14F: resultats, valoració de la projecció demoscòpica, elements inquietants i escenaris polítics

Diumenge vam celebrar les eleccions al Parlament conseqüència de la inhabilitació del President Torra, d’un nou intervencionisme del #CartelDeLaToga, que és qui mana a l’estat espanyol, després del cop d’estat judicial que des de la segona legislatura Aznar estava en marxa.

Les eleccions del 14f al meu entendre estan marcades per 3 grans fets:

•  L’elevadíssima abstenció. Vam passar d’una participació del 79,09% el 21D del 2017 a una participació del 53,54% el 14F del 2021, amb 26 punts més d’abstenció que el 21D. Tanmateix, com que l’abstenció més o menys s’ha repartit i afectat tothom, no ha desequilibrat el resultat final. Tot i que plantegi interrogants

• El nou triomf de l’independentisme. En unes condicions molt dures, després de tres anys de lluites internes insuportables, sense res a oferir, atrapats en una repressió que no cessa davant la qual ens mostrem impotents, l’independentisme ha resistit i, no només això, per primera vegada el % de vot independentista ha superat el 50%, el que és una fita històrica

• El resultat final, la distribució de vot i escons entre les forces independentistes deixa un escenari polític de molt complicada gestió. Seguim instal·lats en aquest infernal escenari en el que tot i que la independència creixi en suports, les possibilitats de configurar majories sòlides per fer-la no només no hi són, sinó que enguany encara s’han complicat més

Si m’ho permeteu, abans de seguir amb l’article i les meves reflexions m’agradaria revisar el nivell d’encert o desviació de les projeccions demoscòpiques que vaig fer, a partir de les dades de les enquestes que anàvem coneixent, abans de les eleccions.

En general crec que vaig poder projectar amb força encert quines eren les tendències demoscòpiques que en relació als diferents partits i blocs trobava a les dades de les enquestes. De fet només hi ha una dada que, tot i molt petita, ha tingut un impacte en les projeccions que vaig fer. Sense el biaix d’aquesta petita dada, que no vaig poder detectar, la previsió que havíem efectuat és talment la que s’hauria donat.

Si recordeu, i si no ho recordeu ho podeu consultar als meus articles, amb les últimes enquestes em vaig atrevir a pronosticar que l’evolució de Junts els estava aproximant a poder guanyar les eleccions, atès que dels tres que estaven amb forces igualades al capdavant, el PSC semblava haver aturat el seu creixement i ERC presentava indicadors negatius.

I de fet això hauria estat així si PDeCAT no hagués finalment arrossegat, per la seva extraordinària sobreexposició mediàtica pel fet d’haver-se quedat amb tots els drets que el 21D s’havia guanyat Junts i per la intervenció, contra el que ell mateix havia dit, de Mas en el tram final de campanya. Això va fer que PDeCAT, evidentment no hagi entrat, tal i com ja havíem dit, però sí que hagi arribat als 77.000 vots. Abans d’iniciar-se la campanya electoral, quan Junts encara estava en fase de “constitució” (finals de novembre del 2020) vaig publicar que PDeCAT podia emportar-se fins a 64.479 vots que havia tingut Junts el 21D. En aquell escenari ERC quedava pel davant de Junts. Però un cop iniciada la campanya la projecció d vot cap a PDeCAT va baixar, i les meves projeccions, amb les enquestes a una setmana de les eleccions, els situaven entre els 30-35 mil vots, tots provinents d’antic votant de Junts el 21D. En aquest escenari ja Junts es projectava amb una tendència de vot que els podia fer guanyadors de les eleccions, en tot cas, quedar pel damunt d’ERC. Però, com deia abans, l’impacte de la sobreexposició mediàtica de PDeCAT i l’entrada en campanya de Mas d’alguna manera va fer recuperar intenció de vot a PDeCAT l’última setmana, i això els va projectar als vots que van tenir el 14F.

Sense la intervenció de Mas PDeCAT difícilment hauria recuperat la intenció de vot que tenia abans inici campanya. Sense la intervenció de Mas, que es va acabar emportant a PDeCAT uns 30 mil vots que fins aleshores totes les enquestes situaven a Junts per Catalunya, Junts hauria estat clarament la guanyadora, en escons, de les eleccions del 14F, amb 34 escons.

Sí, en les anàlisis que vaig fer era evident que PDeCAT no entrava, però no vam tenir prou dades, en el tram final, per veure l’impacte de la intervenció de Mas, que tot i que petit, fou suficient per evitar la victòria de Junts. Si aquests 30 mil vots que fins la intervenció de Mas estaven a Junts, haguessin seguit a Junts, Junts hauria guanyat les eleccions, tal i com projectàvem les tendències indicaven.

Perquè de fet si ens hi fixem, en relació al 21D, aquest 14F el món d’ERC perd més vot que el món de Junts del 21D. ERC perd 332.254 vots, i Junts 303.172 (comptat Junts 21D vs Junts 14F i PDeCAT), és a dir, que els indicadors negatius que vèiem en relació a ERC eren correctes.

Tanmateix en aquest context, a partir de la intervenció de Mas, ERC acaba fent valer la seva fortalesa organitzativa, i malgrat perdre més vots, maximitza suports, i aconsegueix quedar per primera vegada, 1 escó pel damunt de Junts.

Bloc unionista del Règim del 78:

Pel que fa al PSC també, com projectàvem, ha tingut un bon resultat, mica per sobre potser del que segons últimes enquestes jo pensava estarien. En aquest cas el joc múltiple de les abstencions creuades hi ha fet molt. Fixem-nos que el PSC, en relació al 21D, només té 46.199 vots més.

Però és que, tal i com ja havíem dit, la desfeta de C’s ha estat èpica, molt superior a la que pronosticaven les enquestes. Perdre 951.829 vots que van tenir el 21D és molt bèstia. Això els ha situat en l’actual residualitat. Sens dubte el PSC n’ha rascat una bona part, però qui més se n’ha beneficiat a estat VOX, i els seus 217.883 vots, pràcticament tots provinents d’antics votants de Cs

Seguint amb els partits del Règim del 78, els grans mimats del règim, els Comuns, aquestes eleccions s’hi han deixat, han perdut, 131.734 vots en relació al 21D.

I el PP se’n va al grup mixt, perdent 76.603 vots.

De fet la suma de guanys i pèrdues del bloc del Règim del 78 (PSC, VOX, Comuns, Cs i PP) en relació al 21D els situa amb 896.084 vots menys.

Si tornem al bloc independentista, la millora de resultats de la CUP es produeix perquè només perd 6.159 vots en relació al 21D.

Finalment, en aquest bloc, també tenim la desfeta del sector més tòxic de l’independentisme, les Primàries Waco i els seus 5.940 vots i els usurpadors del FNC i els seus 4.976 vots, també han passat directament a la paperera de la història -i la vergonya-. Ah, i no me n’oblidi, l’esperpent del PNC de la Pascal i els seus 4.583 vots.

Sumes i restes fetes entre 21D i 14 F, el bloc indepe s'hi ha deixat, en aquestes eleccions, 626.086 vots.

Valoració dels escenaris projectats

Ara mateix hi ha dues dades que a mi em posen una mica de mala llet, però també, una d’aquestes dades, a banda de posar-me de mala llet, m’interpel·la, ens interpel·la crec que ens obliga a reflexionar a tots.

La primera de les dades és aquesta a la que ja he fet referència, de que sense la intervenció de Mas, d’acord a les dades de totes les enquestes, no haurien marxat aquests 30 mil vots que tenia Junts durant la campanya i que finalment, a partir intervenció en campanya de Mas, van acabar a PDeCAT.

Evidentment que tothom és ben lliure de votar el que vulgui, només faltaria. Però resulta que un partit, PDeCAT, que va passar-se tota la campanya criticant la CUP, dient que ells eren la garantia de que la CUP no pogués manar... i la intervenció de Mas és la que ha impedit que Junts guanyi, que Junts i ERC poguessin governar amb majoria absoluta, i la que ha abocat el país, si no hi ha un miracle, a quedar en mans de la CUP i dels Comuns. Quin gran negoci. Quins pebrots. En fi. Slokai. Ara sí que Mas ha entrat a la paperera de la història, però ell solat i provocant un escenari infernal.

La segona de les dades és aquests sis-cents mil vots indepes del 21D que aquest 14F no han votat. Sí. La situació de pandèmia. Ho entenc. Afecta a tothom. Pors, de tot. Però no puc evitar pensar una cosa. L’1-O vam sortir a votar i ens estaven apallissant brutalment. I no ens va importar. Allà vam ser-hi`. Dos milions de Sí votant l’1 d’octubre. I també dos milions de vots votant independentista el 21D (Junts, ERC i CUP). I ara, aquest 14F, 600 mil vots menys, ara, aquest 14F un milió quatre-cents i pico mil vots indepes (comptant-hi tothom).

Sí, ja sé, Còvid. I els indepes som igual d’humans que la resta, i tenim les mateixes pors i temors. Sí, tot això ja ho sé. Però fins ara els indepes teníem una cosa que ens feia una mica diferents: la nostra motivació.

La nostra motivació ens permetia fotre manis de milions de persones al carrer, muntar l’1-O i que dos milions de votants indepes desafiessin les hòsties de la policia nacional i de la guàrdia civil. La motivació és un dels motors que, en tots els àmbits, mesura l’èxit. Esportivament es parla de motivació per explicar victòries. Laboralment es parla de la motivació dels treballadors com una de les claus de l’èxit empresarial. I així en tot.

Fins ara els indepes podíem presumir de motivació. Digueu-nos què cal fer, que ho fem.

Més enllà, com deia, del factor humà, em pregunto fins a quin punt en aquests menys de 600 mil vots indepes en relació al 21D no hi ha, també, falta de motivació. I no tinc resposta. Però em preocupa. I em cabreja. Portem 3 anys de baralles i de caos, sense fer res i sense saber cap a on anem. I això pot estar passant factura. Sí, molt discurs d’eixamplar base, però el que estem fent, potser, és cremar les nostres bases, perdre credibilitat, desmotivar. I la independència, sense una motivació extraordinària, no la farem mai.

Només que cent mil dels vots que vam tenir el 21D els haguéssim tingut aquest 14F, no s’haguessin quedat a casa, la victòria independentista hauria estat èpica, gloriosa, i hauria marcat un definitiu abans i després. Ja no dic tots els que vam tenir, dic només cent mil dels que vam tenir, repartits entre ERC, Junts i CUP, i l’escenari polític que hauríem tingut aquest 14F hauria estat m’atreveixo a dir gairebé definitiu.

Aquesta dada ens interpel·la a tots. Més enllà del factor humà, deixar-nos pel camí més de 600 mil vots, amb tot el que implica també de pèrdua de motivació, ens interpel·la a tots.

O deixem de fer el ruc, o això pot pintar malament. Les europees del 2019, que són les que des de 21D 2017 més vot indepe havien tingut, ja estàvem en 1.700.000 vots indepes, tres cents mil menys que el 21D. I ara, aquest 14F, 600 mil menys. Sí, el factor humà, però potser també el factor motivacional, és a dir, l’impacte de no estar fent les coses bé, l’impacte de tres anys evidenciant, des del primer dia, una divisió interna insuportable.

Hi ha qui vol “justificar” aquesta estratègia divisiva com una porta que ens obre a noves majories, a sumar suports. Doncs això és rotundament fals. Ho mirem com ho mirem. Ho mirem com he explicat més amunt o ho mirem en el suport social a la independència a les enquestes del CEO: el més alt suport a la independència en la resposta Sí/No a la independència el vam tenir juny i octubre 2017, amb un 49,4% i un 48,7% respectivament. Sí, en els moments de màxima determinació i unitat (com a mínim de cara enfora) de l’independentisme. Ara, el darrer trimestre del 2020 el suport a la independència ha arribat a un dels seus nivells més baixos demoscòpicament, del 43,6%, fins a 6 punts per sota del que teníem al 2017.

Alerta doncs. Les dades ens interpel·len a tots i no s’hi val fer el trilero.

A les portes d’una de les decisions més transcendents pel que fa a la independència i la nostra generació

El resultat electoral del 14F és, com ja he dit abans, molt enverinat.

Per una banda majoria indepe claríssima: 33 ERC, 32 Junts i 9 CUP, un total de 74 diputats indepes, i més del 50% del vot.

Però per una altra banda, i en absència de cap majoria absoluta clara per governar, la decisió transcendent a la que assistirem els propers dies o les properes setmanes, i que determinarà totalment el futur de la lluita per la independència, és la que haurà de prendre ERC, la que només pot prendre ERC:

• ERC aposta per un govern independentista, amb Junts i CUP com a socis i/o aliats parlamentaris?
•  O ERC aposta per un govern no independentista, donant entrada com a soci principal als grans masovers del Règim del 78, els Comuns?

Junts ja s’ha ofert a ERC per donar suport a un president d’ERC, tal i com ERC abans havia donat a Junts. La gran diferència, substancial diferència, radical diferència, és que Junts sempre ha integrat a ERC als seus governs, és a dir que corresponia al seu suport formant una coalició de govern, però ara algunes veus des d’ERC reclamen aquest suport a Junts mentre se’ls exclou de tot, se’ls aparta, no s’hi pacta.

És molt difícil dir què passarà, com aniran les coses.

Les tensions són evidents. Avui mateix hem tingut el manifest dels de sempre, amb Tardà i Comuns, per un pacte “d’esquerres” (ERC, CUP i Comuns). També, i això m’ha sabut especialment greu, la Dolors Bassa demanant marginar, excloure, al 42% dels independentistes del seu govern. I dic que m’ha sabut especialment greu, des del màxim respecte que tinc a la Dolors Bassa, pel que implica el que avui ha demanat. O sigui, que cal excloure aquest 42% d’independentistes que representa Junts, que cal excloure els qui, com ella, pateixen aquesta cruel repressió de l’estat en forma de presó, com són tots els presos de Junts, i que cal formar govern amb el Règim del 78, amb els Comuns, que són una creació del Règim del 78, com en el seu moment ho fou C’s, per combatre l’independentisme. Cal excloure als qui pateixen repressió, i cal pactar amb els repressors, cal formar govern amb aquesta delatora de la Jèssica Arrimadas que anava ensenyant el seu vot perquè la justícia pogués actuar contra els diputats independentistes. No ho entenc.

Però això, amics i amigues, és el que es decidirà els propers dies, bàsicament el que decidirà ERC: si governar amb el Règim del 78, amb els Comuns, i per tant aparcar la independència, o si governar amb Junts i mantenir les portes obertes a poder fer la independència.

El món d’ERC, aquest 14F, ha perdut més vot en relació al 21D que el món de Junts, però el joc brut de PDeCAT contra Junts ha permès a ERC ser la primera força independentista. ERC representa el 44% del vot independentista, i té 33 diputats. Junts representa el 42% del vot independentista i té 32 diputats. La CUP representa el 14% del vot independentista i té 9 diputats.

Mai fins ara la força independentista que quedava en primera posició no havia volgut excloure a l’altra força majoritària en la representació de l’independentisme.

Per primera vegada, aquesta primera vegada que ERC ha quedat la primera entre les forces independentistes, són moltes les veus en el seu món, en el món d’ERC, que el que volen és excloure al 42% dels independentistes. Això no havia passat mai. I potser no acaba passant, tant de bo no acabi passant! Però massa veus en el món d’ERC demanen que passi.

Després de tres anys de calvari i divisió, d’incapacitat de bastir una estratègia independentista comuna, si ara aquestes veus dins del món d’ERC que tot el seu projecte polític passa per excloure al 42% de l’independentisme, al preu que sigui, fins i tot, com proposen, pactant amb els representants que el Règim del 78 ha posat a disposició d’ERC, els Comuns, la fractura a l’independentisme pot ser definitiva.

Perquè el preu a pagar per ERC al Règim del 78 per aquest pacte que exclogui a gairebé la meitat de l’independentisme és aparcar la independència. No dic renunciar, dic aparcar.

En aquest escenari, en el que l’estratègia d’una part de l’independentisme majoritari sigui la d’excloure, marginar, a l’altra part de l’independentisme majoritari, la que defensa mantenir obert el conflicte per fer la independència, ambdues amb pràcticament mateixa representativitat, de la divisió independentista passaríem a la confrontació independentista, i de la falta d’estratègia compartida passaríem a dinamitar tots els ponts.

Si ERC opta per un govern independentista, malgrat totes les incerteses, l’escenari de negociació i acord d’una estratègia independentista compartida, que no serà la de cap dels tres, sinó una confluència de les estratègies dels 3 (ERC, Junts i CUP) serà més viable que mai. Qui representa el 44% no pot imposar la seva estratègia a qui representa el 42% i el 14%. I qui representa el 42% tampoc pot imposar la seva estratègia a qui representa el 44%. Ni qui representa el 14%. Un govern independentista voldria dir acceptar que cal un espai de confluència per dissenyar una nova estratègia compartida, que no sigui la de cadascun, sinó la de tots.

Així les coses només puc dir que ens hi juguem molt, en les decisions dels propers dies, i que pot passar qualsevol cosa. Tant de bo s'imposi el sentit patriòtic, treballar per reconstruir el "nosaltres independentista" que ens ha permès arribar més lluny que mai, treballar sense excloure cap independentista, amb lleialtat, amb responsabilitat i amb humilitat. Però també amb determinació.

En un dels meus últims articles acabava dient això:

"Perquè dilluns vull, necessito, desitjo poder-me fondre en una abraçada infinita (ni que sigui virtual per totes aquestes coses del Covid) amb els companys d’ERC i de la CUP. Vull, necessito, desitjo, aquest nou dia que deixi enrere tot el que en aquests anys només ha fet que dividir-nos i desgastar-nos. No cal dir-nos res. Simplement cal aquell silenci del compromís compartit per tornar-nos a sentir tots part d’aquest “nosaltres” independentista sense el qual no hi ha independència possible."

Ho mantinc. Ho vull i ho necessito. Crec que la majoria ho volem i ho necessitem. No hi ha independència possible sense això!

 

UNA ANÈCDOTA PERSONAL DE L'ESTRELLA TELEVISIVA DEL COLAUÏSME I DE L'ILLISME CONTRA L'INDEPENDENTISME: "TU NO SABES CON QUIEN ESTÁS HABLANDO"

Primera setmana de juny del 2015, vol Vueling Barcelona-Berlín. Anem a la final de la Champions tota la colla de la Pb Creu Sant Jordi

Mon germà i jo tenim els seients un al costat de l'altre. Embarquem per la porta del darrere. Miro la fila, miro el meu seient. Hi ha un tio assentat. Torno a mirar el bitllet. És el meu seient, no hi ha dubte.

- Hola -li dic- em sembla que aquest és el meu seient

Em mira fastiguejat i diu “ Sí, ja”

I segueix parlant amb qui té al costat, al seient de la finestreta, sense ni mirar-me.

Jo:

- perdona, et dic que és el meu seient, on estàs assentat tu

Ell:

- és que vaig amb ell (mentre assenyala a qui té al costat).

Jo:

- em sembla molt bé, i jo vaig amb ell (assenyalant mon germà)

Ell, visiblement contrariat per la meva insistència: “i no podeu buscar uns altres seients?”

Jo li dic que els busqui ell i si els troba no ens importa canviar-nos-hi.

S'aixeca i se'n va mirant-me amb menyspreu, per haver-me atrevit a molestar-lo.

El meu germà em diu "has vist qui era, no?"

Li dic que sí, que òbviament, que era el Jordi Évole, però que me la suava, que potser ell es creia que era més que jo o que el meu germà, però que jo no pensava fer-li cap reverència a la seva invocació de famosillo rotllo "que no sabes quien soy?" gairebé de "como te atreves?".

PS: aquest escrit té molts anys, és del 2015, el vaig fer tornant de la final de Berlín. Però finalment no el vaig publicar. Però ara tenim l'Évole alliçonant-no sobre presumptes purismes, amb el mateix aire de "tu no sabes con quien estás hablando", i m'he dit, doncs mira jo sí ho sé i publico l'escrit. 

Jo també m'he criat a Cornellà de Llobregat, al barri de Sant Ildefons, la ciudad satélite, i sóc de l'ANC de Cornellà, on segueixo ajudant sempre que puc. O sigui que lliçonetes de progre intocable, ni una, i menys, des de la manipulació més repugnant de les coses. Pues eso. Que ese asiento en el que estás tu es el mío, y que te vayas levantando, porque no me voy a doblegar ante tu menosprecio de "no sabes con quien estás hablando!". Potser ets tu que no saps ni amb qui estàs parlant ni de què estàs parlant: estàs parlant amb gent digna i amb un poble digne, que hem dit ja n'hi ha prou, que hem abraçat, sense por, la causa de la llibertat, i que estem pagant un preu molt alt per desafiar a l'estat podrit al que tu defenses servilment, miserablement. Estàs parlant amb un poble que segueix determinat, lluitant per la seva llibertat, que és la de tots. Queda clar, xulito presumtuós?

 

El meu posicionament davant les eleccions del 14F: els 10 punts pels que votaré Junts!

1.       1. Votaré Junts per Catalunya perquè estic convençut és l’única opció que tenim de mantenir viva la lluita per fer la independència aquesta generació. No vull dir que per votar Junts ja ho tinguem tot fet, en absolut. Només vull dir que l’opció de Junts és l’única que de manera explícita es posiciona per mantenir-se en la legitimitat de l’1-O i per persistir en treballar per fer la independència.

 2.       2. Votaré Junts per Catalunya perquè crec en el “nosaltres independentista”, i vull lluitar per recuperar-lo i blindar-lo amb totes les meves forces. Per fer la independència hi hem de ser tots. Si no hi som tots, no hi ha independència possible. I quan dic tots, vull dir tots: Junts, ERC i CUP, els partits que fins ara han ostentat la representació parlamentària de l’independentisme i que després del 14F seguiran fent-ho. Però Junts és l’únic que, ara mateix, creu en aquest “nosaltres independentista”. ERC hi ha renunciat, i l’ha substituït per un nou “nosaltres”, digueu-li republicà, digueu-li de front ampli... En qualsevol cas, si guanya ERC, el nou “nosaltres” no serà independentista, al contrari, exclourà a pràcticament la meitat de l’independentisme, que representa el món de Junts per Catalunya. Junts no té cabuda al nou “nosaltres” d’ERC. I en canvi per a Junts no hi ha cap altre nosaltres possible que no sigui amb ERC. Votant Junts no només votem pel “nosaltres” independentista, sinó que obrim els braços perquè hi torni ERC, a aquest nosaltres.

 3.       3. Votaré Junts per Catalunya per fer impossible un nou tripartit, en qualsevol de les seves possibles fórmules amb que es planteja i treballa des del món d’ERC, segons quins siguin els resultats, però que totes tenen un element en comú, i és justament el pacte blindat amb els Comuns com a nou soci de referència, com a element vertebrador del nou “nosaltres” pel que treballa ERC. Només una clara victòria de Junts pot evitar que entrin en joc les diferents fórmules amb les que es pot concretar aquest nou tripartit d’ERC i Comuns, com suports externs i/o abstencions de PSC i CUP. La submissió d’ERC als Comuns és una cosa que em supera. No puc entendre aquesta absoluta rendició d’ERC als Comuns, aquest permanent acomplexament i seguidisme davant els Comuns. Tots vam veure el que va fer Colau a BCN per treure-li l’alcaldia a una ERC que havia guanyat les eleccions, pactant sense cap mena d’escrúpol ni vergonya moral amb el xenòfob Valls.

  I quan, davant la magnitud de la miserable actuació de Colau i els Comuns, tots pensàvem ERC hauria reaccionat i hauria vist la realitat dels Comuns, la realitat d’un moviment creat i protegit des del primer moment pel Règim del 78, la realitat dels Comuns com a la gran jugada del Règim del 78 per combatre l’independentisme... doncs no. ERC ha seguit absolutament submisa a totes les ordres que han anat rebent dels Comuns. Si Colau els hi deia “hem d’aprovar el tramvia per la Diagonal” pixant-se i defecant-se en el que van decidir els veïns de BCN en consulta directa al respecte, doncs ERC submisament s’ha pixat i defecat en el que havíem votat els veïns. “Si ho diu l’Ada ho hem de fer, sense dubtar-ho”. I li han aprovat els pressupostos. I la protegeixen davant les reprovacions. I callen davant totes les barbaritats que fan els Comuns a BCN.

La vexació a la que Colau i Comuns ha sotmès a ERC a Barcelona, i com ERC l’ha entomat amb aquesta humiliant submissió és la prova irrefutable d’aquest pacte blindat d’ERC i Comuns, en el que els Comuns manen i dirigeixen.

Només el vot a Junts pot fer saltar pels aires aquest pacte d’ERC amb Comuns. Només una clara victòria de Junts pot evitar l’entrada dels Comuns al govern de la Generalitat per culminar la seva missió de destrucció de la nació catalana que és la seva raó de ser i d’existència, pel que van ser creats i protegits pel Règim del 78

 4.  4. Votaré Junts perquè vull un govern independentista que pugui treballar per fer la independència, i això només ho tindrem si Junts i ERC sumen majoria absoluta. La CUP és necessària per ser la majoria social i política que som per fer la independència. La CUP forma part nuclear del “nosaltres” independentista. Però de la mateixa manera que dic que sense la CUP no hi ha independència també dic que mentre la CUP sigui necessària per “fer” la independència ho tindrem molt difícil. Per fer la independència l’escenari ideal, pel que hem de treballar, és una majoria parlamentària pel Sí tan forta com sigui possible, amb Junts, ERC i CUP, però també per un govern independentista recolzat per una majoria absoluta dels dos principals partits independentistes, Junts i ERC. Qualsevol govern que depengui de la CUP tindrà, en la CUP, un obstacle per fer la independència.

Per fer la independència Junts i ERC no poden estar sotmesos al permanent xantatge de la CUP. Fer la independència és una cosa molt seriosa, que requereix molta responsabilitat, molta intel·ligència estratègica, molta discreció, molta capacitat de prendre decisions impopulars o que no s’entenguin, i una gestió àgil i eficaç en tots els escenaris possibles als que caldrà fer front.

I la CUP està a les antípodes de poder ajudar a fer una cosa així. Un moviment que es caracteritza per no respectar cap dels acords o pactes que signa amb els altres, sota l’argument de que “els pactes muten”, i que com muten, doncs no val per a res allò signat o pactat. Un moviment capaç d’impedir la investidura de Jordi Turull acusant-lo de “autonomista”, i l’endemà Jordi Turull entrava a la presó, a una presó de la que encara no ha sortit. Un moviment que en comptes d’acceptar que ERC i Junts representen el 90% de l’independentisme, i actuar amb lleialtat, que vol dir que no cal compartir el que fan els qui representen el 90% de l’independentisme, però que potser tampoc no cal combatre’ls al costat de C’s, PP, Comuns i PSC, que és el que ha fet la CUP al llarg de tota la legislatura. En comptes d’ajudar a donar estabilitat a un govern independentista, la CUP l’ha combatut, votant la majoria de vegades amb Cs, PP, Comuns i PSC contra el govern independentista.

Necessitem, com l’aigua al desert, una majoria absoluta que permeti un govern independentista sòlid, i això només ho tindrem quan Junts i ERC sumin majoria absoluta.

 5.       5. Votaré Junts per lleialtat al President Puigdemont i perquè és l’únic polític que ha retut comptes davant tots els ciutadans de la seva actuació l’1-O. El President Puigdemont és l’únic que ha reconegut obertament que, vist des d’ara, va cometre errors que ara no cometria, va fer coses que ara no faria. Se’n diu experiència i se’n diu sinceritat i respecte pel poble que ens la vam jugar aquells dies. I em sap greu dir-ho, però aquesta actitud contrasta amb la fugida d’estudi dels líders d’ERC, que ara demanen majories àmplies, del 80% i que la vespra del 27S i de l’1-O deien que amb 68 diputats ja es podia fer la independència. No es pot tractar a la gent així. Quan no ens deien la veritat, quan ens deien que amb 68 diputats ho teníem fet o ara que ens diuen que hem de ser el 80%? Jo votaré Junts perquè el President Puigdemont és l’únic que ha donat la cara i ens ha parlat com a adults.

 6.       6. Votaré Junts perquè valoro moltíssim l’extraordinari coratge i esperit transversal, inclusiu, renovador i innovador amb que ha nascut i, en un temps rècord, està creixent. Valoro extraordinàriament que es plantessin davant el xantatge de la direcció de PDeCAT quan, des de les maneres de l’antiga política, van voler fer xantatge al President Puigdemont i el nou projecte que s’estava gestant, volent imposar quotes del 50%. Em trec el barret davant la dignitat i valentia dels qui van liderar el naixement de Junts, que no els va fer por el xantatge pdecator, que els amenaçava amb bloquejar-los les sigles, la marca, amb deixar-los sense drets electorals (mediàtics i econòmics), etc. Doncs no senyor, un grup de gent valenta, amb el President Puigdemont, amb en Jordi Sanchez i amb tota la gent que va gestar el projecte de Junts, no van tenir por de tirar endavant i començar de zero, sense res. No van dubtar en no sotmetre’s al xantatge pdecator per assegurar-se quotes de poder.

 Junts neix absolutament net, sense cap vincle amb la política del passat, amb un coratge polític i un atreviment organitzatiu excepcional. Començar de zero no és fàcil, però s’ha fet, i en un temps rècord. I les enquestes són concloents. Junts no ha deixat de créixer, fins al punt que a 4 dies del 14F encapçala les enquestes i es projecta com a guanyador de les eleccions, mentre que PDeCAT a cap enquesta, ni dels organismes públics a Catalunya (CEO) ni a Espanya (CIS), ni a mitjans de comunicació, a cap, està en les més mínimes condicions d’obtenir representació. Amb una intenció de vot directa que no passa del 0,7%, la projecció màxima de vot que tenen és d’1,5%. A anys llum de poder entrar al Parlament. Un màxim de 25.000 vots que d’altra banda podrien ser importants per evitar un nou tripartit.

El 14F per la nit PDeCAT serà història, i s’emportarà al seu funeral la vergonya de la immoral campanya electoral que han fet, instal·lats en la mentida, i del més gran dels deshonors possibles, d’haver volgut practicar l’extorsió a Junts fins i tot amb els presos polítics i els seus advocats, negant-los hi uns recursos econòmics als que s’havien compromès i que provenien de la força democràtica i electoral del President Puigdemont.

O sigui, que ni t’ho pensis. PDeCAT ni en un món paral·lel obtindrà cap representació. O sigui que ni t’ho pensis: si voleu ajudar al president Puigdemont i si voleu impedir un nou tripartit, voteu Junts.

 7.       7. Votaré Junts perquè vull que des de l’endemà, ens posem tots a treballar per una nova estratègia compartida per fer la independència. I això només serà possible si guanya, amb claredat, Junts.

 8.       8. Votaré Junts perquè vull veure la Laura Borràs com la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya. Estic plenament convençut de la capacitat de lideratge, empenta i determinació de la Laura Borràs. Sé que serà la primera dona presidenta de la Generalitat i, alhora, la que la tancarà en la seva dimensió autonòmica, per obrir pas a la nova República Catalana. I perquè amb ella hi ha un equip econòmic de primer nivell, amb persones com en Joan Canadell i en Ramon Tremosa, capaços de liderar la recuperació econòmica del nostre país i fer-ne un país amb més i millors oportunitats per a tothom, capaç de generar riquesa, ocupació i oportunitats.

 9.      9. Votaré Junts perquè vaig començar a militar a l’independentisme el 1984, i he fet i viscut de tot des de llavors. I he tingut l’enorme privilegi de, en tots aquests anys, haver conegut i compartit moltes lluites amb molts companys, amics i camarades. I ara, la majoria de tots aquests estem alineats amb Junts i el president Puigdemont. Hi érem quan l’independentisme era pràcticament testimonial. Hi érem quan el vam anar fent créixer, i créixer. I hi som ara, que és majoritari. No, no és una qüestió de “purisme”. Tot el contrari. Només des del reconeixement de la lluita de tots els que ens han permès arribar on som i des d’un projecte de país per a tots i amb la determinació per fer la independència l’independentisme creix i s’assegura ser majoritari. Mai la independència ha tingut més suport, al nostre país, que quan caminàvem, determinats, cap a l’1-O. Per vèncer cal anar-hi, anar-hi, anar-hi.... I Junts ens permet aquest anar-hi, per això els votaré, perquè l’anar-hi no és seure a veure quants van venint a la taula i mentre tant anar fent. “Catalunya y el independentismo son como tierra de misión” em deia el meu pare, mestre murcià al que, a les acaballes del franquisme la policia armada havia detingut per atrevir-se a treballar perquè a les escoles del nostre barri, Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, a aquells fills de la immigració que érem la majoria, també se’ns ensenyés el català. “No hay que cansarse de explicar a todo el mundo porqué la independència es lo major para Catalunya y para todos los que viven en Catalunya”, sempre em deia. Mon pare havia militat al PSUC, però sempre m’encoratjà en el meu compromís militant independentista. Des del 1984 he militat amb aquest compromís i amb aquesta consciència, que és la que ara em porta a donar suport a Junts

 1   10. Votaré Junts perquè és el #NoSurrender. Votaré Junts perquè per res del món vull que res, cap discurs, pugui amagar cap mena de rendició. Sí, votaré Junts perquè és tota la força de l’1-O, perquè és el dolor de la repressió però, alhora, sempre aquella energia col·lectiva amb la que ens mirem i cridem #Independència #Guanyarem #NoSurrender

I ARA JA, PER ACABAR, NOMÉS DES DEL FONS DEL MEU COR I COMPROMÍS MILITANT:

 Sí, votaré Junts, i espero que guanyi Junts, i espero que l’independentisme arrassi. Perquè dilluns vull, necessito, desitjo poder-me fondre en una abraçada infinita (ni que sigui virtual per totes aquestes coses del Covid) amb els companys d’ERC i de la CUP. Vull, necessito, desitjo, aquest nou dia que deixi enrere tot el que en aquests anys només ha fet que dividir-nos i desgastar-nos. No cal dir-nos res. Simplement cal aquell silenci del compromís compartit per tornar-nos a sentir tots part d’aquest “nosaltres” independentista sense el qual no hi ha independència possible. És per això, pel damunt de tot, que votaré Junts, perquè són els únics que ho poden fer possible. Perquè, després d’haver participat activament en el moviment que l’any 87, amb la Crida Nacional a ERC, va tornar a fer de l’històric partit pal de paller de l’independentisme, no vull veure com, si no guanya amb autoritat Junts les eleccions del 14F, l’actual direcció d’ERC cala foc a aquest paller independentista, i en fa ofrena a l’altar d’aquest nou nosaltres republicà amb els Comuns, i la seva estratègia de lluita contra l’altra meitat del moviment independentista, la que representa el President Puigdemont i Junts.

Som-hi!

Darreres enquestes i "diamarmotisme". Com estan les coses i com alguns ens les volen fer veure que estan

 Aquest cap de setmana, últim que es poden publicar enquestes no andorranes, hem tingut pluja d’enquestes: ARA, El Nacional, El Periódico, El Mundo...

D’una manera o una altra, amb matisos i diferències totes dins del marge d’error, allò que comparteixen és el que en diuen “triple empat” entre ERC, Junts i PSC.

Sobre el triple empat
És cert que JxCAT, ERC i PSC estan situats demoscòpicament en una mateixa franja d'intenció de vot. Però això és una mica un miratge, tot i que no negui el potencial perill a nivell d'imatge i credibilitat del procés que segons com "desempatem" podem trobar-nos.

Ara no comentaré PSC. Pel que fa a les altres dos forces en l'empat, JxCat i ERC, la seva situació també és molt diferent. Junts per Catalunya no para de créixer, i ERC de perdre suports.

Tots heu tirat una pedra a un estany o una bassa o riu d'aigües tranquiles. Quan la llencem, des del punt d'impacte, es van generant onades circulars al seu voltant, cada cop més grans, amb més perímetre, fins que un últim cercle a partir del qual ja és imperceptible.

Això és el que està passant amb Junts x CAT. I això és el que ha provocat la mobilització dels quarters generals d’ERC i la seva àrea d’influència mediàtica per intentar col·locar que "cal fer vot útil cap a ERC perquè PSC no sigui la força més votada"

Ho deixem aquí o anem una mica més enllà en l’anàlisi?

Bé, si ho deixem aquí, ho hem deixat amb el que vaig escriure desembre del 2017. El text anterior (sobre el triple empat) és un copiar/enganxar d’un article dels dies previs al 21D, només he substituït C’s per PSC.

Sí, això era el que apuntaven la majoria d’enquestes “fiables” (p.ex. https://www.elnacional.cat/es/politica/encuesta-elecciones-cataluna-21d-5_220413_102.html) que permetien accés a una certa informació, però no totes, perquè algunes seguien que ERC guanyaria clarament. ERC no havia volgut fer cap llista unitària, malgrat estar sota el 155 i tot el que havia passat. A 3 setmanes de les eleccions ERC portava ni més ni menys que 14 punts d’avantatge en intenció de vot a Junts. A una setmana de les eleccions Junts ja s’havia menjat aquesta diferència. I llavors des dels quarters generals d’ERC es va sortir amb això del vot útil perquè no guanyés C’s. I van estar amb la cançoneta fins el mateix dia 21D. Jo encara guardo guasaps de gent d’ERC del mateix 21D cridant al vot útil cap a ERC per impedir guanyés C’s.

Però el cert és que Junts ja havia passat pel davant d’ERC en intenció de vot. Tanmateix, com això no interessava no només a ERC, sinó a l’estat, perquè l’objectiu número 1 de l’estat era acabar amb el President Puigdemont, la campanya mediàtica va seguir situant ERC com la guanyadora.

Aquest cap de setmana no he pogut evitar sentir-me atrapat en “el dia de la marmota”, a la vista de les enquestes amb que ens han anat bombardejant els mitjans de comunicació.

I no he pogut evitar recordar aquell últim i desesperat intent de l’establishment contra Junts x Catalunya, amb l’enquesta andorrana del dia abans del 21D. Recordem-la:

Sí, fins el dia abans de les eleccions l'establishment va persistir en la seva infatigable campanya contra el President Puigdemont, situant a ERC guanyadora, amb un C’s que apretava i un Junts sense cap opció.

El resultat final fou el triomf de C’s i Junts pel davant d’ERC, amb 10 diputats més dels que li projectaven els de sempre el dia abans.

Cap enquesta, de fet, no va aproximar-se al resultat que va obtenir Junts. Només alguns, neutralitzant dades de les enquestes, sí havíem vist que Junts anava pel davant d’ERC, i que eren els únics que podien disputar 1a plaça a C’s. No és que jo tingués cap bola de vidre màgica. És que era l’evidència de la tendència a l’alça de Junts a totes les enquestes -per més la intentessin minimitzar-, i a la baixa d’ERC -per més la intentessin ignorar-.

Ara, aquest cap de setmana, altre cop aquest dia de la marmota, amb algunes enquestes que són pura propaganda electoral. Dic això amb total convenciment, i amb la indignació que em provoca veure com sota aixopluc demoscòpic només hi ha propaganda política, intencionalitat política per moure l’electorat en determinades direccions. Indignació que és superlativa per la manera com oculten informació, per la manera com consumen el frau a través d’una opacitat absoluta, vergonyosa.

I no, no tinc aquesta emprenyamenta perquè les enquestes diguin una cosa que a mi no m’agrada. No he amagat mai que dono suport a Junts. De la mateixa manera que en les anàlisis demoscòpiques dels últims anys sempre he actuat des de la màxima honestedat analítica. Així com pel 21D ja deia que els forts eren Junts, quan hi va haver les eleccions generals ja vaig dir que a CAT les guanyaria ERC, com també vaig dir que a les municipals a BCN guanyaria ERC i que a les europees Puigdemont.

Sí, en totes aquestes eleccions la meva manera d’analitzar les enquestes m’ha permès projectar una situació política i electoral que després ha quedat reflectida a les urnes. Em puc equivocar, òbviament, però mai diré una cosa que no vegi a les dades. Quan analitzo dades només analitzo dades. I si veig guanya Junts ho dic, i si veig guanya ERC també ho dic. I podeu comprovar-ho a tots els articles del meu blog previs a eleccions.

A les enquestes d’aquest cap de setmana hem tingut que l’ARA titulava “Avantatge mínim d’ERC sobre el PSC i Junts”, El Mundo situava guanyador PSC, segons Junts i tercers ERC, El Nacional també projecta un PSC guanyador seguit de Junts i després ERC. I l’última coneguda, del Periódico, PSC guanyador, seguit d’ERC i després Junts.

I avui ERC ja ho aprofitava, en aquest dia de la marmota, per tornar al discurs previ al 21D: “Aragonès demana el vot massiu a ERC com a única garantia per frenar al PSC”.

https://www.ara.cat/politica/miting-central-d-erc-girona-junqueras-aragones-otegi_1_3865871.html

I ho fan, un cop més, exhibint les enquestes més opaques que es publiquen, casualment en els mitjans més partidistes. Només ARA i els hereus de The Nota situen ERC disputant victòria a PSC.

Unes enquestes, a més, amb les mostres més petites de totes les conegudes, amb 800 enquestats.

Però les coses, en la realitat demoscòpica no manipulada, no estan així. La situació política és força diferent a la que projecten aquestes enquestes que ERC exhibeix per reclamar vot útil.

En aquests moments, i a partir de les dades de les enquestes més importants fetes per a aquestes eleccions, amb mostres de milers d’enquestats i accés a les dades que ens permetin fer les nostres pròpies projeccions, la situació és molt diferent.

A l’independentisme ara mateix només hi ha una força política creixent en intenció de vot, en solidesa electoral, que és Junts. I això passa mentre pel que fa a ERC, tots els indicadors electorals són negatius.

En què em baso per afirmar això tan taxativament?  

Doncs en l’evolució de les tendències d’algunes dades clau que ens serveixen per veure amb claredat com estan les coses, més enllà del que projectin les enquestes en nombre d’escons.

Comencem pel CEO:

Els últims 4 mesos hem tingut 3 enquestes del CEO. Pel que fa a una dada clau, com és l’evolució de la fidelitat de vot, ERC i Junts s’han mogut en direccions molt diferents

-          ERC al 3r BOP 2020 (novembre 2020) tenia una fidelitat de vot en relació al 21D del 71,4%. Un mes després, a l’enquesta de context polític del CEO (desembre 2020) la fidelitat de vot d’ERC havia baixat al 54,7%. I un mes després (gener 2021) a la pre-electoral del CEO la fidelitat de vot d’ERC havia baixat al 49,6%

-          En aquest interval de 3 mesos la fidelitat de vot de Junts va passar del 41,1% del novembre al 52,9% del gener.

Si mirem una altra dada interessant, com és la transferència de vot entre Junts i ERC (la més gran de tot l’escenari de vot independentista), veiem com en aquests tres mesos, de novembre a gener hem passat d’una transferència de Junts cap a ERC del 8,3% d’antics votants a una del 2,7%, mentre que la transferència d’ERC cap a Junts ha passat, en només 3 mesos, del 3,6% al 6,7%. En 3 mesos l’evolució electoral ha passat per a Junts d’un saldo negatiu amb ERC de -5,6 a un positiu de +3,1, o sigui, 8,7 punts de diferència a favor Junts.

Seguim pel CIS

En relació a les eleccions catalanes, el CIS ha fet dues enquestes específiques: la pre-electoral del CIS, de gener 2021 i, tres setmanes després, l’enquesta de “tendències”. Ambdues amb milers d’enquestats. Neutralitzant les dades i obviant la manipulació de la cuina que van perpetrar per oferir la seva projecció electoral, i pel que fa a la situació de l’independentisme, també el retrat de com estan les coses no té res a veure amb el que han projectat les enquestes d’aquest cap de setmana que s’estan instrumentalitzant políticament.

-          Al gener el CIS projectava una fidelitat de vot en relació al 21D del 41,6% a ERC i del 43,8% a Junts. Tres setmanes després la fidelitat de vot d’ERC és del 46,9% i la de Junts del 52,9%. En aquest cas la comparativa és positiva per a tots dos, per en un cas la millora d’ERC és de 5 punts mentre que Junts s’enfila als 9 punts de millora. La tendència amunt de Junts és clara.

-          Pel que fa a les transferències de vot, els percentatges no són tan diferencials com al CEO, però també evidencien dues tendències molt diferents. De gener a febrer Junts passa de tenir una transferència cap a ERC del 5,8% al 4%, mentre que la transferència d’ERC a Junts es manté en el 5,4%. En 3 setmanes Junts ha passat de tenir un saldo negatiu de –0,4 a un de positiu de +1,4. Però és que a més a més en aquesta enquesta del CIS, feta a 1.900 persones, els saldos de transferència de vot en relació a totes les forces polítiques és negatiu. No només perd vot en les transferències en relació a Junts, també en relació a les CUP o els Comuns.

I tot i que les dades són una mica estranyes, si ens fixem en la tendència que marquen, a les enquestes d’aquest cap de setmana només al Nacional han publicat dades per veure com estaven les coses pel darrere, sense deixar-nos emportar per les mediàtiques projeccions de vot. I així veiem com la fidelitat de vot en relació a 21D d’ERC és del 48,4% i de Junts del 50%, i que el transvasament de vot de Junts cap a ERC és del 6,1%, i d’ERC cap a Junts del 10,2%.

Què vull dir amb tot això? 

Doncs que malgrat els diferencials de dades entre diferents enquestes com són les de CIS i CEO, però que tenen en comú ser les que tenen mostres més àmplies, de milers d’enquestats, i posar a disposició les dades perquè puguem analitzar les coses al marge del “discurs oficial”, el que veiem claríssimament és que en l’escenari polític català, en el bloc de l’independentisme, tots els indicadors de Junts estan en positiu i tots els d’ERC en negatiu. I les dades del Nacional també d’avui, que són els únics que han obert una mica la finestreta, també, la mateixa tendència.

Així les coses ens vol fer creure l’ARA que amb aquesta enquesta de 800 persones que avui han publicat totes les dades de les principals institucions demoscòpiques de Catalunya i d’Espanya estan equivocades? Va home va!

Com les enquestes de The Nota del 21D, i amb la mateixa opacitat, l’enquesta de l’ARA només serveix com a propaganda política a favor d’ERC. I em sap molt de greu haver-ho de dir així, però és que tela amb tota aquesta farsa.

Realment es pensen que ens empassarem que en una setmaneta ERC ha passat de tenir tots els indicadors negatius, amb clara, rotunda, tendència a la baixa en intenció de vot, a tenir-los positius fins al punt d’imposar-se, ni que sigui per la mínima, a la resta? Va home va!

Jo no sé què passarà diumenge 14F, això ho tenim tots a les nostres mans i vot. Però sí sé el que apunten les tendències de les enquestes més importants i transparents que tenim, que com hem vist, són unes tendències rotundes, indiscutibles. De la mateixa manera que sé quan ens volen vendre com a “enquesta” el que és simple propaganda política a favor d’un partit, en aquest cas ERC.

El servilisme partidista d’aquesta enquesta ja esdevé commovedorament patètic amb aquest intent de reanimar PDeCAT, no sigui que algú que els volgués votar s’ho miri i així s’ho pensi i voti Junts per evitar els Comuns al Govern. I sí, quan ni una sola enquesta dona res als pdecators els de l’ARA, amb 800 enquestes, ens diuen que estan entre 0-3. M’agradaria veure les dades. Però dubto molt que les publiquin. Doncs sí, les 800 enquestes aquestes han vist el que no havien vist les més de 4 mil enquestes del CIS del gener o les 1.900 d’aquesta setmana, que projectaven un vot directe de 0,3/0,7 a Pdecat, amb màxim de 0,7/1,5% de vot. S’ha de ser patèticament servil a un partit polític per fer una cosa així.

En fi. Fins aquí arribem. Un altre cop en el dia de la marmota, com el 21D, amb alguns usant el que en diuen enquestes com a propaganda política per manipular l’opinió pública i el vot. Fa molta vergonya. Però “slokai”, i amb la màxima transparència ho he volgut compartir amb tots vosaltres en aquest article. Dicho todo lo cual, voteu, i voteu independentista. La nostra causa i la seva legitimitat, ens agradi o no, la revalidem cada cop que tenim unes urnes al davant. Guanyem i demostrem que no ens rendim, i que seguim lluitant per fer la independència. El 14F votem, guanyem i fem possible que el 15F tothom es posi a treballar per consensuar una nova estratègia compartida per fer la independència. Ens necessitem a tots. I sense ser-hi tots no hi haurà independència. Som-hi! 

Anàlisi enquesta tendències eleccions 14F del CIS: de com han volgut manipular i de com, neutralitzades les dades, la projecció electoral que en podem treure és totalment diferent

El CIS ens ha sorprès avui dijous, una setmana després de l’inici de la campanya electoral, amb una enquesta inèdita, de “tendències”, li han dit.

I un cop més, com ja va passar amb la pre-electoral del CIS, més que una enquesta és un despropòsit. Aquest cop amb agreujant.

Per una banda tenim un fet doblement insòlit: aquesta enquesta enmig de la campanya i la manera com s’ha fet. Segons un expert consultor, César Calderón, el CIS, per fer l’enquesta aquesta ha fet una cosa que no havia fet mai: muntar el seu propi “call center”. Raro raro.

I per una altra banda tenim el que ja vam veure a la pre-electoral: biaixos mostrals tendenciosos, que sempre afavoreixen els mateixos i sempre perjudiquen els mateixos, i una “cuina” per projectar intenció de vot que ningú entén, que no és possible saber, analitzant les dades no manipulables, com l’han fet.

El resultat és una enquesta d’aquestes que no tenen cap intenció d’explicar les coses com estan en un moment donat, sinó que estem davant una enquesta dissenyada única i exclusivament com a propaganda electoral, per incidir en l’electorat, per moure l’electorat en un sentit molt indissimulat.

Els biaixos de l’enquesta:

- Opcions afavorides en la configuració de la mostra, per sobrerepresentació mostral d’acord al record de vot: el més sobrerepresentat, el PSC, que el 21D va tenir un 13,86% vots i a la mostra té un record de vot del 16,4% (+3 punts), ERC, que va tenir 21D un 21,38% i a l’enquesta té un record de vot del 22,6 (+1,3) i Comun’s, que 21D van tenir 7,46% i a la mostra tenen record de vot de 8,8% (+1,4%)

- Opció perjudicada en la configuració de la mostra del CIS, per infrarepresentació: Junts x Catalunya, que va tenir el 21D un 21,66% dels vots i a la mostra té un 12,2% de record de vot (-9,4 punts)

Una enquesta que projecta una cuina que ningú no sap com l’han fet damunt del vot directe de l’enquesta, quan veiem els biaixos espectaculars que hi trobem, amb diferencials contra Junts per Catalunya de 12,4 punts a favor PSC, de 10,7 punts a favor ERC i de 10,8 punts a favor Comuns, doncs què voleu que us digui, molt neutral no sembla. Insisteixo, molt neutral no sembla perquè en comptes de corregir els biaixos, a criteri meu els incrementa.

Com incrementa el CIS els biaixos de l’enquesta?

- PSC va tenir 13,86% vots 21D, a la mostra té 16,4% de record de vot (RV), té una intenció directa de vot del 13,9% (per tant -3,5 punts) i el CIS li projecta una intenció de vot del 23,7%, és a dir, 9,8 punts per sobre intenció directa de vot

- ERC va tenir 21,38% vot 21D, a la mostra té 22,6%, té una intenció directa de vot del 10,7% (-11,9), i el CIS li projecta una intenció de vot del 19,9%, és a dir, 9,2 punts per sobre de la intenció directa de vot

- Junts va tenir un 21,66% de vot el 21D, té un 12,2% de record de vot a l’enquesta, amb un 7,3% d’intenció de vot directe (o sigui, -4,9 punts) i el CIS li projecta una intenció de vot del 14,6%, o sigui, 7,3 punts per sobre de la intenció directa de vot

Tela telita, la cosa. O sigui, PSC té sobrerepresentació de 3 punts, té -3,5 punts entre record de vot (RV) i vot directe (VD) i el CIS li projecta 9,8 punts, gairebé 10, d’intenció de vot pel damunt del vot directe.

I a ERC, amb sobrerepresentació d’1,3 punts i amb diferencial RV/VD de -11,9 punts, el CIS li projecta 9,2 punts d’intenció de vot pel damunt del vot directe.

Però a Junts, que està infrarepresentat a l’enquesta amb gairebé 10 punts menys (-9,4), i que té un diferencial RV/VD de -4,9 punts, el CIS només li projecta 7,3 punts d’intenció de vot pel damunt del vot directe.

Molt i molt curiós. Als sobrerepresentats, la major projecció. I als infrarepresentats, la menor. Molt i molt curiós.

Alguna dada hi haurà que ho expliqui, Abad, no siguis així...

Doncs potser hi és, però jo no l’he sabut trobar. Anem a mirar fortaleses i febleses d’aquestes tres opcions en relació a com s’està projectant el seu posicionament electoral:

- Efectivament el PSC és una opció política amb clara tendència a l’alça en relació al que van ser els seus resultats el 21D. Aquesta tendència es fonamenta en que ara mateix són l’opció amb una més alta fidelitat de vot, del 64,3% en relació als seus votants del 21D, i que capten vot significatiu de dos altres forces polítiques: un 16,4% del vot de Ciutadan’s del 21D i un 10,9% del vot dels Comun’s del 21D. Fixem-nos que el PSC és receptor net de vot de les dues formacions creades pel Règim del 78 per combatre l’independentisme, Ciutadan’s i Comun’s. Ara l’opció del Règim és el PSC, i per això aquest vot fa camí cap al PSC. I, al costat d’això, el PSC no presenta cap transferència significativa cap a cap altra opció.

I això és el que explica el segur creixement del PSC, que tornarà a liderar el bloc unionista. Això no té discussió. El que sí té discussió és que aquest creixement es projecti com ha fet el CIS. A criteri meu no hi ha res en el que es pugui fonamentar la projecció que en fa el CIS, situant-los com la força més votada. De cap manera. El PSC millorarà molt els seus resultats, i estarà en el triplet de dalt, però a criteri meu sense cap opció de guanyar, només competirà per la segona plaça amb la força independentista que no sigui la guanyadora.

- A ERC el CIS li projecta un +9,2, a banda de la seva sobrepresentació mostral comparadament amb Junts. Té fonament? Doncs mireu, tampoc. Les tendències d’ERC són clarament a la baixa: només un 46,9% de fidelitat de vot en relació al 21D. I totes les seves transferències de vot a favor i en contra presenten saldos negatius per a ERC: té un 4% de vot Junts el 21D que ara votarà ERC, però és que un 5,4% de votants ERC 21D ara votaran Junts; un 3,4% de vot CUP 21D ara votarà ERC, però és que un 4% de vot ERC 21D ara votarà CUP. I així en tots els transvasament de vot, en tots els casos, sense excepció, el saldo és negatiu per a ERC. Però potser la dada més inquietant d’aquesta enquesta del CIS, que fins ara no havíem vist, i que per tant hem d’agafar amb molta precaució, però no ignorar perquè forma part de les dades no subjectes a manipulació és aquest 10% de votants ERC 21D que ara han decidit, i així ho diuen clarament, abstenir-se, no votar.

Així les coses, és absolutament incomprensible que a un partit sobrerepresentat a la mostra i amb aquestes dades negatives en tots els seus fluxes de vot el CIS li projecti aquests més de 9 punts d’intenció de vot per sobre del vot directe. Cap dada ho justifica. Tot el contrari. Les dades són concloents que ERC està en una claríssima tendència descendent en les seves expectatives de vot.

- I llavors arribem a Junts, amb una infrarepresentació de gairebé 10 punts, amb una fidelitat de vot del 52,9%, que ha crescut, de la pre-electoral del CIS de finals de gener a ara gairebé 10 punts (ha passat d’una fidelitat de vot del 43,8% al 52,9%), amb una transferència de vot ja positiva en relació a ERC de +1,2, quan fa un parell de setmanes era, també en relació a ERC, negativa, de -0,4... i resulta que per al CIS només 7,3 punts de projecció de vot sobre el vot directe.

La veritat, i ja em perdonareu l’expressió, quins collons per fer una cosa així, per perpetrar una manipulació així de barroera!

“Uep, Abad!”, sento que em criden mentre escric aquesta anàlisi, “que això de Junts potser és perquè perd vot cap a PDeCAT!”. Doncs no. No és això. En això el CIS és coherent amb la resta d’enquestes conegudes, sense excepció. PDeCAT està a anys llum de poder obtenir la més mínima representació electoral aquestes eleccions. Només té un vot, aquest 3,7% de vot que va tenir Junts el 21D i que ara diuen votaran PDeCAT, el que implica un sostre de vot màxim de 30 mil vots en el millor dels casos. I no, aquest 3,7% de vot de Junts el 21D ara cap a PDeCAT ni de lluny explica ni justifica ni fonamenta l’enorme, descomunal, biaix de projecció de vot que en relació a Junts efectua el CIS.

Diagnòstic escenari electoral i projeccio de resultats que faig:

A criteri meu en aquests moments, a poc més d’una setmana de les eleccions, Junts presenta una clara tendència a l’alça en la seva intenció de vot en tots els indicadors. I sempre és complicat fer aquests pronòstics, però crec no m’equivocaré gens si dic que els números de Junts són els números del partit que guanyarà les eleccions. Sembla clar que la majoria de l'independentisme aposta per mantenir oberta la lluita per fer la independència i la possibilitat de refer el "nosaltres" independentista, amb Junts, ERC i CUP, com a pas previ i necessari per una estratègia independentista compartida.

Si corregim la infrarepresentació de Junts i la incomprensible baixa projecció d’intenció de vot a partir del vot directe i refem els càlculs. I si fem el mateix, però en sentit invers, amb PSC i ERC, corregint la seva sobrerepresentació i la inconsistent projecció alcista d’intenció de vot a partir del vot directe, i també refem els càlculs.

Si fem tot això el que projecten les dades base (fins i tot parlant d’unes dades sota sospita pel “yo me lo guiso yo me lo como” de l’insòlit call center que diuen s’ha muntat el CIS) és la victòria de Junts.

A criteri meu les tendències de comportament electoral estan reforçant clarament les opcions de Junts, i sense negar l’enfortiment del PSC, veig molt difícil pugui disputar la victòria a Junts. En tot cas, si la brutal campanya mediàtica del Règim del 78 a favor de l’Illa acabés impactant en l’electorat unionista pel damunt del que ara mateix projecten les enquestes (cosa que mai no podem descartar), la victòria a les eleccions únicament se la podrien disputar Junts i el PSC.

Les tendències d’ERC són clarament a la baixa. I suposo que l’agressivitat de tots els seus líders aquests dies contra Laura Borràs, que ha arribat a extrems inadmissibles, és conseqüència de que tot això a ERC tenen instruments de seguiment prou sòlids com veure el que està passant. És a dir, que a ca n’ERC a hores d’ara ja són plenament conscients de la seva constant tendències a la baixa, que els ha allunyat definitivament de qualsevol escenari de victòria el 14F.

Altres cosetes de l’enquesta

- La desfeta de C’s pot ser fins i tot superior a la que ja venim pronosticant. Aquesta enquesta que el CIS s’ha tret de la xistera els situa en el % més baix de fidelitat de vot, del 16,4%. El CEO projectava un 23,8%. Caiguda lliure

- L’altre partit del Règim del 78, els Comun’s, també estan en caiguda lliure. El CIS intenta tirar un últim cable als fidels servidors del Règim, però res, estan acabats, no els salva ni el CIS ni el poder mediàtic del R78. Tenen la segona més baixa fidelitat de vot, del 40,9%, només superats pels seus germans de Règim de C’s. I presenten fugues en totes direccions (ERC, PSC, CUP, Ciutadans, VOX...). L’hòstia que es fotran és de les que fan època. Poseu cava a la nevera.

- La CUP sembla que recuperarà una mica de força i representació. Tot i que presenta transferències de vot dispars, té una sòlida fidelitat de vot.

- Cap de les molt diverses altres opcions en l’espai indepe/catalanista que aquest 14F per primera vegada concorren a les eleccions té la més mínima opció d’obtenir representació. Vaja, ni d’acostar-s’hi: ni PDeCAT, ni PNC, ni FNC, ni Primàries... ningú. Cap opció. Zero. Això també ho veiem segur tant a l’enquesta del CIS com a la resta, totes, les que hem conegut. 

- VOX arrossega percentatges importants de vot de C's i de PP, i pel que hem pogut veure en altres enquestes que analitzen millor la indecisió de C's, s'hi pot amagar també vot a VOX. Crec treuran millor resultat del que projecta CIS. I el PP está por ahí está por ahí, intrascendent i irrellevant en qualsevol escenari.

Apa, doncs fins aquí aquesta anàlisi d’urgència del CIS. A seguir treballant i lluitant! Per vèncier cal anar-hi, anar-hi, anar-hi...