Diumenge 26M tenim eleccions europees i municipals.
Pel que fa a les eleccions europees, la veritat és que en el meu més ampli cercle d'amistats i coneguts, feia molt de temps no hi veia una coincidència tan gran, de votar per la candidatura que encapçala el MHP Puigdemont.
Al meu entendre, i a l'entendre de la majoria d'enquestes que hem conegut, Puigdemont guanyarà amb contundència a Catalunya. I això és el més important.
El segon més important és, per a mi, que la victòria de Puigdemont sigui prou contundent com perquè també els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí siguin eurodiputats electes.
Si això passa, si això s'esdevé, serà mític. Quina hòstia a tres mans fotrem a l'estat espanyol!!! Buf, m'emociono només de pensar-hi, sobretot perquè ho veig factible!
Les eleccions municipals a Barcelona, tanmateix, no es presenten tan estimulants ni trempadores com les europees. I que això sigui així només té un únic responsable: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Avui, a un dia de tancar la campanya, a tres dies de les eleccions del 26M, podríem estar celebrant la victòria de l'independentisme a les eleccions municipals a Barcelona i un govern indepe, lleial a la causa de la República. Amb el 100% de seguretat.
Però ERC no ha volgut. Només calia una cosa per assegurar això, i és que els partits que estan governant conjuntament la Generalitat, a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, s'haguessin presentat conjuntament a les eleccions municipals de Barcelona.
Però ERC no ha volgut.
ERC ha rebutjat assegurar la victòria. Altre cop el partit pel davant de tot.
Només una dada perquè entengueu la gravetat del que ha fet ERC: el 1979 hi hagué les primeres eleccions municipals del postfranquisme. Des de llavors hi ha hagut 10 eleccions. A cap d'aquestes eleccions mai ningú no ha tingut majoria absoluta (la vegada que més a prop algú hi va ser fou un cop que el PSC-PSOE s'hi va quedar a dos regidors). Des del 1979, sense excepció, sempre ha governat, per la idiosincràcia del règim electoral municipal, la força més votada. Ni que ho fos per un vot.
Per això la importància d'una candidatura conjunta a BCN dels móns d'ERC i de Junts per CAT. Asseguraven al 100% guanyar i asseguraven al 100% governar la ciutat els propers quatre anys.
La majoria d'enquestes donen ERC guanyadora de les eleccions a Barcelona. Me n'alegraré si guanyen. Però no podré oblidar mai que pel damunt d'objectius de ciutat i de país han situat objectius de partit. I que probablement això segueixi així després eleccions...
Jo, el proper 26M votaré, a les eleccions municipals a Barcelona, la llista de Junts per Catalunya que encapçalen en Quim Forn i n'Elsa Artadi. Ho faré per diversos motius, que ara comparteixo amb vosaltres:
- el primer, perquè fins l'últim moment han estat buscant, de debò, honestament, constructivament, fer possible aquesta candidatura conjunta amb els qui comparteixen govern a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, que hauria assegurat al 100% a l'independentisme guanyar les eleccions i governar la ciutat. No ha estat possible, però la gent de JxCAT, Quim Forn i Elsa Artadi ho han intentat fins el darrer moment. I fins el darrer moment sempre han tingut el no no no no d'ERC
- el segon motiu és la meva amistat i admiració cap a en Quim Forn. El vaig conèixer a la Facultat de Dret de la UB. Jo havia entrat a ERC amb la Crida Nacional a ERC, promoguda des de la Crida a la Solidaritat i diversos espais de l'independentisme d'esquerres d'aleshores. A ERC m'hi vaig trobar aquest llegat històric que des de la República mantenia els lligams amb la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya. I me'n vaig fer membre. I en Quim Forn n'era el President. Em va ajudar molt, vaig aprendre molt i em va empènyer a assumir responsabilitats. I ho vaig fer. I en Quim sempre hi era, fins i tot quan, com va succeir, en el Congrés Nacional vam defensar candidatures diferents, oposades. I sempre des de llavors hi ha estat, i recordo també especialment l'època de Freedom for Catalonia, a la Barcelona olímpica . Ara en Quim és a la presó. Però la meva amistat i el meu compromís amb ell són més forts i intensos que mai.
- el tercer motiu és perquè el llegat del Quim a l'ajuntament de Barcelona, els 4 anys que va ser tinent d'alcalde i responsable de seguretat, situen la ciutat que vull, la ciutat que aspiro torni a ser. En Quim va reduir un 15% els delictes a la ciutat, en plena crisi econòmica. Durant el mandat de la sra. Colau els delictes s'han incrementat un 28%. I jo vull una ciutat segura. Vull una ciutat on els veïns no hàgim de patir per si ens rebenten el pis, per si ens l'ocupen, per si els nostres fills surten per la nit, per si deixem la moto o la bici al carrer, etc. No hi ha llibertat sense seguretat. No hi ha progrés sense seguretat. No hi ha cap benestar possible sense seguretat. Quim Forn i Junts per CAT són el retorn a la seguretat de la que els colauers ens han desposseït, per la seva irresponsabilitat, incompetència i frivolitat.
- el quart motiu és l'Elsa Artadi. Admiro incondicionalment l'Elsa: el seu talent, la seva lleialtat, la seva proximitat, la seva capacitat de treball, la seva intel·ligència, el seu somriure, la seva seguretat. Als teus peus, Elsa! L'Elsa podria estar fent el que s'hagués proposat arreu del món. Però hem tingut la sort que no ha pensat en ella, sinó en servir al país. I ara tot aquest talent, tota aquesta energia, la posa al servei també de la ciutat, per arribar on no pugui arribar el Quim. L'Elsa és d'aquestes persones que esdevenen un motor excepcional en tot allò que es proposin, en tot allò on siguin. L'Elsa, amb el Quim, al capdavant de Barcelona, és la més gran sort, providència, fortuna, que podíem tenir els barcelonins, que pot tenir Barcelona. Una ciutat on les coses funcionin. Una ciutat que resolgui problemes i no en crei de nous.
- el cinquè motiu és perquè a la llista hi va un dels meus millors amics, en Sergi Blàzquez. Amb en Sergi ens vam conèixer el primer dia de classe a la Facultat de Dret de la UB. Devia ser el curs 1985-86. Des de llavors no ens hem separat. Vam estar junts a ERC, vam estar junts a la FNEC, junts vam fundar el Casal Independentista de Les Corts, junts vam estar en tot el moviment pel reconeixement internacional de l'esport català, junts hem treballat per l'espai català de cultura i comunicació (Fundació ESCACC), junts hem interposat demandes contra la UEFA i la RFEF per poder entrar les estelades als camps de futbol. El Sergi ha estat fundador i impulsor de DRETS, des d'on ha defensat infatigablement, amb la resta dels seus companys advocats, els nostres drets. Junts, ara, li dono ple suport, com a candidat, a la llista de Junts per Catalunya a Barcelona.
- el sisè motiu és la lleialtat al President Puigdemont. Som Junts per Catalunya. I ho som arreu. A les europees, a Barcelona, a Girona, a Gandesa... on sigui. Junts. I amb el President.
- el setè motiu és justament aquest, que crec en anar junts. Que crec ho hem de fer tot junts, o no ho podrem fer. M'agrada pensar i treballar per i des d'un "nosaltres". M'agrada reconèixer-nos tots en tot, com a companys, com a còmplices, com a part d'un tot que no existeix si no hi som tots. No m'agrada veure els altres com a rivals. No m'agrada disputar-me els vots amb els que formem part del nosaltres.
- el vuitè motiu és perquè, com molta altra gent, tinc el temor -dissortadament molt fonamentat- que ni tan sols si ERC guanya les municipals a BCN estarà clar si amb això hauran saciat la seva set de partit, i si no estaran disposats, per partidisme, a governar amb Colau, enlloc de construir un govern municipal com el que hi ha a l'altra banda de la plaça Sant Jaume.
Pel que fa a JxCAT la majoria de les enquestes més coherents pronostiquen 6 regidors. Tanmateix tal i com ha evolucionat la campanya i algunes últimes enquestes conegudes, jo crec la cosa estarà en els 7, potser 8. Una victòria d'ERC (10-11 regidors) i 7-8 regidors de JxCAT fa pràcticament impossible cap altra combinació de govern que no sigui un govern independentista.
El PSC-PSOE crec que estarà més fort del que diuen les enquestes. A remolc del 28A i del vot útil espanyolista, del vot moderat de Cs que fuig de la deriva ultra i troba refugi en aquest nou PSC-PSOE líder del bloc del 155. I que els colauers estaran per sota del que la majoria d'enquestes els projecten. No endebades la gestió Colau és la pitjor valorada de la història de la ciutat.
El que a hores d'ara ja és segur és que entre 60.000 i 70.000 vots que es proclamen independentistes seran vots al no-res, perquè no tenen cap opció d'entrar a l'Ajuntament. És el conjunt de vot que formen el vot de la CUP i el vot de Graupera.
Pel que fa a les eleccions europees, la veritat és que en el meu més ampli cercle d'amistats i coneguts, feia molt de temps no hi veia una coincidència tan gran, de votar per la candidatura que encapçala el MHP Puigdemont.
Al meu entendre, i a l'entendre de la majoria d'enquestes que hem conegut, Puigdemont guanyarà amb contundència a Catalunya. I això és el més important.
El segon més important és, per a mi, que la victòria de Puigdemont sigui prou contundent com perquè també els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí siguin eurodiputats electes.
Si això passa, si això s'esdevé, serà mític. Quina hòstia a tres mans fotrem a l'estat espanyol!!! Buf, m'emociono només de pensar-hi, sobretot perquè ho veig factible!
Les eleccions municipals a Barcelona, tanmateix, no es presenten tan estimulants ni trempadores com les europees. I que això sigui així només té un únic responsable: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Avui, a un dia de tancar la campanya, a tres dies de les eleccions del 26M, podríem estar celebrant la victòria de l'independentisme a les eleccions municipals a Barcelona i un govern indepe, lleial a la causa de la República. Amb el 100% de seguretat.
Però ERC no ha volgut. Només calia una cosa per assegurar això, i és que els partits que estan governant conjuntament la Generalitat, a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, s'haguessin presentat conjuntament a les eleccions municipals de Barcelona.
Però ERC no ha volgut.
ERC ha rebutjat assegurar la victòria. Altre cop el partit pel davant de tot.
Només una dada perquè entengueu la gravetat del que ha fet ERC: el 1979 hi hagué les primeres eleccions municipals del postfranquisme. Des de llavors hi ha hagut 10 eleccions. A cap d'aquestes eleccions mai ningú no ha tingut majoria absoluta (la vegada que més a prop algú hi va ser fou un cop que el PSC-PSOE s'hi va quedar a dos regidors). Des del 1979, sense excepció, sempre ha governat, per la idiosincràcia del règim electoral municipal, la força més votada. Ni que ho fos per un vot.
Per això la importància d'una candidatura conjunta a BCN dels móns d'ERC i de Junts per CAT. Asseguraven al 100% guanyar i asseguraven al 100% governar la ciutat els propers quatre anys.
La majoria d'enquestes donen ERC guanyadora de les eleccions a Barcelona. Me n'alegraré si guanyen. Però no podré oblidar mai que pel damunt d'objectius de ciutat i de país han situat objectius de partit. I que probablement això segueixi així després eleccions...
Jo, el proper 26M votaré, a les eleccions municipals a Barcelona, la llista de Junts per Catalunya que encapçalen en Quim Forn i n'Elsa Artadi. Ho faré per diversos motius, que ara comparteixo amb vosaltres:
- el primer, perquè fins l'últim moment han estat buscant, de debò, honestament, constructivament, fer possible aquesta candidatura conjunta amb els qui comparteixen govern a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, que hauria assegurat al 100% a l'independentisme guanyar les eleccions i governar la ciutat. No ha estat possible, però la gent de JxCAT, Quim Forn i Elsa Artadi ho han intentat fins el darrer moment. I fins el darrer moment sempre han tingut el no no no no d'ERC
- el segon motiu és la meva amistat i admiració cap a en Quim Forn. El vaig conèixer a la Facultat de Dret de la UB. Jo havia entrat a ERC amb la Crida Nacional a ERC, promoguda des de la Crida a la Solidaritat i diversos espais de l'independentisme d'esquerres d'aleshores. A ERC m'hi vaig trobar aquest llegat històric que des de la República mantenia els lligams amb la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya. I me'n vaig fer membre. I en Quim Forn n'era el President. Em va ajudar molt, vaig aprendre molt i em va empènyer a assumir responsabilitats. I ho vaig fer. I en Quim sempre hi era, fins i tot quan, com va succeir, en el Congrés Nacional vam defensar candidatures diferents, oposades. I sempre des de llavors hi ha estat, i recordo també especialment l'època de Freedom for Catalonia, a la Barcelona olímpica . Ara en Quim és a la presó. Però la meva amistat i el meu compromís amb ell són més forts i intensos que mai.
- el tercer motiu és perquè el llegat del Quim a l'ajuntament de Barcelona, els 4 anys que va ser tinent d'alcalde i responsable de seguretat, situen la ciutat que vull, la ciutat que aspiro torni a ser. En Quim va reduir un 15% els delictes a la ciutat, en plena crisi econòmica. Durant el mandat de la sra. Colau els delictes s'han incrementat un 28%. I jo vull una ciutat segura. Vull una ciutat on els veïns no hàgim de patir per si ens rebenten el pis, per si ens l'ocupen, per si els nostres fills surten per la nit, per si deixem la moto o la bici al carrer, etc. No hi ha llibertat sense seguretat. No hi ha progrés sense seguretat. No hi ha cap benestar possible sense seguretat. Quim Forn i Junts per CAT són el retorn a la seguretat de la que els colauers ens han desposseït, per la seva irresponsabilitat, incompetència i frivolitat.
- el quart motiu és l'Elsa Artadi. Admiro incondicionalment l'Elsa: el seu talent, la seva lleialtat, la seva proximitat, la seva capacitat de treball, la seva intel·ligència, el seu somriure, la seva seguretat. Als teus peus, Elsa! L'Elsa podria estar fent el que s'hagués proposat arreu del món. Però hem tingut la sort que no ha pensat en ella, sinó en servir al país. I ara tot aquest talent, tota aquesta energia, la posa al servei també de la ciutat, per arribar on no pugui arribar el Quim. L'Elsa és d'aquestes persones que esdevenen un motor excepcional en tot allò que es proposin, en tot allò on siguin. L'Elsa, amb el Quim, al capdavant de Barcelona, és la més gran sort, providència, fortuna, que podíem tenir els barcelonins, que pot tenir Barcelona. Una ciutat on les coses funcionin. Una ciutat que resolgui problemes i no en crei de nous.
- el cinquè motiu és perquè a la llista hi va un dels meus millors amics, en Sergi Blàzquez. Amb en Sergi ens vam conèixer el primer dia de classe a la Facultat de Dret de la UB. Devia ser el curs 1985-86. Des de llavors no ens hem separat. Vam estar junts a ERC, vam estar junts a la FNEC, junts vam fundar el Casal Independentista de Les Corts, junts vam estar en tot el moviment pel reconeixement internacional de l'esport català, junts hem treballat per l'espai català de cultura i comunicació (Fundació ESCACC), junts hem interposat demandes contra la UEFA i la RFEF per poder entrar les estelades als camps de futbol. El Sergi ha estat fundador i impulsor de DRETS, des d'on ha defensat infatigablement, amb la resta dels seus companys advocats, els nostres drets. Junts, ara, li dono ple suport, com a candidat, a la llista de Junts per Catalunya a Barcelona.
- el sisè motiu és la lleialtat al President Puigdemont. Som Junts per Catalunya. I ho som arreu. A les europees, a Barcelona, a Girona, a Gandesa... on sigui. Junts. I amb el President.
- el setè motiu és justament aquest, que crec en anar junts. Que crec ho hem de fer tot junts, o no ho podrem fer. M'agrada pensar i treballar per i des d'un "nosaltres". M'agrada reconèixer-nos tots en tot, com a companys, com a còmplices, com a part d'un tot que no existeix si no hi som tots. No m'agrada veure els altres com a rivals. No m'agrada disputar-me els vots amb els que formem part del nosaltres.
- el vuitè motiu és perquè, com molta altra gent, tinc el temor -dissortadament molt fonamentat- que ni tan sols si ERC guanya les municipals a BCN estarà clar si amb això hauran saciat la seva set de partit, i si no estaran disposats, per partidisme, a governar amb Colau, enlloc de construir un govern municipal com el que hi ha a l'altra banda de la plaça Sant Jaume.
Pel que fa a JxCAT la majoria de les enquestes més coherents pronostiquen 6 regidors. Tanmateix tal i com ha evolucionat la campanya i algunes últimes enquestes conegudes, jo crec la cosa estarà en els 7, potser 8. Una victòria d'ERC (10-11 regidors) i 7-8 regidors de JxCAT fa pràcticament impossible cap altra combinació de govern que no sigui un govern independentista.
El PSC-PSOE crec que estarà més fort del que diuen les enquestes. A remolc del 28A i del vot útil espanyolista, del vot moderat de Cs que fuig de la deriva ultra i troba refugi en aquest nou PSC-PSOE líder del bloc del 155. I que els colauers estaran per sota del que la majoria d'enquestes els projecten. No endebades la gestió Colau és la pitjor valorada de la història de la ciutat.
El que a hores d'ara ja és segur és que entre 60.000 i 70.000 vots que es proclamen independentistes seran vots al no-res, perquè no tenen cap opció d'entrar a l'Ajuntament. És el conjunt de vot que formen el vot de la CUP i el vot de Graupera.
La CUP de Barcelona, i això ho sap tothom al món indepe, és la menys CUP de totes les cups possibles, absolutament dominada pels mons d'Endavant/Arran. No tenen res a veure amb la CUP p.ex. de la gent de Poble Lliure.
La candidatura de Graupera és una de les més grans i exitoses operacions personalistes que s'han parit en aquest país, això cal reconèixer-ho, i alhora de les més tòxiques. És una opció feta contra tot i tothom, especialment contra tot l'independentisme.
El seu únic objectiu és garantir una nova ocupació al líder, que és qui s'ha inventat tota aquesta moguda. I buscant fer-ho possible, que sortosament no ho faran, han engendrat la proposta política més moralment miserable que mai ha conegut l'independentisme, capaç de fer escarni i burla de presos polítics i de tota la gent que els hi donem suport incondicional. No dubto que hi haurà qui vulgui votar-los des de la bona fe, però el cert és que la majoria dels seus propagandistes són el més miserable que mai he conegut en 35 anys de militància independentista que porto, una autèntica col·lecció del pitjor de cada casa. Per sort per a l'independentisme i la nostra dignitat com a país, els davinians de Graupera no tenen cap opció d'entrar a l'Ajuntament.
A tres dies de les eleccions, la meva visió és la d'una Barcelona governada per ERC i Junts x CAT, tal i com ja s'esdevé a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, que hagin obtingut el millor resultat de la història de l'independentisme a Barcelona, i que així alliberin la ciutat de la incompetència i farsa colauer. Unes eleccions, a més, que hagin deixat en ridícul a Valls i fet desaparèixer el PP.
I tanmateix, no podrem oblidar que per partidisme, tot aquest somni ERC ho ha posat en perill. I que, a tres dies de les eleccions, tampoc tenim cap garantia que, pel mateix partidisme, ERC no preferirà actuar en clau de tripartits i governar amb la Colau, que en clau de majories independentistes i governar amb Junts per Catalunya, tal i com ja es governa a l'altra banda de la Plaça Sant Jaume.
DONEC PERFICIAM
ResponEliminaA més, Senyor Abad,
A Europa: perquè els candidats Puigdemont, Comín i Ponsati són tres líders que decidiren no ser presoners per a, com els francesos i polonesos dels anys 40 que marxaren a Londres, continuar i guanyar el combat. Perquè aquests tres líders han sabut triar uns advocats fantàstics. Perquè són tres que representen ampla pluralitat ideològica. Perquè la tardor de 2017 no es van arronsar davant les martingales i pressions de propis i estranys.
A Barcelona: perquè és una candidatura de qualitat que farà una molt bona gestió de ciutat, perquè a la plaça Sant Jaume hi haurà sintonia i coordinació, perquè no ens avergonyiran.
Difícil Senyor Abad.
ResponEliminaDifícil considerar dels nostres a ERC quan, una vegada més en moments crucials, tornen a posar per damunt de tot els seus interessos partidaris, demanant concentrar el vot independentista en les seves candidatures.
De moment passo a considerar-los com uns coneguts, ni amics, barruts i aprofitats dels que cal protegir el patrimoni.