LA DISTÀNCIA QUE HI HA ENTRE LA GRATUÏTAT I LA CENTRALITAT POLÍTICA

Avui s'ha escenficat l'acord parlamentari que farà possible que CiU aprovi els altre cop complicadíssims pressupostos del 2012.

L'ARA ha fet públic el document de l'acord i els compromisos. Com diria en Jules Winnfield (Samuel L. Jackson) a la mítica Pulp Fiction, us repto, us repto una i mil vegades, les vegades que calgui, a que llegiu els punts de l'acord i em digueu amb quin grup parlamentari estan signats.

Només hi ha un petit apartat que delata la cosa, però que exemplifica la gratuïtat de l'acord: els 50.000 euros per a l'oficina d'atenció a les víctimes del terrorisme. Esostodo amigos...

En aquest punt, tanmateix, tots convindreu amb mi que aquests 50 mil euros són una ridiculesa davant la quantitat de centenars de milers d'euros que es destinaran a associacions «identitàries». És a dir, cap problema.

A veure, CiU, altre cop, havia de tirar endavant uns pressupostos complicadíssims. Perquè no hi ha cap governant que li plagui haver de retallar despesa. Però un govern responsable, com és el govern de CiU està obligat a fer-ho. Perquè la fallida en la que va deixar l'autogovern català el tripartit és tal que estarem pagant durant molt de temps les barbaritats tripartites.

El tripi, en un sol any va acumular un endeutament superior al BILIÓ de pessetes. Aquest i el dels dos anys previs fa que la Generalitat estigui en fallida. Fa que hàgim de pagar més de dos mil milions d'euros anuals només d'interessos. Reduïm la despesa de funcionament, però no la financera, la global. Gastem menys operativament, però continuem gastant igual perquè l'endeutament heredat és tan demencial que ens escanya en el dia a dia.

Per tant, un pacte com el d'avui, amb el PP, que ha de permetre aprovar uns pressupostos duríssims, complicadíssims, antipolítics... és una benedicció. I ho és, sobretot, perquè llegint el pacte hom pot veure clarament que HA SORTIT GRATIS. El pacte és gratis. S'han pogut fer els pressupostos que s'havien de fer, i no s'ha passat CAP línia vermella ideològica. Els 50 mil euros per a l'oficina de víctimes del terrorismes són la constatació de la gratuïtat. Senyors, em descobreixo davant els negociadors de CiU. Per a mi era impensable, inimaginable, un pacte així. No pensava que fós possible. Algú, en tot això, ha estat molt bé, ho ha fet molt bé.

Fa una setmana en els mitjans digitals s'escampava la brama que el PP exigiria retallar les subvencions «identitàries», i tothom va exclamar-se. Doncs res. Res de res. 50 mil euros i a circular, i a contribuir, com cal, a les associacions que fan país, i no cal dir noms, i tots sabem de què parlem.

Però anem una mica més enllà. Realment és gratis? En termes de pressupost, sí. En termes polítics potser no. Per què? Perquè en un país dominat per la tonteria, l'estètica i la mediocritat no importa tan com són les coses, sinó com sembla que són. I si el pacte és amb el PP, doncs ja criminalitzat. Ah, que no afecta a res, que només són 50 mil euros? És igual. És amb el PP, criminalització, indignació!!!

D'acord, n'hi ha més. Hi ha una part del pacte que permet que la bocazas de la Sánchez Camacho pugui sortir als mitjans fent-se la milhomes i reclamant per a ella i el seu PP ser socis preferents.

Si hom llegeix el pacte es veu clarament que això no és així. Però en una societat mediàtica com la nostra, les paraules de vegades sembla que ho puguin aguantar tot. No és el cas. Crec que la responsabilitat exhibida pel PP es devalua políticament amb aquesta sobreactuació camachil. Però és igual. Si és feliç així, a mi plim. L'important és que s'hagin pogut aprovar els pressupostos que s'havien d'aprovar a cost polític ZERO.

Dime de qué presumes y te diré de qué careces... és un savi refrany espanyol totalment adequat per a la situació. La Camacho presumeix del que no té, centralitat, influència, solidesa de pacte. No hi ha res d”això. Hi ha, això sí, responsabilitat. Però no hi ha Majèstic, no hi ha pacte estable, no hi ha soci preferent, no hi ha creuament de cap línia vermella.

Tot plegat fóra res si no fós perquè en el ridiculisme polític català la resta de partits polítics opten també per la sobreactuació i per intentar vendre que estem davant un pacte col·losal entre PP i CiU. És tan ridícul!!! Quan hom llegeix l'acord i hi posa al costat les declaracions polítiques, el tremendisme, etc... tot és tan patètic, tan ridícul, tan miserable...

Però bé. Tots es pensen que dient mentides, és a dir, assenyalant el pacte com el que no és, magnificant-lo, etc, en poden treure rèdits.

El PP les ha fetes tan grosses que ni que signi un acord tan GRATIS com el d'avui, la seva simple companyia fa que molta gent senti repugnància, se'n senti allunyat. I ho entenc. De fet només tinc un antídot: llegir l'acord.

Aquest diumenge vaig tenir l'ocasió de dir-li una cosa al meu amic Oriol Junqueras que, com que ell no em va prendre seriosament (és un home molt prudent) i no em va fer el mínim cas, m'atreveixo i goso fer pública. Li vaig dir que si volia rebentar l'escenari polític català, si volia fer alguna cosa trencadora i positiva en termes de país, dilluns havia de comparèixer al Parlament i dir que ERC votaria sí als pressupostos que presentés CiU, fossin els pressupostos que fossin i sense negociar res de res.

Malgrat l'impuls renovador de l'Oriol, que ha estat provindencial per a ERC, tenim un petit problema, i aquest petit problema és no haver assumit els errors del tripartit. Més d'un cop he dit que no calia fer un acte sacramental de penediment, però sí reconeixement de culpa, de les coses que no s'han fet bé i de la part de responsabilitat que es té en la situació actual. No hi pot haver futur de plenitud per a ERC sense fer acte de contricció i d”assumir els greus errors del passat tripartit i, sobretot, la molta responsabilitat que es té en la desastrosa situació actual. Cert que hi ha més causes, com la crisi internacional, que també ens afecta i, sobretot, l'insostenible espoli fiscal que patim. Però les batalles s'han de guanyar una a una, i ara era el moment del pressupost del 2012.

Si ERC hagués dit «per responsabilitat patriòtica votarem sí als pressupostos que presenti el govern» i sense negociar res... hagués desballestat de socarel qualsevol possible influència del PP, hagués permès CiU fer uns pressupostos amb més tranquilitat i potser agoserat i, sobretot, s'hauria eregit, directament, en un agent central de la política catalana. L'important, el transcendent, era no voler negociar res. Si s'hagués hagut de negociar res, cagada. Perquè és evident que de la misèria actual no se”n pot treure res de bo per a ningú. Per tant, ERC havia de dir que sí i votar que sí simplement per patriotisme, però sense negociar absolutament res.

Quins costos per a ERC? per a mi, molt pocs, o res que no es pogués explicar. D'acord, tenen una ànima molt esquerranosa, també hi és... però no ens enganyem, després d”haver arruïnat el país com ho van fer, no tenen autoritat moral per a dir res. O més encara, si admeten la negociació... a canvi de què? d”engrunes? Doncs més val tenir alçada de mires i dir que no negocies res perquè ja saps que no es pot aconseguir res que valgui la pena. Sí a canvi de res. Sí per patriotisme. Sí per responsabilitat. Però un sí que et deixés les mans i el discurs lliures per a dir les coses que cal dir, per a assenyalar el que no està bé i les possibles desviacions en relació al camí del dret a decidir.

oh! hagués estat un gran moment de la política catalana, generós, èpic, central. Un autèntic tsunami polític d'una projecció política futura emocionant...

Bé. No ha estat així. Ens hem de conformar amb l'èpica de la responsabilitat, d'un govern que es deixa la pell per salvar el país de la debacle, de la fallida. Ens hem de conformar, i també d'agrair i reconèixer, que finalment els pressupostos s'hagin aprovat GRATIS, ni que sigui amb l'abstenció del PP i amb cinquanta mil euros a l'oficina de les víctimes del terrorisme per tota contraprestació política. A banda d'unes fotos i d'haver d”aguantar els ridículs intents de la bocazas de la Camacho intentant fer veure el que no és.

A Catalunya, en l'actual escenari, només hi ha una centralitat política i una agenda: la del govern i la de Convergència i Unió, que és la del dret a decidir i la del pacte fiscal en aquesta legislatura. ERC, si actués amb més gosadia política podria haver esdevingut part d'aquesta centralitat, agent imprescindible i central de la política catalana. Continua arrossegant massa càrrega no alliberada de responsabilitat tripartita, fins que no se n'alliberi, no serà decisiva. I el PP camachil, doncs bé, molta gesticulació, però a l”hora de la veritat, un pacte GRATIS i, com sempre, absolutament allunyats de la centralitat política i social de Catalunya. Felicitats als negociadors de CiU, realment estic tan sorprès com meravellat del que han aconseguit...

Els pressupostos del 2012 permetran continuar endreçant un país instal·lat en la precarietat i acumular forces per a la batalla clau d'aquesta legislatura: el pacte fiscal. El país avança i el govern compleix. Sap greu, només, que podent-hi haver polítiques més agoserades i de llarg recorregut, la pràctica totalitat de les forces polítiques al Parlament continuïn presoneres del tacticisme. I sap més greu encara quan algunes d'elles el que haurien de fer és un «sí a tot» el que proposi el govern, atesa la seva responsabilitat en com han deixat el país.