Avui dimecres 15 de juliol hem conegut les dades del Baròmetre especial del CIS de juliol. És una enquesta representativa només a nivell estatal, perquè només té 3.000 enquestes. Això afecta la representativitat -que no existeix- a nivell comunitat autònoma i per tant, en la projecció electoral que efectua, els partits d'àmbit "autonòmic" són per als que tenim una anàlisi més feble.
És a dir, que amb només 3.000 enquestes a tot l'estat, el que recull sobre ERC, JxCAT i CUP, que són els partits independentistes de Catalunya que només es presenten a Catalunya, és demoscòpicament molt feble.
Tanmateix, malgrat aquesta feblesa, crec que val la pena fer-ne una petita anàlisi per una raó: com sempre us dic, analitzar aïlladament una enquesta és molt perillós i ens pot portar a conclusions errònies, a interpretacions equivocades o descontextualitzades. El més important d'una enquesta és poder-la comparar amb idèntiques enquestes prèvies, perquè la visió sobre l'evolució de les dades que fer-ho així ens aporta, permet valorar la coherencia de les dades, permet apuntar amb més precisió les tendències, fins i tot per sobre de les febleses demoscòpiques de la mateixa enquesta.
I aquest és el cas d'aquest baròmetre especial del CIS. Ens permet una ràpida comparabilitat amb el baròmetre del CIS del mes de juny. I en fer-ho, ràpidament veiem que marca tendències sòlides, per tant, crec que és bo les posem damunt la taula, les expliquem i així les puguem valorar.
Ara fa un mes, en l'anàlisi del baròmetre del CIS del juny, titulava així la cosa: "ANÀLISI BARÒMETRE ESPECIAL DEL CIS JUNY 2020. Dades d'alerta per a l'independentisme català"
I aquest baròmetre CIS del juliol confirma que tenim motius per a la preocupació, que les dades d'alerta de fa un mes, es consoliden.
(per cert, per als que tingueu la "temptació" de menystenir el treball demoscòpic del CIS, al final de l'article faré un petit annex comentant perquè no estic d'acord en crítiques que ha rebut CIS per projeccions electorals basques i gallegues)
Fa un mes alertàvem que a les dades del CIS es podia veure clarament com la divisió interna de l'independentisme passava factura, i tant ERC com JxCAT perdien suports, i que la CUP era l'única que semblava mantenir-se, però en cap cas creixia en intenció de vot.
Doncs bé, ara tenim que tant ERC, com Junts x CAT i CUP perden vot. És a dir, que el vot independentista disminueix en el seu conjunt. I això, arreu del món, només tindrà una lectura: l'independentisme retrocedeix.
El 10N 2019 ERC va tenir un 3,6% del vot. En aquest baròmetre CIS ERC té un record de vot del 2,8% (una mica infrarepresentats), i una intenció de vot directe del 2%.
Junts x CAT va tenir un 2,19% de vot, té un 0,8% de record de vot (per tant molt infrarepresentada aquesta opció) i una intenció de vot directe del 0,7%
CUP va tenir un 1,01 de vot, té un 0,5% de record de vot (miqueta infrarepresentats) i una intenció de vot del 0,3%
És a dir, només sobre record de vot i vot directe podem veure que tothom retrocedeix, tot i que no igual: qui més ho fa és ERC, amb un -0,8, davant el -0,1 de JxCAT i el -0,2 de CUP.
La fidelitat de vot entre els antics votants de totes tres forces polítiques és preocupantment baixa, fins al punt que d'entre el conjunt d'opcions polítiques només Cs té una fidelitat menor. I tenint en compte com estan els de Cs, això no és cap consol.
No té gaire sentit fixar-se al detall en els %, perquè ja hem vist la mostra és només representativa a nivell estatal, per tant reflecteix amb poca precisió a nivell només de CAT, però sí podem veure és coherent amb l'enquesta de juny, i que uns quants punts amunt o uns quants punts avall, aquest 59% de fidelitat de vot d'ERC o el 52% de JxCAT inequívocament assenyalen pèrdua de suport electoral. I ja no diguem el 35,7% de fidelitat de la CUP.
Insisteixo, la prudència davant d'unes dades demoscòpicament febles a nivell CAT no ens ha d'impedir veure que no anem bé.
I parlo en 1a del plural perquè no és un problema d'un partit o d'un altre. És un problema global, del conjunt del moviment, perquè crec tenim prou evidències com perquè s'hagin encès, a tot arreu, les alertes davant el que és un desgast de tot el moviment.
L'independentisme no es pot permetre cap retrocés en res, i menys en suports electorals.
És evident que la divisió i confrontació actual no beneficien a ningú, perjudiquen a tots i afebleix el moviment.
I també és evident, crec, que d'una crisi així només podem sortir-ne si tots en prenem consciència i revertim la situació establint una estratègia comuna mínima, compartida i actuant políticament de manera molt diferent a com ho estem fent: des de la lleialtat i la complicitat, i no des de l'actual confrontació i acció política únicament pendent de desgastar els altres.
És evident, també, l'absolut fracàs d'aquest sopar de duro d'ERC d'una presumpta estratègia d'eixamplament de base darrere la qual únicament s'hi amagava legitimar un nou tripartit, amb els Comuns com a soci preferent i blindat, i amb l'objectiu indissimulat de fer tot el possible per carregar-se Puigdemont i JxCAT.
Un 8,1% del vot d'ERC se'n va cap al PSC i un 7% cap als Comuns, mentre ERC només podria rebre vot de PSC i Comuns per sota del marge d'error (0,2 PSC i 3,9 de Comuns). A més a més ERC té una perceptible fuga cap a JxCAT i CUP del 4,7%
Pel que fa a Junts per CAT, és evident que el desgavell intern passa factura. L'enquesta està feta quan la voluntat del President Puigdemont de convertir JxCAT en un moviment polític sense quotes de partits, sense dependència del Pdecat, era pública i coneguda.
I tinc moooolt males notícies per a Bonvehí i la seva direcció autista de Pdecat i per a Marta Pascal i els seus invents polítics de fer-se estimar per Espanya. La intenció de vot entre els votants de JxCAT a un "altre partit", que és on els enquestats situarien Pdecat i Pascal és del... taxaaan... màxima expectació!...
És del...
0%
SÍ, del ZERO PATATERO !!!!!!!!!!!
Ja ho vaig dir en un article fa poc. El deliri autista de la direcció de Pdecat els ha ficat en un forat negre, del que no en sortiran. ZERO
Ai, Bonvehís i Pascals, quina vergonyeta que feu
Pel que fa a la CUP, la crisi que apunta pot ser greu, perquè està perdent vot en massa direccions: cap a ERC, cap a Junts x CAT, cap a Comuns, cap al PACMA, altres partits, i fins i tot cap al vot nul.
Insisteixo, per valorar la magnitud dels problemes que clarament apunta el CIS, necessitem enquestes més sòlides, com la que pot ser el Baròmetre del CEO, que potser tenim a finals de juliol. Però les alertes que aquestes dues enquestes del CIS ens han encès no són errors demoscòpics.
Crec que ERC, Junts per CAT, CUP, ANC i Omnium farien molt bé de prendre consciència del problema que tenim al davant i de començar a seure i a treballar plegats, o les conseqüències de tot el que estan fent, poden ser crítiques per al moviment independentista.
Fer la independència no és fàcil. Fer-ho dividits és impossible. Hem comès errors i en cometrem. Però una cosa hem de tenir clara: la independència com a objectiu polític i l'estar en condicions de fer la independència ens exigeix sempre avançar, sumar, guanyar. No ens podem permetre retrocedir. En res, i menys en força democràtica.
DONEC PERFICIAM
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Post Scriptum CIS, eleccions basques i eleccions basques i coses que ens podem aplicar:
Arran del resultat de les eleccions basques i gallegues el CIS ha rebut crítiques en el sentit de dir que són els que menys l'han encertada. Els que em seguiu sabeu que la projecció de resultats concrets en termes de diputats és el que menys m'interessa de les enquestes. I jo discrepo de tot això que s'està dient del CIS. Cal saber llegir les enquestes. I jo crec que puc dir que en l'article d'ara fa un mes, comentant l'enquesta CIS sobre les eleccions al País Basc, les dades amb que vaig treballar em van permetre afinar molt el que, en termes polítics, aquest diumenge ha passat.
És a dir, que amb només 3.000 enquestes a tot l'estat, el que recull sobre ERC, JxCAT i CUP, que són els partits independentistes de Catalunya que només es presenten a Catalunya, és demoscòpicament molt feble.
Tanmateix, malgrat aquesta feblesa, crec que val la pena fer-ne una petita anàlisi per una raó: com sempre us dic, analitzar aïlladament una enquesta és molt perillós i ens pot portar a conclusions errònies, a interpretacions equivocades o descontextualitzades. El més important d'una enquesta és poder-la comparar amb idèntiques enquestes prèvies, perquè la visió sobre l'evolució de les dades que fer-ho així ens aporta, permet valorar la coherencia de les dades, permet apuntar amb més precisió les tendències, fins i tot per sobre de les febleses demoscòpiques de la mateixa enquesta.
I aquest és el cas d'aquest baròmetre especial del CIS. Ens permet una ràpida comparabilitat amb el baròmetre del CIS del mes de juny. I en fer-ho, ràpidament veiem que marca tendències sòlides, per tant, crec que és bo les posem damunt la taula, les expliquem i així les puguem valorar.
Ara fa un mes, en l'anàlisi del baròmetre del CIS del juny, titulava així la cosa: "ANÀLISI BARÒMETRE ESPECIAL DEL CIS JUNY 2020. Dades d'alerta per a l'independentisme català"
I aquest baròmetre CIS del juliol confirma que tenim motius per a la preocupació, que les dades d'alerta de fa un mes, es consoliden.
(per cert, per als que tingueu la "temptació" de menystenir el treball demoscòpic del CIS, al final de l'article faré un petit annex comentant perquè no estic d'acord en crítiques que ha rebut CIS per projeccions electorals basques i gallegues)
Fa un mes alertàvem que a les dades del CIS es podia veure clarament com la divisió interna de l'independentisme passava factura, i tant ERC com JxCAT perdien suports, i que la CUP era l'única que semblava mantenir-se, però en cap cas creixia en intenció de vot.
Doncs bé, ara tenim que tant ERC, com Junts x CAT i CUP perden vot. És a dir, que el vot independentista disminueix en el seu conjunt. I això, arreu del món, només tindrà una lectura: l'independentisme retrocedeix.
El 10N 2019 ERC va tenir un 3,6% del vot. En aquest baròmetre CIS ERC té un record de vot del 2,8% (una mica infrarepresentats), i una intenció de vot directe del 2%.
Junts x CAT va tenir un 2,19% de vot, té un 0,8% de record de vot (per tant molt infrarepresentada aquesta opció) i una intenció de vot directe del 0,7%
CUP va tenir un 1,01 de vot, té un 0,5% de record de vot (miqueta infrarepresentats) i una intenció de vot del 0,3%
És a dir, només sobre record de vot i vot directe podem veure que tothom retrocedeix, tot i que no igual: qui més ho fa és ERC, amb un -0,8, davant el -0,1 de JxCAT i el -0,2 de CUP.
La fidelitat de vot entre els antics votants de totes tres forces polítiques és preocupantment baixa, fins al punt que d'entre el conjunt d'opcions polítiques només Cs té una fidelitat menor. I tenint en compte com estan els de Cs, això no és cap consol.
No té gaire sentit fixar-se al detall en els %, perquè ja hem vist la mostra és només representativa a nivell estatal, per tant reflecteix amb poca precisió a nivell només de CAT, però sí podem veure és coherent amb l'enquesta de juny, i que uns quants punts amunt o uns quants punts avall, aquest 59% de fidelitat de vot d'ERC o el 52% de JxCAT inequívocament assenyalen pèrdua de suport electoral. I ja no diguem el 35,7% de fidelitat de la CUP.
Insisteixo, la prudència davant d'unes dades demoscòpicament febles a nivell CAT no ens ha d'impedir veure que no anem bé.
I parlo en 1a del plural perquè no és un problema d'un partit o d'un altre. És un problema global, del conjunt del moviment, perquè crec tenim prou evidències com perquè s'hagin encès, a tot arreu, les alertes davant el que és un desgast de tot el moviment.
L'independentisme no es pot permetre cap retrocés en res, i menys en suports electorals.
És evident que la divisió i confrontació actual no beneficien a ningú, perjudiquen a tots i afebleix el moviment.
I també és evident, crec, que d'una crisi així només podem sortir-ne si tots en prenem consciència i revertim la situació establint una estratègia comuna mínima, compartida i actuant políticament de manera molt diferent a com ho estem fent: des de la lleialtat i la complicitat, i no des de l'actual confrontació i acció política únicament pendent de desgastar els altres.
És evident, també, l'absolut fracàs d'aquest sopar de duro d'ERC d'una presumpta estratègia d'eixamplament de base darrere la qual únicament s'hi amagava legitimar un nou tripartit, amb els Comuns com a soci preferent i blindat, i amb l'objectiu indissimulat de fer tot el possible per carregar-se Puigdemont i JxCAT.
Un 8,1% del vot d'ERC se'n va cap al PSC i un 7% cap als Comuns, mentre ERC només podria rebre vot de PSC i Comuns per sota del marge d'error (0,2 PSC i 3,9 de Comuns). A més a més ERC té una perceptible fuga cap a JxCAT i CUP del 4,7%
Pel que fa a Junts per CAT, és evident que el desgavell intern passa factura. L'enquesta està feta quan la voluntat del President Puigdemont de convertir JxCAT en un moviment polític sense quotes de partits, sense dependència del Pdecat, era pública i coneguda.
I tinc moooolt males notícies per a Bonvehí i la seva direcció autista de Pdecat i per a Marta Pascal i els seus invents polítics de fer-se estimar per Espanya. La intenció de vot entre els votants de JxCAT a un "altre partit", que és on els enquestats situarien Pdecat i Pascal és del... taxaaan... màxima expectació!...
És del...
0%
SÍ, del ZERO PATATERO !!!!!!!!!!!
Ja ho vaig dir en un article fa poc. El deliri autista de la direcció de Pdecat els ha ficat en un forat negre, del que no en sortiran. ZERO
Ai, Bonvehís i Pascals, quina vergonyeta que feu
Pel que fa a la CUP, la crisi que apunta pot ser greu, perquè està perdent vot en massa direccions: cap a ERC, cap a Junts x CAT, cap a Comuns, cap al PACMA, altres partits, i fins i tot cap al vot nul.
Insisteixo, per valorar la magnitud dels problemes que clarament apunta el CIS, necessitem enquestes més sòlides, com la que pot ser el Baròmetre del CEO, que potser tenim a finals de juliol. Però les alertes que aquestes dues enquestes del CIS ens han encès no són errors demoscòpics.
Crec que ERC, Junts per CAT, CUP, ANC i Omnium farien molt bé de prendre consciència del problema que tenim al davant i de començar a seure i a treballar plegats, o les conseqüències de tot el que estan fent, poden ser crítiques per al moviment independentista.
Fer la independència no és fàcil. Fer-ho dividits és impossible. Hem comès errors i en cometrem. Però una cosa hem de tenir clara: la independència com a objectiu polític i l'estar en condicions de fer la independència ens exigeix sempre avançar, sumar, guanyar. No ens podem permetre retrocedir. En res, i menys en força democràtica.
DONEC PERFICIAM
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Post Scriptum CIS, eleccions basques i eleccions basques i coses que ens podem aplicar:
Arran del resultat de les eleccions basques i gallegues el CIS ha rebut crítiques en el sentit de dir que són els que menys l'han encertada. Els que em seguiu sabeu que la projecció de resultats concrets en termes de diputats és el que menys m'interessa de les enquestes. I jo discrepo de tot això que s'està dient del CIS. Cal saber llegir les enquestes. I jo crec que puc dir que en l'article d'ara fa un mes, comentant l'enquesta CIS sobre les eleccions al País Basc, les dades amb que vaig treballar em van permetre afinar molt el que, en termes polítics, aquest diumenge ha passat.
Fa un mes escrivia això:
Sense entrar en la projecció de resultats generals que fa el CIS, sí alguns apunts que m'han cridat poderosament l'atenció. En el cas del País Basc la mostra està reforçada i és molt més representativa i sòlida.
1. La fidelitat del vot abertzale: un 89,7% del vot de Bildu el 10N 2019 votarà a les basques Bildu, i un 79,9% dels votants del PNB
2. Cap fuga mínimament significativa de vot Bildu o PNB en cap direcció. La fuga més alta, i està dins el marge d'error, aquest 2,9% de Bildu que votaran "otro partido" que no és cap dels llistats. Ni idea de per on va. Això sí, hi ha un 12,3% de vot PNB i un 4,4% de Bildu que diuen encara no ho saben
3. L'espectacular captura de vot d'altres formacions polítiques molt i molt dispars que sembla pot aconseguir el nacionalisme basc:
- L'espanyolisme sembla abocat a una hòstia electoral sense precedents. PP i Cs concorreran junts a les eleccions. A hores d'ara només un 50% del vot PP el 10N i un 37,5% de Cs diuen votaran aquesta cosa. I pel que fa al PSE-PSOE només un 39,2% diuen votaran PSE-PSOE a les autonòmiques. I VOX cero patatero.
Només en això de VOX em vaig equivocar, n'ha tret 1 per Araba. La resta, crec que les dades del CIS ja apuntaven, si se sabien llegir, el que ha passat electoralment aquest passat diumenge.
En l'anàlisi de fa un mes també feia aquesta "Conclusió": No hi ha cap dubte que el sistema foral, que ha fet del País Basc pràcticament una comunitat independent, està configurant un mapa polític molt i molt singular...
Sobre això, aquesta conclusió de fa un mes, permeteu-me, avui, unes pinzellades/reflexions:
En l'anàlisi de fa un mes també feia aquesta "Conclusió": No hi ha cap dubte que el sistema foral, que ha fet del País Basc pràcticament una comunitat independent, està configurant un mapa polític molt i molt singular...
Sobre això, aquesta conclusió de fa un mes, permeteu-me, avui, unes pinzellades/reflexions:
- Al País Basc no hi ha cap majoria per la independència, perquè el PNB no està per res que ni s'hi acosti. Ibarretxe va intentar fer un pas endavant i els seus mateixos el van "enterrar" políticament, a ell i al seu pla. El PNB és una maquinària de poder, comfortabilíssima instal·lada en un sistema foral que els assegura la plena independència econòmica.
- Des del partidisme s'ha volgut vendre el bon resultat de Bildu com un gran èxit. Són aquests mimetismes tan penosos que es busquen per reivindicar-se. "El futur és l'independentisme d'esquerres". I hi sumen els resultats del BNG a Galícia, on PP ha guanyat amb majoria absoluta. Quin futur més guai, tu
- Només des del partidisme es pot negar, com alguns fan, que la clau de que a Catalunya tinguem la majoria democràtica que ara tenim ha estat el gir que va fer, en el seu moment, CiU, sota el lideratge d'Artur Mas. Si en comptes d'assumir la independència, com van fer el 2012, hagués volgut buscar el comfort de l'autogovern, ara no seríem majoria indepe. Sí, és cert, la miopia de l'estat espanyol no va oferir cap mínim comfort perquè això pogués passar, com passava al País Basc. Però el cert és que Mas i el món convergent van fer un pas endavant. I gràcies a això hem recorregut el camí recorregut, hem arribat més lluny que mai i som la majoria indepe que som.
M'entristeix molt, perquè ho trobo profundament injust, aquest menyspreu constant de la majoria de líders d'ERC i de bona part dels seus "defensors" cap al paper de Mas i del món convergent. En comptes de reconèixer que sense el que han fet no hauríem fet res, es dediquen sistemàticament a un atac indecent, que si els convergents, que si els postconvergents, etc.
- Des del partidisme s'ha volgut vendre el bon resultat de Bildu com un gran èxit. Són aquests mimetismes tan penosos que es busquen per reivindicar-se. "El futur és l'independentisme d'esquerres". I hi sumen els resultats del BNG a Galícia, on PP ha guanyat amb majoria absoluta. Quin futur més guai, tu
- Només des del partidisme es pot negar, com alguns fan, que la clau de que a Catalunya tinguem la majoria democràtica que ara tenim ha estat el gir que va fer, en el seu moment, CiU, sota el lideratge d'Artur Mas. Si en comptes d'assumir la independència, com van fer el 2012, hagués volgut buscar el comfort de l'autogovern, ara no seríem majoria indepe. Sí, és cert, la miopia de l'estat espanyol no va oferir cap mínim comfort perquè això pogués passar, com passava al País Basc. Però el cert és que Mas i el món convergent van fer un pas endavant. I gràcies a això hem recorregut el camí recorregut, hem arribat més lluny que mai i som la majoria indepe que som.
M'entristeix molt, perquè ho trobo profundament injust, aquest menyspreu constant de la majoria de líders d'ERC i de bona part dels seus "defensors" cap al paper de Mas i del món convergent. En comptes de reconèixer que sense el que han fet no hauríem fet res, es dediquen sistemàticament a un atac indecent, que si els convergents, que si els postconvergents, etc.
Estic segur que, des de l'Arnaldo Otegi fins l'últim militant de Bildu els hi demanessin un desig polític, dirien que el PNB fes el mateix que va fer Mas i el món convergent. Perquè mentre el PNB no faci el que va fer Mas, la independència al País Basc té zero possibilitats.
O sigui que més valorar el que ens ha permès arribar on som, més intel·ligència política i estratègica, i menys intoxicació i sectarisme partidista.
Catalunya és l'única que està en condicions d'aspirar a la independència. I ens hem de reconèixer entre nosaltres, a tots els que ho hem fet possible, perquè sense tots no hauria estat possible. Per tant, més valorar-nos i estimar-nos entre nosaltres, i menys desitjar-nos mal, perquè això ja hem vist, amb les dades del CIS, cap a on ens està portant
Bon toc d'atenció, Senyor Abad.
ResponEliminaLa cosa és que no tindrem estratègia compartida mínima si l'objectiu prioritari no és guanyar la independència ben aviat.
Si parlem clar, podem dir que no hi haurà unitat mínima mentre ERC i la CUP tinguin la independència al congelador. Fins i tot dubto que hores d'ara, i no parlo del conjunt de la militància, puguin dir-se independentistes, ERC I CUP. Ara són altra cosa, estan per altres coses.
Sembla que el President Puigdemont ara va a totes i espero que se'n surti amb un JxCat, sense quotes ni vetos, ni vicis antics. A veure si ens dotem d'una vegada d'un moviment sòlidament organitzat i madur políticament per no perdre a ningú pel camí.