Avui em permetreu un petit post que prefereixo abordar en clau d'un cert humor.
El genial programa de El Intermedio, que condueix el mític Gran Wyoming ja fa força anys va editar uns muntatges magistrals. A partir de dos talls diferents, els ajuntava i ficcionava un diàleg sempre amb un rerefons crític, àcid, però també sempre hilarant, per pixar-se de riure.
Un d'aquests muntatges, d'aquests "debats" fou Ortega Cano vs Rajoy. Els talls de Rajoy són d'un debat electoral amb Zapatero, l'any 2008. El tall d'Ortega Cano d'una entrevista. Si no l'heu vist, feu-ho ara, i rieu.
El tall de Rajoy és abraonant-se sobre l'altre criticant-ho tot, sense concessions. Ortega, en el "debat" va responent evasivament amb monosíl·labs, fins que en un moment donat li espetega "eres maravilloso, eres genial, no hay nadie como tu...". Però Rajoy segueix dale que te pego. I en el muntatge d'aquest debat de ficció Ortega Canó finalment esclata davant tant de sermoneo i li diu: DÉJEME EN PAZ! DÉJEME VIVIR!!!!
He recordat aquest brillant muntatge de "El Intermedio" aquests dies, en que proliferen com mai els que tots ho saben, els que tot ho critiquen, els que no troben res ben fet, els qui tenen les receptes absolutament per a tot. El procés independentista ha generat una mena de gent que tot ho troba mal fet, que critica i menysprea absolutament a tothom i que ho fan des d'una superioritat moral gairebé religiosa, com si estiguessin ungits per una gràcia (de Déu) que els ha fet posseïdors únics d'aquest coneixement, sabiduria, coherència... de la que la resta d'humans n'estem absolutament mancats. Ungits per aquesta "gràcia", es passen el dia sermonejant-nos.
Son maravillosos. Son geniales. No hay nadie como ellos/ellas. I d'aquest "ungiment" hi participen persones a títol individual, persones més o menys organitzades i alguns partits polítics.
Comencem per aquí, per algun partit polític. Aquest cap de setmana la CUP ha decidit i proclamat urbi et orbi que ells són els escollits. Que només ells estan ungits per la gràcia providencial que ens ha de permetre fer la República. I que la resta només som uns autonomistes. I ells estan aquí per assenyalar-nos amb el dit, per fer partíceps a la resta de germans/votants d'aquesta bonanova, que només ells estan en possessió de la veritat, que només ells són independentistes, i que la resta només som autonomistes, i que el Govern només fa autonomisme. I que ells, els seus 4 diputats de 135, tenen la missió divina de revelar aquesta veritat al poble i de guiar-lo, travessant el desert i separant els Mars i Oceans de l'autonomisme, fins a la República.
Hem viscut enganyats. Ens pensàvem que els independentistes érem majoria, però només som 4 diputats al Parlament. Ens pensàvem érem 70 diputats, però n'hi ha 66, la suma dels 34 diputats de Junts per Catalunya i dels 32 d'ERC, que no ho són, que són autonomistes, que són com aquells miratges que el dimoni ens creava al desert per a confondre'ns.
Tots aquests de les primàries també són dels cridats per la divina providència a predicar la bonanova entre els catalanets. A ells també els ha estat revelada la veritat. Ells també estan ungits per la veritat. Qui ells diguin és independentista, ho és, a qui no ho diguin, no.
Els sento sermonejar-nos cada dia i em ve al cap aquell passatge tan intens de l'evangeli segons Sant Joan, quan Jesús, adreçant-se als seus deixebles, els digué:
"Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
--Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó."
I finalment tenim tots aquests que, com els antics eremites i anacoretes, és en la pregària en solitud del seu compte de tuiter o de facebook, que han assolit la sabiduria, que els ha estat revelada la veritat. També ells saben amb total seguretat què cal fer. També ells han estat ungits i cridats a dir qui és i qui no és independentista. A qui ells diguin, ho serà, independentista. A qui ells no ho diguin, serem uns lliristes, uns processistes, uns autonomistes, uns paguita, uns que no tenen el que s'ha de tenir, etc.
Doncs mireu, sabeu què us dic? Doncs, com Ortega Cano, DÉJEME EN PAZ!!
Trobo delirant que la CUP hagi fet el que ha fet. Per a mi és molt greu. Sort que ningú no els fa gaire cas, però el que acaben de dir urbi et orbe és que a Catalunya l'independentisme són els seus 4 diputats.
Acaben de dir que JxCAT i ERC no són formacions independentistes, sinó autonomistes. Com el Govern que ells van votar, com els pactes que van subscriure-hi.
I ells, erigits en l'única veu independentista, amb els seus 4 diputats, el que fan és exigir unes noves eleccions.
Unes noves eleccions que únicament permetran treballar per fer la República si la CUP obté majoria absoluta, és a dir, si passa dels seus actuals 4 diputats a 68. Perquè només ells són independentistes. Perquè amb la resta no es pot fer res, descarten fer res.
Si us hi fixeu la CUP ha dit que el govern és autonomista, però el govern no s'ha separat ni un milímetre de tot allò que va signar amb la CUP. Si el Govern hagués incomplert alguna cosa, la CUP hauria tret el document i hauria dit que s'havien compromès a tal i tal cosa i que no ho estan fent. I això no ho han fet. Ni ho poden fer. Perquè el Govern no ha incomplert res del que va acordar amb la CUP.
Sí, la CUP, com els de les primàries, en comptes d'ajudar, en comptes de remar, en comptes de posar-se a disposició, empènyer, sumar, el que fan és intentar treure rèdit propi. Els de les primàries pensen que passar-se el dia desemmascarant falsos independentistes, els pot permetre irrompre com a quarta força independentista, tenir algun rèdit. I la CUP igual. Per a la CUP els acords que va signar fa només uns mesos ara són autonomisme, i cal anar a noves eleccions. A veure si així ells rasquen algun diputat més dels 4 que ara té.
I tot i que abans ho deia fent conya, realment no descarto que a la CUP hi hagi un corrent majoritari que cregui que poden treure 68 diputats. I que si no és ara, serà d'aquí 10, 15 o 20 anys. I que fins llavors, ells la seva política és desemmascarar l'autonomisme i dir que l'únic independentisme són ells. No descarto que en aquests moments la CUP hagi assumit com a estratègia que la independència només és possible si ells són majoria absoluta. I que fins que això no passi, amb ells que no s'hi compti, que prou feina tenen sobrevivint envoltats per tot arreu d'autonomistes. Per tant la CUP hauria arribat al mateix punt del camí que aquells que diuen que això "va per llarg" perquè s'ha d'eixamplar la base.
Mireu. I ara ja no faig cap conya. La independència i la República només són possibles si hi som tots.
I en el tots incloc absolutament a tothom: a JxCAT, a ERC, a CUP, a primaristes...
I no, no ho estem fent prou bé com perquè aquest "tots" sigui sòlid i pugui generar les dinàmiques polítiques per fer possible la independència. El repte no és, doncs cadascú per la seva banda, sinó treballar per fer-ho possible.
Des del 21D no hem aconseguit remar tots junts. El repte és fer-ho possible. El repte no és que cadascú remi a la seva bola o que anem saltant de la barca. Això només ens portarà al naufragi. Si hi ha eleccions, ens continuarem necessitant a tots. Des dels majoritaris que tenen més de 30 diputats fins als minoritaris que amb 4 estan al grup mixt perquè no poden ni constituir grup propi. En unes noves eleccions només pot canviar una mica la correlació de forces. Potser aquell que en té 34 en passa a tenir 30 o 38. Potser aquell que en té 32 en passa a tenir 34 o 22. Potser aquell que en té 4 segueix amb 4 o n'aconsegueix un parell o tres més i arriba als 6-7.
L'endemà, com avui, ens continuarem necessitant tots per fer possible la independència, i la República només serà possible si hi som tots.
Ni autonomistes, ni processistes, ni lliristes ni polles. Aquí som tots indepes. Tenim les nostres diferències, que en alguns casos són molt importants. Però més important i transcendent és fer la República. I només podem fer la República si hi som tots. Treballem per fer-ho possible. Treballem per fer realitat aquest "tots" que ens porti a la independència. Si ens hem d'ungir d'alguna cosa, que sigui de generositat, de sacrifici, de confiança, de treball, de moltes mans esteses, de complicitat creixent, etc.
DONEC PERFICIAM
El genial programa de El Intermedio, que condueix el mític Gran Wyoming ja fa força anys va editar uns muntatges magistrals. A partir de dos talls diferents, els ajuntava i ficcionava un diàleg sempre amb un rerefons crític, àcid, però també sempre hilarant, per pixar-se de riure.
Un d'aquests muntatges, d'aquests "debats" fou Ortega Cano vs Rajoy. Els talls de Rajoy són d'un debat electoral amb Zapatero, l'any 2008. El tall d'Ortega Cano d'una entrevista. Si no l'heu vist, feu-ho ara, i rieu.
El tall de Rajoy és abraonant-se sobre l'altre criticant-ho tot, sense concessions. Ortega, en el "debat" va responent evasivament amb monosíl·labs, fins que en un moment donat li espetega "eres maravilloso, eres genial, no hay nadie como tu...". Però Rajoy segueix dale que te pego. I en el muntatge d'aquest debat de ficció Ortega Canó finalment esclata davant tant de sermoneo i li diu: DÉJEME EN PAZ! DÉJEME VIVIR!!!!
He recordat aquest brillant muntatge de "El Intermedio" aquests dies, en que proliferen com mai els que tots ho saben, els que tot ho critiquen, els que no troben res ben fet, els qui tenen les receptes absolutament per a tot. El procés independentista ha generat una mena de gent que tot ho troba mal fet, que critica i menysprea absolutament a tothom i que ho fan des d'una superioritat moral gairebé religiosa, com si estiguessin ungits per una gràcia (de Déu) que els ha fet posseïdors únics d'aquest coneixement, sabiduria, coherència... de la que la resta d'humans n'estem absolutament mancats. Ungits per aquesta "gràcia", es passen el dia sermonejant-nos.
Son maravillosos. Son geniales. No hay nadie como ellos/ellas. I d'aquest "ungiment" hi participen persones a títol individual, persones més o menys organitzades i alguns partits polítics.
Comencem per aquí, per algun partit polític. Aquest cap de setmana la CUP ha decidit i proclamat urbi et orbi que ells són els escollits. Que només ells estan ungits per la gràcia providencial que ens ha de permetre fer la República. I que la resta només som uns autonomistes. I ells estan aquí per assenyalar-nos amb el dit, per fer partíceps a la resta de germans/votants d'aquesta bonanova, que només ells estan en possessió de la veritat, que només ells són independentistes, i que la resta només som autonomistes, i que el Govern només fa autonomisme. I que ells, els seus 4 diputats de 135, tenen la missió divina de revelar aquesta veritat al poble i de guiar-lo, travessant el desert i separant els Mars i Oceans de l'autonomisme, fins a la República.
Hem viscut enganyats. Ens pensàvem que els independentistes érem majoria, però només som 4 diputats al Parlament. Ens pensàvem érem 70 diputats, però n'hi ha 66, la suma dels 34 diputats de Junts per Catalunya i dels 32 d'ERC, que no ho són, que són autonomistes, que són com aquells miratges que el dimoni ens creava al desert per a confondre'ns.
Tots aquests de les primàries també són dels cridats per la divina providència a predicar la bonanova entre els catalanets. A ells també els ha estat revelada la veritat. Ells també estan ungits per la veritat. Qui ells diguin és independentista, ho és, a qui no ho diguin, no.
Els sento sermonejar-nos cada dia i em ve al cap aquell passatge tan intens de l'evangeli segons Sant Joan, quan Jesús, adreçant-se als seus deixebles, els digué:
"Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
--Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó."
I finalment tenim tots aquests que, com els antics eremites i anacoretes, és en la pregària en solitud del seu compte de tuiter o de facebook, que han assolit la sabiduria, que els ha estat revelada la veritat. També ells saben amb total seguretat què cal fer. També ells han estat ungits i cridats a dir qui és i qui no és independentista. A qui ells diguin, ho serà, independentista. A qui ells no ho diguin, serem uns lliristes, uns processistes, uns autonomistes, uns paguita, uns que no tenen el que s'ha de tenir, etc.
Doncs mireu, sabeu què us dic? Doncs, com Ortega Cano, DÉJEME EN PAZ!!
Trobo delirant que la CUP hagi fet el que ha fet. Per a mi és molt greu. Sort que ningú no els fa gaire cas, però el que acaben de dir urbi et orbe és que a Catalunya l'independentisme són els seus 4 diputats.
Acaben de dir que JxCAT i ERC no són formacions independentistes, sinó autonomistes. Com el Govern que ells van votar, com els pactes que van subscriure-hi.
I ells, erigits en l'única veu independentista, amb els seus 4 diputats, el que fan és exigir unes noves eleccions.
Unes noves eleccions que únicament permetran treballar per fer la República si la CUP obté majoria absoluta, és a dir, si passa dels seus actuals 4 diputats a 68. Perquè només ells són independentistes. Perquè amb la resta no es pot fer res, descarten fer res.
Si us hi fixeu la CUP ha dit que el govern és autonomista, però el govern no s'ha separat ni un milímetre de tot allò que va signar amb la CUP. Si el Govern hagués incomplert alguna cosa, la CUP hauria tret el document i hauria dit que s'havien compromès a tal i tal cosa i que no ho estan fent. I això no ho han fet. Ni ho poden fer. Perquè el Govern no ha incomplert res del que va acordar amb la CUP.
Sí, la CUP, com els de les primàries, en comptes d'ajudar, en comptes de remar, en comptes de posar-se a disposició, empènyer, sumar, el que fan és intentar treure rèdit propi. Els de les primàries pensen que passar-se el dia desemmascarant falsos independentistes, els pot permetre irrompre com a quarta força independentista, tenir algun rèdit. I la CUP igual. Per a la CUP els acords que va signar fa només uns mesos ara són autonomisme, i cal anar a noves eleccions. A veure si així ells rasquen algun diputat més dels 4 que ara té.
I tot i que abans ho deia fent conya, realment no descarto que a la CUP hi hagi un corrent majoritari que cregui que poden treure 68 diputats. I que si no és ara, serà d'aquí 10, 15 o 20 anys. I que fins llavors, ells la seva política és desemmascarar l'autonomisme i dir que l'únic independentisme són ells. No descarto que en aquests moments la CUP hagi assumit com a estratègia que la independència només és possible si ells són majoria absoluta. I que fins que això no passi, amb ells que no s'hi compti, que prou feina tenen sobrevivint envoltats per tot arreu d'autonomistes. Per tant la CUP hauria arribat al mateix punt del camí que aquells que diuen que això "va per llarg" perquè s'ha d'eixamplar la base.
Mireu. I ara ja no faig cap conya. La independència i la República només són possibles si hi som tots.
I en el tots incloc absolutament a tothom: a JxCAT, a ERC, a CUP, a primaristes...
I no, no ho estem fent prou bé com perquè aquest "tots" sigui sòlid i pugui generar les dinàmiques polítiques per fer possible la independència. El repte no és, doncs cadascú per la seva banda, sinó treballar per fer-ho possible.
Des del 21D no hem aconseguit remar tots junts. El repte és fer-ho possible. El repte no és que cadascú remi a la seva bola o que anem saltant de la barca. Això només ens portarà al naufragi. Si hi ha eleccions, ens continuarem necessitant a tots. Des dels majoritaris que tenen més de 30 diputats fins als minoritaris que amb 4 estan al grup mixt perquè no poden ni constituir grup propi. En unes noves eleccions només pot canviar una mica la correlació de forces. Potser aquell que en té 34 en passa a tenir 30 o 38. Potser aquell que en té 32 en passa a tenir 34 o 22. Potser aquell que en té 4 segueix amb 4 o n'aconsegueix un parell o tres més i arriba als 6-7.
L'endemà, com avui, ens continuarem necessitant tots per fer possible la independència, i la República només serà possible si hi som tots.
Ni autonomistes, ni processistes, ni lliristes ni polles. Aquí som tots indepes. Tenim les nostres diferències, que en alguns casos són molt importants. Però més important i transcendent és fer la República. I només podem fer la República si hi som tots. Treballem per fer-ho possible. Treballem per fer realitat aquest "tots" que ens porti a la independència. Si ens hem d'ungir d'alguna cosa, que sigui de generositat, de sacrifici, de confiança, de treball, de moltes mans esteses, de complicitat creixent, etc.
DONEC PERFICIAM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada