Dades de mobilitat (i convivència) contra les mentides i la irresponsabilitat de l'Ajuntament Colau-Collboni

Saps quants desplaçaments per motius de feina es fan a Barcelona? Saps amb quins mitjans? Saps la gent de Barcelona que cada dia es desplaça fora a treballar i la gent de fora que cada dia es desplaça a Barcelona també a treballar? Saps com es mouen?

Saps quin és el segon problema més greu d’incivisme i amenaça a la convivència a Barcelona, segons els veïns de Barcelona?

Saps per què cap de les mesures en matèria de mobilitat que està prenent l’Ajuntament Colau-Collboni, amb el suport d’ERC, no tenen al darrere cap estudi, cap informe previ?

Saps com s’inventa les dades aquest Ajuntament, el més despòtic, autoritari, irresponsable i sectari que mai haurà tingut Barcelona?

Doncs imagino que esteu igual que jo abans que aquest demencial govern municipal de Colau-Collboni ens comencés a fer la vida impossible als veïns. No m’havien preocupat gaire aquests temes, de manera que no tenia respostes per a totes aquestes preguntes que us he plantejat. I preocupat pel que estava passant vaig anar agafant coses dels seus discursets i estudiant-les, mirant d’obtenir dades... i vaig veure amb estupefacció que també estàvem davant l’Ajuntament més mentider, manipulador i farsant de la història de Barcelona.

I començo per la conclusió: és terrible, absolutament esgarrifós, estar en mans d’uns irresponsables municipals que prenen les decisions negant la realitat. Si fer-ho ignorant la realitat és greu, governar negant la realitat, contra la realitat, és terrible. I és justament el que conduirà al caos, col·lapse i decadència a la nostra ciutat.

LES DADES BÀSIQUES DE MOBILITAT A BARCELONA:

A la ciutat de Barcelona es produeixen diàriament al voltant dels 2.244.000 desplaçaments per motiu de feina, ja sigui dintre de la ciutat, ja sigui amb origen o destí Barcelona.

Els desplaçaments diaris dintre de Barcelona per motiu de feina arriben al 1.224.000, mentre que els que tenen origen o destí a Barcelona són poc més d’un milió, 1.020.000 diaris.

L’Ajuntament Colau-Collboni porta tot el mandat criminalitzant als veïns de Barcelona, responsabilitzant-los de tots els mals i prenent tot de mesures de mobilitat que, com ara veurem, no tenen cap mena de connexió amb la realitat.

Pràcticament el 75% dels desplaçaments diaris per motiu de feina dels barcelonins que tenen per destí la mateixa Barcelona es realitzen un 37% en transport públic, un 30% a peu i un 7% en bici, mentre que només un 9% en cotxe, un 14% en moto o cliclomotor i un 2% en furgoneta.

En canvi, en la mobilitat amb origen/destí Barcelona el transport públic representa el 46%, mentre que només un 1% es desplaça a peu i un altre 1% en bici. En canvi, un 38% ho fa en cotxe, un 9% en moto i un 3% en furgoneta.

El gran repte, per tant, de la mobilitat a Barcelona se situa en 2 elements clau:

-          D’entrada ser conscients d’aquest milió de desplaçaments amb origen o destí Barcelona. Estem parlant de persones. Estem parlant de veïns de Barcelona que van a treballar fora de la ciutat i estem parlant de ciutadans de l’àrea regional de Barcelona que venen a Barcelona a treballar. L’evidència de la importància per a Barcelona sobre com es realitza aquesta mobilitat és clara, cabdal. I al mateix temps que situem en aquest punt les necessitats de millora, cal assegurar, sempre, que no es facin ignorant la realitat, ignorant als veïns i treballadors.

 -          Els canvis en la mobilitat laboral intra Barcelona en relació als que tenen Barcelona com a origen o destí són tan grans que ens expliquen, per si sols, moltíssimes coses. Les coses més importants. Les coses que l’Ajuntament Colau-Collboni, amb el suport d’ERC, han volgut ignorar.

 No, la gent no és perversa, ni dropa, ni mancada de consciència per sistema, com pensen la secta dels Comuns (com pensen i per tant com actuen). La gent pren les seves decisions de manera racional.

Per què només un 9% dels desplaçaments interns, a Barcelona, es realitzen en cotxe, mentre que els que tenen origen o destí Barcelona són el 38%? Doncs perquè la mobilitat cap als polígons industrials, cap als diferents àmbits econòmics i industrials que envolten BCN és molt complicada, en molts casos, fer-la de cap altra manera. I igualment en relació als treballadors que venen cap a Barcelona.

L’Ajuntament s’omple la boca de pacificació dels carrers de la ciutat i de fomentar la mobilitat sostenible (omplir la ciutat de carrils bici): això no té cap impacte sobre el 50% de la mobilitat diària a la ciutat, perquè només són un 1%. La gent de Barcelona no marxa a treballar fora ni en bici ni a peu. Ni al revés els que hi venen.

Pels que venen/surten per feina el tren és el principal mitjà de transport públic, ho és del 20% (per a la mobilitat només a BCN el tren és, òbviament, només el 4%). Però el bus passa del 12% a la ciutat al 7% en la mobilitat laboral origen/destí BCN.

I aquí ve la demència total d’aquest ajuntament Colau-Collboni: s’ha fet alguna cosa en el principal mitjà de transport públic in/out laboral de Barcelona, el tren? 

Doncs no. Tot el contrari, la situació de la xarxa i servei de rodalies RENFE és cada cop pitjor. El primer element per a una moblitat pública seria, sense cap mena de dubte, una xarxa ferroviària que funcionés impecablement. Però per a l’Ajuntament aquest tema no ha existit mai.

Un segon element clau en aquesta mobilitat IN/OUT amb centre a Barcelona és la millora de la xarxa de busos per arribar eficientment al màxim de llocs, complementàriament a la xarxa ferroviària.

La millora de la xarxa metropolitana de connexió amb autobús, i fer-ho estenent el bus elèctric de manera intel·ligent i eficaç és el segon dels grans reptes de la mobilitat a Barcelona, és el segon factor clau que permetria disminuir la mobilitat privada i incrementar significativament la mobilitat pública i sostenible.

L’Ajuntament podia fer-ho. L’aclaparador no al tramvia per la diagonal en l’única consulta directa a la ciutadania que s’ha fet a Barcelona, oficial, convocada per l’Ajuntament, obria de bat a bat les portes per executar un pla ambiciós d’extensió d’una magnífica xarxa de busos elèctrics per tota la ciutat i l’àrea metropolitana.

7 anys després l’Ajuntament Colau-collboni no només no ha fet res, sinó que ha ignorat i menyspreat miserablement el que vam votar els veïns i han apostat per una connexió de tramvia que trigarà anys i anys en completar-se i que, si mai es fa, serà amb uns costos econòmics i urbans demencials, en relació a les alternatives que hi havia, que s’haurien pogut executar rapidíssimament i a un cost molt i molt inferior i amb una monumental major eficàcia per garantir la millor connectivitat pública entre Barcelona i la seva àrea, que és el punt feble de la mobilitat a Barcelona.

Fins i tot en un estudi fet per un d’aquests xiringuitos colauers, l’Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, en un informe sobre la mobilitat, reconeixen: “Si comparem la durada mitjana dels desplaçaments a la feina per mode de transport, veiem que és de 23 minuts per a desplaçaments en vehicle privat i 37 minuts per a desplaçaments en transport públic. Aquestes dades confirmen la relativa falta de competitivitat del transport públic pel que fa a temps de desplaçament a la feina, element que constitueix un dels principals obstacles de cara a incentivar traspàs modal des del vehicle privat cap al transport públic”

Ha fet res aquest ajuntament Colau-Collboni per revertir la situació, per fer polítiques i plans per millorar la competitivitat i eficàcia del transport públic? NO! No han fet res del moltíssim que podien haver fet. Ara intenten tapar aquesta monstruosa vergonya amb una altra vergonya, l’animalada antidemocràtica i brindis al sol del tramvia per la Diagonal.

És tremendo aquest sectarisme atroç del colauisme, que es destil·la trambé en aquest xiringuito de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona: no han pogut evitar haver de situar com a primera de les seves conclusions que “La baixa competitivitat del transport públic segueix sent una barrera important al traspàs modal”.  

Però és clar, en aquest àmbit, que és clau en la mobilitat a BCN, la secta colauer no ha fet absolutament res. I és clar, llavors als d’aquest xiringuito els surt aquest sectarisme atroç de la lideressa Colau i els Comuns que exhibeixen en tot el que fan i diuen i en el seu menyspreu autoritari i despòtic a la ciutadania, i, evidentment, entre les seves conclusions també hi trobem les polítiques de fer la vida impossible a la gent com a motor de canvi. I patapam, en la tercera conclusió els hi surt escuma de la boca mentre proclamen que “La política d’aparcament és crucial per a incentivar el traspàs modal del transport privat al públic”

Però és en aquesta frase arriben al seu clímax d’odi: “cal tenir en compte que és important no només restringir l’oferta d’aparcament per a cotxes, sinó també per a motos i ciclomotors: en cas contrari, el que s’aconseguiria seria en part un traspàs modal del cotxe cap a la moto més que no pas cap al transport públic, particularment a Barcelona i als municipis de la 1a corona on l’ús dels vehicles de dues rodes tendeix a ser més elevat”

Tremenda aquesta crida a no oblidar-se de les motos i ciclomotors a l'hora de restringir al màxim l’aparcament!!!!

Que sigui el transport més eficaç a la ciutat. Que sigui el transport del 14% dels barcelonins... tot això no és res. A LA FOGUERA!

Que el parc de motos podria ser electrificat molt fàcilment, i que entre una bici o patinet elèctric i una moto elèctrica ja pràcticament no hi ha diferències, això no té cap importància. L’odi de tota aquesta secta colauer cap a la moto és tan bèstia, tan irracional, que el situa en el TOP DE L’ODI EN COMÚ.

Però és clar, no hi ha comportament sectari d’odi que no vagi acompanyat de la també sectària superioritat moral.

Per a la secta en comú tot el que no sigui bicicleta cal exterminar-ho. El seu odi al que no siguin les seves bicis té un component fanàtic que ens transporta als pitjors moments de la història. Odi al cotxe perquè contamina, odi al cotxe electric perquè no contamina, odi a la moto perquè no és sostenible, odi a la moto elèctrica perquè és sostenible. Treure aparcaments de la vorera de les motos perquè privatitzen l’espai, però instal·lar aparcaments de bici a la mateixa vorera perquè una bici no és una moto i pot aparcar on vulgui.

I ara ve “lu bo”. 

Aquesta política d’odi i aquesta superioritat moral de la secta de Colau en Comú que els ha portat a la glorificació i divinització de la bicicleta sabeu on ha portat als veïns de Barcelona, sabeu com ho veuen els veïns de Barcelona?

Doncs segons la pròpia enquesta de victimització de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 2021, el segon problema més greu de civisme i convivència a la ciutat és.... LES MOLÈSTIES DE BICICLETES I PATINETS!

Per a un 40% dels barcelonins l’incivisme de bicicletes i patinets són el segon problema més greu de convivència als nostres barris, pel davant de tòpics com les molèsties de soroll al carrer de la gent, de les okupacions o del turisme.

La mobilitat en bicicleta és només un 7% de tota la mobilitat dins de Barcelona per motius laborals en dia feiner, situant-se com a sisena modalitat de les vuit classificades, però tot i ser tan poca cosa, han aconseguit ser el segon problema més greu de la ciutat des d’un punt de vista de civisme i convivència.