Sobre la molt interessant Enquesta GESOP per a El Periódico

(no he resolt encara el debat intern que tinc, la meva reflexió, sobre tancar aquest blog, així que mentre no “la tanco”, en un sentit o un altre –decideixi el que decideixi us explicaré les motivacions-, seguiré fent alguns articles i reflexions que em semblin interessants, com aquesta d’avui de l’enquesta del Periódico).

El Periódico ha fet públics els resultats d’una enquesta político-electoral que ha realitzat GESOP, després de la trencadissa del Govern. No acostumo a fer anàlisis d’enquestes de mitjans de comunicació, perquè normalment mai faciliten la informació mínima per poder analitzar neutralitzant possibles biaixos.

Però aquesta enquesta GESOP per a El Periódico, tot i no tenir accés a tota la informació que m'agradaria, sí que proporciona un nivell mínim d’informació que ens permet “neutralitzar de biaixos” els principals “debats” en els que està sumit o podríem dir empastifat el nostre país. I, a més a més, és la primera enquesta després de la trencadissa, pel que resulta encara més interessant d’analitzar.

Quan em poso a escriure l’article no tinc accés al record de vot de la mostra, de manera que no podem identificar possibles biaixos mostrals des d’aquest punt de vista. Però les dades de la intenció directa de vot i de la fidelitat de vot a les diferents formacions, així com dels possibles transvasament de vot fa que la projecció de vot que efectua GESOP per a El Periódico sigui bastant creïble, fonamentada, amb correcció de possibles biaixos mostrals.

Tot i que el titular sigui que els independentistes seguirien tenint la majoria i que el PSC incrementaria el seu avantatge, com a partit guanyador, en relació al segon, a ERC, per a mi el titular, el que d’una manera més clara i contundent visualitzo, és que estem davant un escenari polític de gran estabilitat.

Totes les variacions de vot de les diferents formacions són tan petites que totes estan dins dels marges d’error de l’enquesta. Totes excepte una, la de C’s, que amb un 1,1% d’intenció de vot directe, amb només un 29,4% de vot fidelitzat, amb més d’un 30% d’antic votant que ja ha decidit votar altres... és evident que els aboca a desaparèixer. És la dada més segura de totes. C’s a Catalunya les properes eleccions desapareixerà definitivament del mapa polític.

Dit això, és a dir, deixant de banda aquesta excepció de C’s, per a la resta de formació polítiques les variacions són tan petites que estan totes dins del marge d’error mostral. Així doncs l’evidencia tan clara, tan sòlida, que proporciona l’enquesta, de la gran estabilitat del panorama polític del país, és la més important informació, aportació, que ens fa. Sobretot perquè l’evidència clara d’aquesta estabilitat del panorama polític la tenim després de la greu crisi de Govern que hem tingut, amb la sortida de Junts del Govern.

Les intencions de vot de les diferents formacions es mantenen força sòlides, i els fluxos de votants entre partits gairebé s’acaben compensant els uns als altres.

Podríem tenir el dubte, raonable, de si la crisi de govern hauria afectat les opcions d’ERC o de Junts, però la realitat és que l’afectació és absolutament mínima, i tant ERC com Junts, i també la CUP, es mantenen en unes posicions electorals molt sòlides en relació al resultat del 14F.

Per exemplificar això que dic, podem veure com ERC té una fuga de vot decidit cap a Junts del 5,3%, però que a la seva vegada Junts té una fuga de vot cap a ERC del 4,3%. És a dir, que es neutralitzen entre elles.

De fet sobre canvi de vot ja decidit o possible, el que ara mateix pot tenir un major impacte, tot i que –pel que veurem- molt limitat, és el que passarà amb els votants de C’s. Com hem vist només un 29,4% dels votants de C’s del 14F tenen ara mateix decidit seguir votant a C’s. Això els condemna, directament, a la desaparició, perquè un 34% dels votants C’s del 14F a hores d’ara ja han decidit votar altres formacions: un 17% a VOX, un 8,5% a PSC i un 8,5% a PP. Com s’acabi distribuïnt el 26% de vot C’s del 14F que ara no té decidit a qui votar pot o fer més grossa la majoria amb la que el PSC sembla estar abocat altra vegada a guanyar les eleccions, o a impedir que VOX retrocedeixi. Veurem.

L’increment d’indecisos:

Més enllà de l’estabilitat que evidencia l’enquesta en relació a l’actual panorama polític, l’altra qüestió més rellevant que hi podem veure és l’increment del vot indecís que veiem a totes les formacions polítiques.

I no, no és contradictori un escenari d’estabilitat amb un escenari amb un increment del % de votants indecisos. No ho és per moltes raons:

• Perquè la indecisió més rellevant pràcticament afecta totes les formacions: el PP té un 35,3%, Junts un 28,4%, ERC un 26,2%, C’s també un 26,2% i VOX un 23,7%. La indecisió més baixa la trobem al PSC, amb només un 9,3%, seguits dels Comuns, amb un 15% i de la CUP amb un 19,2%

• Perquè el vot indecís gairebé mai s’acaba decidint tot ell en un mateix sentit de vot. Així un % de vot indecís del 20% en un partit mai, o gairebé mai, no s’acabarà decidint en un mateix sentit, sinó distribuint en uns % similars al vot decidit que ja pugui tenir aquell partit: 5% cap al partit X, 6% cap al partit Y, 4% cap a altres i 5% cap a l’abstenció (per posar un exemple). Les úniques excepcions, que per això he estat dient això del “gairebé mai” les trobem amb el vot ocult, fet que només trobem, en el nostre escenari polític, cap a les formacions d’ultradreta. Així p.ex. el vot indecís de C’s pot estar amagant, per vot ocult, vot a VOX. Això ja ho hem vist en moltes enquestes. En la resta de formacions això no passa mai.

Tanmateix, cal ressaltar que estem davant un molt alt percentatge de vot indecís. És una xifra molt poc habitual, i que ha augmentat força en relació a anteriors enquestes electorals. Si això és així per a la majoria de formacions polítiques i de tots els àmbits, en les independentistes, per poc habitual en situacions prèvies, és singularment rellevant de tenir en compte. 

El 28,4% de vot indecís a Junts, el 26,2% a ERC i el 19,2% a la CUP són xifres que rarament s’havien donat. És evident per tant que hi ha una part molt significativa del votant independentista, que podríem resumir en 1 de cada 4, en un 25%, que expressa la seva insatisfacció amb l’actual situació en forma de posicionament de vot indecís davant unes eleccions.

Tots els partits polítics independentistes farien bé de no ignorar aquesta dada, perquè els afecta a tots, i de reflexionar sobre la desafecció que representa.

Però aquesta dada a qui de fet més interpel·la, més hauria de fer reflexionar, és a l’ANC i la seva proposta GROENLÀNDIA per impulsar una quarta candidatura independentista, això que abans foren les Primàries i ara li diuen llista cívica.

Pot tenir espai electoral, aquesta nova proposta electoral de l’ANC per fragmentar encara més l’espai electoral independentista?

Doncs sí, sí que el pot tenir. En termes demoscòpics i de projecció electoral, una nova formació política a l’espai independentista, com la que vol impulsar l’ANC es podria moure entre el 15% i el 20% de l’actual vot independentista, del vot independentista que ara tenen Junts, ERC i CUP.

Sí, és evident que l’actual insatisfacció, confusió i divisió en el vot independentista podria alimentar, en un escenari de màxims favorable a les primàries o quarta llista de l’ANC, entre uns 200 mil i 270.000 vots. Aquesta impactant xifra requeriria, això sí, que la immensa majoria del vot indecís que ara tenen Junts, ERC i CUP apostés per la nova proposta electoral de l’ANC.

Si l’ANC canalitzés aquest vot ara indecís el panorama polític independentista el seguirien liderant, en nombre de vots, en representativitat, ERC i Junts, amb gairebé un milió de vots més que les primàries-quarta llista-llista cívica de l’ANC que, això sí, podria superar en vots a la CUP.

Així doncs el panorama polític independentista incrementaria la seva fragmentació, amb aquest 4 espai polític, i tot i poder mantenir el vot total, amb tota probabilitat el conjunt de l’independentisme perdria representació al Parlament, per l’efecte de la Llei d’Hondt en els processos electorals, que penalitza la dispersió de vot, fet que faria saltar cap al PSC restes de vot independentista generat per la fragmentació.

Quan dic que l’ANC és la major interpel·lada per unes dades així, tan clares com les que evidencia l’enquesta GESOP ho dic perquè tota la seva formulació política i electoral d’aquestes primàries-quarta llista-llista cívica del projecte GROENLÀNDIA de l’ANC es basa en negar als altres, en negar la resta de formacions polítiques de l’espai independentista, convertint-les en el seu únic enemic a batre, enemic electoral, en el que concentrarien tots els seus atacs. Cap proposta política, cap estratègia. La proposta ANC només pot tenir èxit si des del minut 1 es dedica a atacar sense pietat a ERC, Junts i CUP, negant-los-hi la condició de vot independentista.

La fragmentació a la que això abocaria el moviment independentista no l’hem vista mai. I si amb 3 forces polítiques ja veiem com de complicades són, no costa gaire imaginar com d’impossibles serien amb un quart agent l’única estratègia del qual és la d’atacar als altres 3.

Hi ha, al final de tot això, una altra pregunta que s’hauria de fer l’ANC, tot i que ja sé que això en aquesta estratègia GROENLÀNDIA és un brindis al sol, o a la lluna, o a tots dos. 

Imaginem que l’actual escenari desemboca en aquest nou escenari electoral en el que l’ANC arreplega, aquests màxims de màxims i obté 270.000 vots i entre 8 i 12 diputats. Què farà, llavors, l’ANC?  

Perquè és clar, si se’ls havia de votar a ells perquè la resta no eren independentistes, es posaran a pactar amb els no independentistes que ha convertit en els seus grans enemics? O es quedarà al Parlament reivindicant que són l’única força independentista, que l’independentisme només són els seus 270.000 vots i els seus 8-12 diputats?

Aquesta, de fet, pot se l’única i més decisiva aportació de l’operació GROENLÀNDIA de l’ANC: fer saltar pels aires la legitimitat democràtica de l’independentisme, volent reivindicar l’1-O el que faran serà dinamitar-lo, perquè tota la seva existència, tot l’èxit de l’operació GROENLÀNDIA es basa únicament en negar la condició d’independentistes als que no els hi donin suport. ERC, Junts i CUP conservaran el 80-85% del vot independentista, i l’ANC com a molt tindrà el 15-20% del vot independentista. Serà l’orgull de la residualitat i del testimonialisme, perquè evidentment negaran que el 80-85% del vot independentista sigui independentista. 

Resumint: l'enquesta GESOP evidencia una gran estabilitat en l'escenari polític. Però també evidencia un increment del vot indecís. En el cas de l'independentisme és evident la frustració, desconcert i divisió de l'actual situació política al país l'alimenta. El projecte GROENLÀNDIA de l'ANC busca obrir-se un forat en aquesta situació, convertint l'actual divisió en una fractura. El projecte GROENLÀNDIA de l'ANC pot, en aquest escenari, promovent la fractura com a única estratègia, arribar a assolir el 15-20% dels vots independentistes. En qualsevol cas ERC i Junts seguirien representant el gruix de l'independentisme, amb més d'un milió de votrs més que GROENLÀNDIA de l'ANC. Però el projecte GROENLÀNDIA, que es basa en negar la condició d'indepes als que no li donin suport, acabaria residualitzant l'independentisme, disputant-se amb VOX ser l'opció política amb menys representació. Mentre que la resta de l'independentisme no independentista d'acord a GROENLÀNDIA-ANC podria perdre la majoria parlamentària per la dispersió de vot i efecte Llei d'Hondt, facilitant a l'unionisme la seva visualització com a majoria democràtica, posant punt i final al procés independentista, perdent la legitimitat democràtica guanyada l'1-O i abocant el país a ser governat per aquesta majoria unionista. Quins grans estrategues, aquests Zombies de l'ANC que han parit aquesta estratègia GROENLÀNDIA de noves primàries-quarta llista-llista cívica