L'orgull i l'honor de poder votar el meu amic Sergi Blàzquez a JUNTS de Barcelona Ciutat

Ramon Estebe, Sergi Blázquez i Francesc Abad s'han apropat a la Ciutat de la Justícia per presentar la demanda contra la UEFA / @DRETSCAT

L'any 2018 vaig tenir l'honor que l'alcalde i els regidors del poble de la meva mare, Corbera d'Ebre, em proposessin ser el pregoner de la Festa Major. Vaig acceptar encantat i molt honorat. I vaig fer el pregó, un pregó en el que evidentment vaig fer-hi confluir les meves línies vitals i familiars, perquè en un pregó de Festa Major, com a pregoner, d'alguna manera repasses tot allò pel que creus t'han proposat com a pregoner.

En un moment d'aquell pregó vaig dir: "No, la vida no sabem cap a on ens portarà, per això és tan important que tinguem sempre la ment oberta, que disfrutem fent el camí, i que tinguem la sort de poder-lo compartir amb gent que et fa millor persona i millor professional"

Em sorprèn molt aquesta gent, bàsicament a les xarxes, que tot ho analitza com si a la vida ho controléssim tot, i que per tant si a la vida no passa el que volem que passi és perquè algú ens ha enganyat, traït, etc. En política això ho veiem molt amb aquest independentisme "Amazon" que brillantment va definir el gran Antonio Baños "vaig demanar independència, i vull la independència". I punt, res més a valorar, ni analitzar, ni res. "Hi ha un mandat", doncs res, que es compleixi el mandat, perquè només cal voler-lo complir, la resta, punyetes. Si vols això, doncs ho tens. I punt.

Suposo és gent que tot a la vida sempre els hi ha anat bé. Que van estudiar allò que van voler, que treballen en allò que volen, que mai no ha tingut cap problema laboral, que no coneixen el fracàs, ni tan sols sentimental.

Jo, en canvi, gairebé mai he pogut gaudir d'aquesta sort de tenir, sense més problema, tot allò que he volgut. He sabut sempre -o he intentat saber-ho- allò que volia, i he treballat dur per aconseguir-ho, i pel camí, m'he emportat hòsties i fracassos. Però no em queixo, de tot se n'aprèn i l'important és l'actitud de sempre amunt. Estic content d'haver fet front a la meva vida amb aquesta perspectiva, de no pensar que la puc controlar al 100%, sense més. 

La vida no sabem cap a on ens portarà, per això és tan important que tinguem sempre la ment oberta, que disfrutem fent el camí i que tinguem la sort de poder-lo compartir amb gent que et fa millor persona.

Només des d'aquesta perspectiva vital ara puc explicar aquell meu primer dia a la Facultat de Dret de la UB. Començava a estudiar la llicenciatura en Dret: grup M-1, de 6 grups que hi havia al matí. En aquell grup M-1 érem tants que des del primer dia vam fer les classes a l'Aula Magna de la Facultat, amb capacitat per a centenars de persones. I les que hi havia penjades a les finestres, assegudes als passadissos de l'aula, a la tarima, etc.

Primer dia, primera classes. Hi vaig arribar amb el meu amic Xavier Altadill. Tots dos veníem de l'Institut Emperador Carles, a Sants, tot i que tots dos vivíem a Les Corts. Vam quedar al barri -vivíem a prop-, vam pujar junts a la Facultat, vam entrar a l'aula Magna, i vam seure en una de les files de seients. I a veure el què.

L'aula es va omplir fins a rebentar. I van anar passant pel davant nostre els qui serien els nostres professors aquell any. I és clar, també va seure al costat nostre, del Xavi i meu, altra gent. I és clar, acabes parlant amb els qui tens al costat.

I un d'aquells que teníem al costat, que no coneixíem de res, i amb qui vam començar a parlar era en Sergi Blàzquez. Ell venia de Súnion, i també vivia a Les Corts. Total, que vam estar de xerrera i que des de llavors vam intentar seure junts, guardar-nos el lloc, etc.

Sí, així vaig conèixer i em vaig fer amic del Sergi Blàzquez. Era el curs 1984-85, crec recordar. I des de llavors, amb el Sergi hem compartit amistat i compromís independentista.

Els dos vam entrar i militar a la FNEC, durant la nostra vida universitària. Els dos, amb altres amics i companys de lluita, vam fundar el Casal Independentista de Les Corts. Els dos vam estar amb la reivindicació olímpica de les nostres seleccions nacionals, i el Sergi ha acabat essent el vicepresident de la Plataforma pro-Seleccions Catalanes.

El Sergi també fou el meu primer advocat i amb qui vam anar al nostre primer judici. Un grup de feixistes va rebentar un concert de música tradicional catalana que el Casal havia organitzat a la Plaça de la Concòrdia de Les Corts. Ens hi vam enfrontar. En l'enfrontament, un dels ultres va treure una navalla, va agafar al meu germà i li va posar la navalla al coll, mentre em mirava fixament i em deia "venga, ven a por mi ahora, a ver si te atreves". I malgrat la por que tallés el coll al meu germà amb aquella navalla, vaig aprofitar un moment de confusió de l'ultra per a bloquejar-lo (en aquella època fèiem arts marcials tres cops a la setmana). El fatxa va sortir per potes, va llençar la navalla, però la vam poder recuperar i la GU el va acabar detenint. I vam acabar als jutjats. I el Sergi fou el nostre advocat.

I des de llavors en Sergi Blàzquez sempre ha estat, a banda d'un reconegut advocat en termes professionals, un actiu advocat en defensa dels nostres drets davant la repressió, essent un dels fundadors de DRETS, de la que n'és President.

Amb el Sergi també hem compartit la nostra passió pel Barça, i tots dos estem a la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi. En la seva doble condició d'advocat i de culé, va actuar, amb altres companys de DRETS, defensant que l'afició del Barça poguéssim portar l'estelada a la Final de Copa a Madrid que la Delegación del Gobierno de Madrid havia prohibit. I el Sergi també va liderar les accions contra la UEFA per les sancions al Barça perquè nosaltres, els aficionats, havíem lluit estelades a la Final de Champions de Berlín.

Des d'abans de l'1-O el Sergi ha prestat, a més, assistència lletrada a un munt de represaliats independentistes. I segueix fent-ho, per exemple, com a advocat de detinguts per la Guardia Civil en la recent Operación Volhov.

Sí, des d'aquell primer dia de classes a l'Aula Magna de la Facultat, en que aquesta vida que no sabem per on ens portarà va fer que el Sergi Blàzquez seies al costat del Xavi Altadill i meu, que es va generar una amistat i un compromís patriòtic que mantenim i compartim.

I ara el Sergi Blàzquez forma part de la candidatura a la direcció de Junts de la Federació de Barcelona Ciutat.

Jo em vaig fer de Junts quan el president Puigdemont va llençar el projecte polític, tot i que no hi he participat activament. Però ara, aquest cap de setmana, serà per a mi un autèntic orgull i un honor poder votar el meu amic i company de tantes lluites des de fa tant i tant de temps, Sergi Blàzquez.

Li agraeixo enormement aquest compromís valent que ha pres, presentant-s'hi. És una persona que fins ara mai havia fet política de partit, sempre havia treballat a la societat civil. Per això té una gran significació el seu pas.

El Sergi no havia fet política de partit, però sí ha estat durant molts anys militant d'ERC. Fa un parell o tres d'anys ho va deixar, perquè no podia assumir la deriva estratègica i política que havia agafat ERC. Jo havia trencat amb ERC amb el segon tripartit.

Ara ens retrobem, a Junts, al costat de molts i molts altres amics i companys de lluita de tots aquests anys. Gent que portem tota la vida lluitant per la independència, en l'independentisme de carrer, de base, cívic, que mai no hem estat "convergents", i que si hem tingut algun carnet de partit ha estat el d'ERC.

La implicació d'en Sergi Blàzquez en el projecte de Junts és del tot significativa i representativa de que el projecte de Junts no té res a veure amb els partits polítics tradicionals, i en canvi sí ho té tot per haver esdevingut ja un autèntic moviment polític.

La diferència que hi ha entre un projecte polític amb naturalesa de partit i un projecte polític configurat com a un moviment polític és transcendent.

Junts no és un partit, ni ningú dels que estem a Junts volem ho sigui.

Junts és un moviment polític, el que jo crec serà el moviment polític decisiu per poder fer la independència.

Junts és un moviment polític amb un lideratge excepcional, el del MHP Carles Puigdemont.

Junts és un moviment polític que suma trajectòries molt i molt diferents, a les que ens uneix aquesta voluntat explícita i determinada de culminar el procés per fer la independència.

A Junts ens hi trobem, per sumar, per compartir, per treballar plegats, molta gent que ve de l'antic espai convergent amb gent que ve de l'espai del PSC, amb gent que ve de l'espai d'ERC, amb gent que ve de l'espai de l'esquerra independentista, i amb molta gent que no ve de cap espai, per a la que el seu únic espai és Junts, i per això ha fet per primera vegada aquest pas endavant.

A la candidatura de Junts de la Federació de Barcelona ciutat hi ha molta gent que exemplifica tota aquesta confluència per fer de Junts el moviment definitiu per poder fer la independència. Per tots ells i elles, el meu respecte i reconeixement. Avui, amb aquest article tan personal només he volgut agrair al meu amic i company de lluites Sergi Blàzquez, el pas que ha fet.

Gràcies, Sergi! "No, la vida no sabem cap a on ens portarà, per això és tan important que tinguem sempre la ment oberta, que disfrutem fent el camí, i que tinguem la sort de poder-lo compartir amb gent que et fa millor persona" 

La vida ens va portar, aquell primer dia de classe, a coincidir seient un al costat de l'altre entre centenars de persones a l'Aula Magna de la Facultat de Dret. I des de llavors he tingut la sort de poder compartir el camí de vida i de lluita amb tu, que ets d'aquesta gent que ens fa a tots millors persones.

Gràcies, Sergi! Seguim, Junts, fins aconseguir-ho!

DONEC PERFICIAM

PS: quan ja havia escrit l'article he sabut que el tercer protagonista d'aquesta història, el Xavi Altadill, es presenta també, per Junts, a la candidatura del districte de Les Corts. Com jo visc al Poblenou,  no havia rebut la info. Ja ho veieu, com explicava a l'article, on ens retrobem JUNTS! després de tants anys de lluita! Tot el suport, Xavi Altadill! Abraçada!