La nefasta gestió de l’Ajuntament Colau amenaça el futur de Barcelona i el de tots nosaltres. Dijous 17 de juny, manifestació contra les polítiques Colau. Perquè ens estimem Barcelona. Pel nostre futur!

Les ciutats són organismes vius, en una permanent transformació impulsada per l’extraordinària diversitat i complexitat que acullen. L’encert o el fracàs en la gestió i lideratge d’aquesta transformació de les ciutats, al llarg de la seva història, és el que les impulsa cap endavant, a les ciutats i a tot el que acullen i tot l’espai d’influència que tenen, o les aboca a una ruïna com a ciutat, que arrossega la seva població.

I una ciutat com la nostra, com Barcelona, és una evidència d’aquesta realitat viva en una permanent transformació el motor de la qual és la seva diversitat i complexitat. Una ciutat a la que la història ha abocat a períodes crítics, en els que la ciutat i tots els que en formaven part s’han instal·lat en la decadència, però també una ciutat que ha viscut períodes extraordinaris de ressorgiment, actualització i oportunitats per a tots.

La destrucció de la ciutat després del 1714 o la llarga i fosca nit per a la nostra ciutat que seguí a l’ocupació franquista el 1939 són dos moments crítics per a la nostra ciutat.

A l’altra banda, en el ressorgiment de Barcelona i tot el que acull, tenim la Renaixença, la Mancomunitat, el Modernisme i, més recentment l’extraordinària transformació de Barcelona amb els primers ajuntaments democràtics postfranquistes i l’esclat dels Jocs Olímpics.

Al darrere d’aquests moments de ressorgiment, tenim noms propis com Cerdà, que projectà la Barcelona que encara avui som, amb el seu pla, amb l’Eixample, ara demencialment amenaçat per l'Ajuntament Colau... i com J.A. Acebillo, el gran arquitecte i urbanista que va liderar i gestionar la nova Barcelona que ressuscità la ciutat de l’agonia en la que la negra nit del franquisme l’havia sumit.

Però ara al prendre consciència plena que l'Ajuntament Colau està portant la nostra ciutat al col·lapse més absolut i a una ruïna econòmica i social que ens amenaça a tots. Barcelona està en un moment crític: Colau i el seu Ajuntament de Comuns ens estan abocant a un no-futur. Cal denunciar-ho i cal mobilitzar-se per intentar impedir la ruïna que amenaça la nostra ciutat i a tots nosaltres com a conseqüència de les polítiques nefastes de l’Ajuntament de la sra. Colau.

Els últims mesos, a diferents mitjans de comunicació, hem tingut opinions absolutament qualificades, de referència internacional, que ens alerten de tot el que està passant.

En una entrevista al diari “El Nacional”, Ramon Gras (Barcelona, 1984), investigador en innovació urbana, dissenyador de ciutats i enginyer de Camins, Canals i Ports de Barcelona, que ha incubat una start-up que és una de les 22 més prometedores de Harvard, on compagina la recerca amb els viatges que fa arreu del món desenvolupant projectes, denunciava: “Crec que hi ha una manca de rigor en l'anàlisi i en la presa de decisions. El diagnòstic que avui en dia té l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana o la Generalitat és molt pobre i superficial. No hi ha un coneixement de la situació real. És més important fer unes intervencions estratègiques, tàctiques i operacionals amb rigor, abans que uns experiments socials que poden desorientar la ciutadania, com pintar un carrer com si fos un parvulari. S'ha de fer un urbanisme madur, i no el numeret que serveix per crear un titular, però que no millora la qualitat de vida de les persones.”

Ramon Gras assenyala clarament un dels grans problemes que tenim ara mateix a Barcelona, com és un ajuntament, el de la sra. Colau, que actua sense cap mena de rigor en l’anàlisi i la presa de decisions. La frivolitat amb la que s’estan fent les coses des de l’Ajuntament, sense estudiar res, sense tenir en compte res, sense mesurar res, sense valorar les conseqüències de les seves actuacions, està abocant la nostra ciutat a un d’aquests períodes de ruïna. Ramon Gras ho diu ben clarament, quan parla d’un urbanisme, el de l’Ajuntament Colau, que només fa “numerets” i que, i aquí és on tot el que està passant és més greu, “no millora la qualitat de vida de les persones”.

I el gran gestor de la meravellosa transformació de la Barcelona olímpica, J.A. Acebillo, ho deia clarament en un extraordinari article a La Vanguardia, i d’una manera molt valenta. JA Acebillo ha denunciat aquest paripé de l’urbanisme tàctic sota el que s’ha volgut refugiar l’Ajuntament Colau per justificar les seves decisions. Diu Acebillo: “l’urbanisme tàctic ni es pot considerar una estratègia disciplinar ni és l’instrument que Barcelona necessita per renéixer”.

Acebillo situa amb total claredat la ruïna a la que les polítiques Colau estan abocant la nostra ciutat i a tots nosaltres: “si perdura i no es corregeix, comportarà, a curt termini, greus conseqüències socioeconòmiques per a la ciutat i per al país”

I deixa al descobert la delirant ideologia en la que es mouen Colau i els que li donen suport: “menysprea la producció a qualsevol escala (emprenedors o empreses), propiciant una societat altament subvencionada que a mig termini generarà una proletarització de les classes mitjanes, un estatus desitjable per al populisme demagògic perquè gestionarà les reivindicacions que ells mateixos han provocat al menysprear la generació de riquesa”

La gravetat del que està passant a Barcelona és extraordinària. I els veïns ja en som majoritàriament conscients. Al darrer baròmetre municipal, del mateix ajuntament, un 65,9% dels veïns opinaven que Barcelona havia empitjorat el darrer any. Un percentatge mai assolit. Fa 5 anys (juny 2015) eren un 30,9% dels veïns els qui opinaven que en l’últim any Barcelona havia empitjorat. I fa 10 anys (desembre 2010) eren un 44,1%. Mai, com ara, a Barcelona, un 65,9% dels veïns havien pensat que la nostra ciutat estava empitjorant.

En l’anterior mandat l’Ajuntament Colau ja va posar en marxa algunes polítiques que després, aprofitant-se de l’excepcionalitat de la pandèmia, ha volgut anar estenent a tota la ciutat, i que ens portaran al total col·lapse de la ciutat, pèrdua de llocs de treball, tancament de negocis, increment de la contaminació, etc. Tot això va passar al Poblenou amb la Superilla: es va fer d’esquenes als veïns, ha incrementat la contaminació, ha comportat tancament de negocis i acomiadaments de treballadors.

I ara l’alcaldessa Colau, aquest cop amb el suport no només dels Comuns, sinó també del PSC i d’ERC està perpetrant un pla que tindrà efectes devastadors sobre Barcelona. I, com sempre, ho fan contra els veïns, sense escoltar-nos, menyspreant-nos.

L’any 2010 tingué lloc a Barcelona l’única consulta ciutadana organitzada per l’Ajuntament. En aquella consulta un 79,8% dels veïns vam rebutjar la reforma de la Diagonal, vam rebutjar fer-hi passar el tramvia.

10 anys després Colau, Comuns, PSC i ERC menyspreen la decisió dels veïns i aproven, com si res, fer passar el tramvia per la Diagonal, que explícitament havíem rebutjat els veïns.

Ens hem de rebel·lar contra aquest menyspreu inadmissible als veïns. Vam votar. S’ha de respectar el que vam votar. I, cas de voler anar contra el que vam votar, l’únic camí democràtic que respecti als veïns és organitzar una nova consulta.

A més a més, com a ciutadans, hem d’exigir un debat obert i rigorós de les diferents alternatives. J.A.Acebillo és molt clar quan denuncia que es vol implementar una obra i un model del s.XIX, quan ara mateix, al s.XXI tenim infinites alternatives molt més eficients, molt més ràpides d’executar i implementar i molt més econòmiques.

Els qui més en saben ja ho diuen obertament: aquest Ajuntament ens està portant a la ruïna. Com a veïns no ens podem quedar de braços creuats.

Aquest Ajuntament de Colau i els Comuns, no només és el més incompetent i irresponsable de la història de la nostra ciutat, sinó també el més despòtic. Un despotisme que al barri de Sant Andreu ha arribat al demencial "porta a porta" de recollida d'escombreries amb bosses amb xips per identificar els veïns i poder regirar en la seva brossa. I probablement el més corrupte: tot són contractes a dit i subvencions a entitats amigues. Amb aquestes milionàries subvencions ha comprat el silenci de la majoria d’associacions de veïns “oficials”, que no mouran un dit ni diran res davant el que està passant.

Però la gent, a la nostra ciutat, comença a reaccionar. És una reacció espontània i una mica anàrquica, però és una primera reacció davant el dolor que a tants barcelonins ens causa veure el que estan fent amb la nostra ciutat i les nostres vides.

Així, el proper dijous 17 de juny, a les 19:30, hi ha convocada una concentració al C/Marina, entre Consell de Cent i Aragó, per a protestar per les demencials polítiques Colau, singularment aquest inadmissible menyspreu als veïns i al que vam decidir en l’única consulta directa que s’ha fet a la ciutat, que fou dir NO AL TRAMVIA PER LA DIAGONAL, però també per a protestar per mesures aberrants com són els berlinesos escampats sense cap criteri ni sentit per la nostra ciutat.

Jo hi aniré. La convocatòria és espontània, de gent emprenayada davant el que està passant i que no es faci res. Doncs fem alguna cosa. Manifestem-nos.

Dijous 17 de juny, a les 19:30, ens veiem al C/Marina entre Consell de Cent i Aragó. Combatem plegats el despotisme de l’Ajuntament Colau. Defensem la nostra ciutat. Impedim el seu col·lapse i una ruïna que ens afectarà a tots. Si t’estimes Barcelona, vine-hi!