La interessantíssima projecció de resultats de l'enquesta GAPS sobre les eleccions europees.

Avui diumenge hem conegut els resultats d'una interessantíssima enquesta de GAPS per a Junts per CAT, de la que se n'han fet ressò a RAC1 i El Nacional.

Tot i ser una enquesta interna, GAPS és una de les empreses més sòlides i solvents en l'àmbit demoscòpic a Catalunya. És una empresa íntegra, dirigida per Oriol Molas, un dels grans de la demoscòpia catalana, un dels primers, a més, que feu grans enquestes sobre el tema de la independència. Signada per Molas, l'enquesta podem estar segurs diu el que diu amb total neutralitat, no diu en cap cas el que Junts x Cat pugui desitjar digui. Treballar amb professionals íntegres és el que té. I per això podem refiar-nos plenament de les dades que avui hem conegut.

Què diu l'enquesta?

L'enquesta projecta uns resultats del tot coherents amb el que hem anat coneixent amb d'altres enquestes:

- la candidatura de Junts x CAT que encapçala el president Puigdemont ja s'ha situat clarament com la primera en inteció de vot a Catalunya.

- la segona posició en intenció de vot a CAT és al PSC, amb el candidat José Borrell.

- la tercera posició per a ERC

Junts per CAT recupera molt vot que el 28A va tenir ERC, una quarta part, al voltant de 250.000 votants. Al mateix temps té vot del 28A provinent d'altres formacions, com Front Republicà: de la que es queda la major part dels cent mil vots que varen tenir. 

Això projecta, només a Catalunya, uns 900 mil vots per a Junts x Cat, el que assegura, ho podem dir amb convicció, l'elecció com a eurodiputats per al MHP Puigdemont i per a l'HC Comín. Que la consellera Ponsatí també obtingui l'elecció com a eurodiputada en aquests moments depèn de dos factors:

- quina sigui la participació en aquestes eleccions i, per tant, quants siguin els vots necessaris per obtenir un eurodiputat. Les darreres eleccions europees, any 2014, la participació fou del 45,84% i cada eurodiputat va necessitar uns 300 mil vots. Però és del tot segur que la coincidència d'eleccions europees i municipals farà pujar la participació, de manera que "s'encarirà" cada eurodiputat. Fixem-nos que amb una participació com la del 2014 el 3r eurodiputat de JxCat semblaria molt probable. Tanmateix, l'increment segur de la participació projecta que no siguin 300 mil vots els necessaris, sinó més aviat entre 350.000 i 375.000 vots, potser 400 mil en hipòtesi màxima.

Un segon factor en aquest mateix àmbit de la participació i el "cost" de cada eurodiputat és la incògnita sobre si hi haurà una participació diferencial a Catalunya i a la resta de l'estat espanyol. En ser circumscripció única, si això passés, com ja va passar el 28A, els vots indepes a Cat els rendibilitzaríem més.

- el segon factor que pot ser decisiu perquè la consellera Ponsatí sigui la 3a eurodiputada escollida a la llista de JxCAT serà la incògnita sobre els vots que aquesta candidatura pot tenir a la resta de l'estat. Insisteixo, al ser circumscripció única, vot possible a les Illes (on ja s'han fet manifestos en suport de la llista), al País Valencià, a Andalusia, a Euskal Herria, també a Madrid... vot de radicalitat democràtica, vot de protesta, vot de solidaritat... ni que sigui en petites dosis pot fàcilment acabar sumant 100 o 150 mil vots més a nivell de tot l'estat.

Així doncs, tot i que ara mateix a JxCAT ja tenen segura l'elecció de Puigdemont i Comín, l'elecció de Ponsatí dependrà de quina sigui la participació general, de com sigui la diferencial CAT-ESP i dels vots que pugui rascar la candidatura arreu de l'estat.

Fins ara totes les enquestes havien projectat un triple empat entre ERC- JxCAT i PSC, però ja es veia que hi havia tendències molt diferents. ERC va situar-se molt forta a l'inici, quan JxCAT no tenia configurada la candidatura, i des de llavors ha anat perdent intenció de vot. JxCAT, pel contrari, només fa que guanyar-ne.

El PSC viu una situació similar: a remolc dels resultats del 28A, veu consolidades i creixents les seves expectatives de vot. Recordem que a CAT el PSC va quedar a uns pocs milers de vots d'ERC, que és qui va guanyar. Les expectatives del PSC es reforcen per una confluència simultània de transvassament de vot de dos orígens molt diferents: vot procedent dels Comuns i vot procedent de Cs. Per això es projecten pel damunt d'ERC. I per això, segons quin sigui el volum d'aquesta transferència de Comuns i de Cs, Borrell és l'única opció unionista d'evitar la victòria de Puigdemont a Catalunya.

Pel que fa a ERC, l'elecció de l'HC Junqueras està assegurada. A nivell estatal, a més, l'aliança amb Bildu a EH i amb Bloque a Galiza els proporcionarà molt vot.

La situació serà que a nivell de CAT guanyarà Puigdemont, però a nivell de tot l'estat segurament Junqueras quedarà mica pel davant. L'important, tanmateix, és el triomf del President Puigdemont a CAT, que és segura l'elecció com a eurodiputats de Puigdemont, Comín i Junqueras, i que es pot estar a prop també de l'elecció de la Clara Ponsatí.

Tot plegat podria projectar a Catalunya un % de vot superior al 50%.

Aquesta visió que proporciona l'enquesta de GAPS és del tot coherent amb les dades d'un parell d'enquestes d'àmbit estatal que hem conegut els últims dies. En una Junts x Cat tenia una intenció d vot a nivell estatal del 3,3%, i ERC del 3,8%. En una altra, JxCAT 3,7% i ERC 4%.

Fixeu-vos que ERC s'hi presenta en coalició amb Bildu i amb Bloque. Per tant, en aquest 3,8-4 s'hi recull el vot de tota l'aliança. JxCAT s'hi presenta en solitari, de manera que aquest 3,3-3,7 pràcticament tot podem presumir és a CAT...