Pressupostos "participatius": segueix la més gran estafa despòtica i corrupta mai perpetrada a Barcelona, la de l’Ajuntament Colau

El catedràtic d’Història de la UB, Dr. Francesc Xavier Hernandez Cardona, va dir fa unes quantes setmanes que els dos moments de major destrucció de la nostra ciutat, de Barcelona, al llarg dels segles, són l’assalt, saqueig i destrucció de la ciutat al s.X per part d’Almansor i l’actual Ajuntament de Barcelona de l’alcaldessa Ada Colau.

La destrucció de la ciutat de Barcelona que està perpetrant Ada Colau i el seu equip (PSC i ERC) és tan bèstia que cal remuntar-se al s.X per trobar una devastació similar a la nostra ciutat.

Totes les setmanes assistim, des de la impotència, a aquesta destrucció, i al que és la més gran farsa política que mai haurem conegut, la més immoral, la més irresponsable, la més incompetent.

Aquesta setmana s’ha tancat aquesta monumental farsa dels “pressupostos participatius”, que sota el paraigües de “Barcelona decidim” han volgut fer veure –gastant-se una monumental pasta en publicitat- que els ciutadans de Barcelona podíem decidir alguna cosa.

Per intentar rentar la cara a la seva farsa Colau i els Comuns han recorregut fins i tot a que a partir dels 14 anys es pogués votar.

Aquesta farsa dels pressupostos participatius de la senyora Colau només tenia un objectiu, darrere tota la publicitat: repartir milions entre la seva gent, entre els Comuns, és a dir, engreixar encara més la despòtica maquinària de corrupció colauer, dels seus contractes a dit i de la seva xarxa clientelar.

En tota aquesta farsa dels pressupostos participatius han acabat votant, a tota la ciutat, 39.433 persones (majors de 14 anys empadronats a BCN).

Sobre el padró de la ciutat de majors 14 anys, que és 1.459.910 persones, aquestes 39.433 persones que han votat són un 2,7%, han "decidit" el destí d'una milionada d'euros.

I això Colau i la seva tropa (Comuns, PSC i ERC) ho fan mentre es pixen a sobre dels 137.474 ciutadans de Barcelona que van votar contra el tramvia per la diagonal, en l’única consulta ciutadana transparent que s’ha fet a la ciutat. Sí, només va ser un 12,17% de la població empadronada a Barcelona que va votar, però van ser milers i milers més dels que han votat als pressupostos colau, i en canvi se'ls ignora i silencia miserablement.

Per a Colau i els Comuns la democràcia i la participació ciutadana només és vàlida quan la poden controlar i els resultats són els que ells volen.

De tots els "projectes" aprovats, el que més vots ha tingut n'ha tingut 3.351, i endavant. Però el NO AL TRAMVIA PER LA DIAGONA de 134.474 barcelonins només mereix menyspreu, silenci i ser ignorat.

Mirem on mirem d’aquesta repugnant farsa corrupta que els comuns han batejat com a pressupostos participatius, hi trobem un autèntic escàndol, una mostra del més salvatge despotisme que mai ha tingut i patit Barcelona.

Ara resulta que un 0,78% dels veïns del districte, 1.645, han votat per consolidar urbanísticament la Superilla del Poblenou. I a seguir llençant-hi centenars de milers d’euros.

I a seguir ignorant el 85% de veïns que van votar NO a la Superilla, i que representaven el 17,1% dels veïns del barri.

Aquesta és la repugnant farsa immoral de Colau i els Comuns. El 0,78% si vota el que ells volen, endavant. El 17,1% si no vota el que ells volen, doncs se’ls ignora, es passa d’ells.

La miserable secta d'amiguetes poblenovins de Colau i els Comuns rebran més de 300 mil euros per “consolidar” la Superilla. Les empreses i comerços que han hagut de tancar per culpa de la Superilla, i les desenes de treballadors que han anat a l’atur no van rebre res.

La sense precedents misèria moral de Colau i els Comuns arriba fins al punt que després que el 85% dels veïns del barri votés contra la Superilla del Poblenou, al ple del districte, de Sant Martí, una majoria de regidors municipals va aprovar una moció demanant la retirada de la Superilla i que s’escoltés als veïns.

Res. Colau es va emparar que “les mocions proposades per l’oposició no són vinculants per l’equip de govern” per seguir-se pixant en la voluntat veïnal, tant en votació directa com dels nostres representants electes.

Mirem on mirem d’aquesta farsa dels "pressupostos participatius", l’escàndol és descomunal:

En plena crisi pandèmica, mentre tota la ciutat, tots els ciutadans, tots els comerços, totes les empreses, s’esforcen per sortir del terrible sotrac viscut, sabeu en què es volen gastar més de 700 mil euros Colau i els seus amiguetes?

Doncs ni més ni menys que en privatitzar 2.500 m2 d’espai públic, per destinar-los a horts urbans pels seus amiguetes, i pagar-los hi tot.

Sí, com ho llegiu: no només privatitzen 2.500 m2 de l’espai públic, fent-ne espais tancats amb clau, ben tancats amb reixats perquè no hi pugui entrar ningú que no sigui un d’aquests amiguetes de Colau, sinó que també rebran, tots, més de 700 mil euros per promoure el conreu de les hortalisses des d’una perspectiva de gènere!!!!

Quines coses. Tots els meus avantpassats a Corbera d’Ebre i a Múrcia tota la vida treballant per tenir una mica de terra, sempre comprada amb la suor del treball, i aquí a Barcelona la senyora Colau regala milers i milers de m2 públics i centenars de milers d’euros als seus amiguets.

La senyora Colau i els seus Comuns regalen terra i reguen amb centenars de milers d’euros els seus amiguets per fer horts urbans, davant la mirada al·lucinada de tota la nostra pagesia, arreu del país, que ha suat sang per tenir una mica de terra, i que només viu d’allò que li dona la terra, de treballar la terra.

Més de 700 mil euros per fer hortets urbans als quatre pijoprogres amiguetes de la Sra. Colau. Ui, sí, que conrearan hortalisses amb perspectiva de gènere!!!!

Més de 700 mil euros per a aquesta trama immoral dels Comuns, que és més del pressupost que gestionen la majoria de cooperatives pageses del nostre país treballant la terra.

La suor i la sang de la nostra pagesia corre arreu del país per tots els bancals intentant guanyar-se la vida treballant la terra, mentre la senyora Colau i els Comuns regalen centenars de milers d’euros a pijoprogres per fer hortets privats a la ciutat, en el que fins ara era espai públic.

De debò, tanta immoralitat és insofrible. No hem tingut mai un ajuntament tan despòtic, corrupte i immoral com el d’Ada Colau i els Comuns.

O ens aixequem o d’aquí dos anys, quan hi hagi les eleccions, ja no quedarà res de Barcelona, tot serà una ruïna i una desolació que també arrossegarà al nostre país.

 

 

La nefasta gestió de l’Ajuntament Colau amenaça el futur de Barcelona i el de tots nosaltres. Dijous 17 de juny, manifestació contra les polítiques Colau. Perquè ens estimem Barcelona. Pel nostre futur!

Les ciutats són organismes vius, en una permanent transformació impulsada per l’extraordinària diversitat i complexitat que acullen. L’encert o el fracàs en la gestió i lideratge d’aquesta transformació de les ciutats, al llarg de la seva història, és el que les impulsa cap endavant, a les ciutats i a tot el que acullen i tot l’espai d’influència que tenen, o les aboca a una ruïna com a ciutat, que arrossega la seva població.

I una ciutat com la nostra, com Barcelona, és una evidència d’aquesta realitat viva en una permanent transformació el motor de la qual és la seva diversitat i complexitat. Una ciutat a la que la història ha abocat a períodes crítics, en els que la ciutat i tots els que en formaven part s’han instal·lat en la decadència, però també una ciutat que ha viscut períodes extraordinaris de ressorgiment, actualització i oportunitats per a tots.

La destrucció de la ciutat després del 1714 o la llarga i fosca nit per a la nostra ciutat que seguí a l’ocupació franquista el 1939 són dos moments crítics per a la nostra ciutat.

A l’altra banda, en el ressorgiment de Barcelona i tot el que acull, tenim la Renaixença, la Mancomunitat, el Modernisme i, més recentment l’extraordinària transformació de Barcelona amb els primers ajuntaments democràtics postfranquistes i l’esclat dels Jocs Olímpics.

Al darrere d’aquests moments de ressorgiment, tenim noms propis com Cerdà, que projectà la Barcelona que encara avui som, amb el seu pla, amb l’Eixample, ara demencialment amenaçat per l'Ajuntament Colau... i com J.A. Acebillo, el gran arquitecte i urbanista que va liderar i gestionar la nova Barcelona que ressuscità la ciutat de l’agonia en la que la negra nit del franquisme l’havia sumit.

Però ara al prendre consciència plena que l'Ajuntament Colau està portant la nostra ciutat al col·lapse més absolut i a una ruïna econòmica i social que ens amenaça a tots. Barcelona està en un moment crític: Colau i el seu Ajuntament de Comuns ens estan abocant a un no-futur. Cal denunciar-ho i cal mobilitzar-se per intentar impedir la ruïna que amenaça la nostra ciutat i a tots nosaltres com a conseqüència de les polítiques nefastes de l’Ajuntament de la sra. Colau.

Els últims mesos, a diferents mitjans de comunicació, hem tingut opinions absolutament qualificades, de referència internacional, que ens alerten de tot el que està passant.

En una entrevista al diari “El Nacional”, Ramon Gras (Barcelona, 1984), investigador en innovació urbana, dissenyador de ciutats i enginyer de Camins, Canals i Ports de Barcelona, que ha incubat una start-up que és una de les 22 més prometedores de Harvard, on compagina la recerca amb els viatges que fa arreu del món desenvolupant projectes, denunciava: “Crec que hi ha una manca de rigor en l'anàlisi i en la presa de decisions. El diagnòstic que avui en dia té l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana o la Generalitat és molt pobre i superficial. No hi ha un coneixement de la situació real. És més important fer unes intervencions estratègiques, tàctiques i operacionals amb rigor, abans que uns experiments socials que poden desorientar la ciutadania, com pintar un carrer com si fos un parvulari. S'ha de fer un urbanisme madur, i no el numeret que serveix per crear un titular, però que no millora la qualitat de vida de les persones.”

Ramon Gras assenyala clarament un dels grans problemes que tenim ara mateix a Barcelona, com és un ajuntament, el de la sra. Colau, que actua sense cap mena de rigor en l’anàlisi i la presa de decisions. La frivolitat amb la que s’estan fent les coses des de l’Ajuntament, sense estudiar res, sense tenir en compte res, sense mesurar res, sense valorar les conseqüències de les seves actuacions, està abocant la nostra ciutat a un d’aquests períodes de ruïna. Ramon Gras ho diu ben clarament, quan parla d’un urbanisme, el de l’Ajuntament Colau, que només fa “numerets” i que, i aquí és on tot el que està passant és més greu, “no millora la qualitat de vida de les persones”.

I el gran gestor de la meravellosa transformació de la Barcelona olímpica, J.A. Acebillo, ho deia clarament en un extraordinari article a La Vanguardia, i d’una manera molt valenta. JA Acebillo ha denunciat aquest paripé de l’urbanisme tàctic sota el que s’ha volgut refugiar l’Ajuntament Colau per justificar les seves decisions. Diu Acebillo: “l’urbanisme tàctic ni es pot considerar una estratègia disciplinar ni és l’instrument que Barcelona necessita per renéixer”.

Acebillo situa amb total claredat la ruïna a la que les polítiques Colau estan abocant la nostra ciutat i a tots nosaltres: “si perdura i no es corregeix, comportarà, a curt termini, greus conseqüències socioeconòmiques per a la ciutat i per al país”

I deixa al descobert la delirant ideologia en la que es mouen Colau i els que li donen suport: “menysprea la producció a qualsevol escala (emprenedors o empreses), propiciant una societat altament subvencionada que a mig termini generarà una proletarització de les classes mitjanes, un estatus desitjable per al populisme demagògic perquè gestionarà les reivindicacions que ells mateixos han provocat al menysprear la generació de riquesa”

La gravetat del que està passant a Barcelona és extraordinària. I els veïns ja en som majoritàriament conscients. Al darrer baròmetre municipal, del mateix ajuntament, un 65,9% dels veïns opinaven que Barcelona havia empitjorat el darrer any. Un percentatge mai assolit. Fa 5 anys (juny 2015) eren un 30,9% dels veïns els qui opinaven que en l’últim any Barcelona havia empitjorat. I fa 10 anys (desembre 2010) eren un 44,1%. Mai, com ara, a Barcelona, un 65,9% dels veïns havien pensat que la nostra ciutat estava empitjorant.

En l’anterior mandat l’Ajuntament Colau ja va posar en marxa algunes polítiques que després, aprofitant-se de l’excepcionalitat de la pandèmia, ha volgut anar estenent a tota la ciutat, i que ens portaran al total col·lapse de la ciutat, pèrdua de llocs de treball, tancament de negocis, increment de la contaminació, etc. Tot això va passar al Poblenou amb la Superilla: es va fer d’esquenes als veïns, ha incrementat la contaminació, ha comportat tancament de negocis i acomiadaments de treballadors.

I ara l’alcaldessa Colau, aquest cop amb el suport no només dels Comuns, sinó també del PSC i d’ERC està perpetrant un pla que tindrà efectes devastadors sobre Barcelona. I, com sempre, ho fan contra els veïns, sense escoltar-nos, menyspreant-nos.

L’any 2010 tingué lloc a Barcelona l’única consulta ciutadana organitzada per l’Ajuntament. En aquella consulta un 79,8% dels veïns vam rebutjar la reforma de la Diagonal, vam rebutjar fer-hi passar el tramvia.

10 anys després Colau, Comuns, PSC i ERC menyspreen la decisió dels veïns i aproven, com si res, fer passar el tramvia per la Diagonal, que explícitament havíem rebutjat els veïns.

Ens hem de rebel·lar contra aquest menyspreu inadmissible als veïns. Vam votar. S’ha de respectar el que vam votar. I, cas de voler anar contra el que vam votar, l’únic camí democràtic que respecti als veïns és organitzar una nova consulta.

A més a més, com a ciutadans, hem d’exigir un debat obert i rigorós de les diferents alternatives. J.A.Acebillo és molt clar quan denuncia que es vol implementar una obra i un model del s.XIX, quan ara mateix, al s.XXI tenim infinites alternatives molt més eficients, molt més ràpides d’executar i implementar i molt més econòmiques.

Els qui més en saben ja ho diuen obertament: aquest Ajuntament ens està portant a la ruïna. Com a veïns no ens podem quedar de braços creuats.

Aquest Ajuntament de Colau i els Comuns, no només és el més incompetent i irresponsable de la història de la nostra ciutat, sinó també el més despòtic. Un despotisme que al barri de Sant Andreu ha arribat al demencial "porta a porta" de recollida d'escombreries amb bosses amb xips per identificar els veïns i poder regirar en la seva brossa. I probablement el més corrupte: tot són contractes a dit i subvencions a entitats amigues. Amb aquestes milionàries subvencions ha comprat el silenci de la majoria d’associacions de veïns “oficials”, que no mouran un dit ni diran res davant el que està passant.

Però la gent, a la nostra ciutat, comença a reaccionar. És una reacció espontània i una mica anàrquica, però és una primera reacció davant el dolor que a tants barcelonins ens causa veure el que estan fent amb la nostra ciutat i les nostres vides.

Així, el proper dijous 17 de juny, a les 19:30, hi ha convocada una concentració al C/Marina, entre Consell de Cent i Aragó, per a protestar per les demencials polítiques Colau, singularment aquest inadmissible menyspreu als veïns i al que vam decidir en l’única consulta directa que s’ha fet a la ciutat, que fou dir NO AL TRAMVIA PER LA DIAGONAL, però també per a protestar per mesures aberrants com són els berlinesos escampats sense cap criteri ni sentit per la nostra ciutat.

Jo hi aniré. La convocatòria és espontània, de gent emprenayada davant el que està passant i que no es faci res. Doncs fem alguna cosa. Manifestem-nos.

Dijous 17 de juny, a les 19:30, ens veiem al C/Marina entre Consell de Cent i Aragó. Combatem plegats el despotisme de l’Ajuntament Colau. Defensem la nostra ciutat. Impedim el seu col·lapse i una ruïna que ens afectarà a tots. Si t’estimes Barcelona, vine-hi!