Ahir divendres dia 27 de desembre, encaixonat entre Sant Esteve i el cap de setmana i el cap d'any, l'Ajuntament de Barcelona va fer públiques les dades de l'enquesta periòdica "Baròmetre de Barcelona".
I no m'estranya ho hagi fet públic en tan insòlit encalaixament: les dades són demolidores contra la senyora alcaldessa Ada Colau. Demolidores.
Com ja estareu cansats de sentir-me dir, dues coses que valoro d'una enquesta abans de decidir posar-m'hi o no a analitzar-la és, per una banda que sigui periòdica, atès que això ens proporciona perspectiva i capacitat d'anàlisi evolutiva, i aquesta ho és, tenim dades des de fa molts anys. I per una altra banda que l'enquesta posi suficient informació a l'abast públic, i aquesta ho fa: el servei d'estadística de l'Ajuntament fa públics dossiers de dades de l'enquesta des de diferents perspectives, i a més a més també permet accedir a diferents tractaments d'informació, com ara creuaments de dades per record de vot, per districtes, per sexe, per edat...
I a partir d'aquestes dues consideracions, he entrat a remenar les dades.
I hi ha coses interessants, que crec val la pena comentar, compartir amb vosaltres. També hi ha algunes alertes que vull assenyalar, per evitar fer "equivocades" lectures de l'enquesta, o no tenir en compte els seus biaixos, que hi són, i afecten a moltes coses, si no anem amb precaució analítica.
I aquesta cosa que cal tenir en compte, quan mirem tots els resultats, és el biaix de representació política en la mostra (quan l'enquesta no corregeix aquest biaix en les seves projeccions):
- dos partits estan molt sobrerepresentats: ERC i Comuns. ERC, en relació a les municipals Maig 2019 va tenir un 14,1% de vot, però té un 19,2% de record de vot a la mostra; els Comuns van tenir un 13,7% de vot i tenen un 17,4% a la mostra
- una opció política molt infrarepresentada: Junts per Catalunya. On més ho veiem és en relació al vot del 21D, quan JxCAT va tenir el 15,6% de vot a BCN, però a la mostra només hi ha un 10,5%. En relació a les municipals, JxCAT passa del 6,9% de vot al 4,7% de record de vot.
Això no invalida per a res l'enquesta, però sí que ho hem de tenir molt present, des de dues perspectives:
- des del punt de vista de la projecció de vot, atès que el Baròmetre només treballa amb vot directe, no corregeix els biaixos, això afecta fortament la projecció d'intenció de vot, com després veurem.
- en analitzar la resta de l'enquesta, quan veiem com els barcelonins valorem la gestió municipal, penseu que la realitat, sense biaixos, sempre serà una mica més negativa. Els votants dels Comuns i els d'ERC són els qui millor valoren Colau i gestió Comuns, i aquesta sobrerepresentació de 5,1+3,6 punts que sumen ERC i Comuns (per tant 8,7 punts més) "suavitza", tot i que no pot amagar, les males valoracions que recull l'enquesta. Sense aquest biaix, les males valoracions encara serien pitjor. Tingueu-ho present.
Valoracions de la gestió municipal i del funcionament i problemes de la ciutat:
I no m'estranya ho hagi fet públic en tan insòlit encalaixament: les dades són demolidores contra la senyora alcaldessa Ada Colau. Demolidores.
Com ja estareu cansats de sentir-me dir, dues coses que valoro d'una enquesta abans de decidir posar-m'hi o no a analitzar-la és, per una banda que sigui periòdica, atès que això ens proporciona perspectiva i capacitat d'anàlisi evolutiva, i aquesta ho és, tenim dades des de fa molts anys. I per una altra banda que l'enquesta posi suficient informació a l'abast públic, i aquesta ho fa: el servei d'estadística de l'Ajuntament fa públics dossiers de dades de l'enquesta des de diferents perspectives, i a més a més també permet accedir a diferents tractaments d'informació, com ara creuaments de dades per record de vot, per districtes, per sexe, per edat...
I a partir d'aquestes dues consideracions, he entrat a remenar les dades.
I hi ha coses interessants, que crec val la pena comentar, compartir amb vosaltres. També hi ha algunes alertes que vull assenyalar, per evitar fer "equivocades" lectures de l'enquesta, o no tenir en compte els seus biaixos, que hi són, i afecten a moltes coses, si no anem amb precaució analítica.
I aquesta cosa que cal tenir en compte, quan mirem tots els resultats, és el biaix de representació política en la mostra (quan l'enquesta no corregeix aquest biaix en les seves projeccions):
- dos partits estan molt sobrerepresentats: ERC i Comuns. ERC, en relació a les municipals Maig 2019 va tenir un 14,1% de vot, però té un 19,2% de record de vot a la mostra; els Comuns van tenir un 13,7% de vot i tenen un 17,4% a la mostra
- una opció política molt infrarepresentada: Junts per Catalunya. On més ho veiem és en relació al vot del 21D, quan JxCAT va tenir el 15,6% de vot a BCN, però a la mostra només hi ha un 10,5%. En relació a les municipals, JxCAT passa del 6,9% de vot al 4,7% de record de vot.
Això no invalida per a res l'enquesta, però sí que ho hem de tenir molt present, des de dues perspectives:
- des del punt de vista de la projecció de vot, atès que el Baròmetre només treballa amb vot directe, no corregeix els biaixos, això afecta fortament la projecció d'intenció de vot, com després veurem.
- en analitzar la resta de l'enquesta, quan veiem com els barcelonins valorem la gestió municipal, penseu que la realitat, sense biaixos, sempre serà una mica més negativa. Els votants dels Comuns i els d'ERC són els qui millor valoren Colau i gestió Comuns, i aquesta sobrerepresentació de 5,1+3,6 punts que sumen ERC i Comuns (per tant 8,7 punts més) "suavitza", tot i que no pot amagar, les males valoracions que recull l'enquesta. Sense aquest biaix, les males valoracions encara serien pitjor. Tingueu-ho present.
Valoracions de la gestió municipal i del funcionament i problemes de la ciutat:
La primera dada que més poderosament crida l'atenció és justament l'espectacular clatellada que s'emporta la gestió municipal. El 67,7% dels barcelonins creuen que la ciutat HA EMPITJORAT el darrer any. És brutal. Només un 15% creuen que ha millorat.
La dada encara té una dimensió més espectacular si la comparem amb la visió que els barcelonins tenien de la Barcelona de Trias, l'any 2015. Aquell 2015 de Trias u 30,9% opinaven que en el darrer any la ciutat havia empitjorat en l'últim any, i un 42% que havia millorat.
Els ciutadans de Barcelona que pensem la ciutat HA EMPITJORAT hem passat del 30,9% amb Trias el 2015 al 67,7% amb Colau el 2019
I els que creuen HA MILLORAT han passat del 42% amb Trias al 15% amb Colau.
En coherència amb aquestes dades, la gestió de Trias era valorada com a molt dolenta per un 21,9% dels ciutadans, mentre que més del doble creuen que la gestió Colau és molt dolenta: un 43,9%.
Aquestes dades ens aboquen al que per a mi és una reflexió clau. Si això era i és així, com és que Trias va perdre i Colau guanya?
L'enquesta no pregunta pel que és el factor clau: qui creiem són els campions de la intoxicació política, de la farsa política. No pregunta tampoc sobre qui creu ha tingut més capacitat per bastir un relat fals, però que ha arribat a molta gent. Ni pregunta tampoc per qui creu s'ha aprofitat millor de la guerra bruta de l'estat contra el sobiranisme.
La candidata Colau va ser molt hàbil i va tenir un enorme suport mediàtic i de palmeros, per situar el seu discurs, les seves falsedats, la seva realitat manipulada, al centre del debat polític. I Trias era massa bona persona i d'alguna manera massa "innocent" per donar la batalla en aquell terreny de joc tan brut on portava les coses la senyora Colau.
La senyora Colau, paradoxes de les coses, exercia de candidata amb dedicació a temps complet gràcies al sou que li pagava un dels xiringuitos dels Comuns, generosíssament regat tota la vida, també amb Trias, de subvencions.
La senyora Colau va ser molt hàbil per aprofitar la crisi econòmica que vam patir per "col·locar" mediàticament i políticament el relat d'una Barcelona instal·lada en la misèria. Sentir-la parlar era veure les fotos d'aquells barris de Calcuta que tots tenim a l'imaginari. Perquè el seu discurs impactés més, necessitava col·locar la idea que Trias no feia res per resoldre els problemes de la gent, singularment d'habitatge.
Això ho va aconseguir amb una doble estratègia: per una banda amagant tot el que es feia des de l'Ajuntament. La sra. Colau i la PAH van arribar a l'extrem d'impedir l'accés als serveis socials de l'Ajuntament que arribaven amb solucions per a casos de desnonament. Els impedien l'accés i es feien la foto responsabilitzant-ne Trias. Perquè aquesta és la segona estratègia que li va sortir molt bé: col·locar el discurs que si els temes no es resolien era simplement per falta de voluntat política del senyor Trias.
La farsa Colau va caure ja el seu primer any de mandat: els desnonaments van créixer i l'únic que feia la senyora Colau era centrifugar les responsabilitats a la resta d'administracions.
Hi ha dos punts més que expliquen "l'èxit" Colau, i tots dos tenen a veure amb l'habilitat per gestionar en interès propi (polític) els recursos públics:
- per una banda, la ja famosa menjadora Colau: les entitats afins, que donen cobertura a Colau han estat inundades de recursos públics. Això proporciona a Colau una enorme xarxa clientelar i d'alliberats fent activisme al seu favor i dedicats en cos i ànima a silenciar o estigmatitzar qualsevol crítica. Dins d'aquesta menjadora, les associacions de veïns oficials tenen un paper clau
- per una altra banda, s'ha guanyat el favor dels mitjans de comunicació amb una molt hàbil gestió de les ajudes i els recursos de tots.
El Baròmetre municipal d'aquest desembre 2019 tanmateix presenta algunes dades que evidencien un cert col·lapse del colauisme. Fixem-nos-hi i comentem-ho:
L'enquesta pregunta als enquestats sobre quin creuen és el principal problema de la ciutat, de Barcelona. Doncs aquest desembre, amb clara diferència sobre tots els altres, el principal problema de BCN per als seus ciutadans és la seguretat, que ho és per al 29,1% dels barcelonins. Fins a la quarta posició, amb un 6,5% no hi trobem un altre tema de BCN, com és l'accés a l'habitatge. Pel mig dels dos l'encaix CAT-ESP i aspectes polítics generals.
I sí, les comparacions són odioses, però més odiosa és la mala gestió i la fasa permanent. La inseguretat és, amb aquest 29,1% el més gran problema per als barcelonins. Sabeu amb Trias quin problema era? Un dels de més avall, amb només un 3,4% que l'assenyalava com a problema. Hem passat del 3,4 al 29,1. Gairebé 25 punts més. I Colau negant l'evidència i xiulant de perfil.
L'accés a l'habitatge és, com hem vist, el 4t problema de la BCN Colau, amb un 6,5%. I fou la catapulta de la campanya indigna de la senyora Colau candidata contra Trias. Sabeu quina era la dimensió del problema llavors? 0,6%.
L'habilitat de Colau i els Comuns per imposar una agenda i un relat s'ha de reconèixer és excepcional. Tan excepcional com la seva incompetència i sectarisme.
De fet la gestió municipal ha esdevingut, per ella mateixa, el sisè problema que té la ciutat, segons els barcelonins. És acollonant.
Sobre la projecció de vot que efectua l'enquesta
La dada encara té una dimensió més espectacular si la comparem amb la visió que els barcelonins tenien de la Barcelona de Trias, l'any 2015. Aquell 2015 de Trias u 30,9% opinaven que en el darrer any la ciutat havia empitjorat en l'últim any, i un 42% que havia millorat.
Els ciutadans de Barcelona que pensem la ciutat HA EMPITJORAT hem passat del 30,9% amb Trias el 2015 al 67,7% amb Colau el 2019
I els que creuen HA MILLORAT han passat del 42% amb Trias al 15% amb Colau.
En coherència amb aquestes dades, la gestió de Trias era valorada com a molt dolenta per un 21,9% dels ciutadans, mentre que més del doble creuen que la gestió Colau és molt dolenta: un 43,9%.
Aquestes dades ens aboquen al que per a mi és una reflexió clau. Si això era i és així, com és que Trias va perdre i Colau guanya?
L'enquesta no pregunta pel que és el factor clau: qui creiem són els campions de la intoxicació política, de la farsa política. No pregunta tampoc sobre qui creu ha tingut més capacitat per bastir un relat fals, però que ha arribat a molta gent. Ni pregunta tampoc per qui creu s'ha aprofitat millor de la guerra bruta de l'estat contra el sobiranisme.
La candidata Colau va ser molt hàbil i va tenir un enorme suport mediàtic i de palmeros, per situar el seu discurs, les seves falsedats, la seva realitat manipulada, al centre del debat polític. I Trias era massa bona persona i d'alguna manera massa "innocent" per donar la batalla en aquell terreny de joc tan brut on portava les coses la senyora Colau.
La senyora Colau, paradoxes de les coses, exercia de candidata amb dedicació a temps complet gràcies al sou que li pagava un dels xiringuitos dels Comuns, generosíssament regat tota la vida, també amb Trias, de subvencions.
La senyora Colau va ser molt hàbil per aprofitar la crisi econòmica que vam patir per "col·locar" mediàticament i políticament el relat d'una Barcelona instal·lada en la misèria. Sentir-la parlar era veure les fotos d'aquells barris de Calcuta que tots tenim a l'imaginari. Perquè el seu discurs impactés més, necessitava col·locar la idea que Trias no feia res per resoldre els problemes de la gent, singularment d'habitatge.
Això ho va aconseguir amb una doble estratègia: per una banda amagant tot el que es feia des de l'Ajuntament. La sra. Colau i la PAH van arribar a l'extrem d'impedir l'accés als serveis socials de l'Ajuntament que arribaven amb solucions per a casos de desnonament. Els impedien l'accés i es feien la foto responsabilitzant-ne Trias. Perquè aquesta és la segona estratègia que li va sortir molt bé: col·locar el discurs que si els temes no es resolien era simplement per falta de voluntat política del senyor Trias.
La farsa Colau va caure ja el seu primer any de mandat: els desnonaments van créixer i l'únic que feia la senyora Colau era centrifugar les responsabilitats a la resta d'administracions.
Hi ha dos punts més que expliquen "l'èxit" Colau, i tots dos tenen a veure amb l'habilitat per gestionar en interès propi (polític) els recursos públics:
- per una banda, la ja famosa menjadora Colau: les entitats afins, que donen cobertura a Colau han estat inundades de recursos públics. Això proporciona a Colau una enorme xarxa clientelar i d'alliberats fent activisme al seu favor i dedicats en cos i ànima a silenciar o estigmatitzar qualsevol crítica. Dins d'aquesta menjadora, les associacions de veïns oficials tenen un paper clau
- per una altra banda, s'ha guanyat el favor dels mitjans de comunicació amb una molt hàbil gestió de les ajudes i els recursos de tots.
El Baròmetre municipal d'aquest desembre 2019 tanmateix presenta algunes dades que evidencien un cert col·lapse del colauisme. Fixem-nos-hi i comentem-ho:
L'enquesta pregunta als enquestats sobre quin creuen és el principal problema de la ciutat, de Barcelona. Doncs aquest desembre, amb clara diferència sobre tots els altres, el principal problema de BCN per als seus ciutadans és la seguretat, que ho és per al 29,1% dels barcelonins. Fins a la quarta posició, amb un 6,5% no hi trobem un altre tema de BCN, com és l'accés a l'habitatge. Pel mig dels dos l'encaix CAT-ESP i aspectes polítics generals.
I sí, les comparacions són odioses, però més odiosa és la mala gestió i la fasa permanent. La inseguretat és, amb aquest 29,1% el més gran problema per als barcelonins. Sabeu amb Trias quin problema era? Un dels de més avall, amb només un 3,4% que l'assenyalava com a problema. Hem passat del 3,4 al 29,1. Gairebé 25 punts més. I Colau negant l'evidència i xiulant de perfil.
L'accés a l'habitatge és, com hem vist, el 4t problema de la BCN Colau, amb un 6,5%. I fou la catapulta de la campanya indigna de la senyora Colau candidata contra Trias. Sabeu quina era la dimensió del problema llavors? 0,6%.
L'habilitat de Colau i els Comuns per imposar una agenda i un relat s'ha de reconèixer és excepcional. Tan excepcional com la seva incompetència i sectarisme.
De fet la gestió municipal ha esdevingut, per ella mateixa, el sisè problema que té la ciutat, segons els barcelonins. És acollonant.
Sobre la projecció de vot que efectua l'enquesta
Recordar, altre cop, que és únicament vot directe, sense correcció de biaixos, com aquest 5,1 de sobrerepresentació d'ERC i el 3,4 dels Comuns, i com aquesta infrarepresentació de 2,3 punts a JxCat.
Tanmateix, si som conscients d'això, l'enquesta ens permet accedir a algunes dades MOLT interessants.
La primera és la captura colauer del seu votant: són qui més alta fidelitat de vot tenen, del 74%
La segona és que JxCAT ha aconseguit frenar i invertir la tendència dels últims anys, i ara té una alta fidelitat de vot (la segona més alta entre tots els partits) i un lideratge sòlid, el segon més ben valorat entre els seus votants, a 0,1 del 7 d'Ada Colau entre els Comuns. En coherència amb aquestes dues dades, per primera vegada en anys JxCAT no té cap fuga de vot significativa en termes demoscòpic, només un 2,3 dins marge error enquesta.
ERC també es presenta sòlida, però no tant. Té 4 punts menys de fidelitat de vot i fuga de vot -petita, però significativa- en direccions molt diferents: un 4,2% d'antics votants cap a Comuns, un 3,4 cap a JxCat i un 3,2 cap a CUP. I malgrat el que volen fer veure els propagandistes oficials, no guanya vot de ningú. Bé, sí, un 4% dels Comuns, però com que també perden cap als comuns, es neutralitzen.
Del tema electoral el que crida més l'atenció és una dada que també vam poder veure al darrer BOP del CEO: el col·lapse del vot unionista, tant per l'evident hecatombe de Cs com per la desaparició de Valls en una mena de galàctic forat negre i en general per la confusió en la que està sumit tot el seu votant.
Sabeu aquest paio, francès, que va arribar a ser primer ministre a França, fins que li van donar una patada al cul de les que fan història, i que llavors es va enrecordar que havia nascut a Barcelona, i es va proposar a les elits barcelonines desesperades per aturar el procés independentista com el líder que necessitaven, i que va ser candidat a alcalde amb Cs, i que al primer ple ja es va donar de baixa de Cs, i que va acabar aliant-se amb Ada Colau, i que gràcies a ell és la Colau alcaldessa i pot seguir ensorrant la ciutat?
Sabeu de qui parlo, oi? Efectivament, de Manuel Valls. Intenció de vot a Manuel Valls? un 0,4%.
Sí, com ho veieu, un 0,4%. Sí, aquest paio que es va passejant per tot arreu posant-nos a parir, mentint, difamant, i que ara diu que es vol presentar a les eleccions al Parlament de CAT, aquest paio té una intenció de vot del 0,4%.
Si Valls és zero, Cs va camí del ZERO. La més baixa fidelitat de vot en relació al 26M 2019: 35,6%, o sigui, camí de l'extinció, perquè ja té un 6% de vot que li marxa cap a VOX (Altres), un 6% cap a PSC, un 2% cap a PP, un 2,1% que s'emportaria Valls per fer el seu 0,4%. I té també el més alt percentatge d'indecisos: un 38%. El col·lapse de Cs és èpic.
El PP millora percentatge de fidelitat de vot, amb un 61%, però recordem que ja va entrar a BCN pels pèls. I perd un 7% cap a VOX (altres)
El PSC segueix sumint el seu electorat en la confusió. Tot i manar, un 33% del vot 26M ara és vot indecís.
PER ACABAR, LA MEVA VALORACIÓ PERSONAL:
Des d'un punt de vista independentista cal molt treball per assegurar guanyar les properes municipals. Però estem en condicions de fer-lo.
Pel que fa a ERC, crec que és claríssim que té el mèrit d'haver guanyat el 26M, però que ja està en el seu sostre a Barcelona. Manté suports, però ja no guanya vot d'enlloc. I en perd, poquet, però en diferents direccions. Ernest Maragall és un candidat ben valorat pel votant d'ERC, però és evident no és el candidat de les properes. I aquí hi ha un repte.
Junts per Catalunya crec és qui té més feina a fer, més espai per recórrer, més vot a guanyar i a més a més crec que està en condicions de poder-ho fer. Estan en condicions de poder-ho fer perquè per primera vegada en temps tenen un lideratge sòlid, com és el de l'Elsa Artadi, ben valorat pels seus votants, però també per votants d'altres partits com ERC.
Crec que JxCAT ha de treballar un missatge inequívoc per a Barcelona des de polaritats molt allunyades del fangar on ens han portat els Comuns. Un discurs i un projecte de ciutat segura, de ciutat generadora de riquesa, de ciutat que treballa més perquè tothom tingui oportunitats que per l'empobriment de les societats subsidiades. Un projecte polític que evidencii que s'estima la ciutat i la seva gent, i que no governarà contra ningú, com fa la Colau, sinó a favor de tothom, i que té projectes per a la ciutat i per a la gent.
Per combatre la formidable propaganda de la farsa Colauer Junts per Catalunya a Barcelona necessita fer política d'una manera molt ambiciosa, que comenci per situar les dades, les estadístiques, la realitat, al centre del discurs. Evidències contra xerrameca. Dades contra demagògia. Projectes contra la centrifugació dels problemes. Etc etc etc.
I si ERC es manté i JxCAT guanya l'espai que està cridat a guanyar i que pot guanyar, guanyarem. Ara bé, si ERC es dedica a fer de crossa de Colau, i JxCAT no construeix la seva alternativa i es visualitza com a tal, la cosa es complica moltíssim. Per a la ciutat i per al país.
Tanmateix, si som conscients d'això, l'enquesta ens permet accedir a algunes dades MOLT interessants.
La primera és la captura colauer del seu votant: són qui més alta fidelitat de vot tenen, del 74%
La segona és que JxCAT ha aconseguit frenar i invertir la tendència dels últims anys, i ara té una alta fidelitat de vot (la segona més alta entre tots els partits) i un lideratge sòlid, el segon més ben valorat entre els seus votants, a 0,1 del 7 d'Ada Colau entre els Comuns. En coherència amb aquestes dues dades, per primera vegada en anys JxCAT no té cap fuga de vot significativa en termes demoscòpic, només un 2,3 dins marge error enquesta.
ERC també es presenta sòlida, però no tant. Té 4 punts menys de fidelitat de vot i fuga de vot -petita, però significativa- en direccions molt diferents: un 4,2% d'antics votants cap a Comuns, un 3,4 cap a JxCat i un 3,2 cap a CUP. I malgrat el que volen fer veure els propagandistes oficials, no guanya vot de ningú. Bé, sí, un 4% dels Comuns, però com que també perden cap als comuns, es neutralitzen.
Del tema electoral el que crida més l'atenció és una dada que també vam poder veure al darrer BOP del CEO: el col·lapse del vot unionista, tant per l'evident hecatombe de Cs com per la desaparició de Valls en una mena de galàctic forat negre i en general per la confusió en la que està sumit tot el seu votant.
Sabeu aquest paio, francès, que va arribar a ser primer ministre a França, fins que li van donar una patada al cul de les que fan història, i que llavors es va enrecordar que havia nascut a Barcelona, i es va proposar a les elits barcelonines desesperades per aturar el procés independentista com el líder que necessitaven, i que va ser candidat a alcalde amb Cs, i que al primer ple ja es va donar de baixa de Cs, i que va acabar aliant-se amb Ada Colau, i que gràcies a ell és la Colau alcaldessa i pot seguir ensorrant la ciutat?
Sabeu de qui parlo, oi? Efectivament, de Manuel Valls. Intenció de vot a Manuel Valls? un 0,4%.
Sí, com ho veieu, un 0,4%. Sí, aquest paio que es va passejant per tot arreu posant-nos a parir, mentint, difamant, i que ara diu que es vol presentar a les eleccions al Parlament de CAT, aquest paio té una intenció de vot del 0,4%.
Si Valls és zero, Cs va camí del ZERO. La més baixa fidelitat de vot en relació al 26M 2019: 35,6%, o sigui, camí de l'extinció, perquè ja té un 6% de vot que li marxa cap a VOX (Altres), un 6% cap a PSC, un 2% cap a PP, un 2,1% que s'emportaria Valls per fer el seu 0,4%. I té també el més alt percentatge d'indecisos: un 38%. El col·lapse de Cs és èpic.
El PP millora percentatge de fidelitat de vot, amb un 61%, però recordem que ja va entrar a BCN pels pèls. I perd un 7% cap a VOX (altres)
El PSC segueix sumint el seu electorat en la confusió. Tot i manar, un 33% del vot 26M ara és vot indecís.
PER ACABAR, LA MEVA VALORACIÓ PERSONAL:
Des d'un punt de vista independentista cal molt treball per assegurar guanyar les properes municipals. Però estem en condicions de fer-lo.
Pel que fa a ERC, crec que és claríssim que té el mèrit d'haver guanyat el 26M, però que ja està en el seu sostre a Barcelona. Manté suports, però ja no guanya vot d'enlloc. I en perd, poquet, però en diferents direccions. Ernest Maragall és un candidat ben valorat pel votant d'ERC, però és evident no és el candidat de les properes. I aquí hi ha un repte.
Junts per Catalunya crec és qui té més feina a fer, més espai per recórrer, més vot a guanyar i a més a més crec que està en condicions de poder-ho fer. Estan en condicions de poder-ho fer perquè per primera vegada en temps tenen un lideratge sòlid, com és el de l'Elsa Artadi, ben valorat pels seus votants, però també per votants d'altres partits com ERC.
Crec que JxCAT ha de treballar un missatge inequívoc per a Barcelona des de polaritats molt allunyades del fangar on ens han portat els Comuns. Un discurs i un projecte de ciutat segura, de ciutat generadora de riquesa, de ciutat que treballa més perquè tothom tingui oportunitats que per l'empobriment de les societats subsidiades. Un projecte polític que evidencii que s'estima la ciutat i la seva gent, i que no governarà contra ningú, com fa la Colau, sinó a favor de tothom, i que té projectes per a la ciutat i per a la gent.
Per combatre la formidable propaganda de la farsa Colauer Junts per Catalunya a Barcelona necessita fer política d'una manera molt ambiciosa, que comenci per situar les dades, les estadístiques, la realitat, al centre del discurs. Evidències contra xerrameca. Dades contra demagògia. Projectes contra la centrifugació dels problemes. Etc etc etc.
I si ERC es manté i JxCAT guanya l'espai que està cridat a guanyar i que pot guanyar, guanyarem. Ara bé, si ERC es dedica a fer de crossa de Colau, i JxCAT no construeix la seva alternativa i es visualitza com a tal, la cosa es complica moltíssim. Per a la ciutat i per al país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada