La realitat del català a la universitat: dades, dades i dades davant la manipulació "montapollista"

Aquestes últimes setmanes hem tingut una presumpta polèmica lingüística, que des de les xarxes socials, i impulsada per la Plataforma per la Llengua, la FNEC, el SEPC i diversos perfils individuals, ha saltat a mitjans de comunicació generalistes.

La polèmica, o el titular, era "es tripliquen les denúncies lingüístiques a les universitats".

Les denúncies a que el titular fa referència és a les classes que a les nostres universitats han estat anunciades a la programació docent que s'impartiran en una llengua, en aquest cas el català, i que per circumstàncies del grup d'alumnes, hi ha qui pressiona perquè s'imparteixi en una altra llengua.

Quan algú denuncia que "es tripliquen les denúncies" immediatament es pensa que està passant alguna cosa greu. 

Mireu, jo ja fa molts anys que treballo gestionant dades, i en tots aquests anys el més important que he après és que, més que cap dada concreta, allò important és la contextualització d'aquella dada, el conjunt de dades que ens permeten entendre millor el que està passant, interpretar la realitat.

"Es tripliquen les denúncies!"

Sabeu què hi ha al darrere? Doncs que després de tota la campanya feta per diverses associacions com la Plataforma per la Llengua, la FNEC, el SEPC, i la publicitat dels instruments per articular denúncies lingüístiques a la universitat... s'han presentat 37 denúncies.

Hi ha hagut 37 denúncies de substitució lingüística en relació a grups d'aula docents anunciats que la llengua d'impartició seria el català, i que per diverses circumstàncies, la llengua d'impartició ha pogut acabar essent una altra.

Triplicar les denúncies és com a molt gros, oi? Però, què són 37 possibles incidències en el conjunt de la docència universitària de grau a les univesitats catalanes?

Doncs mireu, a les universitats catalanes s'imparteixen 15.499 assignatures en català. En hores de docència és un 75,6% de la docència, la que s'imparteix en català. La resta, en castellà i en terceres llengües, bàsicament l'anglès.

És a dir, que sobre el total de docència en català al sistema universitari de Catalunya, que és un 75,6% del total d'hores de docència, ens trobem que en un 0,23% de l'oferta de les 15.499 assignatures en català, hi ha alguna qüestió de tensió lingüística relacionada amb la llengua d'impartició anunciada.

O sigui, que el 75,6% de la docència s'imparteix en català, i que en un 99,77% de les assignatures la docència, des d'un punt de vista lingüístic, es desenvolupa amb total normalitat, però tenim un problema.

Tenim un problema perquè tenim 37 incidències sobre 15.499 assignatures.

La cosa encara és més complicada d'entendre si mirem l'evolució de l'oferta d'assignatures a les nostres universitats, i veiem que l'oferta d'assignatures de grau a les nostres universitats s'ha incrementat, els últims cursos, en un 21%.

O sigui, perquè ens entenguem:

- la docència d'assignatures en català s'ha incrementat un 21% els últims cursos

- actualment als estudis de grau de les universitats catalanes hi ha una oferta de 15.499 assignatures en català, davant les 4.879 assignatures en castellà

- en hores de docència això implica que un 75,6% de les hores de docència als estudis de grau s'imparteixen en català

I resulta que perquè hi hagi un 0,23% de problemes lingüístics en relació a una oferta d'assignatures en català que ha crescut el 21% els darrers anys, i que implica que en hores de docència un 75,6 de la docència es fa en català... resulta que tenim un problema, resulta que hem de munta el gran pollastre perquè s'han triplicat les denúncies.

Jo flipo.

No entenc res del que estan fent la Plataforma per la Llengua, la FNEC o el SEPC, ni tots aquests abrandats denunciadors a les xarxes socials.

El sistema universitari català garanteix la preeminència de la llengua catalana en els processos formatius de grau. Un 75,6% de les hores docents s'imparteixen en català.

I al costat d'aquesta prevalença de la llengua pròpia del país, del català, el que sempre hem defensat a ultrança és la internacionalització del nostre sistema universitari.

I que en la gestió lingüística de l'oferta formativa a grau, de 15.499 assignatures, hi hagi 37 incidències em sembla ridícul, em sembla absolutament irrellevant. Generar conflictes lingüístics d'arrel identitària falsejant la realitat fins ara només ho havia fet C's. Anem amb compte, coi!

Mireu, jo vaig ser coordinador de la FNEC a la Facultat de Dret de la UB, coordinador de la UB de la FNEC, vicepresident de la FNEC, representant estudiantil a Claustre, Junta de govern i Consell Social.

Jo no vaig rebre ni una sola classe en català en aquella Facultat de Dret de finals 80s. Però no ens vam cansar de reivindicar docència en català. I no només docència, vaig impulsar i coordinar la primera mostra de llibres de Dret en català, que va tenir lloc al vestíbul de l'edifici històric de la Facultat, i que va inaugurar el llavors conseller de Justícia, Joaquim Xicoy.

Acabats els meus estudis de Dret, el meu compromís amb la normalització lingüística em va portar, durant un parell d'anys, a ser coordinador d'equips de normalització lingüística a l'Administració de Justícia, a l'àmbit territorial de Barcelona-comarques.

Després el meu perfil professional em va portar a àmbits diferents, vinculats a l'avaluació de la gestió pública, però vaig mantenir el meu compromís cívic amb la normalització del català, p.ex. com a fundador i vicepresident de la Fundació ESCACC (Espai Català de Cultura i Comunicació).

I, de debò, que em punxin, perquè no em trauran ni una gota de sang davant la meva estupefacció amb tot el que està passant.

O sigui, incrementem, els últims cursos, en un 21% el nombre d'assignatures en català als estudis de grau de les universitats catalanes, però hem de muntar un pollastre que hi hagi 37 casos de possible conflicte sobre un total de 15.499 assignatures en català? Jo flipo.

Flipo per una qüestió, d'entrada, de dimensió: si tenim un 75,6% de les hores de docència en català, està molt bé, el català és clarament la llengua d'ús de les nostres universitats.

Flipo, després, també per una altra qüestió de dimensió: o sigui tenim 15.499 assignatures impartides en català, i perquè en 37 d'elles hi hagi alguna qüestió lingüística, és a dir, perquè en un 0,23% de les nostres assignatures impartides en català hi hagi alguna cosa, ho hem d'elevar a la categoria de monumental pollastre político-lingüístic?

De debò, jo flipo.

Què us passa pel cap per no valorar la realitat lingüística de les nostres universitats, aquest 75,6% d'hores en català?

Què us passa pel cap per convertir en conflicte lingüístic que en 37 de 15.499 assignatures que s'imparteixen en català, hi hagi hagut algun problema lingüístic??

Jo flipo.

Quan algú vol convertir una afectació del 0,23% en un gran problema lingüístic, el que està fent és fer veure que hi ha un conflicte lingüístic on no hi és. Ho trobo lamentable. Lluitar per la nostra llengua i la seva plena normalització mai ens ha de portar a ignorar la realitat i muntar pollastres en àmbits on el que s'hauria de fer és difondre la seva exemplaritat, com és el cas del català a la universitat, i aquest exemplar percentatge d'ús majoritari del català a tots els àmbits de la formació de grau, garantint en tot moment la dimensió internacional de les nostres universitats, en docència i en recerca.