Anàlisi de l'enquesta pre-electoral del CIS sobre les eleccions catalanes del 12M. Molt i molt interessant. Molt

 

Quan començo a escriure aquest article són les 17:00 hores de dijous 25 d’abril. Aquest divendres comença la campanya electoral. Si no han canviat les coses, el CEO no pot publicar enquestes electorals durant la campanya electoral. Per això estava convençut avui publicaria la seva enquesta pre-electoral. Però encara no. Veurem. L’estava esperant perquè avui mateix a les 12:30 hem tingut l’enquesta pre-electoral de Catalunya del CIS, i volia fer l’anàlisi de totes dues, però em sembla començo amb la del CIS i si surt la del CEO veure’m què faig, com integro.

ENQUESTA PRE-ELECTORAL CATALUNYA DEL CIS

D’entrada dir dues coses:

• La primera, que és una extraordinària enquesta, amb una mostra de 8.905 persones l’opinió de les quals s’ha recollit telefònicament (un 25% telèfon fixe un 75% mòbil). La mostra és enorme, per tant, és una enquesta molt i molt rellevant. I tenim fàcil accés a totes les dades.

• La segona, que la realització ha tingut un element polèmic, atès que només es podia respondre en castellà. Això és un error evident en la planificació del CIS. I això ha fet que algunes persones s’hagin negat a respondre. Tanmateix això, la llengua amb la que s’ha fet, i els casos que hem conegut de persones que s’han negat a respondre l’enquesta si no podien fer-ho en català no afecta per a res la qualitat de la mostra i la seva representativitat. Té biaixos, com qualsevol enquesta, i després m’hi referiré, però aquestes negatives a respondre en cap cas impliquen que l’enquesta no estigui ben feta, que la mostra no sigui representativa.

Quan es dissenya una mostra fins que no s’han cobert tots els segments poblacionals que la fan representativa, es persisteix. La representativitat mostral no es veu afectada per unes no-respostes, perquè els enquestadors persistiran en el mateix segment fins tenir totes les enquestes necessàries.

I això tenim dades suficients per veure-ho:

Per exemple, un 29,5% dels enquestats pel CIS tenen el català com a llengua inicial, percentatge pràcticament idèntic al de l’estadística oficial del nostre país (31,5% català llengua inicial). De fet si una llengua podríem considerar “infrarepresentada” a la mostra seria el  castellà, perquè mentre a l’estadísitica oficial un 52,7% dels catalans tenen el castellà com a la seva primera llengua, a l’enquesta del CIS només un 41,5% dels enquestats tenen el castellà com a llengua inicial.

Hi ha altres dades que avalen la representativitat mostral de l’enquesta del CIS, sense biaixos lingüístics ni nacionals:

A la pregunta sobre el sentiment nacional de pertinença, veiem com les dades mostral CIS coincideixen plenament amb les del BOP del CEO:

-únicament espanyol CIS 5,9% i CEO 8%

-més espanyol que català CIS 5% CEO 4,8%

-igual espanyol que català CIS 46% CEO 43,7%

-més català que espanyol CIS 21,8% CEO 22,4%

-únicament català CIS 17,3% CEO 17,6%

Per tant que estigui tothom tranquil, les persones, les que hagin sigut, que no han respost perquè no podien fer-ho en català, han exercit un del tot legítim dret a no fer-ho i a denunciar-ho, a criticar-ho, però que no hagin respost ells no implica cap biaix mostral ni en termes lingüístics ni d’identitat nacional a l’enquesta del CIS.

ANEM PER FEINA: QUÈ ENS EXPLICA I PROJECTA L’ENQUESTA DEL CIS?

Com sempre passa, tots els mitjans s’han abocat a la distribució de percentatge de vot i escons que projecta l’enquesta del CIS. Però per a mi és el menys interessant. Crec que el CIS ens aporta molta informació com per fer-ne una anàlisi des del punt de vista de les tendències de comportament electoral, i treballar amb aquelles dades que minimitzen possibles biaixos mostrals des del punt de vista de sobrerepresentació o infrarepresentació d’opcions electorals, que hi poden ser, i que les hem d’evidenciar, perquè malgrat, com hem vist, la mostra és plenament representativa social, lingüística i nacionalment, en la concreció d’opcions electoral presenta alguns biaixos que cal evidenciar i tenir en compte, per situar millor l’escenari electoral que projecta.

Sí, segons CIS PSC tornaria a guanyar les eleccions, incrementant lleugerament els seus escons, i ERC i Junts seguirien en el frec a frec que ja van tenir les darreres eleccions, PP pujaria, C’s desapareixeria, etc.

Tanmateix, tot i que el CIS corregeix una mica alguns biaixos de la presència d’enquestats sobre les diferents opcions polítiques, a criteri meu la projecció del CIS té un problema perquè no corregeix adequadament la infrarepresentació dels votants de Junts, ni projecta adequadament el comportament electoral dels seus votants.

Junts el 14F 2021 va tenir un 20,07% dels vots. A la mostra del CIS només hi ha un 12,8% d’enquestats que van votar Junts. Aquesta infrarepresentació de -7,26 punts no la tenim en cap altra opció política: PSC té -0,18, ERC +1,6, VOX -2,5, CUP -1,67, Comuns +0,8, C’s -1,3 i PP +1,8.

És a dir, tots els partits estan en uns marges amunt i avall de desviacions molt baixes, de com a molt -2,5... excepte Junts, que té una infrarepresentació mostral de -7,26 punts. Això ho haurem de tenir en compte en les projeccions.

Quina és la projecció electoral que, a criteri meu, trobem a l’enquesta del CIS?

•           Crec que ara mateix és evident que el PSC és el partit que amb més claredat es projecta com a guanyador de les eleccions del 12M i amb una lleugera, però també clara, tendència a millorar el resultat que va tenir el 14F, quan ja fou el partit més votat. El PSC és ara mateix el partit amb una més alta fidelitat de vot (70,9%), pràcticament no té fugues mínimament significatives en cap direcció (només aquests quasi dins marge d’error 3,2% antics votants PSC que ara votarien ERC i el 3,5% que votarien PP). En canvi el PSC és receptor de vot provinent de pràcticament totes les forces polítiques, començant per aquest 10,5% d’antics votant ERC que ara votaran PSC, el 22,2% dels antics votants dels Comuns, el 6,9% de C’s, el 5,4% del PP, el 8,9% del PdeCat, el 2,6% de VOX, el 2,2% de Junts i el 0,7% de la CUP.

 És cert que ara tenim l’interrogant de l’impacte del darrer moviment del Pedro Sanchez i del que pugui decidir fer dilluns, però ara mateix, d’acord a les dades CIS, que em semblen fiables i clares, el PSC combina els elements clau del bon funcionament electoral: la més alta fidelitat de vot, ser receptor de vot d’absolutament totes les forces polítiques i no tenir cap fuga de vot.

Al meu entendre aquesta situació del PSC és fruit de la combinació de dues tendències: l’haver-se convertit, l’haver guanyat, la centralitat política al nostre país i ser potser l’únic que pot garantir estabilitat política i social. Però, segona tendència confluent, que segueix gaudint d’allò que el 14F ja li va donar la victòria, ser el vot refugi del vot espanyolista, que es planteja el seu vot en termes de fer fora l’independentisme. Només així s’expolica aquest 5,4% de vot pepero, 6,9% de C’s, 2,6% de VOX i 22,2% dels Comuns.

L’espai independentista:

•           Com he dit abans el CIS projecta un escenari d’empat persistent entre ERC i Junts. Però això, a banda de la infrarepresentació de Junts a la que abans m’he referit, no sé si és ben bé així. Fixem-nos que ERC té una bastant baixa fidelitat de vot, de només el 49,6%, mentre que la fidelitat de Junts és del 67,3%. Fixem-nos també que ERC té fugues significatives, com aquest 12,4% d’antics votants que ara votarien Junts, o el 10,5% que ara diuen votaran PSC. És cert, però, que ERC és el segon partit que més vot picoteja entre antics votants d’altres partits: un 3,2% de PSC, un 5,5% de Junts, un 10,3% de la CUP, un 8,6% de Comuns i un 10,3% de PdeCAT.

La fortalesa d’ERC és que s’ha posicionat rebent vot d’un ampli espectre polític, però no compensa la feblesa que a les seves opcions trasllada aquesta força baixa fidelitat de vot (pràcticament sembla només reté 1 de cada 2 votants del 2021) i tampoc les fugues significatives en direccions tan diferents com són cap a Junts i cap al PSC. Això sí, des del punt de vista d’ERC crec que una dada molt bona és que sigui la formació que major percentatge del nou votant jove, que no va poder votar el 2021 perquè no tenia edat, rebrà. Un 23,1% del vot jove que no va poder votar per no tenir edat ara votaran a ERC.

•           Junts té una fidelitat de vot del 67,3%, que és la segona més alta de totes les opcions, només per sota de la fidelitat entre els seus votants del PSC. A més a més, recull vot en percentatges molt significatius d’antics votants d’ERC (12,4%), de la CUP (12,3%) i del PdeCAT (26,9%). I només presenta uns petits percentatges de pèrdua de vot cap a ERC i cap a AC.

Així les coses, a criteri meu, Junts presenta unes dades que li projecten un millor resultat electoral del que li ha projectat el CIS. Les dades evidencien que Junts, sense estar en condicions, ara mateix, de competir amb el PSC, sí està més fort i amb més opcions de millorar resultats del que ha projectat el CIS.

•           La CUP afronta unes eleccions en una significativa situació d’afebliment dels seus suports i vot. Té la segona més baixa fidelitat de vot, només superats pels de C’s. La CUP, amb només un 47% de fidelitat de vot entre els seus votants del 2021 evidencia una situació complicada. A més a més, a diferència d’ERC, que també tenia una baixa fidelitat de vot, la CUP no capta vot mínimament significativament d’enlloc, i presenta, com ja hem vist, fugues significatives cap a ERC (10,3%) i Junts (12,3%). Aquest inèdit 12,3% de vot cupaire cap a Junts segurament és conseqüència de l’alt impacte de la llista de suports al MHP Puigdemont que fa uns dies es va presentar, entre els quals hi havia molt rellevants noms de l’espai de l’esquerra independentista de la CUP, amb candidats cupaires en anteriors eleccions inclosos. Ara mateix sembla difícil la CUP pugui repetir els seus resultats del 2021, presenta significatives febleses i cap “fortalesa”

La desaparició segura de C’s

•           Passi el que passi el 12M, l’alegria segura que tindrem, que esperem no sigui l’única, serà la desaparició de C’s. El 2021 va sobreviure agònicament, i ara ja clarament l’últim que tanqui el llum. Només un 20,9% dels votants de C’s el 14F ara votaran C’s. A diferència de les anteriors eleccions, quan molt del vot que va perdre C’s va anar al PSC, ara el que li quedava va massivament cap al PP (un 32,7%), VOX (10,7%), i el PSC encara rasque un 6,9%. Al partit que va voler fer política volent instal·lar el nostre país en la confrontació identitària li queden 15 dies. S’ha acabat.

 La ultradreta racista i xenòfoba al Parlament de Catalunya

•           Per primera vegada a les eleccions del 12M la ultradreta racista i xenòfoba hi concorrerà amb dues propostes bessones, només diferenciades perquè una s’embolica amb l’estanquera (VOX) i l’altra amb la senyera (AC). La resta, tot igual.

•  VOX difícilment repetirà el resultat de les anteriors elecions. Manté una fidelitat de vot encara relativament sòlida, del 62,3%, però té una fuga clara cap al PP, del 19,3% i diverses menors (3% cap a l’altra opció de la ultradreta racista, AC, 2,6% cap al PSOE, 2,3% a Frente Obrero...), però que difícilment l’única transferència que tindrà, provinent d’antics votants de C’s, compensarà.

•  AC, que és la nova opció de l’extremadreta racista i xenòfoba a Catalunya, a la vista de l’enquesta del CIS, tot i evidenciar un posicionament en la captació de vot que podria situar-los en condicions d’obtenir una mínima representació parlamentària (0-2 diputats) no l’assegura en cap cas, i dependrà molt, moltíssim, de quina sigui la participació a les eleccions. Però el cert és que aquesta nova oferta de l’extremadreta racista i xenòfoba al nostre país, i la campanya de sobredimensionament que ha iimpulsat el deep State espanyol, com a nou ariet per afeblir el moviment independentista, està tenint resultats, com evidencia aquest 2% de vot d’antics votants ERC, el 3% de l’altra oferta ultra, VOX, l’1,8% de la CUP...

Tanmateix, el més sorprenent, també preocupant, és aquest 6,6% de votants Junts del 2021 que ara diuen votaran Aliança Catalana. L’única bona notícia, de confirmar-se aquesta tendència, és que sempre, per a tots, aquest vot racista i xenòfob, quan més lluny millor. No sabem si hi eren o són un producte de tot el que està impulsant aquesta extremadreta racista i xenòfoba arreu d’Europa, i que aquí és vist també pel deep State espanyol com una oportunitat per desgastar l’independentisme, de fer-lo inviable, però quan més lluny millor.

Per acabar cop d’ull Alhora i en comú.

•           Els Comuns, que són els responsables d’aquesta convocatòria d’eleccions anticipades, rebentant els pressupostos, mentre que ERC havia votat sistemàticament els últims anys a favor dels pressupostos de Colau i Sànchez... no sembla estigui sentant massa bé a aquesta tropa tan sectària. Retenen, això sí, 1 de cada 2 votants que van tenir el 2021, però un 22,2% (quasi 1 de cada 4) se’ls hi en van cap al PSC, i un 8,6% cap a ERC. Tot sembla indicar que els hi sortirà el tret per la culata i perdran vots i representació al Parlament.

•  El nou invent del sr. Graupera, ara acompanyat de la sra. Ponsatí, això de “Alhora” està clar que seguirà el mateix camí que els anteriors invents grauperistes, com les primàries, és a dir, un fracàs. Les dades de l’enquesta del CIS són absolutament contundents: només un 0,7% de 8.905 enquestats ha dit els votaria. Projectant generosament el CIS diu potser podrien arribar a l’1,2% en la franja màxima. El 0,9% dels antics votants d’ERC, el 2,1% dels de Junts i el 2,4% evidencien amb total claredat que aquest nou invent del sr. Graupera no té cap recorregut, de fet encara té menys recorregut que l’anterior invent de les Primàries.

•  En relació a la claredat i contundència de les dades que evidencien que Alhora no té cap opció, ni la més mínima, vull afegir, per a tranquil·litat de tothom, per a que ningú no pensi que aquest 0,7% és perquè l’enquesta no es feia bé, o no es donava opció de respondre Alhora, que no. De fet és tot el contrari. En una pràctica molt poc habitual, l’enquesta del CIS en la pregunta d’intenció de vot oferia, als enquestats, les opcions de tots els partits que ara mateix tenen representació al Parlament... més dos altres, que no en tenen, que són nous: Aliança Catalana i Alhora, fins a l’extrem d’incloure Orriols i Ponsatí en la llista de lideratges a valorar.

•  Alhora i perquè veieu molt clarament perquè afirmo amb contundència que aquest 0,7% deixa totalment clar que no tenen cap opció d’obtenir representació, ni la més mínima, mirarem unes dades. Les eleccions del 14F del 2021 van tenir la participació més baixa en unes eleccions al Parlament de Catalunya, del 53,54%. Aquelles eleccions el PdeCAT va obtenir 77.059 vots, que fins i tot amb aquella participació tan baixa, només els van permetre recollir el 2,72% dels vots, i, evidentment, com ja havia analitzat jo en aquell moment, no van obtenir cap diputat, no van obtenir representació parlamentària, es van quedar fora. Les opcions de Graupera amb aquest nou seu invent són inexistents, zero. Cap dubte. Les dades són absolutament concloents. Zero opcions.

 Conclusions a la manera de petit resum:

•           L’escenari polític que projecta l’enquesta del CIS està més obert que la projecció electoral que n’ha fet. El PSC sembla ara mateix el partit més sòlidament posicionat per millorar els seus resultats electorals i tornar a guanyar. Pel que fa a les opcions de l’independentisme ara mateix la candidatura del MHP Puigdemont presenta més fortaleses i opcions per desmarcar-se de l’empat tècnic amb una ERC que evidencia les seves dificultats amb una fidelitat de vot inferior al 50%, però que alhora presenta fortaleses com captura de vot d’altres formacions i vot entre els nous votants més joves. La CUP seria la formació independentista amb majors febleses, per la baixa fidelitat de vot i transferències significatives a altres sense rebre vot de ningú.

•  El PP millorarà clarament posicions, i tot i que els Comuns semblen patir desgast, la suma de tots dos, i la projecció del PSC, podria arribar a permetre fer un Collboni...

•  La ultradreta racista es disputarà l’espai entre els que van embolicats amb l’estanquera (VOX), que empitjorarà una mica els seus resultats però no gaire, i els que van embolicats amb la senyera (AC), que en un escenari d’alta abstenció, en el que la participació no superés el 60% podria tenir opcions d’entrar al Parlament acompanyant a VOX en aquest espai de l’extrema-dreta racista i xenòfoba amb 1 màxim 2 diputats. Si la participació supera el 60% els racistes d'AC no tenen cap opció

•  Finalment C’s desapareixerà, sense cap dubte. Després d’una existència sembrant amb tots els discursos la llavor de l’odi i la fractura identitària, el proper 12M, enmig d’aquest patetisme i ridiculisme que també els ha caracteritzat, desapareixeran. Punt i final.

•  Uns altres que seguiran acumulant ridículs i fracassos seran els del nou invent (després d’allò de les Primàries) del sr. Graupera, aquest cop acompanyat de la sra. Ponsatí. Les opcions que tenen d’entrar, d’obtenir representació el proper 12M són ZERO, inexistents.
  

•  L’independentisme no guanya nous votants, i divideix els que té. Les opcions de reeditar la majoria independentista ara mateix són poc clares, amb tot el que això implica. Un tot que és tot negatiu, que no té res positiu. En fi. Com sempre, seguirem lluitant. Per vèncer cal anar-hi, anar-hi, anar-hi

 

PS: Estarem atents a noves enquestes que valgui la pena comentar. Després de més de quatre hores des que vaig començar a redactar aquest article analitzant l’enquesta pre-electoral del CIS sobre les eleccions catalanes, ni rastre de la pre-electoral del CEO. És estrany. No m’ho esperava.

ELECCIONS 12 DE MAIG, RETRAT DEMOSCÒPIC (1a onada BOP CEO 2024) I POLÍTIC: EL MOMENT "ZERO"

La darrera setmana abans les “vacances” de Pasqua vam tenir les dades de la millor enquesta que es fa a Catalunya, el BOP del CEO corresponent a la primera onada del 2024.

El que és rellevant d’aquesta enquesta és que el seu treball de camp està fet abans de la convocatòria electoral, just va acabar la setmana abans que el President Aragonès convoqués les eleccions del 12 de maig. Així les coses no la podem considerar en cap cas una enquesta “pre-electoral”, però sí que té un valor interessant en l’anàlisi que fem d’ara fins el 12M: les dades que ens aporta aquest BOP del CEO es constitueixen en les dades d’un moment “zero”, de com estaven les coses abans de la convocatòria electoral. I així podrem veure quin nivell d’impacte tindrà la campanya, el procés electoral, comparant les diferents enquestes que vagin sortint i els resultats que es donin el 12M amb la situació d’aquest moment “zero” del BOP del CEO.

En aquest article analitzaré aquest moment zero en dues parts:

• Primera part: l’anàlisi demoscòpic de projecció de vot que visualitzem en aquesta primera onada 2024 del BOP del CEO
• Segona part: l’anàlisi política dels principals reptes i escenaris polítics i nacionals que es poden projectar abans i després de les eleccions del 12M
  

Primera part: Com estan les coses a nivell electoral en aquest moment “zero”?

•           Ara com ara totes les enquestes projecten, també el BOP del CEO, el PSC com a guanyador de les eleccions al Parlament del 12M, és a dir, el PSC seguiria sent la força més votada, tal i com ja va ser les darreres eleccions. El que no s’aprecia és que en aquest moment zero s’hi situï amb la fortalesa i projecció de creixement que la majoria d’enquestes li donen. Les darreres eleccions el PSC fou un dels principals beneficiaris de l’enfonsament de C’s. Ara el PSC, tot i que esgarrapa vot de gairebé tothom, ho fa en percentatges massa baixos com perquè li projectin un enfortiment electoral. A més a més, sorprenentment, el PSC veu afeblida la seva fidelitat de vot, que tot i estar en la franja alta, només és del 71,3%. Fa només uns pocs mesos era del 76,1%. La bona notícia per al PSC és que només perd vot de manera significativa cap a ERC (un 6,1%), tot i que té moltes petites fugues en direccions molt diverses (2,9% Junts, 3,2% Comuns, 2,2% VOX...). Finalment en la captació de vot d’altres formacions, només el 16,7% dels pocs que les últimes van votar C’s i el 5,2% dels que van votar Comuns presenten ara percentatges significatius de vot cap al PSC.
  

•           ERC presenta una gran estabilitat d’intenció de vot, fruit d’una forta fidelitat de vot (el 74,8% del vot que va tenir les darreres eleccions, que recordem fou segona força més votada) i que tot sembla indicar que les fugues de vot que presenta es compensen amb les captacions de vot d’altres formacions. Així, ERC sembla perd vot cap a Junts (7,5%), CUP (3,5%), PSC (2,5%), Comuns (2,2%), però és que també rep vot provinent de PSC (6,1%), CUP (6,2%) o Junts (3,6%). Per tant ara mateix la paraula que millor expicaria la situació ERC amb les dades BOP del CEO és “estabilitat”.
  

•        Pel que fa a Junts, en el moment zero de l’enquesta del CEO, les dades també projectaven una important estabilitat, tot i que amb uns fonaments diferents dels d’ERC i alguns petits dubtes que no veiem entre l’electorat d’ERC. Així Junts també se situava, en aquest moment zero, com el PSC, amb una fidelitat de vot que podem considerar alta, amb aquest 71,4%, que com en el cas del PSC se situa en la part baixa del que considerem una fidelitat alta. És alta, però no altíssima. A diferència d’ERC, Junts només capta vot significativament d’ERC, un 7,5%, però en perd, en percentatges menors, en diferents direccions: 3,6% cap a ERC i 4,2% cap a la CUP. En el cas de Junts el principal factor diferencial en l’anàlisi del comportament dels seus antics votants és aquest 6,8% que diuen votarien “altres”. En el moment de l’enquesta, recordem, amb treball de camp fet abans convocatòria eleccions, abans de saber-se que Puigdemont seria el candidat, però també abans de saber-se que les bases de l’ANC rebutjarien el projecte de llista cívica que volia impulsar la direcció de l’ANC. L’escenari en el que responien els enquestats estava caracteritza amb el que semblava una molt probable 4a opció en l’espai independentista, la de la llista cívica de l’ANC, però també amb la 5a que ja havien fet públic Ponsatí i Graupera que impulsarien, i fins i tot una 6a, la llista xenòfoba impulsada per l’Orriols. No sabem aquest 6,8%, de l’antic vot de Junts com es repartia entre aquestes opcions en aquest moment zero, només sabem que, òbviament no alimenta cap de les opcions possibles en aquest "altres".
  

•            La CUP presenta, en aquest BOP del CEO una sorprenent fidelitat de vot, del 78,5%, quan fa només uns mesos la fidelitat de vot cupaire era de només el 64,1%. Això pot ser conseqüència que evidentment en una mostra d’una enquesta així els votants dels partit més minoritaris sempre estan menys representants, i que per tant les respostes d’un parell d’enquestats poden moure molt els percentatges. Feta aquesta consideració, com deia, ara mateix CUP sembla tenir una alta fidelitat de vot i que només perd vot significativament cap a ERC (6,2%) i Comuns (3,1%), mentre que rebria uns petits, però significatius, perquè són percentatges de formacions amb molt més vot del que va tenir la CUP, el 3,5% d’antic vot d’ERC i el 4,2% d’antic vot de Junts.
  

•           Pel que fa al fatxerio, es confirma plenament la desaparició del moviment que va promoure des del minut u de la seva creació la fractura identitària a Catalunya, C’s. Només reté un 27,6% del vot que va tenir les anteriors eleccions. El seu antic vot se’n va principalment cap al PP, en un 33,3%, seguit del vot cap al PSC (16,7%) i finalment cap a VOX (5,6%). Aquest 33,3% de vot cap al PP és el que, sumat al 13,8% d’antic vot de VOX, bàsicament alimenta les opcions de creixement del PP, unes opcions que a la llum de les dades d’aquest BOP del CEO són més aviat modestes. Pel que fa al moviment xenòfob espanyolista de VOX, arriba a la convocatòria del 12M afeblit, amb només un 65,5% de fidelitat de vot, la segona fidelitat de vot més baixa de tot el panorama, només superada per la dels extintint-se ciutadans. Només rasca una mica de vot de C’s. Tenint en compte que el PP fou la força menys votada del Parlament les darreres eleccions, la fuga de vot PP del 6,1% cap a VOX no deixa de ser quasi una anècdota. Però hi és.
  

•       Finalment, els Comuns es mostren sorprenentment sòlids, amb una fidelitat de vot del 81,3% i només fugues significatives cap al PSC (5,2%) i un 4,2% cap a “altres”, que en aquest cas, pel moment de l’enquesta, podem pensar era cap a Podemos. Ara ja sabem Podemos no es presenta. Però això no sembla faci guanyar gaire als sumar en comú. Veurem com gestionen ser responsables avançament electoral
  

En resum, l’última enquesta important abans de la convocatòria electoral, aquest BOP del CEO primera onada 2024, que podem agafar com les dades del moment “zero”, el que projecten (o projectaven) és un escenari caracteritzat per l’estabilitat en relació als resultats de les darreres eleccions al Parlament, només trencat per la segura desaparició de C’s. La resta de formacions no tenen una projecció de vot que projecti uns mínims canvis en relació a la situació actual.

Però, insisteixo, això és en el moment zero. Ni estaven convocades les eleccions, ni els Comuns  havien fet saltar pels aires els pressupostos ni el President Puigdemont havia anunciat la seva candidatura i voluntat de tornar a Catalunya si es donen les condicions per ser investit. Suposo que en un parell de setmanes començarem a tenir treballs demoscòpics pre-electorals ja amb l’escenari electoral plenament definit, a nivell de partits i a nivell de llistes.

Segona part: Anàlisi dels principals reptes i escenaris de país, nacionals i independentistes que es projectaran en aquestes eleccions del 12M

•       El principal repte que com a país, Nació i moviment independentista tindrem aquest 12M és saber si l’independentisme es manté com l’opció majoritària del poble de Catalunya o no. Com vaig dir en l’anterior article, el moviment independentista necessita, per poder ser viable, mantenir la força que li dona la democràcia, els vots, és a dir, ser l’expressió del que vol la majoria del nostre poble. Aquest 12M aquesta legitimitat, aquesta clau de volta de qualsevol escenari, com és la de ser o no ser majoria democràtica, determinarà el futur de l’independentisme. Ser majoria no implica necessàriament accedir directament a la independència, ja ho hem vist aquesta legislatura, però és la condició necessària per poder-hi accedir. Si deixem de ser la majoria social i democràtica que en aquesta passada dècada vam aconseguir ser deixarem d’estar en condicions de fer la independència, s’haurà tancat una etapa, que només es podrà reobrir, amb el pas dels anys, amb molt treball i que unes noves generacions aconsegueixin que les urnes tornin a expressar una majoria democràtica per la independència. El suport a la independència ha baixat del 49% al 41%-42% dels últims CEOs, mentre que el No a la independència ha passat del 43% als actuals 52%-51%. Si aquests canvis socials en el suport a la independència es tradueixen en el vot polític al Parlament, la independència quedarà aparcada, en haver perdut la legitimitat democràtica en la que es fonamentava, en la que necessàriament i únicament es pot fonamentar.
  

•           El segon gran repte, escenari, que plantegen aquestes eleccions podria semblar directament lligat a l’anterior, però no és així. Quins seran els escenaris de govern que sortiran de les eleccions del 12M? Hi podria haver una majoria independentista, però no un acord de mínims per un Govern independentista, tal i com ha passat aquesta legislatura. I, evidentment, si no hi ha majoria independentista no hi haurà govern independentista. Així les coses els únics que ara mateix tenen segur seguir al Govern (ja veurem en quina situació) és ERC. És evident que ERC és, en qualsevol escenari, el soci necessari. No hi pot haver govern independentista sense ERC. És igual si guanya Puigdemont, és igual quins resultats tingui ERC o tingui la CUP. L’única possibilitat d’un govern amb les tres opcions indepes és amb ERC. Però tant si hi ha una majoria indepe com, sobretot, si no hi és, ERC també és el soci únic per al PSC, per a un escenari de Govern semi tripartit o totalment tripartit, de mínima estabilitat. Sense ERC el PSC no pot fer res estable. Per tant ERC, en qualsevol escenari, es projecta com a necessària. No hi ha alternativa. I no importa gaire com acabin sent els resultats electorals. Només en escenaris rotllo BCN, que considero altament improbables, ERC podria ser “prescindible”, és a dir, en un escenari en el que no hi hagi majoria absoluta indepe i Comuns, PP i VOX votin, a la investidura, a Salvador Illa, al PSC, per evitar pacti amb indepes.
  

•           El No dels socis de l’ANC a la llista cívica que volia impulsar l’actual direccio de l’ANC, que hauria implicat la desaparició de l’ANC evitarà que es dispari la divisió de l’independentisme, evitarà que la fractura s’incrementi i els efectes devastadors d’aquesta fractura segueixin creixent. I, a la seva vegada, aquest No dels socis a la llista cívica permetrà recuperar l’ANC i mantenir-la com l’agent cívic de mobilització que mai hauria hagut de deixar de ser. En aquest sentit el pas endavant que ha fet Lluís Llach de presentar-se a les eleccions al Secretariat Nacional és un cant a l’esperança.
  

•           Malgrat tot, com ja he dit, aquest 12M l’independentisme persistirà i seguirà aprofundint la seva divisió. Ponsatí i Graupera ja han dit que es presentaran, perquè ja han recollit les signatures. Fa temps ho tenien decidit i hi estaven treballant. I estaven i estan en el seu ple dret de fer-ho. El que xoca irreconciliablement amb la meva escala de valors és que Ponsatí i Graupera portin pràcticament des que fou escollida eurodiputada a la llista del President Puigdemont treballant contra ell des de la comoditat dels recursos econòmics obtinguts a l’empara d’anar a la llista del President. Ponsatí i Graupera està clar com a molt poden aspirar a reeditar el gran “èxit” de Graupera a les primàries a Barcelona, quan no va aconseguir cap regidor però va impedir una majoria independentista a l’Ajuntament de la capital de Catalunya en un moment clau. En l’actual escenari les opcions que tenen d’entrar al Parlament són zero, però sí podrien aconseguir, gràcies a la Llei d’Hondt, desgastar suficientment altres candidatures independentistes que sí sabem obtindran representació al Parlament com per fer impossible una majoria independentista.
  

•           En termes d’opcions electorals, també està per veure si, per primera vegada a la nostra història, en l’espai independentista hi haurà un partit racista i xenòfob, plenament arrenglerat amb el discurs de l’actual ultradreta europea, com és l’Aliança Catalana de la Sílvia Orriols. L’independentisme català, la lluita històrica de l’independentisme català, sempre ha estat una lluita antifeixista, democràtica, i abraçada als drets i valors humans i socials de la llibertat, la democràcia, l’antiracisme, el progrés... Per primera vegada, aquest 12M, en l’espai independentista, hi pot haver una candidatura racista i xenòfoba, una candidatura que fa seus els posicionaments i discursos polítics contra els que l’independentisme català sempre ha lluitat. No sé quin suport electoral pot tenir una opció així. Ara com ara, en aquest moment zero, no existeix, però veure’m fins on pot arribar electoralment aquest discurs d’odi plenament alineat amb la ultradreta europea. Sigui quin sigui en el fons m’és igual, perquè sé que mai formaran part del “nosaltres” independentista en el que milito des del 1984 ni dels valors que fins ara tots havíem compartit, uns valors que generació rere generació hem heretat dels qui ens han precedit en la lluita. Amb el racisme i la xenofòbia d’aquesta ultradreta no hi ha absolutament res a compartir, ni ara ni mai.
  

• Les eleccions del 12M també ens donaran resposta a diversos interrogants que planen sobre el nostre país i els diversos escenaris de futur que té pel davant i inevitablement haurà de resoldre si hi ha un “nosaltres” possible que reculli aquest sentiment majoritari del nostre poble o no . L’independentisme català mai serà un moviment únic, com ho pot ser l’SNP a Escòcia. Hem d’acceptar la realitat, assumir-la i sentar les bases per poder treballar des d’aquesta diversitat, compartint diagnòstics i estratègies bàsiques, en un marc plural, només limitat pels valors democràtics i els drets humans. Un “nosaltres” que torni a ser capaç de llegir i parlar al nou país que som, en permanent evolució, i amb impactes monumentals, com van des de tot el que va passar l’1-O i la repressió i desencís posterior, fins a tot el que vam viure amb el confinament de la pandèmia, que mai vam pensar viuríem, però que vam viure, que ens hi vam quedar atrapats, i que ha canviat moltíssimes més coses de les que crec reconeixem o sabem veure.

• Finalment, enmig tot aquest escenari polític i nacional d’alta complexitat, el 12M i tots els dies que falten fins arribar-hi estaran marcats, de fet ja ho estan ara, per la irrupció del President Puigdemont com a candidat a recuperar la presidència del país que va perdre amb l’aplicació del 155. És més que evident que el President Puigdemont és ara mateix una figura clau en tots els escenaris polítics i electorals que ens porten al 12M, tant pels suports que encara mobilitza el seu lideratge com, també, per ser l’enemic públic número 1 del deep State espanyol, dels guardians del Règim del 78, començant per l’exèrcit togat que només pensa com engarjolar-lo. Podrà impedir el cartel de la toga que Puigdemont es presenti a les eleccions? Fins on pensa arribar per intentar impedir-ho? Si no ho aconsegueix, i Puigdemont pot liderar la seva llista amb Junts i altres formacions i personalitats independents, quin efecte tindrà? Quina és, ara mateix, la capacitat de mobilització electoral que té el President Puigdemont? I podrà tornar si després del 12M hi ha una majoria per investir-lo? El detindran? Puigdemont ja ha fet un cop d’efecte molt espectacular, incorporant l’Anna Navarro com a número 2 de la seva candidatura.

Com deia al principi, l’enquesta del BOP del CEO primera onada del 2024 ens ha permès situar el moment “zero” de la situació política a Catalunya i de l’actual projecció electoral. Les enquestes que vinguin a partir d’ara ens permetran analitzar com estan evolucionant les coses. Ho seguirem amb interès. Suposo en un parell o tres de setmanes, abans inici campanya electoral, tindrem dues molt bones enquestes: la pre-electoral del CEO i la del CIS. 

Acabaré citant l'històric militant independentista Antoní Massaguer: "Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi..."

Som hereus dels qui ens han precedit en la lluita per una Catalunya lliure i dels valors amb els que van lluitar, la democràcia, la justícia, la llibertat, els drets humans...

Per la independència i contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia! Sempre! Fins aconseguir-ho!

Eleccions anticipades i últimes dades demoscòpiques de CEO i CIS

Ahir dimecres el president Aragonès va avançar les eleccions al Parlament de Catalunya, després de no poder aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2024. Les eleccions seran en menys de dos mesos, el dia 12 de maig.

Amb aquest article, davant aquesta inesperada situació, el que plantejaré analíticament seran dues coses diferents:

•           Per una banda les projeccions electorals de les últimes enquestes de què disposem, que una és el Baròmetre del CEO del darrer quatrimestre del 2023 i l’altra el Baròmetre del CIS que ahir matex vam tenir, que tot i ser una enquesta projectada a tot l’estat permet valorar les projeccions dels partits independentistes catalans amb representació al Congreso (ERC i Junts).

•           Per una altra banda una anàlisi o reflexió ja més personal, de com veig la situació i els principals elements que influiran en aquest procés electoral i l’impacte a nivell de país que poden tenir aquestes eleccions.

Pel que fa a la projecció demoscòpica només un incís, perquè crec que tot i que ara mateix només tinguem el darrer baròmetre del CEO del 2023, crec que aquests dies, abans d’acabar el mes de març, i tant pot ser a finals d’aquesta setmana com de la vinent, tindrem les dades del primer BOP del CEO del 2024, que tot i que no recolliran l’opinió demoscòpica en l’escenari electorat generat avui, sí seran una actualització general de les projeccions electorals i polítiques del nostre país aquests primers mesos del 2024.

1. Eleccions anticipades: què diuen les darreres enquestes disponibles?

1.1. CIS:

Com deia abans, ahir dimecres 13 de març es van fer públiques les dades del Baròmetre mensual del CIS. És una enquesta molt important, representativa a nivell estatal, però que no té dades desagregades a nivell “autonòmic”, és a dir, no tenim dades de projecció política i electoral només a nivell de Catalunya. Però sí ens permet una aproximació a la projecció política a Catalunya des de la perspectiva de l’evolució de les intencions de vot als dos únics partits independentistes amb representació al Congrés: ERC i Junts.

En cap cas ens hem de fixar en la projecció de vot que efectua el CIS en relació a ERC i Junts, perquè els biaixos mostrals són massa grans, però sí ens podem fixar en les dades que podem neutralitzar d’aquests biaixos mostrals (sobrerepresentació d’alguns i infrarepresentació d’altres), per concentrar-nos en l’evolució dels posicionaments electorals del seu electorat.

A nivell general el Baròmetre del CIS ja visualitza els moviments de fons que hi pot haver a la convulsa situació política a l’estat espanyol. I així podem veure com el PP té una tendència de creixement del seu vot, fonamentada en l’altíssima fidelitat de vot que té (83,4%) i en la significativa captació de vot molt divers: 22,5% d’antics votants de VOX, 48,7% d’UPN, 46,9%  de Coalició Canària...

En canvi pel que fa al PSOE es visualitza l’impacte de la “crisi política” que ha desencadenat la investidura de Sànchez, del preu que està pagant per l’acceptació de condicions dels partits independentistes tan rellevants com la llei d’amnistia. El PSOE ara mateix només té una fidelitat de vot del 65,2%, i tot i que no presenta fugues significatives en cap direcció, sí té el major nombre d’indecisos (15,8%) i petites fugues en múltiples direccions.

Tot i que el CIS situa VOX com a tercera força, pel davant de Sumar, això es deu a la debacle de Sumar, més que a la fortalesa de VOX, ja que els ultres només mantenen un 62,7% de fidelitat de vot i tenen una molt important fuga de vot cap al PP (22,5%).

Sumar és ara mateix el partit que a nivell estatal més cara està pagant la factura de tot el que està fent, d’aquest deliri de trencadisses i mal rotllo. Amb una fidelitat de vot del 46,8% vol dir que ara mateix ni la meitat dels seus electors les darreres eleccions els tornarien a votar. El major ridícul el fan els de Podemos, liderats per les ministres que amb les seves polítiques han generat la major excarcelació i reducció de condemnes de delinqüents sexuals: només un 11,2% dels votants de Sumar les últimes eleccions, abans de la trencadissa, ara votarien Podemos. O sigui que Podemos se suma a Ciutadans en la seva desaparició del mapa polític. La major fuga de vot de Sumar és cap al PSOE, un 13,4%.

Però en un sistema electoral com l’espanyol, la debacle de Sumar arrossega al PSOE a un escenari en el que no poden plantar cara, ser alternativa, a PP i VOX, o sigui que ara mateix l’estat espanyol, si hi hagués eleccions, quedaria en mans de la dreta i la ultradreta. Afegir, com a nota potser més preocupant, que el PP arrassa entre el vot més jove, entre el nou votant que no va poder votar les anteriors eleccions, amb un 41,8% davant el 27% del PSOE. Sumar es queda a zero entre aquest vot més jove, però en canvi els feixistes de VOX rasquen un 6,3%.

Si ens centrem ara ja definitivament en l’evolució de la projecció electoral d’ERC i Junts veiem que estan en dues situacions una mica diferents:

•           ERC les darreres eleccions generals ja va tenir una important pèrdua de vot en relació a les anteriors. I d’acord a les dades del CIS, el seu desgast, a nivell de proposta a les eleccions espanyoles, segueix: només un 55,1% dels qui van votar ERC les darreres eleccions generals ara ho farien, en el que és una baixa fidelitat de vot.

•           Pel que fa a Junts, la seva fidelitat de vot és molt més sòlida, del 77,1%, la tercera més alta de tot l’escenari estatal, només superada per la fidelitat de vot del PP i d’EH-Bildu.

Per tant, tot i que el CIS projecti més vot a ERC, és únicament pels biaxos mostrals. Junts té una més alta fidelitat de vot i no té fuga significativa de vot cap a cap altra formació, mentre que ERC sí, un 10,1% votarien PSC. ERC també té un important percentatge d’indecisos, del 16,3% (davant el 6% de Junts).

Finalment, cal assenyalar que un 4,9% dels votants d’ERC i un 6,8% dels de Junts diuen que ara votarien un altre partit, que no és cap dels existents, el que situa d’alguna manera l’impacte que entre els votants d’ERC i de Junts pot tenir tot això de les quartes, cinquenes o sisenes llistes, cíviques, primaristes grauperistes o ves a saber què.

1.2. CEO

El darrer quatrimestre del 2023 vam tenir el tercer baròmetre d’opinió política del CEO. Com he dit abans, crec que o aquesta setmana o la vinent tindrem les dades del primer BOP del CEO del 2024. Quan es facin públiques evidentment les analitzarem. Fins llavors, ens hem de fixar en l’últim BOP disponible.

I en aquesta perspectiva d’eleccions anticipades, el que aquest últim BOP del CEO ens explicava és que tant ERC com Junts presenten, en relació a l’escenari polític català, del Parlament, uns percentatges alts de fidelitat de vot: del 78,3% en el cas de Junts i del 73,7% en el cas d’ERC. Cal recordar que el comportament electoral varia en funció de les eleccions. Això és així des de sempre (només recordar les èpoques en que simultàniament els votants catalans atorgaven la majoria absoluta a Pujol i el PSC-PSOE s’imposava aclaparadorament a les eleccions generals)

Doncs bé, malgrat que l’independentisme està en una situació molt complicada, de frustració, desorientació, i malgrat aquesta vomitera permanent de davidians i plusquamperfectites contra els partits independentistes que ara mateix tenen representació al Parlament, aquests mantenen una alta fidelitat de vot, de 3 de cada 4 votants.

I no presenten fugues de vot significatives cap a altres opcions: de fet les majoritàries són el 6,1% d’ERC cap a Junts i el 3,9% de Junts cap a ERC.

Només un 3,3% dels votants de Junts i un 3,5% dels d’ERC es manifesten indecisos. I només un 1,1% dels votants de Junts diuen ara votarien un altre partit dels que no estan a la llista actual.

Així les coses la projecció electoral de Junts i ERC de l’últim BOP del CEO deixaria les coses entre Junts i ERC molt similars, en equilibri de forces, a com estan ara, atès que ERC compensa la menor fidelitat de vot amb el fet de rascar una mica d’opcions com CUP i Comuns, mentre que Junts només rascaria una mica d’ERC (compensant-se amb el que ERC rascaria de Junts).

El BOP del CEO va projectar guanyador d’unes hipotètiques eleccions (llavors no estaven convocades) al PSC, tal i com ja havia estat el més votat les darreres eleccions. Tot i tenir la més alta intenció de vot, el PSC no presenta una tendència a l’alça que els projecti un gran creixement. La seva fortalesa està en una sòlida fidelitat de vot, del 76.5%, i en una recepció de vot, en percentatges modestos, de pràcticament tot arreu, sobretot de Comuns, però també d’ERC, PP, C’s...

En definitiva, el darrer BOP del CEO, de finals 2023 la projecció electoral que feia era d’un escenari caracteritzat per l’estabilitat.

2. Els factors que considero claus en la projecció política i electoral davant aquestes eleccions anticipades al Parlament de Catalunya

D’entrada dir que, en la situació generada amb la no aprovació dels pressupostos, crec que la decisió que ha pres el President Aragonès d’anticipar les eleccions és intel·ligent des del punt de vista d’ERC: ERC ara mateix presenta una proposta política com a mínim de cara al públic sòlida i clara. Si hi ha divisions o tensions internes les estan gestionant prou bé com perquè no transcendeixin. ERC, a més, s’ha situat en un plànol de responsabilitat de Govern, amb una sòlida implantació territorial, amb un control molt important de discurs, mitjans, opinió i amb opcions d’un ampli ventall de possibles pactes, que ara no li ha servit de res per aprovar els pressupostos, però que tots sabem aquest estar “al centre” els pot permetre pactar amb PSC, Comuns, Junts i CUP, segons com vagin les coses.

Aquesta tranquil·litat interna d’ERC contrasta amb les incerteses en la resta de formacions. I és el que crec que, en aquest context d’eleccions anticipades, pot reduir l’impacte d’aquesta significativa convulsió en una part del seu electorat que hem pogut veure a les darreres municipals i generals.

Junts sembla apostar perquè el President Puigdemont sigui el candidat, el que seria clarament un element mobilitzador del vot, que reforçaria les opcions de la formació, perquè se situaria en el centre de la campanya. Però no sé si això serà possible, i si no ho és, la incertesa sobre qui pot ser el candidat és alta.

A més a més Junts hi arriba en una situació de certa incomoditat per gestionar una acció política que aprofiti les oportunitats que se li presenten, conscients que el “o tot o res” no té recorregut, amb un discurs i posicionament polític i estratègic que volen mantenir arrelat a l’1-O però que també saben han de fer evolucionar a l’actual situació i realitat, per poder treballar eficaçment per generar les condicions adequades per poder-hi tornar, sense que això impliqui un desgast polític amb conseqüències electorals.

Com resolgui Junts aquestes incerteses serà molt rellevant en la seva projecció electoral.

Pel que fa a la CUP, no se sap en quin punt estava aquell procés de “refundació” que va iniciar arran dels mals resultats de les darreres eleccions. Perduda en debats que criminalitzen la societat catalana com a esclavista, racista, excloent, té una moderada fidelitat de vot (64%) i fugues significatives en direccions tan diferents com són ERC i els Comuns, però també, tot i que menys, cap a Junts. Veurem com evolucionen, si s’imposa el model de discurs sòlid i obert de Girona o la residualitat wokista barcelonina.

El PSC sembla estar en una situació de solidesa i ambició d’esdevenir el partit clarament majoritari i de govern a Catalunya, però plana pel damunt de tot què pot passar amb tots els escàndols de les compres, fraus i corrupcions durant la pandèmia, quan el candidat del PSC, Salvador Illa, era el ministre de sanitat... Si Illa resulta escatxinat en algun moment d’aquest serial dels Koldos, Abalos, Ayusos... això podria tenir impacte negatiu en la intenció de vot del PSC. Si no passa res d’això la principal fortalesa del PSC és presentar-se ara mateix com garant d’una estabilitat política centrada en la gestió.

Un altre element que pot tenir impacte en l’escenari polític que projectin les eleccions anticipades del 12 de maig és si aquest avançament afectarà o no a la presència electoral de quartes, cinquenes i sisenes llistes electorals en l’espai independentista.

Electoralment serà difícil que obtinguin representació parlamentària, però no és descartable que segons quina sigui la participació i com vagin les coses alguna de les candidatures pogués obtenir representació parlamentària, amb 1-2 o 3 diputats.

Bàsicament el que aquesta possible proliferació de llistes en l’espai independentista comportarà és un major desgast de l’independentisme i que electoralment les opcions indepes siguin les més perjudicades pel sistema llei d’Hondt. Les quartes, cinquenes i fins i tot sisenes llistes afavoriran els resultats del partit majoritari (que a totes les circumscripcions serà el PSC), perjudicant l’obtenció de diputats de les formacions independentistes.

Aquestes candidatures quarta i cinquena llististes diuen, en el seu discurs més amable, que volen recuperar el vot independentista que se n’ha anat a l’abstenció. I sí, efectivament, en relació al vot que el moviment independentista va tenir en el moment de màxima lluita (2017-2021) l’independentisme ha perdut vot. Les darreres eleccions al Parlament l’independentisme va perdre vot en relació a les eleccions del 21D 2017, cert, però l’unionisme encara en va perdre més.

Sí, hi pot haver un problema de pèrdua de vot, d’una part del vot que havia tingut l’independentisme que ara s’abstingui com a càstig als actuals tres partits que configuren l’espai electoral independentista... però això és quedar-se mirant el dit que assenyala la lluna.

Des d’una òptica independentista, i assumint que la independència només serà possible des de la majoria social, nacional, política i democràtica, és evident que ens ha de preocupar perdre vot independentista, però més ens ha de preocupar que aquesta pèrdua sigui conseqüència de que sigui la causa de la independència la que perdi suports. I això és el que està passant.

Als 80s l’independentisme era testimonial. Poc a poc va anar creixent, però ni de lluny no era majoritari ni políticament ni socialment. No és fins el 2010 que l’independentisme comença a treballar i fer les coses de tal manera que acaba esdevenint, en menys d’una dècada, l’opció majoritària social i políticament. No ho era, i vam aconseguir, entre tots, que ho fos.

I ara el procés, les dades són contundents, és l’invers.

La divisió ha arrossegat l’independentisme a perdre credibilitat, a no generar confiança, sinó tot el contrari: “si no són capaços de posar-se d’acord entre ells, quin país volen fer, a on ens volen portar”. I això ha comportat que un percentatge gens menyspreable de catalans que havien abraçat la independència ara no ho facin, per això els que volem la independència passem del 49% a l’octubre del 2017 al 41% a l’octubre del 2023, 8 punts menys. I no només no despertem confiança, sinó que ens visualitzem com uns generadors de problemes, no fiables, en els que no es pot confiar, per això els que no la volen han passat de ser el 43% a l’actual 52%.

I les quartes, cinquenes i sisenes llistes l’únic que faran és agreujar la situació, aprofundint fins a nivells encara mai assolits la fractura independentista, atès que aquestes quartes, cinquenes o sisenes candidatures només tindran una estratègia electoral per captar votants: convertir les altres formacions independentistes en el seu principal enemic,  centrant els seus atacs en fer el màxim mal possible a la resta d’independentistes, fins i tot negant-los-hi aquesta condició.

Les eleccions del 12 de maig són, altre cop, molt importants. No podem pensar ens portin directament a la independència, però sí seran decisives per situar-nos en un d’aquests dos únics escenaris, que marcaran el nostre futur:

•          un escenari en el que, malgrat tot, l’independentisme segueixi sent el majoritari, i pugui governar, com a expressió de ser l’opció majoritària del poble català, i conservar així amb la legitimitat indispensable per poder estar en condicions de tornar a treballar i estar preparats per un nou embat, per tornar-hi.

•  Un escenari en el que l’independentisme, fracturat per les lluites caïnites, acabi perdent la seva força i deixi de ser l’opció política majoritària a Catalunya. La divisió en fins a sis opcions electorals de l’independentisme pot ser decisiva per deixar de ser els majoritaris, de no tenir cap opció de governar ni de fer res (excepte seguir-nos barallant a degolla els uns amb els altres). Si l’independentisme el 12-M perd tota opció de governar serà perquè també haurà tota opció de liderar el país i un nou embat. I canviarà tot. A nivell intern i a nivell internacional. I, en aquest escenari, el PSC esdevindrà, i em temo que per molt de temps, si això va així, el partit central a Catalunya, que governarà la Generalitat, les principals ciutats, diputacions, institucions...

La independència només és possible si hi som tots i si som capaços de tornar a compartir un diagnòstic bàsic de la situació i una mínima estratègia compartida que ens hi porti, més forts, havent après dels errors, però també de tot el molt que vam fer bé i molt bé. La independència només seguirà sent l'opció majoritària del nostre poble si ofereix un projecte de país millor, de tots i per a tots, integrador i amb més i millors oportunitats per a tothom.

Estaré atent a les enquestes que es vagin publicant, per analitzar-les i compartir la meva anàlisi amb tots vosaltres.