Castells menteix? quin és el deute real?

La setmana passada va passar el que molts ja estàvem dient que era inevitable que passés. Sort d’Europa, encara... perquè de la mà dels dirigents socialistes a Espanya i del tripartit a Catalunya la situació encara aniria acumulant despropòsits. Fa molt temps que, fins i tot des d’aquest bloc, estem advertint contra la disbauxa econòmica dels governs espanyol i català. L’últimàtum de la Unió Europea, EEUU, la Xina, etc. va posar fi a la bacanal zapaterista del govern espanyol. Ara els que no en tenim cap culpa haurem de pagar per la seva mala mà, per la seva mà foradada.

Això inclou el tripartit. Govern espanyol i tripartit han llençat per la borda anys pressupostàriament bons per a abocar-se a una orgia de despesa ideològica i no productiva sense precedents.

La festa s’ha acabat. I la ressaca la pagarem els qui no en tenim cap culpa.

Ahir el conseller Castells va fer una compareixença en roda de premsa per a explicar les mesures de la Generalitat, més espanyola que mai. Aquí us deixo l’enllaç al vídeo de la seva roda de premsa. A partir del minut 29 comença a parlar del deute i de la rebaixa en la qualificació del deute català que ha fet l’agència Standard&poors. Diu, entre d’altres coses, que no estem ni arribem al 20% de deute sobre els ingressos dela Generalitat.

Això no és cert. El deute està en el 30%. No ho dic jo, ho diuen les dades que uns col·legues de la Universitat han posat negre sobre blanc i que ens permeten, així, analitzar la realitat pressupostària de la Generalitat. Vull agrair a aquests companys l’anàlisi, la seva feinada, i que em permetin, des de la modèstia d’aquest bloc, contribuir a la difusió de les dades i la seva anàlisi. Jo l’únic que faig és contribuir a la difusió de les dades. Un cop més, la veritat ens fa lliures, com a mínim impedeix que ens prenguin el pèl...

El Departament d’Economia de la Generalitat ha publicat avui dimecres l'estat d’execució del pressupost fins al mes d’abril de 2010.

De la informació que hi consta es constata una evolució similar a la de mesos anteriors: més despesa i menys ingressos. Aquesta informació coincideix amb la roda de premsa del conseller Castells d’ahir sobre els comptes públics. El conseller va fer afirmacions semblants a les que ja ha fet tantes vegades: austeritat, rigor, retallada en funcionaris, no cobrir vacants, contenció en el deute..., amb el seu somriure burleta i displicent habitual, i com si les paraules, pel fet de ser pronunciades, tinguessin algun impacte real en la gestió dels comptes públics. Aquesta actitud ja es va manifestar el juliol de 2007 en proposar la primera retallada o contenció en despesa als Departaments, atès que llavors ja es percebia clarament l’inici de la crisi derivada de la baixada de recaptació. Amb tot, aquestes mesures no es van traduir en contenció pressupostària pel 2007, 2008, ni pel 2009, per bé que hi havia un coneixement fidel que els ingressos estaven caient ràpidament i calia ajustar-hi la despesa, això passava aviat farà ja tres anys. En aquests anys s’han succeït aquestes declaracions en forma d’instrucció als departaments, però sense cap resultat tangible en la reducció de la despesa. És més, cal recordar que el Departament d’Economia va aprovar una llei específica a finals de 2009 per incrementar els crèdits del pressupost per l’any 2009, inclòs l’endeutament, malgrat saber que el dèficit ja era molt gran. El nou finançament es va destinar a més despesa, no a reduir el dèficit. Cal recordar que l’any 2004, en la presentació dels seus primers pressupostos el conseller Castells va afirmar que l’objectiu era aconseguir l’equilibri pressupostari per l’any 2007, aquest era l’horitzó del seu mandat, i ho hagués pogut aconseguir perquè fins llavors els ingressos seguien creixent. El resultat del 2009, sense tenir informació sobre com es farà, val resultar en uns ingressos totals de 32.778 milions (dels quals un 16,5%, 5.428 milions, deute públic), per unes despeses totals de 35.502 milions, una diferència, doncs, de 2.724 milions, dels quals només s’havien pagat als creditors 30.283 milions. Cal recordar que el pressupost inicial de despesa previst era de 29.730, i que l’any 2008 es van gastar 30.432 milions i l’any 2007 van ser 29.635. Passar d’aquesta última xifra a la del 2009 en només 2 anys, amb una diferència de 5.867 milions és molt remarcable. Si comparem 2007 amb 2010 (previst) la diferència és de 3.775 milions d’euros més de despesa, amb una situació de disminució forta dels ingressos, augment del deute públic i un nou finançament que deixa les coses quasi com estaven abans de la reducció dels ingressos.

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_38981378_1.pdf

Comencem per les despeses. D’entrada ja cal dir que el pressupost inicial de despeses pel 2010 a la llei de pressupostos era de 32.518 milions i que ja s’ha passat a 33.410 milions, per tant, la despesa ja ha crescut en 892 milions d’euros en només 4 mesos. D’aquesta despesa final, a abril de 2009 ja se n’ha disposat 13.723 milions euros, el 41% del total del pressupost, al 33,3% de l’any. Hi ha 9.996 milions d’obligacions reconegudes i 6.798 obligacions pagades, per tant, una diferència de 3.198 milions d’euros pendents de pagar. Recordem que una de les mesures proposades de forma reiterada era avançar els pagaments als creditors.

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_50471380_1.pdf

A dia d’avui, els ingressos són de 10.068 milions en drets liquidats, per tant, 3.000 milions d’euros menys que les obligacions reconegudes, i el recaptat són 9.842 milions. Tot això, en un pressupost d’ingressos de 32.518 milions d’euros, del qual només s’ha executat el 31% en relació amb el 41% de despesa.

Tornem a les despeses. Ahir el conseller Castells quan se li va preguntar sobre la pèrdua de qualificació del deute de la Generalitat, va afirmar que el deute es col·locava i que estava en bona situació i que en cap cas arribava al 20% dels ingressos. Pel que fa a les dades declarades del pressupost de la Generalitat, el deute (com a variacions d’actius financers) consisteix en el 28,9% dels ingressos pel 2010, amb un total previst de 9.418 milions d’euros. El deute ja emès a abril 2010 és de 3.050 milions, per tant el 30% dels ingressos obtinguts per la Generalitat fins avui, el 30%. Així funciona el pressupost d’ingressos-despeses a Catalunya, un 30% prestat per capital de països estrangers, i molt superior al 20% que Castells situava com a crític.

Sobre les despeses i la contenció, alguns exemples. El pressupost del Parlament era l’any 2003 de poc més de 40 milions d’euros, pel 2010 és de 74 milions. L’Oficina Antifrau té pel 2010 un pressupost de quasi 6 milions d’euros, quan el 2009 era de 2 milions, i així tantes institucions, com per exemple l’estratègic del Consell de Treball Econòmic i Social, amb 3,3 milions de pressupost.

Altres dades molt rellevants de despesa vinculades amb el deute. El 2010 la despesa per deute de la Generalitat és de 2.914 milions d’euros, un 8,7% del total de despesa. Per tant, de cada 100 euros que gasta la Generalitat quasi bé 9 són per pagar interessos i amortitzar deute. Aquesta quantitat era la meitat el 2007, i molt inferior anys enrere. El marge per fer despesa s’ha reduït per raó del creixement del deute els darrers anys, deute que caldrà amortitzar en els propers anys, per tant, la despesa encara serà superior, de forma que a dia d’avui la Generalitat té només el 90% del pressupost, la resta va a pagar el préstec generat aquests anys, encara sense grans amortitzacions.

Pel que fa a la despesa en personal, i pel pressupost de la Generalitat, es declara que és de 5.496 milions al pressupost definitiu, a l’inicial era de 5.479 milions, una variació de 17 milions d’euros en només quatre mesos, feu números! Si apliquem una rebaixa del 5% resulta un estalvi de 278 milions d’euros. Una quantitat molt minsa si la posem en relació amb altres despeses que s’han fet els darrers anys i els increments que hi hagut. Per exemple en el cas de l’anomenat PIRMI.

Tornem als ingressos. Sobre aquests el conseller Castells va assegurar en pactar el finançament autonòmic que calia tenir en compte un increment de recaptació del 3% de cara als guanys del nou sistema. Llavors ja era clar que això no passaria, sinó que aniria a menys. Si sumem la recaptació de la cistella dels impostos cedits pel 2009 podrem comparar els guanys que han vingut d’aquest nou sistema. D’acord amb les dades de l’AEAT pel 2009 a Catalunya es va recaptar el següent en els principals impostos (poso entre parèntesi les dades d’Andalusia per comparar):

IRPF: 13.358 milions (Andalusia: 5.139 milions)
IVA: 8.440 milions (Andalusia: 1.831 milions)
Impostos especials: 1.087 milions (Andalusia: 601 milions)

Només per informació, la recaptació a Cat de l’Impost de Societats va ser de 4.017 milions (a Andalusia: 1.292 milions)

Si sumem la meitat IRPF i IVA i el 58% Impostos especials el total són 11.529 milions d’euros aproximadament. L’increment del nou finançament derivada d’aquesta cistella hauria de ser el 17% IRPF, el 15% IVA i 18% IEsp, sumades aquestes quantitats fan 3.731 milions d’increment en la cistella d’impostos a ponderar d’acord amb l’acord de finançament. Segons les dades del conseller Castells, l’acord de finançament pel 2010 era de 2.613 milions, incloses competències específiques. El pressupost recull 2.372 milions. Cal destacar la diferència d’aquesta quantitat amb la derivada de la cistella d’impostos. De manera que de les previsions fetes es posa de relleu que no s’ajusta ni de lluny el finançament pactat a l’esforç fiscal de Catalunya i, en segon lloc, que caldrà tornar diners en els propers anys perquè les bases de càlcul eren errònies.

Ja ho veieu. Aquestes són les dades i aquesta és la situació.

Visca la terra, mori el mal govern i el despotisme