Les tendències de fons de l'enquesta d'El Periódico: NO HI HA MARXA ENRERE

La darrera enquesta de El Periódico ha provocat una certa polseguera atès que és la primera enquesta important que atorga a ERC ser el primer partit a Catalunya.

Davant els resultats de l'enquesta només puc dir una cosa: cal prudència en l'anàlisi, ja que per una banda confirma unes tendències de fons claríssimes en la societat catalana (exigència de consulta i estat propi), però per una altra banda també apunta canvis en l'estructura representativa.

Quines són aquestes tendències i què és el que està reflectint l'enquesta?

1. Majoria social per la independència. Molt i molt clara.
   
   
2. Majoria parlamentària per la independència, per l'estat propi. La majoria que conformen CiU + ERC és sòlida, molt sòlida, i són el pinyol del parlamentarisme per l'estat propi. Al qual, eventualment, cal afegir ICV-EUA i també les CUP
   
   
3. Majoria social abassagadora per la consulta. Res no pot impedir ni impedirà, i, sobretot, no ho entendria ningú a Catalunya, que no puguem expressar-nos lliurement, que no puguem votar el nostre futur
   
   
4. ERC recull els fruits del lideratge de l'Oriol Junqueras, de la seva enorme capacitat pedagògica i el seu discurs positiu. Tothom a Catalunya és conscient de la responsabilitat de l'Oriol i ERC amb el govern de la Generalitat i tothom és encara molt més conscient que aquesta nova ERC s'ha convertit en el més lleial soci del president Mas i en la gran garantia que no hi haurà retrocés en les nostres aspiracions de consulta i estat propi
   
   
5. El preu que paga CiU per la deslleialtat permanent de Duran i Lleida és cada cop molt i molt més gran. Les enquestes prèvies al 25-N no s'equivocaven, reflectien la tendència de fons i de vot de la societat catalana. El que va passar és que la manera com es van gestionar les enquestes (mode panells -acumulant-) no van poder reflectir la velocitat a la que el sr. Duran i Lleida va rebentar la campanya de CiU i del president Mas. El vot que vot que CiU tenia i que va perdre el va perdre, no hi ha CAP DUBTE AL RESPECTE, pel sr. Duran i Lleida. L'hegemonia electoral de CiU només està amenaçada pel sr. Duran i Lleida, perquè és incapaç d'entendre el que està passant a Catalunya. Perquè, si ho és -no és tan tonto- és evident que està pillat per uns interessos personals que no són ni els de Catalunya, ni els de CiU i ni tan sols els d'Unió, sinó els seus miserables i molt personalíssims interessos. Tothom en aquest país veu i sap que el líder de l'oposició al president Mas i al govern que apuntalen CiU i ERC és el sr. Duran. Tothom sap que qui més desgasta el president Mas és el sr. Duran. Tothom sap que el veritable líder unionista a Catalunya és el sr. Duran. I això té una conseqüència inequívoca a les enquestes, davant el que pensa la nostra societat: un desgast enorme per a CiU, una pèrdua de suports electorals tremenda
   
   
6. L'enquesta de El Periódico si una cosa posa de manifest és la derrota sense paliatius de l'unionisme. Fixem-nos com cauen un a un els mites i els pressupòsits sobre els que l'unionisme ha edificat la seva campanya contra el procés sobiranista, mentre s'enforteixen els del mateix procés:

• L'unionisme (i entenc per aquest concepte tot l'entremat que formen el sr. Duran, el lobby La Caixa & friends -pont aeri-, el grup Godotis, i els partits com PP i C's, i en bona part PSC) ha apostat per afeblir el president Mas com a via més directa per a aturar el procés. És molt possible que el seu activisme unionista, tal i com reflecteix la tendència de El Periódico, afebleixi el President Mas des del punt de vista de les seves expectatives electorals, però no afebleix el procés en cap cas perquè el desgast que evidencia la tendència electoral de CiU es trasllada cap a l'ERC d'Oriol Junqueras, és a dir, cap a posicions inequívocament independentistes.
  
  
• El sr. López Burniol, l'etern notari de l'Espanya eterna a Catalunya deia avui en un article a El Periódico que el possibilisme és la plasmació de la fortalesa. És una expressió falsa d'un axioma fals que no és compartit per la majoria social del nostre país. L'expressió possibilisme en boca del sr. Burniol és la concreció semàntica de tot aquest discurset que s'està intentant infructuosament convertir en referent polític des del front unionista a través d'aquesta invocació en el buit del pactisme. Segons aquest credo Catalunya el que hauria de fer és buscar el pacte amb l'estat, aconseguir alguna coseta i així anar fent. Segons aquest credo, a més, el principal obstacle perquè aquest món oníric pugui fer-se realitat és que el president Mas està atrapat, és presoner, de la pèrfida ERC. En paraules del líder unionista Duran, quan un partit (entenguis CiU) es dedica a fer el discurs d'una altra força política (entenguis ERC) la “propietària” del discurs és la que en surt beneficiada (entenguis ERC).  L'enquesta, el que realment posa de manifest, és que les expectatives electorals de CiU no es desgasten pel que està fent, sinó pels dubtes sobre el que faran que incansablement promou el sr. Duran, com a líder unionista.
  
  
• El procés, per tant, i d'acord al blindatge que han pactat el president Mas i l'Oriol Junqueras, és més fort que mai. És igual quina sigui la correlació final de vot, que és molta aventura fer-ho ara, el que és realment important és veure com la intenció de vot de la centralitat a Catalunya cada cop està molt més decidida en un espai en el que la consulta i l'estat propi són els elements cabdals del discurs i posicionament polític
  
  
• Això explica que entre CiU i ERC es confirmi una majoria absoluta sobiranista al Parlament (amb independència de la distribució interna del vot) i el descalabro tant del PSC-PSOE com del PP. 
  
  
• Una altra enorme notícia que ens apunta les tendències de l'enquesta és que l'independentisme de la resta, continua sense sumar. Un dels grans interrogants que teníem pel davant és saber com respondria l'electorat a l'aposta per la responsabilitat de la nova ERC de l'Oriol Junqueras. La tendència de fons de les enquestes avala aquesta línia política, i a més a més no apunta cap fuga de vots, per mínima que sigui, cap a la demagògia de la CUP. És a dir, que el nostre país, en molt poc temps, ha estat capaç d'esborrar del mapa qualsevol opció de populisme irresponsable com la que van representar en el seu moment Rcat i SI, i com la que en aquests moments, amb matisos, representa l'opció antisocial de la CUP.
  
  
• Una dada no sorprenent, però sí molt significativa, és el desgast electoral al que semblen abocats PSC i PP. La indefinició del PSC, el seu joc absurd d'una de cal una d'arena, de combinar gestos democràtics a favor de la consulta amb l'espanyolisme atroç (com per exemple va ser la votació de l'Hospitalet, del bracet de PP i Plataforma per Catalunya), i aquesta marciana invocació del federalisme com a punt de fuga de la realitat a l'únic que els porta és a la fuga de vots. En una altra dimensió, el PP i els seus embolics de tota mena han deixat de ser cap referència dins la societat catalana: ja sigui pel desgast possible de la gestió del PP a nivell estatal, ja sigui pel seu penós paper de declaracionetes, ja sigui per la foscor que envolta la figura de la Sanchez Camacho, el cert és que totes les enquestes apunten una davallada del tot significativa en les seves expectatives electorals.
  
  
• De tot el pastís unionista, doncs, els únics que en recullen fruits són l'engendre de fanatisme identitari espanyolista que representa Ciutadans. És una conseqüència lògica de l'avenç del procés sobiranista. Tal i com estan les coses, amb tota la informació que hi ha, l'oposició al procés només pot ser per dues causes:

• O bé perquè es forma part del reduidíssim i selectíssim nucli dels escassíssims catalans que treuen algun profit (enriquiment) personal de la dependència (Durans, Piqués, ponts aeris, Godós...)
• O bé per un fanatisme identitari espanyolista, que immunitza davant qualsevol raonament. És allò del “yo soy español, español, español” convertit en argument que no admet prova en contra. Que expliquem i mostrem les dades de dèficit -espoli- fiscal... això no és res davant l'orgull de ser espanyols. Que les pensions amb Espanya corren risc de no cobrament i no es revaloritzaran... això què importa davant l'honor de ser espanyols. Que cada català pateix uns reducció de la seva riquesa de 2.300 euros anuals pel simple fet de ser català... això què importa davant la grandesa de ser espanyol. I així. No importa res més enllà de l'únic que és important en aquesta vida i en aquest món: ser espanyol.

I Ciutadans recull molt bé aquest vot fanàtic identitari espanyolista. No és gens d'estranyar, per tant, que a mesura que avança el procés, concentrin el vot més fanàticament irredempt identitàriament.

8. Per a acabar. Arran d'una altra enquesta, el juliol del 2011 escrivia en aquest mateix bloc, la següent reflexió: “Estem davant una oportunitat única: gestionar aquesta majoria que apunta el CEO. Però tenim, alhora, una responsabilitat sense precedents: assumir que només arribarem a la independència des de la transversalitat i la pluralitat. Que no ho farem amb una força política independentista que sigui electoralment hegemònica, i que, per tant, la militància independentista s'ha d'enfocar a un activisme i una acció política orientada a proporcionar elements de cohesió a aquesta majoria transversal -que és el contrari que enfrontar-s'hi- i a empènyer social i políticament en aquesta direcció, la de la independència.” Doncs bé, a data d'avui, després de l'enquesta d'El Periódico, aquelles conclusions són més vigents que mai:

• a la independència hi arribarem sense una força política electoralment hegemònica

• la consulta i l'estat propi esdevenen una reivindicació de la majoria social d'aquest país de manera transversal i molt plural des de tots els punts de vista

• l'acció independentista l'hem d'orientar a conferir la màxima solidesa a tot el que sigui sumar i respectar aquesta transveralitat i pluralitat.

I això és tot amics. Quedem emplaçats per quan coneguem l'enquesta del CEO, abans de l'estiu.

GUANYAREM! ANEM BÉ I FINS I TOT MOLT BÉ! MÀXIM SUPORT AL PRESIDENT MAS I L'ORIOL JUNQUERAS, MÀXIM SUPORT I EXIGÈNCIA DE COMPROMÍS AMB EL PACTE ENTRE CIU I ERC.

EL PROCÉS CAP A L'ESTAT PROPI ÉS LA MÉS COLOSAL ASPIRACIÓ QUE POT TENIR UN POBLE. I NOSALTRES HI SOM, DE PLE, EN AQUEST ESFORÇ. COM HA DIT AVUI EL CONSELLER HOMS, NO HI HA MARXA ENRERE. L'ÈXIT DEL PROCÉS ESTÀ EN EL NOSTRE COMPROMÍS I ESFORÇ INDIDUAL I COL·LECTIU.

SOM-HI! FEM PINYA! EMPENYEM! DONEM SUPORT!