Eleccions 12M: resultats electorals, enquestes, anàlisi de l’evolució del vot independentista (vot a altres opcions i abstenció) i terraplanisme Hard Rock

Ahir diumenge 12 de maig va haver-hi les eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats han estat decebedors per a l’independentisme, atès que l’unionisme, liderat pel PSC, ha guanyat clarament les eleccions, en nombre de vots i diputats. El 2017, amb la més alta participació en unes eleccions al Parlament de Catalunya, l’independentisme (Junts, ERC i CUP) van guanyar en nombre d’escons, però no en nombre de vots. El 2021, però, l’independentisme va guanyar per primera vegada en nombre de vots i en nombre d’escons.

Aquest 2024 l’unionisme ha guanyat en nombre de vots i d’escons. I la premsa internacional ja s’ha fet ampli ressò d’aquesta derrota de l’independentisme, que, evidentment, té unes conseqüències molt negatives per a la nostra causa i aspiracions.

D’aquestes tres eleccions les del 2017 i les del 2021 es van desenvolupar en dos contextos molt excepcionals. La temptació de fer comparativa dels resultats amb les eleccions del 2024 és del tot comprensible, però alhora caldria anar molt en compte amb treure’n certes conclusions, perquè si no es contextualitzen, ens poden portar a visions equívoques o, directament, equivocades.

En aquest article volia comentar els resultats de les eleccions del 12M bàsicament amb tres enfocaments:
-    el primer fent un repàs de com ha anat el tema enquestes i resultats electorals, perquè crec val la pena posar en valor la feina ben feta, però també criticar les coses estranyes que hi ha hagut, i que ja vaig explicar en articles precedents, bàsicament els incomprensibles biaixos i conclusions de les enquestes del CEO i del CIS.

-    El segon analitzant l’evolució del vot del bloc independentista en aquestes tres eleccions, del 2017 al 2024. Quin ha estat el vot del bloc independentista (Junts, ERC i CUP), com ha evolucionat? Quin vot manté el bloc independentista del seu màxim assolit el 2017? El que no ha mantingut aquest bloc, sabem què se n’ha fet? Ha anat cap a altres formacions? Ha anat tot a l’abstenció? Com contextualitzem l’excepcionalitat de les eleccions del 2017 i del 2021 en el vot indepe i en el vot unionista?

-    El Hard Rock com a projecció dels elements més delirants en l’escenificació d’unes estratègies i discursets polítics terraplanistes i del seu brutal xoc amb la realitat.

1.    El que vam preveure analitzant enquestes pre-electorals i els resultats electorals del 12M i l’evidència de que allò que en algunes enquestes ja ens va semblar molt estrany, a la vista dels resultats electorals veiem que era MOLT estrany.

Crec que l’anàlisi que vaig fer de les enquestes que aquestes setmanes prèvies a les eleccions vam tenir s’ha confirmat amb els resultats de les votacions d’ahir. Vam parlar de tendències clares, i s’han confirmat:

• que el PSC estava al capdavant, que creixia, i que difícilment perdria aquesta posició. I així ha estat. El PSC ha estat el clar guanyador de les eleccions, en vot i escons. I s’ha situat en la franja alta de les forquilles que projectaven les enquestes, amb aquests 42 diputats.
• Junts, tal i com ja vam dir que les enquestes manifestaven amb total claredat, ha estat la segona força més votada i amb més diputats, però, com també vam dir, no ha pogut entrar a disputar la victòria al PSC. Era molt difícil i no ha estat. I de fet Junts s’ha situat en la franja mitjana-baixa del creixement que es veia tindria, amb 3 diputats més.
• Els resultats d’ERC també han confirmat el que assenyalava a la vista de les tendències que analitzava a les enquestes, ha quedat en tercer lloc, trencant, per pèrdua clara de suports, l’empat tècnic que amb Junts mantenia a les eleccions del 2017 i 2021. La caiguda de vot i de diputats d’ERC ha estat, però, superior a la prevista, s’ha situat en l’extrem amb més impacte negatiu de les forquilles de les enquestes, perdent fins a 13 diputats en relació als que tenia el 2021.
• Com també es veia a les enquestes, el PP ha confirmat la seva recuperació, però ho ha fet amb més força de la que es percebia, i quedant pel damunt de VOX.
• VOX ha mantingut el suport que va obtenir el 2021, creixent una mica en vot però amb el mateix nombre de diputats, liderant el bloc d'extrema dreta racista i xenòfoba al Parlament.
• Els Comuns, com també havíem analitzat, han perdut suports, en vots i en diputats, passant de 8 a 6, però en relació a la clara tendència a a baixa que es percebia, s’ha quedat en la franja de menor impacte. En qualsevol cas, els responsables de l’avançament electoral són uns dels perjudicats.
• La CUP, tal i com també vam analitzar, ha confirmat la pèrdua de suports, en aquest cas, però, amb una davallada superior a la pronosticada. Les últimes enquestes feien pensar que la campanya de la CUP podia haver revertit la pèrdua de suports que s’evidenciava a les primeres, però no, la CUP ha acabat perdent molts vots i 5 dels 9 diputats que tenia, quedant-se només amb 4
• L’altra formació d’extrema-dreta racista i xenòfoba que també concorria a aquestes eleccions, Aliança Catalana, també, tal i com vam predir, i gràcies a que la participació a les eleccions no ha superat el 60% ha aconseguit entrar al Parlament amb 2 diputats. Les enquestes ja marcaven que estaven en condicions d’obtenir representació, però que finalment dependria de quina fos la participació, de manera que per sota del 60% les seves opcions s’incrementaven molt, i per sobre del 60% baixaven.
• Ciutadans, com també totes les enquestes avançaven, s’ha fotut una nata monumental i evidentment no ha obtingut cap diputat, ha quedat fora del Parlament. S’ha acabat.
• I per acabar aquest petit repàs, també tal i com amb absoluta contundència, sense cap mena de dubte, vam veure a totes les enquestes, i així ho vam explicar, aquest nou invent del sr. Graupera, això de “Alhora”, se suma a la llarga llista de fracassos del sr. Graupera. No és que no hagi obtingut, com era evident que no tenia, cap opció d’obtenir representació parlamentària, el tema és que els seus resultats han acabat sent tan ridículs que han quedat per sota del que totes les enquestes visualitzaven. Vam assenyalar que es movien en una franja de vot del 0,6% o 0,7% i s’han quedat en el 0,44%, amb uns tretze mil vots a tot el país, vint mil vots per sota del PACMA.

O sigui que sí, que crec puc dir que vaig saber llegir –i explicar en els diferents articles que vaig escriure- els resultats que projectaven les enquestes...

Però sí d’una cosa estic més satisfet és d’haver identificat com a molt i molt estranyes les dades de l’enquesta pre-electoral del CEO i de la segona pre-electoral del CIS, quan totes dues van situar, amb grans titulars, un empat tècnic entre Junts i ERC. 

Vaig dir que no ho entenia, que no podia entendre aquelles projeccions tan estranyes que efectuaven, amb tants biaixos com vaig analitzar tenien. Vaig dir que jo no veia aquell “empat tècnic” entre ERC i Junts que va concentrar tota l’atenció mediàtica. Vaig explicar com, rascant les dades i superant els més que evidents biaixos demoscòpics, no es veia enlloc, de cap manera, aquest empat tècnic, perquè Junts creixia clarament i ERC, encara més clarament, perdia suports.

I així ha estat. L’empat tècnic del CEO i del CIS han estat aquests 15 diputats de diferència que Junts ha tret a ERC. És molt fort. Algú va dir que els que criticàvem les dades tan estranyes del CEO i del CIS, i dèiem que no vèiem enlloc aquell empat tècnic, semblàvem “xammams” analitzant les enquestes... En fi. Content d’haver-vos-ho pogut explicar, i amb encert.

2.    L’evolució del vot independentista les tres darreres eleccions (de 2017 a 2024): el vot que es manté al bloc independentista (Junts, ERC i CUP) i el vot que s’ha perdut, ja sigui cap a altres opcions polítiques, ja sigui cap a l’abstenció... 

El 21D del 2017 l’independentisme assoleix el seu màxim vot en tota la història a unes eleccions al Parlament de Catalunya, amb 2.079.340 vots. Aquelles van ser unes eleccions absolutament excepcionals, convocades després de la repressió que seguí a l’1 d’Octubre i de l’aplicació del 155. En aquell context repressiu i de profunda polarització política a tots els nivells al nostre país, la participació fou la més alta de la història, arribant al 79%. Una participació tan excepcionalment alta en un moment tan dur de la nostra història és el que explica aquest vot de més de dos milions de votants a les opcions polítiques del bloc indepe (Junts, ERC i CUP). Però la mobilització també fou excepcional en el bloc unionista, que arribà als 2.228.421 vots. Aquell 21D 2017 el bloc indepe i el bloc unionista van assolir el seu nombre màxim de vots mai assolit abans i mai més assolit després, en una evidència clara de l’excepcionalitat del moment.

Les següents eleccions foren el 14F del 2021, i també foren absolutament excepcionals, però per un altre motiu que no tenia res a veure amb el del 2017: les eleccions es van celebrar en plena pandèmia del COVID. I vam passar de la participació més alta a la participació més baixa, de només el 51,29%. En aquest context el bloc indepe passà de 2.079.340 vots a 1.443.773 vots, i el bloc unionista de 2.228.421 vots a 1.366.291 vots.

El bloc indepe, en aquest context 2021 marcat pel COVID s’hi va deixar 635.567 vots, va tenir un 30,5% menys de vots, mentre que el bloc unionista s’hi va deixar 862.130 vots, va tenir un 38,7% menys de vots, 7 punts més de pèrdua de vot que el bloc indepe.

Era evident que en el bloc indepe hi havia moltes crítiques fruit del desencís i frustració per com el moviment havia col·lapsat després que l’1-O no es poguessin assolir els resultats. I és evident que entre el vot perdut del bloc indepe hi devia haver abstenció conscient, com a resultat de posicionament polític. Però encara era més evident, perquè l’abstenció encara fou més important al bloc unionista, que el COVID era el que havia marcat aquella baixa participació.

Però això, intencionadament, mai ho van explicar tots els que volen fer de l’abstenció la seva arma política i, descontextualitzada (havia estat superior l’abstenció unionista), fou usada com a arma llancívola contra els que ells en diuen “processistes”.

Ahir, a les eleccions de 12M 2024 el vot del bloc independentista (Junts, ERC i CUP) ha estat, amb resultats encara provisionals (falta un 0,5% de vot per escrutar) de 1.229.881 vots, mentre que el vot del bloc unionista ha estat de 1.668.373 vots, amb una participació del 57,94%, 6,65 punts superior a la del 2021, però 21 punts inferior a la del 2017.
En relació al 2017 aquest 2024 el bloc indepe ha perdut 849.459 vots, mentre que el bloc unionista hauria perdut 560.048 en relació al 2017, però n’hauria guanyat 332.082 en relació al 2021, mentre que el bloc independentista, en relació al 2021 n’hauria perdut 213.892.

És evident que el descens de la participació i del vot als dos blocs el 2021 presenta pautes i comportaments similars, fet que ens fa pensar en la influència del COVID i, alhora, en l’impacte de l’afebliment de la polarització política del país que va haver-hi el 2017. 

Però és igualment d’evident que aquest 2024 el comportament polític en els blocs unionista i independentista no ha estat el mateix. El bloc unionista recupera vot, i l’independentista en perd. 

Aquest 2024 es visualitza amb claredat la crisi en el bloc independentista, que en un context de major participació, encara perd vots, mentre els unionistes en recuperen. 

La pèrdua de vots del bloc indepe ha estat aprofitada per molts com a argument determinant de que és un vot que ha anat, de manera conscient i militant, a l’abstenció, com a forma de protesta contra els partits que ells en diuen processistes.

I així és com aquests 800 mil vots que en relació al 2017 no han tingut, han perdut, els partits del bloc independentista, són atribuïts, sense cap mena de dubte, tots a l’abstenció, a una abstenció plenament conscient. I són situats com el gran baluard de la resistència independentista, el gran èxit, perquè l’abstenció fa caure “Vichy” (sic) i això, ni que no votem res ni a ningú, ens apropa a la independència.

El bloc independentista (Junts, ERC i CUP) ha mantingut el 60% del vot màxim que va tenir aquell 21D 2017. 

Però un 40% del vot que aquest bloc indepe va tenir el 2017 no l’ha mantingut.
La cosa fàcil és dir “és abstenció independentista, perquè ningú no ha deixat de ser independentista, i com els partits indepes no generen cap confiança, s’abstenen”.

Crec que val la pena analitzem una mica algunes dades per veure què ha passat amb aquest vot indepe que tenia el bloc indepe el 2017 i que no té el 2024. Segur que és homogeni? Tot respon als mateixos referents polítics i de crítica política? 

Veiem-ho, perquè potser no és tan homogènia la cosa, i fem-ho analitzant-ho des de dos punts de vista: el primer observant si hi ha hagut o no transvasament de vot del bloc independentista cap a altres opcions polítiques i el segon observant l’evolució del suport a la independència i el seu impacte en l’abstenció

Hi ha hagut transvasament de vot del bloc independentista cap a altres opcions polítiques? 

Sí:

Del 2017 al 2024 el bloc independentista ha deixat de tenir 850.000 vots dels que va tenir. Però no tots han anat a l’abstenció. Aquest 2024 podem veure amb claredat el transvasament de vot del bloc independentista cap a dues diferents opcions polítiques:

• El transvasament de vot del bloc independentista cap a l’extremadreta racista i xenòfoba d’Aliança Catalana. Dels 118 mil vots d’aquesta formació racista un 5% ha vingut de VOX, però la resta, el 95% del seu vot, ha vingut d’antics votants independentistes, tant de Junts com d’ERC i la CUP. És a dir, uns 112.000 vots que abans votaven per la independència ara han votat alineant-se amb el bloc de l’extremadreta racista i xenòfoba.
• També és perceptible i perfectament identificable un transvasament de vot del bloc independentista al PSC, d’uns 75.000 vots, bàsicament provinents d’ERC, però no únicament, també hi ha una mica de vot provinent de Junts.

Així doncs tenim identificats uns 187.000 vots del bloc independentista que ara estan votant altres opcions polítiques, el que deixa la bossa de vot indepe que s’ha perdut des del 2017 i que pot estar a l’abstenció en uns 663.000 vots. Continua essent un volum altíssim de votants del bloc indepe que ara s’abstindrien per motius polítics, i que si es mobilitzés en un únic sentit esdevindria la segona força política del bloc indepe, només pel darrere de Junts i els seus 674.896 vots d’aquest 2024. 

Des d’aquesta perspectiva si aquesta abstenció, tot i no ser els més de 800 mil que els propagandistes indiquen, fos homogènia, seria al voltant del 34% del vot que va tenir el bloc indepe el 2017. Però... és realment homogènia? 

Per defensar la seva homogeneïtat des del propagandisme abstencionista es diu que ningú ha deixat de ser indepe, i per tant tema tancat. Però això potser no és ben bé així.

Fixem-nos en una dada absolutament clau: el 2017 el suport a la independència se situava en el 49%, mentre que el no a la independència estava en el 43%. Quan hi va haver les eleccions del 2017, amb el màxim de vots de l’independentisme, aquest era el posicionament social i polític davant la independència. Però aquest 2024 el suport a la independència ha seguit la tendència baixista dels últims anys, situant-se en el 42%, mentre que els contraris a la independència s’han situat en el 51%.

Els que volen la independència han passat de ser el 49% a ser el 42%, set punts menys, mentre que els contraris a la independència han passat del 43% al 51%. És a dir, no és ben bé cert que ningú hagi deixat de ser independentista. Sí que hi ha un volum no menyspreable de persones que abans estaven amb la independència i ara no. I això ho traslladen als seus posicionament polítics. El 2017, en aquell context d’unitat, de fermesa, de credibilitat i d’il·lusió col·lectiva, la independència és quan més suports té i els partits indepes quan més vots tenen. 7 anys després una part d’aquells que estaven amb la independència, ara no ho veuen, ara diuen que no. Les raons poden ser moltes. No hi entraré, però hi són.

Per tant hem d’aplicar també sobre el vot que del 2017 al 2024 ha perdut el bloc indepe, aquest impacte de votants que han passat de voler la independència a no voler-la, i això situa finalment l’abstenció independentista que del 2017 al 2024 s’ha generat en uns 573.661 votants. Que és una xifra molt i molt important, però que no són ni els 800.000 que habitualment s’assenyalen ni molt menys el milió que també hi ha qui fa córrer.

En resum, del 2017 al 2024 el bloc independentista (Junts, ERC i CUP) han mantingut un 60% del vot màxim que aquest bloc va tenir. Un 9% d’aquell vot màxim del bloc indepe s’ha transvasat a altres opcions polítiques, bàsicament a l’extremadreta racista i el PSC. I, finalment, un 27,6% d’aquell vot indepe del 2017 ara no vota, s’absté, i és l’abstenció independentista.

I una última observació sobre aquest impacte en la pèrdua de vot en el bloc independentista. Sovint generalitzem, perquè hi és, la pèrdua de vot del 2017 al 2024, a les tres formacions polítiques d’aquest bloc independentista, però el cert és que l’afectació no és la mateixa, i la generalització és injusta. Globalment el bloc indepe ha perdut un 40% del vot que va tenir el 2017, però quan ho mirem per cadascun dels partits que integren aquest bloc veiem que l’impacte no és el mateix: Junts ha perdut un 28,8% dels seus votants, ERC un 54,36% i CUP un 34,51%. 

3.    El Hard Rock com a evidència del deliri argumental i polític en el que està instal·lat el nostre país 

Per acabar, em permetreu que avui no entri en els escenaris polítics que han projectat els resultats de les eleccions d’aquest 12M, ja hi entraré, amb la intensitat que cal, en un altre i proper article. Avui si us plau deixeu-me que acabi compartint amb vosaltres el que jo considero és una de les més delirants situacions polítiques, amb tot l’argumentari de xaladura que des del primer moment acompanya el tema, i les conseqüències demencials que ha tingut.

Sí, estic parlant de tot això del Hard Rock.

No entraré en els arguments a favor o en contra. És un projecte que des del primer dia ha tingut detractors, però també és un projecte que s’ha estigmatitzat, ridiculitzat i condemnat com el pitjor dels mals possibles al nostre país, amb una vomitera de demagògia i una incapacitat dels seus defensors de visualitzar els elements transformadors i les oportunitats que implicava.

Però al cap i a la fi estem parlant d’una cosa demencialment magnificada. Sí, un macroprojecte, però com ja havíem tingut Port Aventura. Un macroprojecte amb impacte al territori, i sobre la població d’aquest territori, però en cap cas un projecte que faria col·lapsar el país, l’economia, el turisme, el territori, la natura, les reserves d’aigua. 

Comuns i CUP van convertir el Hard Rock en una mena d’amenaça destructiva com la que podia tenir un meteorit. Comuns i CUP van convertir Hard Rock en el meteorit. 

I per a aquests dos grups, Comuns i CUP, tot girava al voltant d’aquest meteorit, del Hard Rock. Era tan destructiu que tot havia de girar al voltant del Hard Rock, magnificant-ho en termes d’impacte fins aquest deliri de meteorito en el que es van instal·lar Comuns i CUP, i que fou suficient per deixar el país sense el pressupost més expansiu de la seva història.

El 9 de maig, la líder dels Comuns deia “l’única garantia al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per aturar el Hard Rock és el vot als Comuns”.

La CUP va proposar als Comuns crear un “dic de contenció” contra el Hard Rock, perquè està portant Catalunya “a la destrucció” i va demanar “llençar el Hard rock a la paperera de la història”.

Doncs quines coses, vet aquí que els Comuns i la CUP, que demanaven el vot per aturar el Hard Rock, ... s’han quedat sense representació per Tarragona. 

Tant la CUP com els Comuns tenien un diputat escollit a la circumscripció de Tarragona a les eleccions del 14F del 2021, i aquest 12M del 2024 CUP i Comuns s’han quedat a zero. Entre CUP i Comuns han perdut més de 7.000 vots i el diputat que tant CUP com Comuns tenien per Tarragona. 

I encara més curiós és, oi, que el partit que sempre ha fet defensa desacomplexada del Hard Rock, el PSC hagi tingut 25.000 vots més que a les anteriors eleccions.

L’hòstia que Comuns i CUP s’han fotut a Tarragona, pel seu demencial terraplanisme argumental, estratègic i polític amb tot això del Hard Rock és per celebrar-la aplaudint dempeus! És del tot legítim que s'hi oposessin, però és demencial la manera com l'han magnificat, convertit en el més greu problema que té el país.

Si la gent no els ha votat potser és perquè la gent no vol que aturin el projecte ni que es facin dics de contenció ni es llenci res més a la paperera de la història. Respectaran Comuns i CUP el que la gent ha votat?

Anàlisi del tsunami d’enquestes sobre el 12M: les tendències més sòlides i els aspectes més incerts i crítics

Avui dilluns dia 6 de maig hem tingut un autèntic tsunami d’enquestes sobre les eleccions del proper diumenge dia 12 de maig. A 5 dies del final de la campanya electoral, avui era el darrer dia per publicar enquestes. 

Jo no recordo una pluja d’enquestes com la que avui hem tingut: a la diària de Vilaweb i la d’ahir de l’Ara, avui hi hem afegit, del que jo he vist, la d’El Periódico, El Mundo, El Confidencial, El Nacional, El Español, 20 minutos, una que diuen interna de Junts i finalment una altra del CIS. 9 enquestes diferents en un dia, 10 si hi comptem la de l’ARA d’ahir. Flipant. No recordo res igual.

Com és obvi no m’entretindré en comentar-les una a una, ni tinc temps ni, de moltes, la informació necessària per poder-les valorar.

El que faré en aquest article seran tres coses diferents:

 1.    situar els elements comuns que trobem si no a totes les enquestes a la pràctica totalitat, atès que ens indiquen les tendències més sòlides que podem observar en el nou escenari polític que les enquestes projecten. Malgrat les diferències i variacions que hi pugui haver entre les diferents enquestes, posades una al costat de l’altra podem identificar els elements més sòlids que ens projecten, i són als que dedicaré la primera part de l’anàlisi.

2.    en aquest situar totes les enquestes una al costat de l’altra, a banda de les tendències més fortes, sòlides, també podrem identificar aquelles enquestes que projecten dades que no coincideixen amb cap altra. Les analitzarem, per veure què hi pot haver al darrere de que projectin resultats que només projecta aquella enquesta. Aquesta anàlisi la faré especialment amb les dades del CIS d’avui, perquè són molt estranyes i projecten escenaris que cap altra enquesta ni de lluny projecta. Què hi ha al darrere d’aquesta solitud discrepant d’algunes dades del CIS en relació a la resta de totes les altres enquestes? Intentaré explicar-ho...

3.    finalment analitzarem, de la projecció de resultats electorals que hem pogut observar gràcies a aquestes eines demoscòpiques, les incerteses dels escenaris projectats. Analitzant les enquestes hem pogut identificar tendències molt sòlides, però també escenaris incerts, dubtes que només el 12M podrà aclarir.

1.    Quines són les tendències electorals més sòlides, els escenaris polítics més clars que projecten les enquestes?

-    El PSC millorarà el seu resultat en relació a les anteriors eleccions, del 14F 2021, i, a dia d’avui, sembla molt difícil se li escapi repetir el triomf electoral del 2021. No hi ha cap enquesta en la que el PSC no millori resultats i no sigui el guanyador de les eleccions. Per tant, és una tendència electoral molt sòlida. Però en aquesta solidesa de la tendència també hi ha elements d’incertesa, atès que la projecció d’aquesta millora de resultats del PSC abasta una forquilla de resultats amplíssima, en la que passaria dels actuals 33 diputats a entre 36 i 43, és a dir de +3 a +10. I la incertesa de l’impacte d’aquesta segura millora té, com veurem, grans conseqüències, atès que és clau en la correlació de forces i majories de govern.

-    El segon element que amb més solidesa també evidencien les enquestes és que Junts serà, en solitari, la segona força més votada i amb més escons, i única que pot evolucionar, d’ara fins el dia de les eleccions, per estar en condicions de disputar la victòria al PSC. Ara mateix és un escenari que sembla poc probable, d’acord a les enquestes, però no el podem descartar. En tot cas, el que és segur és que Junts serà la segona força i ho serà quedant clarament pel davant de la tercera, que serà ERC, i que les últimes enquestes semblen situar en una pugna més igualada que al començament de campanya la disputa de la victòria entre el President Puigdemont i Junts i Salvador Illa i el PSC-PSOE. Veurem

-    Efectivament la pèrdua de suports electorals d’ERC hi és. Les darreres eleccions ERC va quedar per molt poc pel davant de Junts (poc més d’un punt per sobre Junts i 1 diputat més). Aquell resultat, que podríem qualificar d’empat tècnic, les enquestes evidencien de manera molt sòlida que es trenca, a favor de Junts. Ara mateix ERC només sembla retenir 1 de cada 2 vots que va tenir el 14F de 2021, i això la situa en un escenari on la tendència de pèrdua de suports els situa com a 3a força, pel darrere de Junts. Però és un escenari en el que també hi ha incerteses, atès que la forquilla de l’impacte en pèrdua de diputats que sobre ERC projecten les enquestes és monumental, i va dels -3 als -12. És evident que assumint pèrdua de suports i quedar tercera força no té res a veure un escenari de perdre tres diputats amb un escenari on perdi 12 diputats. ERC seguirà essent vertebral en l'espai independentista, però aquesta incertesa hi és. I no es resoldrà fins el 12M.

-    Una quarta tendència que les enquestes ens evidencien sòlida és que el vot que C’s encara va tenir el 14F del 2021 aquest cop anirà bàsicament cap al PP, que es recupera així de la residualització de les últimes eleccions. A la vista del que projecten les enquestes sembla que aquells  3 escons del PP del 2021 van ser el seu tocar fons, i ara, gràcies a la segura desaparició de C’s, recuperen vot, i es projecten cap als 10-12 diputats, tot i que no és segur que això els permeti ser la quarta força, ja que tot i que a les enquestes semblen portar-hi un lleuger avantatge, s’ho disputarà amb VOX, que sembla posicionar-se amb uns resultats molt similars als del 2021.

-    Una altra evidència que projecten les enquestes és que difícilment la CUP podrà reeditar el resultat electoral i els escons obtinguts el 2021. Però cal dir que sembla la campanya electoral li està sentant bé a la CUP, i el que semblava una pèrdua important de vots i escons, ara no és tan clara, i tot i que en un escenari d’incertesa, aquesta pèrdua podria anar de només un diputat fins a 5 diputats, depèn de les enquestes. El que està clar és que cap enquesta projecta ni repetir ni créixer, a la CUP, però el que ja no està tan clar és si la pèrdua de suports serà mínima (-1) o tindrà impacte (-5). A mi em sembla percebre, a les darreres enquestes, que la CUP ha recuperat fidelitat de vot, i això suavitza la pèrdua de suports que fins ara detectaven totes les enquestes.

-    Una situació similar a la de la CUP és la dels Comuns. Està clar que perden suports, que haver provocat aquestes eleccions amb la deslleialtat que ho van fer els ha passat factura, tot i que sigui difícil calibrar si això els portarà a perdre el 50% de la seva representació o menys. Ara mateix la tendència és a que els Comuns es quedin amb entre 4 i 6 diputats, és a dir, que encara estan a temps de consumar fotre’s una nata històrica.

-    Entre les novetats d’aquestes eleccions tenim la presència d’Aliança Catalana, disputant-se el vot de l’extremadreta racista i xenòfoba amb VOX, tot i que uns ho facin embolicats amb una senyera i els altres amb una estanquera. La majoria d’enquestes assenyalen que aquesta doble oferta farà incrementar el vot de l’extrema-dreta racista i xenòfoba al nostre país. Com hem vist abans, VOX sembla repetirà resultats en relació al 2021, i Aliança Catalana està en condicions d’entrar al Parlament, tot i que això ni sigui segur ni sigui visible clarament com ho faria. Si la participació és alta (+65%) AC podria quedar fora del Parlament. Però si no és alta tot sembla indicar entraran al Parlament amb entre 1 i 3 diputats, tot i que algunes enquestes encara els hi projectin, en la forquilla alta, la possibilitat de tenir més diputats.

-    Finalment, la darrera tendència electoral que amb més solidesa projecten les enquestes és potser la més evident i segura de totes les fins ara explicades: el nou invent electoral del Sr. Graupera no té la més mínima opció d’entrar al Parlament, les opcions són zero, absolutament inexistents. A cap enquesta no han arribat ni a l’1% d’intenció de vot, de fet la intenció de vot que tenen se situa en el 0,6/0,7%. O sigui que res, zero opcions, cap opció. És potser el més segur de tot el que avui podem afirmar en relació al 12M, conjuntament amb la desaparició de C’s.

2.    L’estranya enquesta del CIS
Avui, com he dit al començament, hem tingut una segona enquesta pre-electoral Catalunya del CIS. I sorprenentment el titular amb el que s’ha difós i que així han recollit tots els mitjans de comunicació és que Illa guanyaria les eleccions amb claredat, amb un empat tècnic entre ERC i Junts pel segon lloc.

Entre ahir i avui hem tingut al voltant de 10 enquestes i cap, absolutament cap, només el CIS, ha projectat aquest presumpte “empat tècnic” entre Junts i ERC. Quan ho he vist he flipat molt. Absolutament totes les enquestes situen clarament Junts com a segona força i ERC a una distància insuperable, amb una forquilla oberta d’entre un mínim de -5/6 diputats en relació a Junts a fins i tot -15 diputats per sota de Junts. I de sobte el CIS diu que hi ha empat tècnic? M’ha semblat molt estrany. I he anat a veure què hi havia al darrere. I encara ho fa tot més estrany, fins al punt que crec és l’enquesta del CIS que menys crèdit em mereix de totes les que des de fa una burrada d’anys he analitzat.

La primera cosa a destacar és la brutal infrarepresentació de Junts a l’enquesta del CIS. El 2021 ERC va tenir el 21,30% dels vots i Junts el 20,07%, és a dir, Junts -1,3 punts podríem dir. Al record de vot de l’enquesta del CIS ERC té el 26,05% i Junts el 15,06%, és a dir, Junts 11 punts per sota. Per començar distorsions n’est pas mal, oi?

Però la cosa que més m’ha cridat l’atenció i que menys entenc és la fidelitat de vot que el CIS atribueix a Junts.

Fixem-nos en l’enquesta del CIS d’avui i en altres 4 enquestes d’avui, sobre aquesta fidelitat de vot de Junts:
-    La més alta la trobem a l’enquesta de El Confidencial, del 78%, seguida del 73,4% de El Mundo, del 72% de l’ARA i del 68,2% del Periódico. És a dir, en aquestes 4 enquestes la forquilla de fidelitat de Junts, com a la pràctica totalitat d’enquestes que hem conegut, se situa entre el 68,2% la més baixa i el 78% la més alta, en una forquilla de 10 punts.

-    Doncs sabeu quina fidelitat de vot diu el CIS té Junts? El 57,3%. Flipant! 11 punts menys de fidelitat que la més baixa de la forquilla de la resta d’enquestes, i 21 punts més baixa que la més alta de la forquilla. No ho entenc. No té cap sentit. A totes les enquestes Junts es mou en una fidelitat al voltant del 70% i cap a amunt. I el CIS la situa en aquest flipant 57,3%.

Encara s’entén menys que el CIS parli d’empat tècnic de Junts i ERC quan la fidelitat de vot d’ERC el CIS la situa en el 42,6%, és a dir, 15 punts menys que Junts. En aquest cas, però, la fidelitat de vot d’ERC, tot i ser baixa, està més alineada amb altres enquestes, com el 41,5% del Periódico, el 48% de l’ARA, el 51% del Confidencial i en la franja més alta el 57,7% del Mundo. En aquest cas la dada que desentona és el 57,7% del Mundo. En general ERC s’ha mogut a totes les enquestes amb una fidelitat de vot entre el 47% i el 50%. 

I encara s’entén molt menys que el CIS parli d’empat tècnic entre Junts i ERC quan veiem altres dades del mateix CIS, com el vot decidit a altres partits i la indecisió:  

Un 35% dels antics votants d’ERC ja tenen decidit votar una altra opció, mentre que en el cas de Junts només són un 13,7%.

“Bé, potser és perquè estan més indecisos els de Junts”, em podríeu dir, però tampoc: Junts ara mateix té un 18,1% d’indecisos, mentre ERC en té un 23,6%

O sigui, al CIS veiem que Junts en relació a ERC està infrarepresentat de menys 11 punts, i també hi veiem que ERC té una fidelitat de vot 15 punts més baixa que Junts (fins i tot acceptant la poc creïble dada de fidelitat de vot que el CIS atribueix a Junts, única, amb diferència, a totes les enquestes), que ERC dobla en vot decidit d’antics votants a altres partits i que també té 5 punts més de votants indecisos que Junts... però segons el CIS hi ha empat tècnic. 

Vosaltres mateixos...

3.    Les incerteses que cap enquesta no pot resoldre:
La primera i més important i transcendent incertesa és si el 12M al Parlament hi haurà majoria independentista, és a dir, si la suma de Junts, ERC i CUP permetrà mantenir l’independentisme com l’opció majoritària del nostre poble. Ara mateix no està clar ni que s'hi arribi ni que no s'hi arribi. Es projecten escenaris en el que això encara ho tenim a l’abast, és possible reeditar-la, però també es projecten escenaris en el que es perd.

Ser majoria no implica automàticament “fer la independència”, com hem vist les darreres legislatures. Però és la condició necessària, sine qua non,  per estar en condicions de poder fer la independència.

I ser majoria, ara mateix, només és possible amb Junts, ERC i CUP. 

Els vots a AC només són vots a enfortir el front de l’extrema-dreta racista al Parlament. És evident que els antics votants de Junts, ERC o CUP que ara votin AC ho fan perquè es desmarquen de l’independentisme i l’únic que mou el seu vot és contribuir a visibilitzar els discursos i posicionaments polítics racistes i xenòfobs de l’extrema-dreta a Catalunya a la nostra societat i al nostre Parlament. És un vot mogut pel racisme, que abans no havien canalitzat cap a VOX pel seu ultraespanyolisme. I la prova més clara la tenim en que en el perceptible transvasament de vot de VOX a AC, així com la manera com l’espanyolisme mediàtic ha impulsat AC, ho fan, ho han fet i faran perquè en aquests moments AC és l’opció amb més poder destructiu envers el moviment independentista. 

Per tant en cap cas els vots a AC i, eventualment, els diputats que obtinguin, no poden ser considerats mai dins del bloc independentista, sinó únicament dins del bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba.

Una altra incertesa en l’actual escenari és fins a quin punt els resultats electorals, fins i tot si la suma de Junts, ERC i CUP assolís la majoria absoluta, cosa que no està clara, si ERC se situaria en una posició de refer una mínima unitat i estratègia compartida amb Junts i CUP, o optaria per reeditar un nou tripartit. Jo crec que ara mateix això, tot i no poder-ho descartar, és altament improbable que ERC donés suport a un nou tripartit. Però no sé què passaria si l’independentisme no suma majoria absoluta. 

El que està clar és que un escenari així, sense majoria absoluta indepe, també estaria totalment condicionat pel resultat del PSC: si se situa en la banda alta de la forquilla de resultats les seves opcions es multiplicarien i diversificarien. Si se situa en la banda baixa, es reduirien radicalment. I si empata o queda per sota de Junts, ni que sigui per un sol diputat, l’escenari que es projectaria seria també totalment diferent.

A tot això cal afegir també la pressió que sobre el PSC implica segons el que faci en relació a la legislatura de Pedro Sánchez, atès que fer un Collboni al Parlament de Catalunya podria tenir moooltes "seqüeles".

Els escenaris, com dic, són difícilment predibles en aquests moments. Les enquestes ens han situat clarament algunes tendències polítiques i electorals sòlides, però es manté la incertesa sobre els escenaris de quines seran les majories nacionals i polítiques que se’n derivaran. El risc de que l’independentisme perdi la majoria social i política que ara mateix és, existeix, però també hi ha projeccions que permeten mantenir la força de que l'independentisme conservi la majoria, segueixi sent majoritari.

I per acabar, tampoc és descartable que els resultats electorals facin inviable, des del punt de vista de governabilitat, cap majoria, i calgui anar a unes noves eleccions.

Anàlisi enquesta pre-electoral 12M del CEO i amb una comparativa amb la del CIS... molt interessant

Avui divendres finalment hem tingut accés a l’enquesta pre-electoral del 12M del CEO. Com sempre dic, de les més fiables que es fan a Catalunya.

Tanmateix ahir teníem, i vaig analitzar-ne els resultats, l’enquesta pre-electoral del CIS, l’òrgan estatal.

I, en tenir aquesta perspectiva comparativa de totes dues enquestes, estic molt sorprès, àdhuc desconcertat, per l’enquesta del CEO. És molt estrany i estranya, tot plegat.

Anem a veure unes quantes coses:

La primera dada sorprenent és que l’enquesta del CIS té una mostra de 8.905 enquestes, persones enquestades, i en canvi el CEO té una mostra de 1.500 enquestes. La diferència del volum mostral de totes dues enquestes és brutal, abismal. El CIS, per generar les seves dades, té una mostra amb 7.500 enquestes més que el CEO. I evidentment, la grandària de la mostra incrementa sempre la seva representativitat i fiabilitat. Des d’aquest punt de vista no hi ha comparació possible, juguen en dues lligues diferents, amb aquest diferencial de 7.500 enquestes més a la mostra del CIS, un diferencial que, com he dit, fa molt més sòlida l’enquesta del CIS, molt més potent.

Si anem a veure els resultats projectats, el CEO, com el CIS, situa el PSC al capdavant, però després hi situa ERC, i pel darrere Junts. Ja he explicat, en l’anterior anàlisi, el del CIS, que atenent a les dades la projecció de Junts al CIS hauria de ser una mica més alta que la que li atorga, perquè tenia una infrarepresentació de -7 punts. El problema el tenim en que els biaxos del record de vot a l’enquesta del CEO són brutals. ERC va tenir el 14F 2021 un 21,3% dels vots, i Junts un 20,07%. Al CEO ERC està sobrerepresentada, amb un 25,73% de record de vot dels enquestats, i Junts infrarepresentats, amb només un 10,70% de record de vot entre els enquestats. El resultat electoral del 14F va deixar ERC 1,3 punts per sobre Junts, pràcticament empatats, però en aquesta enquesta del CEO els biaixos per record de vot, amb la sobrerepresentació d’ERC i la infrarepresentació de Junts els situa amb 15 punts de diferència. Molt i molt difícil de corregir. De fet, a criteri meu, aquest biaix no està suficientment corregit a l’enquesta, per això ofereix els resultats que ofereix.

Fixem-nos, quan traslladem resultats 14F 2021 al record i la intenció de vot tenim un xoc difícil de digerir:

•           ERC tingué 21,3% dels vots, té un record de vot a l’enquesta del 25,73% (+4,4 punts), el CEO li projecta una intenció directa de vot del 29,9% i una forquilla d’estimació percentual entre el 20% i 24% dels vots. És evident que hi ha una correcció de la sobrerepresentació mostral d’ERC. Així, d’acord a la metodologia d’estimació del CEO ERC pràcticament repetiria resultats del 14F 2021

•  Junts tingué el 20,07% dels vots, té un record de vot a l’enquesta del 10,70% (- 7 punts), un vot directe del 18,9% i un vot estimat entre el 18% i el 22%, és a dir, el mètode estimatiu del CEO ja corregeix una mica el biaix de la infrarepresentació de Junts. Però no entenc que havent-hi un biaix d’infrarepresentació de 7 punts, i tenint una intenció de vot directe del 18,9%, l’estimació del CEO en la forquilla inferior sigui del 18%, inferior al vot directe declarat.

Són coses estranyes d’aquesta enquesta del CEO... Però n’hi ha més. En el creuament de dades de record de vot i d’intenció de vot, l’enquesta del CEO ofereix un sorprenent i discrepant escenari de moviment del vot en relació a la del CIS, amb una massiva menor fidelització del vot per part dels partits i un increment dels indecisos.

Fixem-nos-hi: 

• Al CIS Junts té una fidelitat de vot del 67,3%, però al CEO la fidelitat de vot de Junts és tan sols del 53,1%, un diferencial de gairebé 15 punts, en una enquesta feta pràcticament en les mateixes dates. És molt estrany.

• En el cas d’ERC la fidelitat de vot és del 46,3% al CEO, mentre que al CIS era del 49,6%. En aquest cas les dades sí són coherents, sí estan dins d’un mateix marge.

• També és força coherent la fidelitat de vot de la CUP al CEO, 45,6%, amb la del CIS, del 47%.

És a dir, clarament el comportament electoral que retrata el CEO dels votants de Junts és el que més s’allunya, negativament, de totes les formacions polítiques, en relació a les dades que projectava el CIS, són els més “penalitzats” demoscòpicament pel CEO en aquesta dimensió tan important de la fidelització del vot.

Un altre element desconcertant de les diferències entre CEO i CIS, que recordem són dues enquestes fetes els mateixos dies, és la relativa als indecisos, als votants que encara no saben què votaran. És molt flipant:

•          Al CIS ERC entre els seus antics votants de 14F 2021 té un 15,7% d’indecisos, mentre que al CEO els indecisos entre els votants d’ERC pugen fins al 31,8%, més del doble.

•           Al CIS Junts té un 12% d’indecisos, al CEO un 27,6%

•           Al CIS la CUP té un 17,3% d’indecisos, al CEO un 36,5%

-         I així en totes les opcions (PSC, PP, Comuns...), al CEO dupliquen el seu percentatge de votants indecisos en relació al CIS.

És molt estrany, i no ho sé explicar. En una enquesta feta els mateixos dies, aquesta brutal variació no l’entenc.

Davant una situació així, i tenint una enquesta amb una mostra de 8.500 persones enquestades (CIS) i una altra amb 1.500 persones enquestades (CEO), crec que el CIS afina més en dades com aquesta dels indecisos, que els percentatges del CIS són més precisos que els del CEO, perquè la grandària de la mostra rebaixa la incertesa, situa millor, amb més precisió, en quina situació estan els votants de cada partit.

Les projeccions de vot i escenaris de representativitat i força electoral:

Així les coses, integrant rotllo cocktelera les diferents dades i coses que he anat comentant sobre la projecció que fa el CEO, la meva visió és que, corregint biaixos clars de representativitat, l’escenari polític que projecta el CEO és molt similar al del CIS: un PSC pel davant de la resta de formacions polítiques, un Junts en segona posició, pel davant d’ERC, però sense grans distàncies entre totes dues formacions i una CUP en lleuger, però perceptible, retrocés.

El PP, com el PSC, també creix en vot i diputats, arrossegant vot d’uns C’s en extinció.

El vot de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, a l’igual que projectava el CIS, es mantidrà majoritari en els que van embolicats amb la bandera espanyola, VOX, tot i que amb un cert retrocés. La irrupció dels que van embolicats amb la senyera, AC, es projecta en un mateix llindar de resultats, de quedar fora o a tenir 1-2 o 3 diputats, depèn quina sigui la participació.

Els Comuns, a l’igual que en el cas del CIS, també patiran una mica de retrocés, perdran representació.

I pel que fa a l’Alhora del sr. Graupera i la sra. Ponsatí, si en el cas del CIS, tot i no tenir la més mínima opció, cap, d’entrar al Parlament, encara es visibilitzaven en la projecció de vot, en el cas del CEO ni surten, el seu percentatge de vot és tan baix que estan en els “altres”. I que això passi, sigui així, no és un problema ni mostral ni metodològic del CEO, ja que hem pogut veure amb claredat com sí recull la nova opció política de l’espai de la ultradreta xenòfoba, com és AC. Alhora simplement no surt al CEO perquè la seva intenció de vot és absolutament baixíssima.

A tall de conclusions polítiques:

El panorama polític i nacional que dibuixen CIS i CEO s’assemblen molt i són igual d’incerts. Sí, és possible que l’independentisme segueixi sent majoritari i mantinguem la legitimitat democràtica de la nostra lluita i causa, però també és possible que la perdem. L’independentisme no guanya nous suports i cada cop es presenta més dividit, de manera que això pot derivar en un escenari en el que el 12M deixi en mans del PSC el nostre país, ja sigui amb un nou Collboni o amb un nou tripartit. En qualsevol cas les conseqüències seran molt dures, em sembla que no les estem visualitzant prou, el que implicarà.

En fi, seguirem analitzant dades, enquestes, etc. en aquestes dues setmanes que queden fins les eleccions.

I, evidentment, seguirem lluitant, perquè per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi.

 

 

Anàlisi de l'enquesta pre-electoral del CIS sobre les eleccions catalanes del 12M. Molt i molt interessant. Molt

 

Quan començo a escriure aquest article són les 17:00 hores de dijous 25 d’abril. Aquest divendres comença la campanya electoral. Si no han canviat les coses, el CEO no pot publicar enquestes electorals durant la campanya electoral. Per això estava convençut avui publicaria la seva enquesta pre-electoral. Però encara no. Veurem. L’estava esperant perquè avui mateix a les 12:30 hem tingut l’enquesta pre-electoral de Catalunya del CIS, i volia fer l’anàlisi de totes dues, però em sembla començo amb la del CIS i si surt la del CEO veure’m què faig, com integro.

ENQUESTA PRE-ELECTORAL CATALUNYA DEL CIS

D’entrada dir dues coses:

• La primera, que és una extraordinària enquesta, amb una mostra de 8.905 persones l’opinió de les quals s’ha recollit telefònicament (un 25% telèfon fixe un 75% mòbil). La mostra és enorme, per tant, és una enquesta molt i molt rellevant. I tenim fàcil accés a totes les dades.

• La segona, que la realització ha tingut un element polèmic, atès que només es podia respondre en castellà. Això és un error evident en la planificació del CIS. I això ha fet que algunes persones s’hagin negat a respondre. Tanmateix això, la llengua amb la que s’ha fet, i els casos que hem conegut de persones que s’han negat a respondre l’enquesta si no podien fer-ho en català no afecta per a res la qualitat de la mostra i la seva representativitat. Té biaixos, com qualsevol enquesta, i després m’hi referiré, però aquestes negatives a respondre en cap cas impliquen que l’enquesta no estigui ben feta, que la mostra no sigui representativa.

Quan es dissenya una mostra fins que no s’han cobert tots els segments poblacionals que la fan representativa, es persisteix. La representativitat mostral no es veu afectada per unes no-respostes, perquè els enquestadors persistiran en el mateix segment fins tenir totes les enquestes necessàries.

I això tenim dades suficients per veure-ho:

Per exemple, un 29,5% dels enquestats pel CIS tenen el català com a llengua inicial, percentatge pràcticament idèntic al de l’estadística oficial del nostre país (31,5% català llengua inicial). De fet si una llengua podríem considerar “infrarepresentada” a la mostra seria el  castellà, perquè mentre a l’estadísitica oficial un 52,7% dels catalans tenen el castellà com a la seva primera llengua, a l’enquesta del CIS només un 41,5% dels enquestats tenen el castellà com a llengua inicial.

Hi ha altres dades que avalen la representativitat mostral de l’enquesta del CIS, sense biaixos lingüístics ni nacionals:

A la pregunta sobre el sentiment nacional de pertinença, veiem com les dades mostral CIS coincideixen plenament amb les del BOP del CEO:

-únicament espanyol CIS 5,9% i CEO 8%

-més espanyol que català CIS 5% CEO 4,8%

-igual espanyol que català CIS 46% CEO 43,7%

-més català que espanyol CIS 21,8% CEO 22,4%

-únicament català CIS 17,3% CEO 17,6%

Per tant que estigui tothom tranquil, les persones, les que hagin sigut, que no han respost perquè no podien fer-ho en català, han exercit un del tot legítim dret a no fer-ho i a denunciar-ho, a criticar-ho, però que no hagin respost ells no implica cap biaix mostral ni en termes lingüístics ni d’identitat nacional a l’enquesta del CIS.

ANEM PER FEINA: QUÈ ENS EXPLICA I PROJECTA L’ENQUESTA DEL CIS?

Com sempre passa, tots els mitjans s’han abocat a la distribució de percentatge de vot i escons que projecta l’enquesta del CIS. Però per a mi és el menys interessant. Crec que el CIS ens aporta molta informació com per fer-ne una anàlisi des del punt de vista de les tendències de comportament electoral, i treballar amb aquelles dades que minimitzen possibles biaixos mostrals des del punt de vista de sobrerepresentació o infrarepresentació d’opcions electorals, que hi poden ser, i que les hem d’evidenciar, perquè malgrat, com hem vist, la mostra és plenament representativa social, lingüística i nacionalment, en la concreció d’opcions electoral presenta alguns biaixos que cal evidenciar i tenir en compte, per situar millor l’escenari electoral que projecta.

Sí, segons CIS PSC tornaria a guanyar les eleccions, incrementant lleugerament els seus escons, i ERC i Junts seguirien en el frec a frec que ja van tenir les darreres eleccions, PP pujaria, C’s desapareixeria, etc.

Tanmateix, tot i que el CIS corregeix una mica alguns biaixos de la presència d’enquestats sobre les diferents opcions polítiques, a criteri meu la projecció del CIS té un problema perquè no corregeix adequadament la infrarepresentació dels votants de Junts, ni projecta adequadament el comportament electoral dels seus votants.

Junts el 14F 2021 va tenir un 20,07% dels vots. A la mostra del CIS només hi ha un 12,8% d’enquestats que van votar Junts. Aquesta infrarepresentació de -7,26 punts no la tenim en cap altra opció política: PSC té -0,18, ERC +1,6, VOX -2,5, CUP -1,67, Comuns +0,8, C’s -1,3 i PP +1,8.

És a dir, tots els partits estan en uns marges amunt i avall de desviacions molt baixes, de com a molt -2,5... excepte Junts, que té una infrarepresentació mostral de -7,26 punts. Això ho haurem de tenir en compte en les projeccions.

Quina és la projecció electoral que, a criteri meu, trobem a l’enquesta del CIS?

•           Crec que ara mateix és evident que el PSC és el partit que amb més claredat es projecta com a guanyador de les eleccions del 12M i amb una lleugera, però també clara, tendència a millorar el resultat que va tenir el 14F, quan ja fou el partit més votat. El PSC és ara mateix el partit amb una més alta fidelitat de vot (70,9%), pràcticament no té fugues mínimament significatives en cap direcció (només aquests quasi dins marge d’error 3,2% antics votants PSC que ara votarien ERC i el 3,5% que votarien PP). En canvi el PSC és receptor de vot provinent de pràcticament totes les forces polítiques, començant per aquest 10,5% d’antics votant ERC que ara votaran PSC, el 22,2% dels antics votants dels Comuns, el 6,9% de C’s, el 5,4% del PP, el 8,9% del PdeCat, el 2,6% de VOX, el 2,2% de Junts i el 0,7% de la CUP.

 És cert que ara tenim l’interrogant de l’impacte del darrer moviment del Pedro Sanchez i del que pugui decidir fer dilluns, però ara mateix, d’acord a les dades CIS, que em semblen fiables i clares, el PSC combina els elements clau del bon funcionament electoral: la més alta fidelitat de vot, ser receptor de vot d’absolutament totes les forces polítiques i no tenir cap fuga de vot.

Al meu entendre aquesta situació del PSC és fruit de la combinació de dues tendències: l’haver-se convertit, l’haver guanyat, la centralitat política al nostre país i ser potser l’únic que pot garantir estabilitat política i social. Però, segona tendència confluent, que segueix gaudint d’allò que el 14F ja li va donar la victòria, ser el vot refugi del vot espanyolista, que es planteja el seu vot en termes de fer fora l’independentisme. Només així s’expolica aquest 5,4% de vot pepero, 6,9% de C’s, 2,6% de VOX i 22,2% dels Comuns.

L’espai independentista:

•           Com he dit abans el CIS projecta un escenari d’empat persistent entre ERC i Junts. Però això, a banda de la infrarepresentació de Junts a la que abans m’he referit, no sé si és ben bé així. Fixem-nos que ERC té una bastant baixa fidelitat de vot, de només el 49,6%, mentre que la fidelitat de Junts és del 67,3%. Fixem-nos també que ERC té fugues significatives, com aquest 12,4% d’antics votants que ara votarien Junts, o el 10,5% que ara diuen votaran PSC. És cert, però, que ERC és el segon partit que més vot picoteja entre antics votants d’altres partits: un 3,2% de PSC, un 5,5% de Junts, un 10,3% de la CUP, un 8,6% de Comuns i un 10,3% de PdeCAT.

La fortalesa d’ERC és que s’ha posicionat rebent vot d’un ampli espectre polític, però no compensa la feblesa que a les seves opcions trasllada aquesta força baixa fidelitat de vot (pràcticament sembla només reté 1 de cada 2 votants del 2021) i tampoc les fugues significatives en direccions tan diferents com són cap a Junts i cap al PSC. Això sí, des del punt de vista d’ERC crec que una dada molt bona és que sigui la formació que major percentatge del nou votant jove, que no va poder votar el 2021 perquè no tenia edat, rebrà. Un 23,1% del vot jove que no va poder votar per no tenir edat ara votaran a ERC.

•           Junts té una fidelitat de vot del 67,3%, que és la segona més alta de totes les opcions, només per sota de la fidelitat entre els seus votants del PSC. A més a més, recull vot en percentatges molt significatius d’antics votants d’ERC (12,4%), de la CUP (12,3%) i del PdeCAT (26,9%). I només presenta uns petits percentatges de pèrdua de vot cap a ERC i cap a AC.

Així les coses, a criteri meu, Junts presenta unes dades que li projecten un millor resultat electoral del que li ha projectat el CIS. Les dades evidencien que Junts, sense estar en condicions, ara mateix, de competir amb el PSC, sí està més fort i amb més opcions de millorar resultats del que ha projectat el CIS.

•           La CUP afronta unes eleccions en una significativa situació d’afebliment dels seus suports i vot. Té la segona més baixa fidelitat de vot, només superats pels de C’s. La CUP, amb només un 47% de fidelitat de vot entre els seus votants del 2021 evidencia una situació complicada. A més a més, a diferència d’ERC, que també tenia una baixa fidelitat de vot, la CUP no capta vot mínimament significativament d’enlloc, i presenta, com ja hem vist, fugues significatives cap a ERC (10,3%) i Junts (12,3%). Aquest inèdit 12,3% de vot cupaire cap a Junts segurament és conseqüència de l’alt impacte de la llista de suports al MHP Puigdemont que fa uns dies es va presentar, entre els quals hi havia molt rellevants noms de l’espai de l’esquerra independentista de la CUP, amb candidats cupaires en anteriors eleccions inclosos. Ara mateix sembla difícil la CUP pugui repetir els seus resultats del 2021, presenta significatives febleses i cap “fortalesa”

La desaparició segura de C’s

•           Passi el que passi el 12M, l’alegria segura que tindrem, que esperem no sigui l’única, serà la desaparició de C’s. El 2021 va sobreviure agònicament, i ara ja clarament l’últim que tanqui el llum. Només un 20,9% dels votants de C’s el 14F ara votaran C’s. A diferència de les anteriors eleccions, quan molt del vot que va perdre C’s va anar al PSC, ara el que li quedava va massivament cap al PP (un 32,7%), VOX (10,7%), i el PSC encara rasque un 6,9%. Al partit que va voler fer política volent instal·lar el nostre país en la confrontació identitària li queden 15 dies. S’ha acabat.

 La ultradreta racista i xenòfoba al Parlament de Catalunya

•           Per primera vegada a les eleccions del 12M la ultradreta racista i xenòfoba hi concorrerà amb dues propostes bessones, només diferenciades perquè una s’embolica amb l’estanquera (VOX) i l’altra amb la senyera (AC). La resta, tot igual.

•  VOX difícilment repetirà el resultat de les anteriors elecions. Manté una fidelitat de vot encara relativament sòlida, del 62,3%, però té una fuga clara cap al PP, del 19,3% i diverses menors (3% cap a l’altra opció de la ultradreta racista, AC, 2,6% cap al PSOE, 2,3% a Frente Obrero...), però que difícilment l’única transferència que tindrà, provinent d’antics votants de C’s, compensarà.

•  AC, que és la nova opció de l’extremadreta racista i xenòfoba a Catalunya, a la vista de l’enquesta del CIS, tot i evidenciar un posicionament en la captació de vot que podria situar-los en condicions d’obtenir una mínima representació parlamentària (0-2 diputats) no l’assegura en cap cas, i dependrà molt, moltíssim, de quina sigui la participació a les eleccions. Però el cert és que aquesta nova oferta de l’extremadreta racista i xenòfoba al nostre país, i la campanya de sobredimensionament que ha iimpulsat el deep State espanyol, com a nou ariet per afeblir el moviment independentista, està tenint resultats, com evidencia aquest 2% de vot d’antics votants ERC, el 3% de l’altra oferta ultra, VOX, l’1,8% de la CUP...

Tanmateix, el més sorprenent, també preocupant, és aquest 6,6% de votants Junts del 2021 que ara diuen votaran Aliança Catalana. L’única bona notícia, de confirmar-se aquesta tendència, és que sempre, per a tots, aquest vot racista i xenòfob, quan més lluny millor. No sabem si hi eren o són un producte de tot el que està impulsant aquesta extremadreta racista i xenòfoba arreu d’Europa, i que aquí és vist també pel deep State espanyol com una oportunitat per desgastar l’independentisme, de fer-lo inviable, però quan més lluny millor.

Per acabar cop d’ull Alhora i en comú.

•           Els Comuns, que són els responsables d’aquesta convocatòria d’eleccions anticipades, rebentant els pressupostos, mentre que ERC havia votat sistemàticament els últims anys a favor dels pressupostos de Colau i Sànchez... no sembla estigui sentant massa bé a aquesta tropa tan sectària. Retenen, això sí, 1 de cada 2 votants que van tenir el 2021, però un 22,2% (quasi 1 de cada 4) se’ls hi en van cap al PSC, i un 8,6% cap a ERC. Tot sembla indicar que els hi sortirà el tret per la culata i perdran vots i representació al Parlament.

•  El nou invent del sr. Graupera, ara acompanyat de la sra. Ponsatí, això de “Alhora” està clar que seguirà el mateix camí que els anteriors invents grauperistes, com les primàries, és a dir, un fracàs. Les dades de l’enquesta del CIS són absolutament contundents: només un 0,7% de 8.905 enquestats ha dit els votaria. Projectant generosament el CIS diu potser podrien arribar a l’1,2% en la franja màxima. El 0,9% dels antics votants d’ERC, el 2,1% dels de Junts i el 2,4% evidencien amb total claredat que aquest nou invent del sr. Graupera no té cap recorregut, de fet encara té menys recorregut que l’anterior invent de les Primàries.

•  En relació a la claredat i contundència de les dades que evidencien que Alhora no té cap opció, ni la més mínima, vull afegir, per a tranquil·litat de tothom, per a que ningú no pensi que aquest 0,7% és perquè l’enquesta no es feia bé, o no es donava opció de respondre Alhora, que no. De fet és tot el contrari. En una pràctica molt poc habitual, l’enquesta del CIS en la pregunta d’intenció de vot oferia, als enquestats, les opcions de tots els partits que ara mateix tenen representació al Parlament... més dos altres, que no en tenen, que són nous: Aliança Catalana i Alhora, fins a l’extrem d’incloure Orriols i Ponsatí en la llista de lideratges a valorar.

•  Alhora i perquè veieu molt clarament perquè afirmo amb contundència que aquest 0,7% deixa totalment clar que no tenen cap opció d’obtenir representació, ni la més mínima, mirarem unes dades. Les eleccions del 14F del 2021 van tenir la participació més baixa en unes eleccions al Parlament de Catalunya, del 53,54%. Aquelles eleccions el PdeCAT va obtenir 77.059 vots, que fins i tot amb aquella participació tan baixa, només els van permetre recollir el 2,72% dels vots, i, evidentment, com ja havia analitzat jo en aquell moment, no van obtenir cap diputat, no van obtenir representació parlamentària, es van quedar fora. Les opcions de Graupera amb aquest nou seu invent són inexistents, zero. Cap dubte. Les dades són absolutament concloents. Zero opcions.

 Conclusions a la manera de petit resum:

•           L’escenari polític que projecta l’enquesta del CIS està més obert que la projecció electoral que n’ha fet. El PSC sembla ara mateix el partit més sòlidament posicionat per millorar els seus resultats electorals i tornar a guanyar. Pel que fa a les opcions de l’independentisme ara mateix la candidatura del MHP Puigdemont presenta més fortaleses i opcions per desmarcar-se de l’empat tècnic amb una ERC que evidencia les seves dificultats amb una fidelitat de vot inferior al 50%, però que alhora presenta fortaleses com captura de vot d’altres formacions i vot entre els nous votants més joves. La CUP seria la formació independentista amb majors febleses, per la baixa fidelitat de vot i transferències significatives a altres sense rebre vot de ningú.

•  El PP millorarà clarament posicions, i tot i que els Comuns semblen patir desgast, la suma de tots dos, i la projecció del PSC, podria arribar a permetre fer un Collboni...

•  La ultradreta racista es disputarà l’espai entre els que van embolicats amb l’estanquera (VOX), que empitjorarà una mica els seus resultats però no gaire, i els que van embolicats amb la senyera (AC), que en un escenari d’alta abstenció, en el que la participació no superés el 60% podria tenir opcions d’entrar al Parlament acompanyant a VOX en aquest espai de l’extrema-dreta racista i xenòfoba amb 1 màxim 2 diputats. Si la participació supera el 60% els racistes d'AC no tenen cap opció

•  Finalment C’s desapareixerà, sense cap dubte. Després d’una existència sembrant amb tots els discursos la llavor de l’odi i la fractura identitària, el proper 12M, enmig d’aquest patetisme i ridiculisme que també els ha caracteritzat, desapareixeran. Punt i final.

•  Uns altres que seguiran acumulant ridículs i fracassos seran els del nou invent (després d’allò de les Primàries) del sr. Graupera, aquest cop acompanyat de la sra. Ponsatí. Les opcions que tenen d’entrar, d’obtenir representació el proper 12M són ZERO, inexistents.
  

•  L’independentisme no guanya nous votants, i divideix els que té. Les opcions de reeditar la majoria independentista ara mateix són poc clares, amb tot el que això implica. Un tot que és tot negatiu, que no té res positiu. En fi. Com sempre, seguirem lluitant. Per vèncer cal anar-hi, anar-hi, anar-hi

 

PS: Estarem atents a noves enquestes que valgui la pena comentar. Després de més de quatre hores des que vaig començar a redactar aquest article analitzant l’enquesta pre-electoral del CIS sobre les eleccions catalanes, ni rastre de la pre-electoral del CEO. És estrany. No m’ho esperava.