3 eleccions diferents i en totes 3, diferents escenaris d'oferta política independentista, cap coincident, i 3 resultats diferents de l'independentisme.
He deixat passar uns dies. I crec ara, ja reposades les coses, analitzades amb certa distància, podem fer algunes reflexions amb el zoom aixecat, des d'una major perspectiva de la que la que tenim "en el fragor de la batalla".
Quines lliçons en podem treure, del que ha passat?
Mireu, no he pogut analitzar encara les dades a nivell del conjunt de Catalunya, només ho he pogut fer a nivell de la ciutat de Barcelona. Però el que ha passat a Barcelona em sembla prou representatiu i important com per reflexionar-hi.
I m'ha semblat necessari analitzar aquest cicle electoral també des de la perspectiva de dues altres eleccions prèvies: les eleccions al Parlament del 27S i del 21D. Totes les dades són els resultats electorals a la ciutat de Barcelona en aquestes 5 eleccions.
El total de vot indepe a les diferents propostes polítiques indepes que a cada elecció d'aquest cicle 28A-26M s'han presentat ofereix una relativa estabilitat. A la ciutat de Barcelona, sobre un cens de 1.100.000 persones entre les 3 eleccions hi ha una diferència màxima de 50.000 vots entre els resultats de les eleccions que han tingut més vot indy (europees), amb 347.569 i les que menys (municipals), amb 297.512. Per què l'independentisme no té els mateixos vots a les municipals que a les europees? Per què ERC perd 40.000 vots de les generals a les municipals?
Però la cosa encara és més preocupant si aixequem els ulls d'aquest cicle electoral 28A i 26M i mirem què va passar a BCN el 21D i el 27S.
El màxim de vots indepes a unes eleccions el vam tenir el 21D del 2017, amb 418.466 vots. El 27S del 2015 gairebé vam tenir els mateixos vots: 414.164, només uns pocs menys. L'1 d'Octubre 2017 389.777 pel sí.
Tanmateix, en termes de % sobre el vot vàlid emès, el millor resultat a BCN és el del 27S, amb un 47,22% dels vots. El 21D vam tenir el 45,67%.
Una primera cosa que podem pensar és que la participació també afecta al votant indepe. I potser és així. I potser no. Fixem-nos que la participació el 27S a BCN va ser del 77,1% (i 414 mil vots indepes) i la del 28A ha estat del 78,33 (i 324.590 vots indepes). Amb una participació molt similar, 90.000 vots indepes menys el 28A.
Sí, eren eleccions diferents. Però, en una situació de conflicte com la que estem, no penseu que el vot indepe hauria de ser menys volàtil? Qui que hagi votat indepe en un moment com aquest, amb presos, exiliats, etc. no vota ara indepe, deixa de fer-ho?
Mirem-ho ara des de la perspectiva del % de vot indepe sobre el total de vot vàlid a la ciutat de BCN: el major % fins ara és el 47,22% del 27S, i ATENTS! després ja ve el 46,36% de les europees del 26M, però amb 10 punts menys de participació i 60.000 vots menys que el 27S.
Tanmateix potser la dada més inquietant, la que més ens hauria de fer reflexionar, és que a la ciutat de Barcelona hi ha 70.857 vots indepes del 21D (vot màxim indepe) que han desaparegut, fins i tot si comparem amb el millor resultat d'aquest cicle, les europees 26M. 70.857 vots indepes del 21D el 26M-EU no van votar indepe. La xifra creix si ho comparem amb les municipals d'aquell mateix dia 26M-MUN, elecció amb menys vot indepe d'aquest cicle, fins als 120.000 de diferència.
Estem fent discursos d'eixamplar la base, però mirat des d'una perspectiva mínima de l'any i mig que va del 21D al 26M, n'hem perdut 70.000. O els hem perdut, o estan desmotivats, o què sé jo. Però no hi són. Sí, sí, el que vulgueu, que si eleccions diferents, que si participacions diferents, el que vulgueu... però en ple conflicte, entre 70.000 i 120.000 vots indepes menys que en el nostre màxim?
Aquesta dada al meu entendre és absolutament preocupant des de la perspectiva de les dues grans estratègies que ara mateix hi ha a l'independentisme. Ho és de manera radical pel discurs d' "eixamplar base" d'ERC, perquè perdre'n entre 70 mil i 120.000 és letal. I des de la visió estratègica que podríem dir representa el MHP Carles Puigdemont i Junts per CAT, de mantenir obert el conflicte, també és letal.
No ens enganyem: ni s'eixampla la base ni podem mantenir obert el conflicte si perdem votants indepes.
Arribem així al segon punt crític d'aquestes eleccions, que per a mi hauria de fer seure tots els actors independentistes immediatament al voltant d'una taula per compartir diagnòstic i per acostar estratègies fins arribar a blindar una unitat estratègica que ara no hi és i sense la qual no hi ha independència possible.
Com deia, tot i que cap d'elles estigui explícitament formulada, plantejada ni confrontada, crec que tohom percep ara mateix en el món polític de l'independentisme hi ha dues estratègies diferents, poc conciliables:
- la que d'alguna manera representa ERC, amb el seu "eixamplament de base" perquè no som prou, buscar referèndum acordat, etc. És a dir, una estratègia d'arrofredar la cosa, de rebaixar la tensió, d'assumir que no ens n'hem ensortit i de començar com aquell que diu, de nou.
- la que personifica el MHP Puigdemont, però que d'una manera o una altra agrupa la resta de l'independentisme, que aposta per mantenir el conflicte viu, que aposta per no deixar morir l'1-O i mantenir el pols amb l'Estat.
El fet que ERC hagi guanyat 2 de les 3 eleccions d'aquest cicle, que hagi estat qui ha tingut un vot més estable, sòlid, semblaria reforçar d'entrada a ERC i a la seva estratègia. Ha estat la més "atrevida" des del punt de vista d'exposició a retrets polítics, però no ha estat penalitzada, tot el contrari, ha tingut uns excelents resultats a les generals i a les municipals.
Però si mirem els resultats del MHP Puigdemont també veiem que hi ha una altra majoria alternativa de l'independentisme que segueix reivindicant l'1 d'octubre i la legitimitat democràtica i política que ens va proporcionar.
La meva visió és que el moviment independentista està dividit en dues meitats gairebé idèntiques en suports, sobre l'estratègia a seguir, i cap de les dues podrà fer la independència sense els altres. Cap. Es poden fer altres coses, però no la independència. O el món d'ERC i el món del President Puigdemont seuen i acorden una unitat estratègica, o no hi haurà República Catalana.
Crec que estan obligats a fer-ho. Ens ho deuen. Estan obligats a seure i assumir que els uns sense els altres no podrem fer res. Estan obligats a seure i compartir arguments. Fins fer confluir les dues visions en una de nova, que superi l'actual divisió. Tothom haurà d'acceptar arguments de l'altre.
L'independentisme ha de deixar de tirar-se els trastos al cap i ha de reconèixer els altres com a part del nosaltres. O no hi haurà independència. La visió d'ERC té el suport del 50% de l'independentisme. Agradi o no, però és així. I la visió de Puigdemont té el suport de l'altre 50%.
Si no s'entén que des d'aquests respectius 50% ni ERC eixampla cap base de l'independentisme ni es pot mantenir obert el conflicte, no farem res.
Si algú es pensa que l'estratègia passa perquè s'acabi imposant a força d'hòsties una estratègia a l'altra, està molt equivocat. Això no passarà. L'única opció és confluir en una nova unitat estratègica.
Un tercer element que a la vista dels resultats d'aquest cicle electoral considero és de vital importància estratègica és ser conscients d'allò que fa més sòlida i creïble l'oferta electoral independentista i allò que la desgasta.
Fixeu-vos: el món d'ERC i de JxCAT concentren entre el 100% del vot (europees, només es presentaven aquestes dues ofertes polítiques) i el 80%. El vot més anti les dues forces indepes majoritàries no ha passat mai de tenir un 21% del vot indepe.
El 21D, que és el dia que més vot ha tingut l'independentisme a BCN es presentaven 3 candidatures. Les 2 vegades que més % de vot indepe hi ha hagut només hi havia dues candidatures (27S i 26M EU).
I la vegada que menys vot indepe hi ha hagut és la vegada que més candidatures indepes hi havia, fins a 4, el 26M a les municipals. Crec que per a l'independentisme més candidatures competint pel vot implica més desgast, més disputa entre nosaltres, entre els més convençuts, amb resultat d'allunyar el vot més perifèric. Alhora, que en les eleccions que més candidatures hi ha hagut menys vot hàgim tingut descarta, a més, la visió que des de diferents opcions amb diferents matisos i perfils es pugui arribar a més votants. Tot el contrari, només incrementa pugna i desgast.
Finalment, aquestes dades del vot indepe tan aclaparadorament concentrat en el món d'ERC i de Junts per CAT hauria de motivar una altra reflexió: tothom té dret a defensar les propostes polítiques que vulgui impulsar, però les visions estratègiques minoritàries haurien d'assumir no poden imposar-se a les majoritàries.
Es pot parlar, es poden incorporar elements, però és un error dramàtic que les visions minoritàries actuin des del xantatge, aprofitant les aritmètiques de les majories parlamentàries, per fer política des del permanent xantatge d'exercir un dret de veto.
Cal madurar també perquè el nosaltres inclogui tothom. Però cal madurar encara més perquè s'accepti la democràcia i la representativitat. Ens podem agradar més o menys entre nosaltres, però si això ens porta a discursos centrats en destruir els altres, en negar-los el seu compromís independentista, només ens autodestruirem. Si això ens porta a que els minoritaris paralitzin als qui representen la majoria social i independentista, en comptes de mantenir actituds constructives i complicitat mínima, ens marginalitzarem, perdrem els suports més moderats.
Els davidians, amb el lamentable impuls de l'ANC, han basat tot el seu discurs en que els que no són ells són una farsa, no són indepes. Què? Només hi ha 28 mil indepes a BCN? No fotem.
I la CUP no hauria mai de fer servir la seva representació, plenament legítima, per actuar ilegítimament sumant-la als del 155 contra el Govern. O hi ha una mínima complicitat, que inclou assumir qui és el majoritari, que inclou respecte mínim i actitud constructiva, o la majoria independentista no sortirà mai del bucle destructiu en el que ara mateix estem.
Fixem-nos dues coses:
- El règim tirànic del 78 impedeix el vot a diputats electes de JxCAT. La CUP, en comptes d'una mínima lleialtat amb aquesta majoria indepe sorgida de les urnes, no fa res per deixar sense efecte la repressió i no cedeix cap vot per poder investir Jordi Turull, que sense la repressió que impedí el vot a diputats electes, hauria estat escollit.
- Sí, ja sabem la CUP és antisistema, anticapitalista, socialista, etc. Però la majoria social i democràtica indepe no. Per què suma la CUP els seus vots als del 155 que ens volen destruir per impedir a la majoria indepe, del 90% del vot indepe, aprovar uns pressupostos? Per què aquest maximalisme destructiu, de bloqueig?
I això ja va per tots: la independència només és possible si hi som tots. Créixer només és possible si hi som tots. Resistir només és possible si hi som tots. Aquest tots hauria de ser el nostre objectiu. Blindat el "tots", crec no perdrem com hem perdut a BCN ciutat 70.000 vots indepes. Tots vol dir assumir complexitats, diferències i, alhora, respecte constructiu.
Tots vol dir que ANC no pot impulsar més divisió en l'oferta política com ha fet amb les primàries i els davidians, i que ens ha portat al pitjor resultat electoral indepe del cicle.
Tots implica dir prou al panchovillisme estratègic.
Amb qui ha parlat ANC per dir que s'han de fer eleccions plebiscitàries?
Qui són els promotoros i amb qui s'han parlat aquesta cosa ridícula de la ILP per la independència, a qui ho han proposat, etc?
L'altra cara de la moneda és l'obligació que tenen els qui representen la immensa majoria dels independentistes, de liderar, d'anar a una i de deixar d'oferir aquesta patètica imatge que estem oferint.
L'1 d'Octubre vam demostrar som un poble madur i determinat. Res no serà fàcil. Però res no serà possible si no hi som tots. Aquest cicle electoral ho ha demostrat. Aprenem les lliçons!
DONEC PERFICIAM
Però la cosa encara és més preocupant si aixequem els ulls d'aquest cicle electoral 28A i 26M i mirem què va passar a BCN el 21D i el 27S.
El màxim de vots indepes a unes eleccions el vam tenir el 21D del 2017, amb 418.466 vots. El 27S del 2015 gairebé vam tenir els mateixos vots: 414.164, només uns pocs menys. L'1 d'Octubre 2017 389.777 pel sí.
Tanmateix, en termes de % sobre el vot vàlid emès, el millor resultat a BCN és el del 27S, amb un 47,22% dels vots. El 21D vam tenir el 45,67%.
Una primera cosa que podem pensar és que la participació també afecta al votant indepe. I potser és així. I potser no. Fixem-nos que la participació el 27S a BCN va ser del 77,1% (i 414 mil vots indepes) i la del 28A ha estat del 78,33 (i 324.590 vots indepes). Amb una participació molt similar, 90.000 vots indepes menys el 28A.
Sí, eren eleccions diferents. Però, en una situació de conflicte com la que estem, no penseu que el vot indepe hauria de ser menys volàtil? Qui que hagi votat indepe en un moment com aquest, amb presos, exiliats, etc. no vota ara indepe, deixa de fer-ho?
Mirem-ho ara des de la perspectiva del % de vot indepe sobre el total de vot vàlid a la ciutat de BCN: el major % fins ara és el 47,22% del 27S, i ATENTS! després ja ve el 46,36% de les europees del 26M, però amb 10 punts menys de participació i 60.000 vots menys que el 27S.
Tanmateix potser la dada més inquietant, la que més ens hauria de fer reflexionar, és que a la ciutat de Barcelona hi ha 70.857 vots indepes del 21D (vot màxim indepe) que han desaparegut, fins i tot si comparem amb el millor resultat d'aquest cicle, les europees 26M. 70.857 vots indepes del 21D el 26M-EU no van votar indepe. La xifra creix si ho comparem amb les municipals d'aquell mateix dia 26M-MUN, elecció amb menys vot indepe d'aquest cicle, fins als 120.000 de diferència.
Estem fent discursos d'eixamplar la base, però mirat des d'una perspectiva mínima de l'any i mig que va del 21D al 26M, n'hem perdut 70.000. O els hem perdut, o estan desmotivats, o què sé jo. Però no hi són. Sí, sí, el que vulgueu, que si eleccions diferents, que si participacions diferents, el que vulgueu... però en ple conflicte, entre 70.000 i 120.000 vots indepes menys que en el nostre màxim?
Aquesta dada al meu entendre és absolutament preocupant des de la perspectiva de les dues grans estratègies que ara mateix hi ha a l'independentisme. Ho és de manera radical pel discurs d' "eixamplar base" d'ERC, perquè perdre'n entre 70 mil i 120.000 és letal. I des de la visió estratègica que podríem dir representa el MHP Carles Puigdemont i Junts per CAT, de mantenir obert el conflicte, també és letal.
No ens enganyem: ni s'eixampla la base ni podem mantenir obert el conflicte si perdem votants indepes.
Arribem així al segon punt crític d'aquestes eleccions, que per a mi hauria de fer seure tots els actors independentistes immediatament al voltant d'una taula per compartir diagnòstic i per acostar estratègies fins arribar a blindar una unitat estratègica que ara no hi és i sense la qual no hi ha independència possible.
Com deia, tot i que cap d'elles estigui explícitament formulada, plantejada ni confrontada, crec que tohom percep ara mateix en el món polític de l'independentisme hi ha dues estratègies diferents, poc conciliables:
- la que d'alguna manera representa ERC, amb el seu "eixamplament de base" perquè no som prou, buscar referèndum acordat, etc. És a dir, una estratègia d'arrofredar la cosa, de rebaixar la tensió, d'assumir que no ens n'hem ensortit i de començar com aquell que diu, de nou.
- la que personifica el MHP Puigdemont, però que d'una manera o una altra agrupa la resta de l'independentisme, que aposta per mantenir el conflicte viu, que aposta per no deixar morir l'1-O i mantenir el pols amb l'Estat.
El fet que ERC hagi guanyat 2 de les 3 eleccions d'aquest cicle, que hagi estat qui ha tingut un vot més estable, sòlid, semblaria reforçar d'entrada a ERC i a la seva estratègia. Ha estat la més "atrevida" des del punt de vista d'exposició a retrets polítics, però no ha estat penalitzada, tot el contrari, ha tingut uns excelents resultats a les generals i a les municipals.
Però si mirem els resultats del MHP Puigdemont també veiem que hi ha una altra majoria alternativa de l'independentisme que segueix reivindicant l'1 d'octubre i la legitimitat democràtica i política que ens va proporcionar.
La meva visió és que el moviment independentista està dividit en dues meitats gairebé idèntiques en suports, sobre l'estratègia a seguir, i cap de les dues podrà fer la independència sense els altres. Cap. Es poden fer altres coses, però no la independència. O el món d'ERC i el món del President Puigdemont seuen i acorden una unitat estratègica, o no hi haurà República Catalana.
Crec que estan obligats a fer-ho. Ens ho deuen. Estan obligats a seure i assumir que els uns sense els altres no podrem fer res. Estan obligats a seure i compartir arguments. Fins fer confluir les dues visions en una de nova, que superi l'actual divisió. Tothom haurà d'acceptar arguments de l'altre.
L'independentisme ha de deixar de tirar-se els trastos al cap i ha de reconèixer els altres com a part del nosaltres. O no hi haurà independència. La visió d'ERC té el suport del 50% de l'independentisme. Agradi o no, però és així. I la visió de Puigdemont té el suport de l'altre 50%.
Si no s'entén que des d'aquests respectius 50% ni ERC eixampla cap base de l'independentisme ni es pot mantenir obert el conflicte, no farem res.
Si algú es pensa que l'estratègia passa perquè s'acabi imposant a força d'hòsties una estratègia a l'altra, està molt equivocat. Això no passarà. L'única opció és confluir en una nova unitat estratègica.
Un tercer element que a la vista dels resultats d'aquest cicle electoral considero és de vital importància estratègica és ser conscients d'allò que fa més sòlida i creïble l'oferta electoral independentista i allò que la desgasta.
Fixeu-vos: el món d'ERC i de JxCAT concentren entre el 100% del vot (europees, només es presentaven aquestes dues ofertes polítiques) i el 80%. El vot més anti les dues forces indepes majoritàries no ha passat mai de tenir un 21% del vot indepe.
El 21D, que és el dia que més vot ha tingut l'independentisme a BCN es presentaven 3 candidatures. Les 2 vegades que més % de vot indepe hi ha hagut només hi havia dues candidatures (27S i 26M EU).
I la vegada que menys vot indepe hi ha hagut és la vegada que més candidatures indepes hi havia, fins a 4, el 26M a les municipals. Crec que per a l'independentisme més candidatures competint pel vot implica més desgast, més disputa entre nosaltres, entre els més convençuts, amb resultat d'allunyar el vot més perifèric. Alhora, que en les eleccions que més candidatures hi ha hagut menys vot hàgim tingut descarta, a més, la visió que des de diferents opcions amb diferents matisos i perfils es pugui arribar a més votants. Tot el contrari, només incrementa pugna i desgast.
Finalment, aquestes dades del vot indepe tan aclaparadorament concentrat en el món d'ERC i de Junts per CAT hauria de motivar una altra reflexió: tothom té dret a defensar les propostes polítiques que vulgui impulsar, però les visions estratègiques minoritàries haurien d'assumir no poden imposar-se a les majoritàries.
Es pot parlar, es poden incorporar elements, però és un error dramàtic que les visions minoritàries actuin des del xantatge, aprofitant les aritmètiques de les majories parlamentàries, per fer política des del permanent xantatge d'exercir un dret de veto.
Cal madurar també perquè el nosaltres inclogui tothom. Però cal madurar encara més perquè s'accepti la democràcia i la representativitat. Ens podem agradar més o menys entre nosaltres, però si això ens porta a discursos centrats en destruir els altres, en negar-los el seu compromís independentista, només ens autodestruirem. Si això ens porta a que els minoritaris paralitzin als qui representen la majoria social i independentista, en comptes de mantenir actituds constructives i complicitat mínima, ens marginalitzarem, perdrem els suports més moderats.
Els davidians, amb el lamentable impuls de l'ANC, han basat tot el seu discurs en que els que no són ells són una farsa, no són indepes. Què? Només hi ha 28 mil indepes a BCN? No fotem.
I la CUP no hauria mai de fer servir la seva representació, plenament legítima, per actuar ilegítimament sumant-la als del 155 contra el Govern. O hi ha una mínima complicitat, que inclou assumir qui és el majoritari, que inclou respecte mínim i actitud constructiva, o la majoria independentista no sortirà mai del bucle destructiu en el que ara mateix estem.
Fixem-nos dues coses:
- El règim tirànic del 78 impedeix el vot a diputats electes de JxCAT. La CUP, en comptes d'una mínima lleialtat amb aquesta majoria indepe sorgida de les urnes, no fa res per deixar sense efecte la repressió i no cedeix cap vot per poder investir Jordi Turull, que sense la repressió que impedí el vot a diputats electes, hauria estat escollit.
- Sí, ja sabem la CUP és antisistema, anticapitalista, socialista, etc. Però la majoria social i democràtica indepe no. Per què suma la CUP els seus vots als del 155 que ens volen destruir per impedir a la majoria indepe, del 90% del vot indepe, aprovar uns pressupostos? Per què aquest maximalisme destructiu, de bloqueig?
I això ja va per tots: la independència només és possible si hi som tots. Créixer només és possible si hi som tots. Resistir només és possible si hi som tots. Aquest tots hauria de ser el nostre objectiu. Blindat el "tots", crec no perdrem com hem perdut a BCN ciutat 70.000 vots indepes. Tots vol dir assumir complexitats, diferències i, alhora, respecte constructiu.
Tots vol dir que ANC no pot impulsar més divisió en l'oferta política com ha fet amb les primàries i els davidians, i que ens ha portat al pitjor resultat electoral indepe del cicle.
Tots implica dir prou al panchovillisme estratègic.
Amb qui ha parlat ANC per dir que s'han de fer eleccions plebiscitàries?
Qui són els promotoros i amb qui s'han parlat aquesta cosa ridícula de la ILP per la independència, a qui ho han proposat, etc?
L'altra cara de la moneda és l'obligació que tenen els qui representen la immensa majoria dels independentistes, de liderar, d'anar a una i de deixar d'oferir aquesta patètica imatge que estem oferint.
L'1 d'Octubre vam demostrar som un poble madur i determinat. Res no serà fàcil. Però res no serà possible si no hi som tots. Aquest cicle electoral ho ha demostrat. Aprenem les lliçons!
DONEC PERFICIAM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada