La darrera setmana hem tingut dues enquestes interessants: la de La Vanguardia i la del Centre d’Estudis d’Opinió.
El més destacable de totes dues enquestes és que no destaca res de nou en relació al que ja estan oferint, sistemàticament, totes les enquestes de diferents mitjans o organismes.
La lectura dels percentatges de totes dues enquestes no és equiparable, però sí ho són les tendències que manifesten, i totes dues, la de la Vanguardia i la del CEO són coherents entre elles i amb les anteriors. Sense novetat en el front.
És a dir, les dades que reiteradament ens proporcionen les enquestes assenyalen Convergència i Unió com la gran guanyadora de les properes eleccions, incrementant el seu percentatge de vot de manera molt significativa, fins al punt d’arribar als 18 punts de diferència en relació als sociates, que continuen perdent vot. A més a més, el tripartit en general es manifesta en retrocés en totes les forces que el conformen. I el PP continua exhibint solidesa en la seva expectativa de vot, que el deixa pràcticament com està ara o perdent un diputat. Es confirma la desparació de Ciutadans del panorama polític i l’absoluta llunyania de qualsevol altra proposta, sigui Reagrupament, sigui Joan Laporta, sigui Anglada, d’entrar al Parlament.
La situació, per tant, és molt estable en relació a les anteriors onades d’enquestes i el panorama que es dibuixa té, en aquests moments, poc marge d’error. Davant aquest avorriment demoscòpic, farem una anàlisi que, a partir de les dades que ofereixen les enquestes de La Vanguardia i el CEO, incorpori altres elements provinents d’informacions diverses o bé de la simple intuïció per tal de poder explorar el mapa polític català.
Hi ha dues dades que fonamenten l’enorme potencial de creixement de CiU en les seves expectatives electorals. D’una banda, l’enquesta de La Vanguardia, en la seva assignació d’escons, els situa aprop de la majoria absoluta. Si la darrera onada els situava EN la majoria absoluta, l’enquesta del maig els situa simplement aprop. Això no vol dir res més enllà que l’expectativa de vot de CiU s’ha situat en la franja que supera els 60 escons, que és la dada realment interessant, i que gaudeix d’un marge diferencial de vot en relació als sociates al voltant del 18%. Això ho diuen les dades de La Vanguardia, i les del CEO.
Fixem-nos que les dades del CEO atorguen a CiU un diferencial de vot en relació al PSC de 7.5 punts, però que si mirem, un cop més, el diferencial en el record de vot, aquest està en 10 punts a favor dels sociates, quan a les darreres eleccions CiU va treue prop de 4 punts de diferència en relació al PSC. Per tant, tot sumat, ens aboca a un escenari en el que CiU pot tenir una diferència de vot en relació al PSC no de 7.5, sinó de 18 a 20 punts. I això proporciona una diferència en escons com la que apunta La Vanguardia. Són per tant, dades plenament coherents.
Pel que fa a Esquerra, continua el seu debat sobre la magnitud de la patacada electoral. Si bé la Vanguardia apuntava una possible recuperació electoral –petita, però recuperació-, en la línia del que en aquest bloc vam apuntar en anteriors apunts, l’enquesta del CEO és una galleda d’aigua freda en relació a aquestes expectatives de millora. Això és així perquè amb una mostra que ofereix un record de vot pràctiament idèntic al resultat obtingut per Esquerra a les darreres catalanes (14%), la intenció directa de vot disminueix un punt en relació a la darrera onada.
Aquestes dades i aquesta petita evolució amunt i avall confirmen la meva anàlisi. L’únic segur és la patacada electoral. L’únic interrogant és la magnitud, i si aquesta patacaca se situarà en la catàstrofe (al voltant dels 11 diputats) o bé en l’assumible (15 diputats). Això serà difícil d’apreciar demoscòpicament, caldrà estar molt atents a l’evolució de les tendències, però també estarà radicalment influït el resultat final pel repartiment de les restes.
Els sociates cotitzen clarament a la baixa. Només l’enquesta del diari Público apuntava una possible recuperació. Però tant l’enquesta de LV com la del CEO l’allunyen. Els sociates continuen perdent suports electorals. I ja no serveixen excuses que si focs, que si apagades, que si res. Estan en caiguda lliure, i tot apunta que empitjoraran el seu resultat.
PP i ICV-EUA continuen manifestant una insòlita estabilitat electoral, i les variacions de les seves expectatives de vot són insignificants, tot i que amb tendència a la baixa. Això és, evidentment, una bona notícia. Per a qualsevol analista, observar la solidesa d’aquests fenòmens paranormals de la política catalana que són els del PP i els d’ICV-EUA produeix esgarrifansa. Veure que com a mínim la tendència apunta a la baixa, sense manllevar preocupació, apunta llum sobre l’espècia humana.
I ja està. Aquest serà el panorama electoral i parlamentari les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Els Ciutadans és totalment segur que no entren, atès que la seva expectatia de vot no supera en cap cas l’1%. De manera que aquest engendro parademocràtic deixarà d’existir parlmentàriament tan bon punt es convoquin eleccions.
Pel que fa a altres candidats a entrar al Parlament de Catalunya, el Dr. Carretero i la seva proposta autoritària amb Reagrupament es consoliden al voltant de l’1% en l’expectativa de vot. És evident que s’ha consolidat un mínim electoral, que va del 0,7 a l’1.2 que avala el projecte d'arrel antidemocràtica del Dr. Carretero, i que aquesta expectativa arrossega, quan les enquestes els vinculen, a Joan Laporta a l’abisme electoral, tal i com reflecteix amb precisió l’enquesta de la Vanguardia, coherent a la seva vegada amb la penúltima coneguda, del diari Público.
En relació a aquest tema, i ja com a apunt simplement personal, m’alegro molt que el conegut com a Dr. Carretero no tingui la més mínima possibilitat d’entrar al Parlament de Catalunya. Crec que, en aquests moments, i malgrat tota la confusió que hi ha, un projecte totalment sectari i autoritari com el que preconitza seria la "puntilla" a les nostres aspiracions nacionals, una autèntica vergonya nacional.
Visca la terra! Visca la llibertat!
El més destacable de totes dues enquestes és que no destaca res de nou en relació al que ja estan oferint, sistemàticament, totes les enquestes de diferents mitjans o organismes.
La lectura dels percentatges de totes dues enquestes no és equiparable, però sí ho són les tendències que manifesten, i totes dues, la de la Vanguardia i la del CEO són coherents entre elles i amb les anteriors. Sense novetat en el front.
És a dir, les dades que reiteradament ens proporcionen les enquestes assenyalen Convergència i Unió com la gran guanyadora de les properes eleccions, incrementant el seu percentatge de vot de manera molt significativa, fins al punt d’arribar als 18 punts de diferència en relació als sociates, que continuen perdent vot. A més a més, el tripartit en general es manifesta en retrocés en totes les forces que el conformen. I el PP continua exhibint solidesa en la seva expectativa de vot, que el deixa pràcticament com està ara o perdent un diputat. Es confirma la desparació de Ciutadans del panorama polític i l’absoluta llunyania de qualsevol altra proposta, sigui Reagrupament, sigui Joan Laporta, sigui Anglada, d’entrar al Parlament.
La situació, per tant, és molt estable en relació a les anteriors onades d’enquestes i el panorama que es dibuixa té, en aquests moments, poc marge d’error. Davant aquest avorriment demoscòpic, farem una anàlisi que, a partir de les dades que ofereixen les enquestes de La Vanguardia i el CEO, incorpori altres elements provinents d’informacions diverses o bé de la simple intuïció per tal de poder explorar el mapa polític català.
Hi ha dues dades que fonamenten l’enorme potencial de creixement de CiU en les seves expectatives electorals. D’una banda, l’enquesta de La Vanguardia, en la seva assignació d’escons, els situa aprop de la majoria absoluta. Si la darrera onada els situava EN la majoria absoluta, l’enquesta del maig els situa simplement aprop. Això no vol dir res més enllà que l’expectativa de vot de CiU s’ha situat en la franja que supera els 60 escons, que és la dada realment interessant, i que gaudeix d’un marge diferencial de vot en relació als sociates al voltant del 18%. Això ho diuen les dades de La Vanguardia, i les del CEO.
Fixem-nos que les dades del CEO atorguen a CiU un diferencial de vot en relació al PSC de 7.5 punts, però que si mirem, un cop més, el diferencial en el record de vot, aquest està en 10 punts a favor dels sociates, quan a les darreres eleccions CiU va treue prop de 4 punts de diferència en relació al PSC. Per tant, tot sumat, ens aboca a un escenari en el que CiU pot tenir una diferència de vot en relació al PSC no de 7.5, sinó de 18 a 20 punts. I això proporciona una diferència en escons com la que apunta La Vanguardia. Són per tant, dades plenament coherents.
Pel que fa a Esquerra, continua el seu debat sobre la magnitud de la patacada electoral. Si bé la Vanguardia apuntava una possible recuperació electoral –petita, però recuperació-, en la línia del que en aquest bloc vam apuntar en anteriors apunts, l’enquesta del CEO és una galleda d’aigua freda en relació a aquestes expectatives de millora. Això és així perquè amb una mostra que ofereix un record de vot pràctiament idèntic al resultat obtingut per Esquerra a les darreres catalanes (14%), la intenció directa de vot disminueix un punt en relació a la darrera onada.
Aquestes dades i aquesta petita evolució amunt i avall confirmen la meva anàlisi. L’únic segur és la patacada electoral. L’únic interrogant és la magnitud, i si aquesta patacaca se situarà en la catàstrofe (al voltant dels 11 diputats) o bé en l’assumible (15 diputats). Això serà difícil d’apreciar demoscòpicament, caldrà estar molt atents a l’evolució de les tendències, però també estarà radicalment influït el resultat final pel repartiment de les restes.
Els sociates cotitzen clarament a la baixa. Només l’enquesta del diari Público apuntava una possible recuperació. Però tant l’enquesta de LV com la del CEO l’allunyen. Els sociates continuen perdent suports electorals. I ja no serveixen excuses que si focs, que si apagades, que si res. Estan en caiguda lliure, i tot apunta que empitjoraran el seu resultat.
PP i ICV-EUA continuen manifestant una insòlita estabilitat electoral, i les variacions de les seves expectatives de vot són insignificants, tot i que amb tendència a la baixa. Això és, evidentment, una bona notícia. Per a qualsevol analista, observar la solidesa d’aquests fenòmens paranormals de la política catalana que són els del PP i els d’ICV-EUA produeix esgarrifansa. Veure que com a mínim la tendència apunta a la baixa, sense manllevar preocupació, apunta llum sobre l’espècia humana.
I ja està. Aquest serà el panorama electoral i parlamentari les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Els Ciutadans és totalment segur que no entren, atès que la seva expectatia de vot no supera en cap cas l’1%. De manera que aquest engendro parademocràtic deixarà d’existir parlmentàriament tan bon punt es convoquin eleccions.
Pel que fa a altres candidats a entrar al Parlament de Catalunya, el Dr. Carretero i la seva proposta autoritària amb Reagrupament es consoliden al voltant de l’1% en l’expectativa de vot. És evident que s’ha consolidat un mínim electoral, que va del 0,7 a l’1.2 que avala el projecte d'arrel antidemocràtica del Dr. Carretero, i que aquesta expectativa arrossega, quan les enquestes els vinculen, a Joan Laporta a l’abisme electoral, tal i com reflecteix amb precisió l’enquesta de la Vanguardia, coherent a la seva vegada amb la penúltima coneguda, del diari Público.
En relació a aquest tema, i ja com a apunt simplement personal, m’alegro molt que el conegut com a Dr. Carretero no tingui la més mínima possibilitat d’entrar al Parlament de Catalunya. Crec que, en aquests moments, i malgrat tota la confusió que hi ha, un projecte totalment sectari i autoritari com el que preconitza seria la "puntilla" a les nostres aspiracions nacionals, una autèntica vergonya nacional.
Visca la terra! Visca la llibertat!
Gràcies company.
ResponEliminaCertament les enquestes son enquestes, les tendències son tendències, i l’únic resultat vàlid es el del dia de les eleccions. necessitem una amplia majoria per l'Artur Mas, per evitar que el tripartit torni a sumar. Ara ens esperen mesos molt durs, de continus atacs contra CIU, tots contra CIU, això que CIU està a l'0posició i no al govern,però estic plenament convençut que el dia de les eleccions celebrarem una gran victòria de CIU i Artur Mas serà el proper president de Catalunya, perquè s'ho mereix, perquè es de justícia i perquè ja ho hagués tingut que ser des de el 2003 quant les urnes li van donar la victòria.
ResponEliminaGràcis company per les teves anàlisis. Sí, seran uns mesos durs però tot i que el futur immediat probablement no ens donarà grans alegries com a mínim s'acabarà aquest malson.
ResponEliminaarrel antidemocràtica, sectari, autoritari... Quina alegria sentir els mots correctes!
ResponEliminaAntoni, M`ha agradt força el teu article. El trobo relament encertat en una seguit de raonaments. Cal pensar que Rcat treurà un 1% si es presenta el Dr. Carretero, però...si es presenta en Laporta amb la seva pròpia marca sense Rcat? Aquest escenari casda cop pren més forçai cada cop és més provable, tot i que això no vol dir que hi pugui haber una coalició o confederació. Malgrat això el Sr. Laporta els ha demanat que crein el seu partit propi. Tots sabem i tu millor que molts de nosaltres, que el partit ja està creat des de finals de juny de l'any passat, però el mal és que el van registrar unes persones de les quals alguna ja no és a Rcat, per tant aquest partit ja està desactivat. Hauran de crear-ne un de nou, però segurament no podrà portar els mot "Reagrupament" i er tant es perd l'essencia.
ResponEliminaAra mirem el segon escenari en el que en Laporta encapçala una candidatura unitària, Amb el suport de diferents grups i associacions, amb o sense Rcat. Això esviaixaria totes les enquestes i tindriem un nou escenari amb moltes incòginites i noves enquestes per fer.
Salutacions
Robert Bonet
www.sumaindependencia.cat