Avui dijous 7 d’abril s'han fet públiques les dades del primer BOP del nou equip del CEO. I aquí una mostra de la lectura que n'han fet els mitjans de comunicació:
El PERIODICO:
Enquesta CEO: el PSC i ERC repetirien l’empat en les eleccions a Catalunya i Junts s’ensorraria
LA VANGUARDIA
El PSC ganaría las elecciones al Parlament y ERC tomaría distancias respecto a Junts, según el CEO
EL PAÍS:
El PSC y Esquerra se disputarían el triunfo electoral en Cataluña y Junts se hunde, según el CIS catalán
Totes semblen molt clares i molt unànimes: empat ERC i PSC i enfonsament de Junts. Tothom, a més, es fa ressò que el nou CEO és molt més transparent i bla bla bla. I no sé. M´ha vingut al cap l’anunci del programa EL PRECIO DE LA HISTORIA, quan Chumlee li diu a Rick “No sé, Rick, parece falso”
Quan veus dades així el primer que penses, sempre, és en anar a buscar les dades no manipulables. I ho he fet. I el que m’he trobat m’ha reforçat la imatge del “No sé, Rick, parece falso”
Abans de començar l’anàlisi us haig de dir que no sé si podré acabar-la, o com podré. I que en qualsevol cas no podré referir-me a tots els temes que voldria. Jo també he estat víctima de la brutal inseguretat viària de la Barcelona Colau, i he patit un accident que em té inutilitzat el braç dret, fet que dificulta extraordinàriament fer res.
Però el que he vist analitzant CEO és prou greu com per intentar explicar-ho, compartir-ho.
El primer que més m’ha mosquejat, que més en alerta m’ha posat és que del dossier de premsa amb que difon les seves dades el CEO havia desaparegut la taula clau en l’anàlisi de qualsevol enquesta, la taula amb dades impossible de ser manipulades i que per tant ens permet sempre fer una anàlisi neutralitzada en relació a biaixos de l’enquesta i dades i lectures de les dades tendencioses. M’estic referint a la taula que creua record de vot amb intenció directa de vot. Sempre havia format part dels dossiers del CEO... fins ara, que davant la meva estupefacció ha desaparegut i ha estat substituïda per una nova taula, de creuament de record de vot amb projecció de vot. La projecció de vot ja no és el vot directe, sinó el vot després de la cuina.
Per què amagar record de vot i vot directe? Raro raro
I la cosa encara ha esdevingut més rara rara quan també han desaparegut creuaments de sempre de diverses qüestions en relació a record de vot, substituït per “simpatia de vot”
Algo amaguen, he pensat immediatament.
I llavors és quan he anat a buscar les dades base, i llavors és quan ha emergit amb tota la seva magnitud el PARECE FALSO dels resultats fets públics pel CEO i comprats i divulgats propagandísticament pels mitjans.
Sí, el CEO sembla voler corregir els biaixos de la mostra, treballant des del principi amb projecció de vot.
Però els biaixos són tan monumentals que cal explicar-los i que tothom pugui treure les seves conclusions.
El 14F 2021 ERC va tenir el 21,3% dels vots i Junts el 20,04%, una diferència de 1,26 punts.
En el total de la mostra de l’enquesta del BOP del CEO ERC té un 19,9% de record de vot el 14F i Junts del 7,75%,, és a dir, un diferencial de 12,15 punts.
És una diferència monumental. Per més que el CEO corregeixi el vot directe i la seva cuina corregeixi els biaixos mostrals, aquests són tan grans que és molt difícil fer-ho, com demostren els titulars mediàtics. Però, encara més, la descomunal sobrerepresentació del votant d’ERC afecta directament tots els posicionaments sobre la independència.
El 14F ERC i JUNTS pràcticament empaten en vots, però a la mostra del CEO ERC té 398 votants i Junts 155. Més enllà de la poc sibil·lina mala llet de que a Junts el CEO li apliqui el 155 de record de vot, és que és menys de la meitat del record de vot d’ERC, quan el 14F pràcticament van empatar.
Tanmateix la cosa encara és més greu quan, un cop amb les dades de creuament record de vot i intenció de vot, veiem quin és el compotament dels votants.
Podria ser que malgrat els biaixos mostrals les dades de comportament de vot de l’electorat expliquessin aquest “enfonsament” de Junts davant una ERC que guanyaria “distància”. Com a mínim això és el que s’ha venut a la premsa. Però altre cop, quan mirem bé les dades, veiem que això és fals.
Quan aconseguim neutralitzar els biaixos veiem amb claredat que el comportament dels electorats de Junts i d’ERC és molt similar en totes les seves dimensions, en totes les dimensions que projecten les seves opcions.
La principal dada que hem de mirar és la fidelitat de vot de totes dues formacions, i veiem com ERC té una fidelitat de vot del 66,1% i Junts del 64,5%. Sí, ERC una mica superior, però dins el marge d’error, molt similar a la de Junts. És una fidelitat de vot mitjana-alta, no és la més alta de l’escena política, però està lluny de les mitjanes-baixes i baixes.
La segona qüestió que hem de mirar és on se situa el vot no explícitment fidelitzat d’aquestes formacions. I així podem veure clarament que ni ERC ni Junts tenen fugues de vot significatives en relació a cap altra força política, i que la majoria del vot no fidelitzat se situa en la bossa dels indecisos, dels que a hores d’ara no saben què votaran: un 18,3% dels votants d’ERC el 14F i un 21,3% dels de Junts.
Sí, ERC té una miqueta més de fidelitat de vot i una miqueta menys d’indecisió que Junts, però en termes demoscòpics en cap cas això explica els titulars induïts mediàticament que ERC fuanya punts i Junts s’nfonsa. La realitat és que el comportament dels seus electorats és molt similar.
I tampoc veiem en cap cas transferències significatives de vot que expliquin aquest, ara ja ho podem dir clarament, fals titular mediàtic induït pel CEO. P.ex Junts té una transferència de vot cap a ERC del 3,2%, però ERC la té cap a Junts del 2,3%, és a dir, en termes demoscòpics, igual , tota diferència dins marge d’error.
ERC capta 2,3% de vot PSC, però perd 2% cap a PSC
I així en tot.
Per tant la realitat és que le opcions electorals de Junts i
d’ERC són, a hores d’ara, pràcticament les mateixes que pel 14F, ni ERC es dispara ni Junts s'enfonsa. ERC i Junts segueixen sent les dues forces polítiques claríssimament hegemòniques a l'independentisme, amb suports molt estables i sòlids!
L'EVIDÈNCIA DEL FRACÀS DESTRUCTIVISTA I GUERRACIVILISTA PROMOGUT DES DE CERT INDEPENDENTISME:
Una molt bona notícia per a l’independentisme és que fins i tot en aquests temps de brutal frustració o confusió només una minoria irrellevant es deixa arrossegar pels discursos més destructivistes de l’independentisme, i de les seves soflames intentant arrossegar la frustració cap a posicionaments de màxima guerra civil interna, de màxima destrucció de les fores polítiques majoritàries: només un 3,5% de votants d’ERC i només un 4,5% dels de Junts diuen que ara votarien en blanc i només un 1,8% i un 1,9% respectivament que no votarien.
En el que per a mi ha estat molt i molt decebedor, fins i tot en Partal aquesta setmana s’apuntava al destructivisme guerracivilista a l’independentisme, encoratjant a promoure candidatures alternatives o votar en blanc o no votar.
Doncs bé, només un 0,3% votants ERC i un 0,6% votants Junts estan disposats a votar altres candidatures.
En el moment més baix de l’independentisme els darrers 10 anys, amb una gran frustració acumulada i confusió sobre el futur, només, com a molt moltíssim 1 d cada 4 votants de les actuals forces independentistes majoritàries pot no seguir votant-les. L’independentisme polític i parlamentari es mostra, malgrat tot, sòlid. I aquesta és la millor notícia possible davant la dura travessa del desert que tenim pel davant.
Tot el discurs destructivista és només un discurs per situar l’independentisme en un escenari guerracivilista sense sortida, que sigui el que acabi aplicant el tret al clatell a les aspiracions independentistes, provocant un desgast mínim a l’independentisme majoritari, però suficient per deixar de ser majoria parlamentària i lliurar la majoria democràtica i el govern del nostre país a l’unionisme.
L’independentisme està en una situació molt complicada, però segueix viu i ha evitat la derrota democràtica que seria com un tret mortal al clatell, impedint la victòria democràtica de l’unionisme. Les dades neutralitzades del CEO ens demostren clarament que l’independentisme, tot, ha de fer una reflexió molt intensa, en la que no s’hi valen soflames, si volem tornar a estar en condicions de fer la independència.
Espero, els propers dies, poder analitzar totes aquestes qüestions més de fons sobre l’independentisme. Per avui ja ho haig de deixar. Efectivament, Rick, els titulars induïts pel CEO no només semblaven falsos, sinó que ho eren. De la mateixa manera que tamb´són falsos tots aquestes postulats del destructivisme guerracivilista!
Jo, no he volgut llegir cap article relacionat amb aquest tema ja que fa temps, sé, que està absolutament manipulat. No em crec cap enquesta. Són sempre favorables a ER, i X tant, també a Ejpaña
ResponEliminaEstà clar: esquerra, que ha llepat cadira, ja no està per la independència, sino per mantenir la cadira. El seu argument segueix essent "eixamplar la base", però *no* la de l'indrpendentisme, sino la del tripartit. La seva obsessió és enfonsar Junts i aliar-se amb el P(SO)E.
ResponEliminaLes enquestes sols serveixen i així estan preparades, per induir al votant cap al " seu cavall guanyador"
ResponEliminaSols serveixen per portar la gent cap a on els interessa.
Quina casualitat que, tot just, acaven de nomenar un nou director al CEO: Jordi Muñoz Mendoza, sembla que afí a ERC.....
ResponEliminaRes de nou sota la capa del sol
ResponEliminaEls mitjans de comunicació són el verí de la població.
ResponElimina