha proposat de ser el cap de llista a les eleccions europees. Com ho veus?"
Jo li dic que li han dit per "netejar-se la cara", que volen aprofitar-se de la seva bona fama i impacte mediàtic i social per evitar un fracàs que és inevitable a conseqüència de la mala política del tripartit. Em diu que tinc raó. Però que pensa que ha d'acceptar, perquè el tripartit està escrit que és un fracàs, però que després del fracàs ha de quedar algú amb capacitat de liderar el partit, de refer-lo. Li dic si és prou conscient de com de difícil serà per a molts triar entre ell i en Ramon Tremosa. Que ens els estimem als dos, que els valorem als dos, que tots dos i tots nosaltres sempre hem treballat junts. N'és conscient. I esdevé el candidat. I surt escollit amb gran recolzament.
- Les eleccions "autonòmiques" del 2010, després dels dos tripartits, ERC es fot una patacada monumental, i queda amb 10 diputats. El partit es renova. I n'Oriol Junqueras, tal i com ell ja havia pensat passaria, n'esdevé el nou líder.
Jo no sóc de cap partit, i tinc bones relacions amb el món convergent i amb tot l'entorn de l'Oriol. L'Oriol ho aprofita, i fem diversos sopars i quedades per refer ponts. Es refan confiances.
- Eleccions "autonòmiques de 2012". Mas i Convergència es pensaven traurien majoria absoluta. Això deien totes les enquestes. Però Duran i el CNI ho van rebentar. I del que havia de ser una victòria absoluta, Mas es queda amb menys diputats dels que havia tingut el 2010. Però CiU i ERC sumen majoria absoluta.
Jo estic a casa d'uns amics, seguint l'escrutini electoral. Tots estem bastant estupefactes per les dades electorals. Em sona el telèfon. És l'Oriol. És el gran triomfador de la nit, ERC ha recuperat un enorme percentatge de vot, gràcies a la guerra bruta de Duran i la credibilitat que genera l'Oriol.
"Hola Oriol, enhorabona pel resultat!" "Gràcies, Francesc, escolta, si tens ocasió, fes arribar a la gent de CiU que no pateixin, que anirem tots junts, que no passa res, que tirem endavant, que comptin amb nosaltres".
La trucada em tranquil·litza. Trasllado el missatge a un parell d'amics del nucli dur de CiU.
Hi ha Govern, hi ha majoria parlamentària amb CiU i ERC. I es convoca el 9N.
- El 9N és un abans i un després en l'Oriol Junqueras que jo coneixia i de qui em considerava amic. Per a l'Oriol el 9N és una data i una convocatòria que defineix, delimita, qui està amb ell i qui està contra ell. I jo estava amb el 9N, per tant, per a ell, havia esdevingut algú hostil. Des del 9N no he tornat a parlar amb l'Oriol, amb qui abans ens trucàvem tot sovint, que fèiem viatges plegats, que havia estat a ca meu al poble, etc.
- Per què tot el que va envoltar el 9N marca tan decisivament algú com l'Oriol? Jo tinc la meva versió, contrastada amb diferents fonts.
La trucada em tranquil·litza. Trasllado el missatge a un parell d'amics del nucli dur de CiU.
Hi ha Govern, hi ha majoria parlamentària amb CiU i ERC. I es convoca el 9N.
- El 9N és un abans i un després en l'Oriol Junqueras que jo coneixia i de qui em considerava amic. Per a l'Oriol el 9N és una data i una convocatòria que defineix, delimita, qui està amb ell i qui està contra ell. I jo estava amb el 9N, per tant, per a ell, havia esdevingut algú hostil. Des del 9N no he tornat a parlar amb l'Oriol, amb qui abans ens trucàvem tot sovint, que fèiem viatges plegats, que havia estat a ca meu al poble, etc.
- Per què tot el que va envoltar el 9N marca tan decisivament algú com l'Oriol? Jo tinc la meva versió, contrastada amb diferents fonts.
Els mesos previs al 9N l'entorn més immediat de l'Oriol està brutalment intoxicat suposo que per maniobres del CNI, del Govern espanyol. Li mengen l'olla de tal manera que se'ls creu i que desconfia absolutament de Mas i de tot el seu entorn.
El punt ja sense marxa enrere esdevé l'estiu del 2014. Joan Rigol, com a coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, té alguns contactes amb membres del gobierno de España. En Mas no en sap res. Els intoxicadors al voltant d'Oriol Junqueras li "filtren" els contactes de manera enverinada.
Abans de marxar de vacances Mas i Junqueras es troben. Reunió llarga, transcendent de cara al 9N. Oriol li va preguntant a Mas "i no hi ha res més" i Mas bonament li diu que no. Mas no sap res d'aquells contactes de Rigol que Junqueras creu són una traïció.
Acabada la reunió, la gent de l'entorn de Mas li pregunten com ha anat, i els hi diu que bé, que to correcte. I la gent de l'entorn de Junqueras fan el mateix, i els hi diu que "fatal, ens estan traint, ens estan enganyant".
I des d'aquell moment ja tot es regeix sota aquests paràmetres de desconfiança.
Quan, abans del 9N, en aquella reunió al Palau de Pedralbes, davant el que el Govern havia preparat, l'Oriol s'aixeca i comença a colpejar la paret, i tot està a punt d'anar-se'n a norris l'únic que ho evita és que en representació de la CUP hi havia David Fernández, que no s'aixeca de la taula, que no abandona el pacte, com sí havia fet p.ex. en Joan Herrera i la seva ICV-EUA. La CUP no abandona el 9N, i això impedeix a Junqueras abandonar-lo. Però tothom és conscient el seu paper ha quedat reduït i minimitzat. No l'han abandonat, però ERC hi és amb perfil baix.
L'èxit del 9N trenca els esquemes del nou Oriol i la nova ERC. El pacte era rematar l'èxit del 9N amb unes plebiscitàries. Però Junqueras no en vol ni sentir parlar, ja només té al cap "acabar" amb els convergents que, segons ells, li han "jugada". L'estira i arronsa dura mesos i mesos. Un desgast brutal. I així arribem a l'agonia del 27S.
- El Govern que surt del 27S és feble. Necessita la CUP. I això genera molts problemes. La CUP vol la independència, però la CUP no està dins el full de ruta del món convergent i d'ERC. Mas se sacrifica. I hi ha govern i President, Puigdemont. Però no hi ha pressupost, perquè la CUP segueix sabotejant i incomplint els pactes.
Junqueras, en el seu imaginari, està convençut que Puigdemont i el món convergent, el "trairan" com segons ell i el seu entorn més tòxic el va trair Mas el 9N. Junqueras està convençut que els "convergents" mai arribaran a l'1 d'Octubre, i que abans d'arribar-hi se'n desmarcaran, buscaran un pacte, el que sigui. Però Puigdemont no vacil·la ni un moment. I així arribem a l'1 d'Octubre. Sense que ningú cregués hi podríem arribar.
L'estratègia Junqueras era esperar la frenada de Puigdemont i el món convergent per sortir davant tot el món a dir "ho veieu?No són de fiar, no podem fer res amb ells!". Aquell caos hauria dut a eleccions "autonòmiques", i ERC hauria esdevingut el nou partit hegemònic a Catalunya. I atesa "la traïció" dels "convergents", això hauria habilitat un nou tripartit, començant pactant amb els Comuns. I una nova estratègia, un nou Govern, un nou calendari.
Però Puigdemont no es va "rajar" en cap moment i el 21D Junts per Catalunya queda pel davant en vot i escons que ERC, que havia rebutjat llista unitària.
- Tot el que passa del 21D fins ara és la "digestió" del fracàs d'ERC en l'assalt a ser hegemònics. Tot el discurs d'eixamplar la base no és cap altra cosa que el discurs pensat per justificar el pacte amb els Comuns, la negativa a investir Puigdemont de la manera traïdora com ho va fer Torrent com a President del Parlament no és altra cosa que anar contra Puigdemont.
Hem tornat a la veritable motivació dels primers tripartits. Digués el que digués ERC llavors, el que hi havia al darrere de l'estratègia tripartita era un objectiu molt clar: el món convergent sense poder, desplaçat del poder, es desfaria, es derruiria. El tripartit implicava que PSC-ERC-ICV governaven la Generalitat, Barcelona i les diputacions. El món convergent no tenia cap mena de milímetre de poder. Això provocaria la seva desaparició. I amb la seva desaparició, ERC esdevindria hegemònica.
Això no va passar. El món convergent va demostrar una gran capacitat de resistència desplaçat de tot poder. I aquella ERC que havia justificat el tripartit com una operació de país per "cosir el PSC al país", va acabar amb 10 diputats i amb el PSC en el bloc del 155.
- Tota aquesta parauleria de "eixamplar la base" d'ERC ara mateix només amaga la reedició de l'estratègia tripartita per desplaçar el món de Junts per Catalunya, Puigdemont, PDECAT, etc. de qualsevol àmbit de poder. En el primer tripartit li deien "cosir el psc al país", ara li diuen "eixamplar la base".
L'únic que motiva tota aquesta estratègia és no superar aquest ressentiment. I sap molt de greu, molt. Perquè aquesta estratègia no supera les cel·les de la presó.
Mireu, a nivell de Barcelona, si el món d'ERC i el de Junts per Catalunya pacten i fan candidatura conjunta, unitària, des de la democràcia-cristiana fins el socialisme democràtic, ens assegurem la victòria, amb una seguretat del 99,99%.
El relleu de Bosch té al darrere aquest ressentiment irracional contra tot aquest món de JxCat. I avui el substitut, n'Ernest Maragall ja ho ha deixat ben clar: res de llistes guanyadores. El dubte és si el cartell electoral d'ERC-Maragall inclourà la Colau.
- La jugada d'ERC a BCN és molt maquiavèlica. Amb què juga ERC? Fixem-nos-hi:
- descarta guanyar, per tant, lliura l'Ajuntament de Barcelona a les dues úniques formacions que, d'acord a les dades que ara mateix tenim, poden ser les més votades a BCN: Colau i els Comuns o Valls i l'acord de C's i candidatura independent.
- Si guanya Colau, tot perfecte. Només ella pot ser alcaldessa, per tant, des del punt de vista d'ERC, feina feta. Llavors emergirien els pactes fins ara ocults, i ERC entraria a governar BCN amb Colau
- Si guanya Valls, tenen a punt el xantatge més miserable al que mai haurem assistit. Malgrat la repugnant campanya de la Colau contra Trias, malgrat haver-lo fet fora actuant d'agent de la guerra bruta de les clavegueres de l'estat, malgrat que ERC mai ha volgut guanyar a Barcelona amb JxCat, davant un Valls guanyador, el món de Junts per CAT seria sotmès al pitjor xantatge possible: votar la Colau per evitar que aquest ultra del Valls esdevingui alcalde de BCN
- Fins i tot no tinc cap dubte que si el món de Junts per CAT guanyés, no descarto que des d'ERC es treballés perquè Colau segueixi com a alcaldessa.
- Malgrat tot, torno a reclamar un gran acord unitari a BCN entre les forces lleials a la República, des de la democràcia cristiana fins el socialisme democràtic, per configurar una candidatura guanyadora. Si es configura, estem al 99,99% de garantia d'èxit.
Si no es configura, perquè ERC no vol llista unitària, és regalar Barcelona a la sra. Colau. Siguem transparents, si us plau.
Si arribem a les eleccions en aquest escenari que us he descrit, crec que tots hem de tenir clar que qualsevol vot a Barcelona a ERC és un vot a la Colau. I em fa molt mal dir-ho i escriure-ho així. Però slokai.
DE CARA, amics, cal anar DE CARA! I cal que anem tots junts. Cal enfortir el NOSALTRES.
Sense tots, no hi ha independència possible. No deixem que rancúnies ens atenallin! Estimem-nos i fem-ho possible! Sense ser-hi tots, absolutament tots, no hi ha ni independència ni República. Si hi som tots, si blindem el "nosaltres", guanyarem la independència, farem la República.
El punt ja sense marxa enrere esdevé l'estiu del 2014. Joan Rigol, com a coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, té alguns contactes amb membres del gobierno de España. En Mas no en sap res. Els intoxicadors al voltant d'Oriol Junqueras li "filtren" els contactes de manera enverinada.
Abans de marxar de vacances Mas i Junqueras es troben. Reunió llarga, transcendent de cara al 9N. Oriol li va preguntant a Mas "i no hi ha res més" i Mas bonament li diu que no. Mas no sap res d'aquells contactes de Rigol que Junqueras creu són una traïció.
Acabada la reunió, la gent de l'entorn de Mas li pregunten com ha anat, i els hi diu que bé, que to correcte. I la gent de l'entorn de Junqueras fan el mateix, i els hi diu que "fatal, ens estan traint, ens estan enganyant".
I des d'aquell moment ja tot es regeix sota aquests paràmetres de desconfiança.
Quan, abans del 9N, en aquella reunió al Palau de Pedralbes, davant el que el Govern havia preparat, l'Oriol s'aixeca i comença a colpejar la paret, i tot està a punt d'anar-se'n a norris l'únic que ho evita és que en representació de la CUP hi havia David Fernández, que no s'aixeca de la taula, que no abandona el pacte, com sí havia fet p.ex. en Joan Herrera i la seva ICV-EUA. La CUP no abandona el 9N, i això impedeix a Junqueras abandonar-lo. Però tothom és conscient el seu paper ha quedat reduït i minimitzat. No l'han abandonat, però ERC hi és amb perfil baix.
L'èxit del 9N trenca els esquemes del nou Oriol i la nova ERC. El pacte era rematar l'èxit del 9N amb unes plebiscitàries. Però Junqueras no en vol ni sentir parlar, ja només té al cap "acabar" amb els convergents que, segons ells, li han "jugada". L'estira i arronsa dura mesos i mesos. Un desgast brutal. I així arribem a l'agonia del 27S.
- El Govern que surt del 27S és feble. Necessita la CUP. I això genera molts problemes. La CUP vol la independència, però la CUP no està dins el full de ruta del món convergent i d'ERC. Mas se sacrifica. I hi ha govern i President, Puigdemont. Però no hi ha pressupost, perquè la CUP segueix sabotejant i incomplint els pactes.
Junqueras, en el seu imaginari, està convençut que Puigdemont i el món convergent, el "trairan" com segons ell i el seu entorn més tòxic el va trair Mas el 9N. Junqueras està convençut que els "convergents" mai arribaran a l'1 d'Octubre, i que abans d'arribar-hi se'n desmarcaran, buscaran un pacte, el que sigui. Però Puigdemont no vacil·la ni un moment. I així arribem a l'1 d'Octubre. Sense que ningú cregués hi podríem arribar.
L'estratègia Junqueras era esperar la frenada de Puigdemont i el món convergent per sortir davant tot el món a dir "ho veieu?No són de fiar, no podem fer res amb ells!". Aquell caos hauria dut a eleccions "autonòmiques", i ERC hauria esdevingut el nou partit hegemònic a Catalunya. I atesa "la traïció" dels "convergents", això hauria habilitat un nou tripartit, començant pactant amb els Comuns. I una nova estratègia, un nou Govern, un nou calendari.
Però Puigdemont no es va "rajar" en cap moment i el 21D Junts per Catalunya queda pel davant en vot i escons que ERC, que havia rebutjat llista unitària.
- Tot el que passa del 21D fins ara és la "digestió" del fracàs d'ERC en l'assalt a ser hegemònics. Tot el discurs d'eixamplar la base no és cap altra cosa que el discurs pensat per justificar el pacte amb els Comuns, la negativa a investir Puigdemont de la manera traïdora com ho va fer Torrent com a President del Parlament no és altra cosa que anar contra Puigdemont.
Hem tornat a la veritable motivació dels primers tripartits. Digués el que digués ERC llavors, el que hi havia al darrere de l'estratègia tripartita era un objectiu molt clar: el món convergent sense poder, desplaçat del poder, es desfaria, es derruiria. El tripartit implicava que PSC-ERC-ICV governaven la Generalitat, Barcelona i les diputacions. El món convergent no tenia cap mena de milímetre de poder. Això provocaria la seva desaparició. I amb la seva desaparició, ERC esdevindria hegemònica.
Això no va passar. El món convergent va demostrar una gran capacitat de resistència desplaçat de tot poder. I aquella ERC que havia justificat el tripartit com una operació de país per "cosir el PSC al país", va acabar amb 10 diputats i amb el PSC en el bloc del 155.
- Tota aquesta parauleria de "eixamplar la base" d'ERC ara mateix només amaga la reedició de l'estratègia tripartita per desplaçar el món de Junts per Catalunya, Puigdemont, PDECAT, etc. de qualsevol àmbit de poder. En el primer tripartit li deien "cosir el psc al país", ara li diuen "eixamplar la base".
L'únic que motiva tota aquesta estratègia és no superar aquest ressentiment. I sap molt de greu, molt. Perquè aquesta estratègia no supera les cel·les de la presó.
Mireu, a nivell de Barcelona, si el món d'ERC i el de Junts per Catalunya pacten i fan candidatura conjunta, unitària, des de la democràcia-cristiana fins el socialisme democràtic, ens assegurem la victòria, amb una seguretat del 99,99%.
El relleu de Bosch té al darrere aquest ressentiment irracional contra tot aquest món de JxCat. I avui el substitut, n'Ernest Maragall ja ho ha deixat ben clar: res de llistes guanyadores. El dubte és si el cartell electoral d'ERC-Maragall inclourà la Colau.
- La jugada d'ERC a BCN és molt maquiavèlica. Amb què juga ERC? Fixem-nos-hi:
- descarta guanyar, per tant, lliura l'Ajuntament de Barcelona a les dues úniques formacions que, d'acord a les dades que ara mateix tenim, poden ser les més votades a BCN: Colau i els Comuns o Valls i l'acord de C's i candidatura independent.
- Si guanya Colau, tot perfecte. Només ella pot ser alcaldessa, per tant, des del punt de vista d'ERC, feina feta. Llavors emergirien els pactes fins ara ocults, i ERC entraria a governar BCN amb Colau
- Si guanya Valls, tenen a punt el xantatge més miserable al que mai haurem assistit. Malgrat la repugnant campanya de la Colau contra Trias, malgrat haver-lo fet fora actuant d'agent de la guerra bruta de les clavegueres de l'estat, malgrat que ERC mai ha volgut guanyar a Barcelona amb JxCat, davant un Valls guanyador, el món de Junts per CAT seria sotmès al pitjor xantatge possible: votar la Colau per evitar que aquest ultra del Valls esdevingui alcalde de BCN
- Fins i tot no tinc cap dubte que si el món de Junts per CAT guanyés, no descarto que des d'ERC es treballés perquè Colau segueixi com a alcaldessa.
- Malgrat tot, torno a reclamar un gran acord unitari a BCN entre les forces lleials a la República, des de la democràcia cristiana fins el socialisme democràtic, per configurar una candidatura guanyadora. Si es configura, estem al 99,99% de garantia d'èxit.
Si no es configura, perquè ERC no vol llista unitària, és regalar Barcelona a la sra. Colau. Siguem transparents, si us plau.
Si arribem a les eleccions en aquest escenari que us he descrit, crec que tots hem de tenir clar que qualsevol vot a Barcelona a ERC és un vot a la Colau. I em fa molt mal dir-ho i escriure-ho així. Però slokai.
DE CARA, amics, cal anar DE CARA! I cal que anem tots junts. Cal enfortir el NOSALTRES.
Sense tots, no hi ha independència possible. No deixem que rancúnies ens atenallin! Estimem-nos i fem-ho possible! Sense ser-hi tots, absolutament tots, no hi ha ni independència ni República. Si hi som tots, si blindem el "nosaltres", guanyarem la independència, farem la República.
Molt d'acord amb el ressentiment. El Junqueras que jo vaig conèixer fa 5 anys no té res a veure amb l'actual. El seu entorn l'ha aïllat i l'ha contaminat fins al punt que la relació amb Cuixart no és bona i no deixa que el visiti gent que critica l'estratègia d'ERC. Estic parlant de Sergi Sol, Raúl Murcia, Sergi Tarrés, Roger Heredia, Andreu Pujol i oportunistes com el Rufián, Trinitro o Lozano. Ara bé, crec que no expliques amb claredat la vinculació d'aquest ressentiment durant el 9N. Certament Mas li va fer empassar molts gripaus (Vila, estructures d'Estat, Duran, etc) i sempre va tractar Junqueras com sempre els convergents han tractat ERC, com el germà petit a qui pots maltractar. El 9N va emprenyar Junqueras perquè va fer remuntar Mas a les enquestes i perquè hi havia el compromís de convocar eleccions immediatament on Junqueras per separat hauria guanyat segurament i Mas va dilatar-ho tot amb aquelles conferències destrempadores i el xantatge de la llista unitària: o es fa així o no convoco. Pel mig es va colar Colau a les municipals. Aleshores CIU no va exigir llista unitària perquè creia que Trias guanyaria sense problemes i miraven amb menyspreu a Colau. Ho vam pagar car. El cop final va ser la pinça amb l'ANC per imposar JxSí i blindar el nº1 a l'espai convergent quan Junqueras, novament, podria guanyar la presidència. Els fets posteriors a l'1O l'han fet embogir. Junqueras no perdona al poble que preferís votar a Puigdemont, que segons ells és un covard, abans que a ell que s'havia quedat per donar la cara i estava a la presó. També considera que Puigdemont tenia la fugida preparada i no el va avisar. És una relació contaminada. Ara Junqueras només pensa en Mandela, en sortir de la presó amb l'ajuda del PSOE a canvi de calmar la gent a CAT amb l'excusa d'eixamplar, i ser president d'una maleïda vegada.
ResponEliminaSobre BCN té mala pinta. A Lleida i BCN calen llistes unitàries a ser possible via primaries. La resta és regalar-li l'alcaldia a Colau. Si guanya Valls demanaran el vot als convergents per poder ells governar amb Colau i el PSC. De bojos.
Junqueras no va anar a l'exili per raons més personals que polítiques
EliminaEts un porc , probablement a sou de CNI , per atacar amb aquesta maldat i brutor el partit de Lluís Companys, de Francesc Macià i d’Oriol Junqueras. Fas pudor de pujolisme-ferrussolisme i de tres per cent. Ves t’en a la merda i demana perdò a ERC per la teva misèria !
ResponEliminaEntenc que no tinguis cervell per compendre el que en Francesc ha escrit, però no entenc que no tinguis educació, qualsevol tonto la té i és gratuïta.
EliminaFrena home frena, encara s'ha guardat moltes coses que podrien enfonsar ERC més avall del que ha estat mai.
EliminaSort teniu que en Francesc está emprenyat pero no es un inconscient.
ERC Ffa dies que a perdut el rumb seu fundador.
EliminaHo esteu per la Republica o esteu per la constitucio espanyola.
P.D: com A ex-votant de ERC (l'he votat més de 20 anys) tinc molt clar que ERC es contitucionalosta.
Molt bla bla bla pero al final a tragar.
Fi.
Cert!!
EliminaEl dia que deixeu de mirar les sigles de Partits, és possible que serem una República.
EliminaSobren els insults, també els que demostren odi i manca d'arguments vàlids. No sóc votant de cap partit, aclareixo.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJunqueres ho té molt clar si pensa que el PSOE complirà cap promessa. El tema de la delegada del Govern Central sobre els indults, un caramalet que no s'el traga ningú, i que no tots demanaràn. Bastant ingenu si pensa això.
ResponEliminaL'únic que els pot treure de la presó és que tot el procés de la justicia arrivi a Estrasbourg o la Haia. ERC no està ajudant massa pel que respecte.
ResponEliminaNomés llegeixo i intento observar els moviments i els canvis q fa ERC. I últimament encara més.
ResponEliminaDesde 1o q nomes he vist als actes males cares d tristor o negació. Van venir a l'escola on vaig votar i l'Oriol Junqueras , d'ànims i de gràcies per haver estat allà, res d res. I després d'allò continuem sumant. Marta Rovira no se la sent desde l'exili, en canvi als altres si. I no he sentit mai a un Quim Forn criticar i a un Junqueres , si. Tothom sabem q Junqueres té 2petits i ben greu q em sap q estiguin lluny del seu pare , però i en Rull fa pocs dies em vaig enterar q té tb un fill de 4anys....
El 20s era per mi una reivindicació i un reconeixement als jordis pq va ser l'excusa per detenir-los i quan comença l'acte veig q arriben mega pancartes de Junqueres, i jo penso,avui no es el protagonista , no estem X ell .I pq de Junqueres i no de dolors bassa (tb ERC)... massa publicitat evident.
M'agrada l'essencia d erc, però ara no és moment de jugar a cadires ni partidisme, sigueu generosos i serà recompensat, no ens veneu, pq teniu el vot dels q volen la independència i no dels q volen el pacte amb l'equidistància Colau.
Jo des de la plorera de Marta Rovita la campanya del 21D no els penso votar més...i això que ho havia fet des de 1987....
ResponEliminaUn aplaudiment per Aznar. Cataluña rota
ResponEliminaQue poc coneixes els catalans.....
EliminaAl contrari, per desgràcia, és així. Només cal veure on estem ara.
EliminaCal dir-ho. ErC ens distreu amb el tema municipal, per no centrar-nos en la clara traició que fa en el Parlament.
ResponEliminaFalten pocs dies perque MHP Torra pugui convocar eleccions. Cal que ho faci I avans q arribin les municipals. I veuras com canvien aquests jocs a curt de la direcció d'ERC.
Dic per endavant que no en ser res de tots aquest moviments interns de la política. Només he vist clar una cosa, Jonqueres es a la presó i Puigdemont a Belgica, que tot i ser una mala situació no té comparació. A veure si ho expliqueu a una persona planera del carrer.
ResponEliminaLa resposta la tens a l'abast: pregunta-ho a en Comín o a la Serret
EliminaSi fossis a la pressó com en Jonqueres i la resta, preferiries, donat el posicionament de la justicia i l'Estat Espanyol, treballar la teva defensa des de la pressó per defensar el teu relat d'avantmà manipulat i sentenciat o be que s'estiguin exculpant companys a nivell internacional per les mateixes imputacions que a tu, fent d'altaveu a la CE i expossant a l'opinió internacional als que et volen engarjolar? Conclussió si Puigdemont no estigues a Bélgica, Jonqueres i la resta ho tindriem molt, molt cru per sortir! Potser un bon cristià com Jonqueres un dia ho haurà d'agrair
EliminaCadascu està al lloc que va elegir.
EliminaNingú va obligar a quedar-se O marxar.No ens equivoquem.jo agraeixo moltíssim la feina que està fent el nostre legitim President Puigdemont i Consellers al exili. A la presó no haguessin pogut fer-ho. És molt dur l'exili tots tenen fills família i amics.
Si es parla i es coneix Catalunya cal agrair als que van elegir marxar.
Dissortadament l'ERC actual no te res a veure amb la dels presidents Companys o Barrera i ho dic amb tristor i coneixement de causa, vaig ser membre del comitè executiu del partit. Els actuals dirigents anteposen els interessos personals i de partit als d'una Catalunya republicana i independent. Així no es fa país, o al menys no el país que demana el poble.
ResponEliminaCompletament d'acord.
EliminaNo és la ERC que tots els Catalans hem estimat i valorat.
Vui dir-los que al Fossar de les Moreres nos'enterra cap traïdor!!
Si ERC no canvia d'actitud signarà el seu final, o al menys el dels seus dirigents actuals, el que estan fent no escapa al coneixement de ningú, encara que no sapiguem la història de les batalletes entre partits, estan quedant en evidència i ara no és hora de rancunies ni trabetes, és hora de fer la república i qui no ho tingui clar, ho pagarà
ResponEliminaFa molt de temps que ERC va amb el discurs que els convergents són de dretes i el 3% i hauria de canviar el seu discurs pq qui tira del carro ara dintre de JxC són gent nova i els que hi eren abans han demostrat tener més coratge i dignitat que molts altres. Jo sempre havia estat votant d'ERC fins que va fer el tripartit, aquest tripartit va una gestió molt dolenta sobretot les conselleries que governava ICV. Això és el passat i sembla que no han après res. Fa temps que ERC té ràbia/celos/ da igual i ha d'obrir els ulls i veure que el govern Ń, no farà res per Catalunya. Activa en la defensa de la república i que lliberin als presos i tornin al exiliats tinc clar que només ens treurà de tot això, si és que ens assortimem, el presidente Puigdemont i el seu equip. Es un estratega. Una prova de foc per ERC serà la decisió que prengui en relació a les actas dels Diputats, si no els manté es veure que no volen al president Puigdemont.Molts David Fernàndez hauríem de tenir.
ResponEliminaSi aixo es veritat, sento fàstic I desengan de ERC, tipa d'aquets capellanets camuflats I traidors!!!!!!
ResponEliminaAqui s'ha de possar ordre o Aznar tindrà raó. Ja fa temps q veig coses molt rares, aquest blog, encara q segur faltin més coses!, per un cantó o l'altre, però el que diu és del tot versemblant i alguns raonamens la ratificats. Aixoo ho arregla Sanchez, Cuixart i la Forcadell, sólament que diguin que s'ha de votar als que propossen llistes conjuntes -unitàries- i a més d'un se li passa la rabequeria, el odi o el que sigui! que ja són grandets i som grandets perque ens prenguin el pel. Que parlin ja els tres, està en les seves mans!
ResponEliminaSi algú va de Mandela, no ho pots fer estimant els altres i odiant al pròxim. A més, això va en contra també del cristianisme! o es que això d'anar de cura també és mentira? Junqui!!
ResponEliminaBon dia, jo voldria saber qui es Francesc Abad, perquè he fet una recerca per Google i n'he trobat diversos. M'agradaria saber-ho per valorar la veracitat o no d'aquest article. Els ciutadans de Catalunya, sabem què de moltes coses no ens en assabentem. Però babaus no ho som. Moltes gràcies per la informació.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBenvolgut Francesc,
ResponEliminaEm suposo que l'Oriol , com tants de nosaltres, deu tenir un mal record del dia en que Mas li va donar la ma al Zapatero acordant un nou estatut de mínims i va acabar com va acabar..., així doncs... tenim un mal inici a la relació., si a això, li sumen una llarga trajectòria de CIU on als últims anys segurament el menys corrupte de tots era el President Pujol, ens porta a partir d'un marc de treball bastant entrebancat, entre segurament moltes altres coses.
També cal dir, que en el moment actual també tenim al Sr. David Bonveí al front del PDCAT, on desprèn un cert parlar que a vegades ens remunta a 2006... un gran home de partit segurament, amb esperit pactista...
Afortunadament, sense desmerèixer al Sr. Mas, que sembla que va aprendre, i sembla ser que està fent una bona feina, actualment tenim dos grans líders, tant l'Oriol, com en Puigdemont, i si alguna cosa tenim molt clara els que estem lluny de la política activa, es que aquests dos homes ens portaran a la independència, o almenys a quelcom molt assemblant, i que sabran trobar el moment de posar-se d'acord quan toqui en cada moment clau.
De mentre jo crec que l'Oriol i en Puigdemont fan be de desconfiar de tot el que ells considerin que s'ho mereix, i si cal també entre ells, doncs cal teixir molt fi ara, i això ens fa forts a tots, ja que requereix sacrificar als companys de viatge poc enfocats...
Està be aquest escrit que has fet, ha estat molt enriquidor, i ens has aportat una informació que ens ajuda a entendre una mica on estem, tamé et diria que hauries de reflexionar les teves paraules, perquè crec que no estàs a l'alçada del moment.
No us mireu tant el melic, tenim la CUP, el grans actors socials i la gent que faran que això no es torci davant d¡aquest gran repte.
Ara anem per Barcelona i desprès per Catalunya!
Una abraçada.
Tens raó. Tot això que s'està escrivint li va be al cni.
EliminaEn comptes de destilar verí, s'hauria de parlar de anar cap endevant tots junts.
Jo crec que la barrera esquerra ERC dreta CIU i sucedanis es insalvable.Tots haurien d'haver estat bons i leials peró aixo es contrari als principis de les formacions que son egoistes per se. Per aixo una "unió per la republica" es contranatura i malgrat que alguns s'ho hagin cregut, no sembla una posibilitat realista.
ResponEliminaJo crec que la barrera esquerra ERC dreta CIU i sucedanis es insalvable.Tots haurien d'haver estat bons i leials peró aixo es contrari als principis de les formacions que son egoistes per se. Per aixo una "unió per la republica" es contranatura i malgrat que alguns s'ho hagin cregut, no sembla una posibilitat realista.
ResponEliminaRecordem com va anar el tema del estatut. ERC i PSC es possen a negociar el estatut, bàsicament ells!!!!!!! ERC s'enreda a fer una costitució blindant la part social per sobre de tot, i sense peles per fer-ho, happy week end. Convergència va acceptar toot el que ERC li va sortir per allà, sense rexistar. Savent que el concert era impossible, Convergencia volia negociar ports i aeroports, blindar aquests dos punts al país. ERC ho va deixar per el final de tot, sense cartutxeeia ja per negociar res mes. Devant el desastre, i savent que era lo ùltim i no s'aconseguiria, se l'infla allo que esta entre les dues cames i ho deixa per finiquitat. Tot s'ha de saber amb detall. De totes maneres, inconscienment ERC va aconseguir que ni una meee d'estatut ens aprovessin, perque practicament no van aconseguir quasi ni un euro de mes, buenuu, la disposició adicional tercera o com es digui, calderilla. Sense volguer-ho ens va tot de cara, 1 Octubre .... pero la sort un dia s'acaba.
ResponEliminaEl Mas va finiquitar el final del estatut, sólament faltava ports i aeroports, i ERC va deixar la negociació d'aquests dos punts bàsics per el final, quan ja havien esgotat tota la cartutxera, aquest és el motiu per el que Mas se li va inflar allò. De totes maneres, ara està Puigemont, que li han de retreure, es com si ara li retreiessim coses al Companys, molt infantil tot plegat.
ResponEliminaDiscrepo quan es parla de Colau. La jugada Maragall i, si es confirma, de Borrell, deixen els comuns a la marginalitat i ERC se la menja (on creus que podria anar Domènech?).
ResponEliminaSi més no, pot ser el final d'ICV i ERC el substitut del PSC dels 80 en futures eleccions.
Mentrestant, potser hi ha una majoria central, que primaria un projecte i ens trobem amb una alcaldessa encara avui desconeguda que guanya i pot sumar...
És tan lluny encara!
Aquí hi ha alguns que són mt desconfiats i veuen dimonis per tot arreu. Ja seria hora de canviar el xip. Su us plau, una mica d'alçada de mires i de generositat Srs. d'ERC, i no mirar-se tant el melic ni veure enemics per tot arreu; que l'enemic acèrrim ja sabem on és. No fem bona la predicció d'Aznar. Tota la meva confiança en Puigdemont i els seus.
ResponEliminaL'independentisme ha fer un mea culpa del que va passar l'octubre passat.
ResponEliminaMentre no s'expliqui qui va trair el mandat del Parlament nosaltres no sabrem ni que hem de fer ni a qui recolzar.
No em sorpren que l'Oriol no se'n fiï ni un pel dels convergents, possiblement estigui a la garjola per no haver declarar la DUI donada la traicio de part de la tribu convergent; pero aixo nomes es una especulacio.
Hem d exigir explicaciones de què va passar I el nom de tots els traidors, fins ara nomes en sabem un.
Mentre no se'ns expliqui, no podrem decidir i estarem paralitzats.
Article valent i que subscric totalment.
ResponEliminaEl comparteixo https://twitter.com/JTrasobaresR/status/1044685440509517826
A ERC hi ha un sector que no ha paït encara la sorpresa que es van emportar el 1980 quan un desconegut Pujol els va arrabassar una victòria que estaven segurs que tindrien, com al 1931.
ResponEliminaPer altra banda, el PDC té a dins un sector negocis que grua el moment que el sector independentista punxi.
I la CUP té una part essencialista que els fa odiar "la dreta" del PDC i "els tebis" d'ERC.
En l'habilitat dels altres sectors d'aquests partits en residualitzar tots aquests que prefereixen continuar dins de l'Estat abans que ajuntar-nos tots dependrà que tinguem èxit o no.
O això o nosaltres, el poble, tornem a menar el procés. Una aturada de país d'una setmaneta els posaria a tots contra les cordes.
Discrepo respectuosament del autor, en un relat forçat i simplificat que no crec pugui il·lustrar sobre la complexitat del moment i les desicions personals i col·lectives tant de un líder i home bo, que ara és a la presó, com d’un partit amb molts anys a l’esquena en una lluita sincera amb uns valors no només de l’abstracte de “país” sinó també dels drets de les persones que l’habiten i el treballen dia a dia.
ResponEliminaDit aixó no puc sinó negar-me el discurs de bons i dolents, de defensors del 1-O i la república i dels traïdors o renegats, el divideix vencerás sempre ha estat una tècnica molt efectiva per aquells que no volen que canvi res.
D’errors a l’esquena tothom en porta, l’article en el seu relat històric sembla ignorar que el primer govern Mas abans del 9N i ja amb la sentència contrària a l’Estatut va governar gràcies el PP d’Alicia Sánchez Camacho amb qui va aprovar uns miserables pressupostos, si s’ha dit tot per posar rn context que es digui, peró no només el que queda bé per les conclusions.
El que necessit tots plegats és menys esbrebades, menys defensar unitats com a concepte abstracte, i molt més remar per un projecte comú de cobstrucciö d’una idea més gran que tots nosaltres on i pugui sentir-se còmode tothom, i on es deixin enrere els dies d’injusticia.
Sobre tot és un relat tendenciós.
EliminaMe he dado de baja como militante ERC este mes
ResponEliminaMis datos y mis opiniones:
1. Dato: Junqueras en Sede Nacioal dijo el 1 de Oct 2014 que:
"ha la estafa del siglo"
2. Em mi opinión desde 2006 la fuerza motora de CiU el 2006 y de ERC el 2010 ha sido la hegemonía cómo partido y el pacto con el Estado Central como modelo de gestión.
Correccion:
ResponEliminaJUNQUERAS hizo su afirmación sobre la estafa del siglo el 19-10-14....y luego aceptó JxSi.
Si alguien me estafa ya no confio en él ni en los suyos nunca más
Amics, companys, lectors
ResponElimina1) Sé que ha estat un post dur. De vegades cal. Crec. Dur, però no destructiu. Cal abordar l'origen de les desconfiances, que és el principal mal que patim, per poder avançar.
2) Ens necessitem tots. Tots. Sense tots no hi ha ni independència ni República. Potser una bona sacsejada ajuda a que tothom ho vegi clar. Ens necessitem TOTS
3) Algú que diu en els comentaris que no sap qui sóc, en el perfil hi ha el meu CV. Militant independentista des del 1984. Si amb el perfil i CV no n'hi ha prou, crec que pots preguntar a qualsevol militant indepe amb anys de trajectòria.
4) No, no és fàcil escriure posts així. Voldria no haver-ho fet. Però m'hi sentia "obligat". Mà estesa. A tothom. Petons. A tothom. Ajudem-nos, tots. Reaccionem, tots. Per guanyar hi hem de ser tots.Tothom.
Tots el nostres dirigents han fet un gran esforç, els que son a la preso, exili, encausats o investigats, tambe l'actual govern. Hem de treballar i lluitar fins que tots siguin fora/tornin i la causa tancada...pero en politica, els errors es paguen amb politica, els actuals politics, deixant pas... Crec que tots, si volen, farien un molt bon paper al exterior on necessitarem gent bregada, pero aqui, per acabar la feina, crec que s'ha de fer foc nou. Ara el president Q. Torra ha explicitat una proposta i una data (no se si amb encert, o no). Caldra complir-la. Si no estem del tot preparats, ja ho estarem, pitjor estem ara. Treballem força, fem-ho be, exportem, enfortim estructures, compta amb els mossos han de ser propers a nosaltres, a la gent i, fent el que calgui, amb instruccions clares, han de defensar les lleis i institucions propies... prou dificil tot plegat. Facil es opinar, fer propostes, criticar, pero, el mes dificil de tot, es manar, molt mes dificil, manar bé i mes dificil encara, manar segons el mandat del poble, no pas obeint el mandat del teu partit o moviment. Per aixo la ciutadania, empoderada de sobirania, ença STC-2010 i 1-O/17, no s'ha de deixar vencer. Si no volen comptar escons, sino vots, la unica manera de fer-ho es tal i com varem fer-ho (cal cumplir el mandat) el 1-O, i podriem tornar a fer, en altre d'homologat internacionalment, si aquest, de debó, el volen patrocinar mes que deixar-nos-el fer, que es cosa nostra.
ResponElimina