Aquest divendres hem conegut el resultat de la primera onada 2012 del baròmetre del CEO.
Els resultats són molt i molt positius, des de tots els punts de vista, o gairebé. En tot cas, i pel que fa als principals indicadors de caràcter polític, nacional i electoral, els resultats d'aquesta macroenquesta els hem de valorar molt positivament. Confirmen plenament la tendència que de fa temps s'observa en aquests indicadors, per tant, són valoracions sòlides, i a més a més, tot i aquest context d'estabilitat, les variacions que s'observen són sempre en positiu.
D'entrada, però, vull fer un reconeixement públic del treball que està fent en Jordi Argelaguet al capdavant del CEO. L'enquesta i informe del CEO són extraordinaris. Molt ben feta i amb un informe excel·lent, molt ben fet, i valent, atès que per primera vegada s'apliquen tècniques demoscòpiques per a ajustar la projecció electoral.
Els resultats de l'enquesta són per tant, i des del meu punt de vista, totalment fiables, l'aproximació a la realitat assoleix la màxima certesa que l'instrument d'enquesta permet. Per tant, és obligat reconèixer la capacitat i la feina de qui ho ha fet possible, l'actual director del CEO, en Jordi Argelaguet. Hem de ser crítics quan cal ser-ho i reconèixer la feina ben feta quan està ben feta. I ara ho està.
Com que hi ha molt informació, dividiré l'anàlisi en dos grans blocs: avui tractaré el comportament electoral i deixarem per a un post posterior l'anàlisi de les qüestions de dimensió i posicionament nacional (identitat, projecte polític, etc.).
COMPORTAMENT ELECTORAL:
Primer, un apunt tècnic: fins ara el CEO havia ofert resultats de projecció electoral únicament a partir de la intenció de vot directe declarada. Això podia induir a confusió o error, atès que com a mínim dos factors transcendents no es tenien en compte per a ajustar millor els resultats de l'enquesta a la realitat: els possibles biaixos (lògics) en la mostra i la distribució dels indecisos.
L'informe del CEO, en el seu apartat final, sí que ho fa. Com molt bé explica el mateix document, accessible a la web del CEO, s'han aplicat les tècniques habituals per passar de la simple intenció de vot directe a una projecció de vot i escons. Què és el que habitualment es té en compte per fer això? Doncs, fins on jo sé, coses com corregir els possibles biaixos en la mostra (contrastant record de vot amb resultats electorals), redistribució del vot indecís a partir d'elements com «simpatia» o «proximitat» als diferents partits i la fidelitat de vot que expressen els votants de cada opció, així com, en la no-fidelitat, les possibles pautes de comportament d'aquest vot. Finalment, a l'hora d'assignar escons, també es té en compte la territorialitat, per tant, aplicant el model sobre les quatre circumscripcions electorals.
Convergència i Unió:
CiU continua recollint un suport majoritari entre els electors catalans. Les seves expectatives electorals es mantenen pràcticament intactes, tant pel que fa a percentatge d'intenció de vot com en la traducció en escons.
Aquesta solidesa és, per a mi, el fet més rellevant de tots els que posa de manifest l'enquesta. Amb la situació tan i tan complicada que estem vivint, amb una crisi que encara s'aguditza per moments, amb una herència tripartita absolutament enverinada -que va deixar el país al punt de la fallida, del col·lapse-, amb totes les mesures i ajustos que ha calgut fer per poder salvar el país de la intervenció, per no caure per l'abisme... i amb la fastigosa demagògia amb que tot això s'està instrumentalitzant per bona part de l'oposició... Amb tot aquest panorama, que CiU conservi intactes els seus suports, és molt gran i diu molt del país, de la gent. Aquest suport a CiU, aquest no deixar-se arrossegar per la demagògia i la mentida que propaguen amb absoluta irresponsabilitat molts agents polítics és una mostra de maduresa nacional que ens ha de permetre ser optimistes per als nostres reptes de futur. CiU està fent el que tothom sap que s”ha de fer, de fet l'únic que es pot fer, i ho fa amb rigor, amb seriositat. I això està tenint la recompensa de la fidelitat en els suports.
Esquerra Republicana de Catalunya
L'altre fet rellevant de l'enquesta és la també molt positiva confirmació de la tendència de recuperació de suports electorals de la nova ERC de n'Oriol Junqueras. És una recuperació lenta, però clara, ferma.
En relació a l'anterior onada, ERC incrementa en un 0,8 la seva intenció de vot directe. Un cop feta la projecció demoscòpica veiem com ERC se situa en el 9,6% de suports, 2,6 punts per sobre dels seus resultats en les eleccions al Parlament de Catalunya de finals del 2010. Tenint en compte que l'Oriol Junqueras està liderant ERC des de l'octubre del 2011 i que el treball de camp del CEO es va fer el febrer del 2012 vol dir que en poc més de 4 mesos l'Oriol ha aconseguit recuperar 2,6 punts d'intenció de vot. I això és molt, moltíssim. La tendència és, per tant, molt clara, indiscutible. I, més enllà del CEO, confirmada també per altres indicadors com els resultats electorals a les eleccions generals i altres enquestes que s'han conegut en aquest període.
PSC-PSOE
Continua el descalabro del PSC-PSOE. La pèrdua de suports dels socialistes és contínua, no sembla tenir aturador. És més que evident que el caos polític i de projecte en el que estan sumits els socialistes catalans té una traducció directa en la pèrdua de suports electorals. El cicle de derrotes electorals que han patit els socialistes -fins ara una autèntica maquinària perfectament engreixada de guanyar eleccions i de poder- no ha tocat fons. El seu desplaçament de la centralitat política és una evidència tremenda. Fins al punt que mai com fins ara la diferència entre PSC-PSOE i les altres forces que se situen en l”escenari de «les esquerres» havia estat tan petita.
Partit Popular
L'enquesta també confirma que PP ha tocat sostre a Catalunya. Això ja es va poder veure a les eleccions generals, quan en una onada que semblava ho havia d'arrassar tot, els resultats del PP, en unes eleccions que els hi són propícies, van ser més que modestos. El PP té el seu públic, això està clar, i continua essent la tercera força al Parlament de Catalunya (també a les eleccions generals), però sembla haver arribat al màxim de suports possibles.
Aquesta és una dada interessant perquè, a criteri meu, desmonta un cert argumentari que circula pel nostre país i del que jo he discrepat sempre, segons el qual que CiU pacti els pressupostos amb el PP els hi dóna centralitat i habilita el seu creixement. Jo crec que és tot el contrari. Els resultas del PP milloren en la mesura que existeixen fronts anti-PP o se l'exclou convertint-lo en l'única oposició real entre un cert segment de població. Perquè d”entrada, i per més que de vegades em dolgui, em nego a considerar els votants com a persones discapacitades, com alguns sembla que fan. Són els votants els qui donen força o la treuen a les diferents opcions, també al PP. El cas de Badalona és des d'aquest punt de vista, paradigmàtic. Després d'una legislatura municipal amb un «tots contra el PP», amb socialistes, convergents, esquerra, enciams... va el PP i arrassa. Però en fi, això ja ho tractarem un altre dia. En qualsevol cas, el PP està clar que ha tocat sostre a Catalunya. I això ja és per si una bona notícia, per bé que aquest sostre sigui més alt del que a molts ens agradaria...
ICV-EUA
Confirma el seu lleuger increment de vot. Molt petit, però increment. La projecció de vot dels enciams és potser l'únic punt de l'enquesta que penso potser s'ha quedat mica curt. Tenint en compte que ofereix el mateix vot directe que intenció de vot... crec que podria ser que tingués una miqueta més de percentatge. En tot cas res significatiu. És a dir, que tot el soroll que aquests demagogs populistes (repetir moltes vegades una mentida no la converteix en veritat) no té cap rèdit significatiu.
Malgrat els seus esforços per incendiar-ho tot, per enviar el país a la merda... el seu públic, sortosament, és el que és, també més del que m'agradaria, però limitat i sense creixement significatiu. Això és més greu per a ells si ho posem en relació a la pèrdua de suports dels socialistes. Crec que està clar que el radicalisme demagògic i antisistema dels enciams, la seva passada de frenada, els ha estigmatitzat molt i allunyat del tot de qualsevol opció de recollir de manera significativa suports que perd el PSC-PSOE.
Ciutadans i Solidaritat Catalana per la Independència
Finalment arribem als dos grups més petits del Parlament, C's i SI. El tractament demoscòpic d'aquestes opcions tan petites sempre és el més difícil de tots, atès que és molt complicat, per la seva escassa incidència social, que la mostra pugui recollir amb la precisió dels més grans, el seu comportament. Tanmateix, em sembla que el CEO ens aporta unes dades força concloents, que no deixen cap espai a la incertesa.
Ciutadans semblen instal·lats en la seva insignificància espanyolista i anticatalana. Continuaran essent insignificants, però no desapareixen, tot sembla indicar que continuen tenint el suport mínim per continuar tenint representació parlamentària. I aquí s'acaba tot.
Pel que fa a SI la cosa és diferent, i la pèrdua de suports és ja prou evident com per concloure, tal i com indica el CEO, que estan abocats a perdre la representació parlamentària que van obtenir el 2010, tot i que conservin -això també em sembla clar- unes quantes desenes de milers de vots.
Des d'ahir divendres he rebut algunes trucades preguntant-me sobre el tractament que havia tingut la projecció de vot de C's i de SI, i he pogut llegir també algunes barbaritats per les xarxes socials. Aquests dubtes tenen el seu origen en que la intencio de vot directe a C's i a SI és, en l'enquesta, la mateixa (un 1,1), però en canvi després, en la projecció de vot, a C's s”atorga un 4,0 i a SI un 2,4.
És molt fàcil explicar la diferència. D'entrada, a la mostra, veiem com només un 0,8% diuen, en el record de vot, haver votat C's, i aquesta formació va obtenir un 3,39 de vot. En canvi SI té un record de vot d'1,5, i havia tingut un 3,29 de vot. Totes dues formacions estan lleugerament infrarepresentades en la mostra, fet que és del tot normal atès que estem parlant de les dues formacions amb menor suport electoral, més minoritàries. Però en el cas dels ciutadans la diferència és de 2,59 i en el cas dels solidaris d'1,79. Per tant, i des del punt de vista del tractament del biaix detectat de la mostra, la correcció a l'alça de C's havia de ser necessàriament superior.
Però hi ha un altre factor que al meu entendre encara influeix més en aquest tractament de la projecció i que té una major significació política, i és la diferència en la fidelització de vot.
I aquí hi ha una dada clau: SI és l'opció política que té una més baixa fidelització de votants: només un 27,8% dels votants que van votar SI el 2010 ho farien ara. Ciutadans, en canvi, té una fidelització de vot del 57,9%. Si a això hi afegim que els votants de SI també són els qui menys decidit tenen què fer (un 29,8% no ho sap), és el que explica de manera clara i transparent aquesta diferent i encertada, fiable, projecció de vot (crec, fins i tot, que el CEO ha estat molt prudent i ha preferit ser generós en la projecció de vot als solidaris).
L'espai independentista explícit
Així les coses i des d'un punt de vista de les opcions fins ara explícitament independentistes representades al Parlament, com són ERC i SI, sembla clara, molt clara, quina és la tendència en la configuració d”aquest espai: l'ERC renovada de l'Oriol Junqueras continua creixent i recuperant suports, mentre l'opció que representa SI es va diluïnt electoralment, amb una més que evident fuga de votants; el fet que només un 30% dels seus antics votants els hi continuïn donant suport és una dada rotunda, absolutament rotunda i fiable, fins i tot malgrat les limitacions demoscòpiques.
Per a mi això confirma del tot l'anàlisi que vinc fent en anteriors articles, del naufragi de l'estratègia política i dialèctica de SI, de que han instal·lat la seva actuació política en un terreny que frega la bogeria. Això no fa cap bé al país ni a l'independentisme, tot el contrari, però a més a més els hi fa un mal totalment demostrat a ells mateixos. Curiosament la fuga de vots dels solidaris cap a altres opcions es reparteix a parts iguales entre CiU i ERC (les "víctimes" habituals de les seves insídies) i molt lleugerament per sota a l'opció altres, en el que jo interpreto que pot ser vot CUP que el 2010 va anar a SI.
Precisament les CUP, si com tot apunta decideixen presentar-se a les properes eleccions al Parlament, són l'única incògnita que podríem tenir en la reconfiguració d”un espai independentista en el que, ara com ara, ERC sembla recuperar el seu paper central, aglutinador. SI és evident que si segueixen així les coses no té cap opció d'obtenir representació, per més que conservi algunes desenes de milers de vots. Està per veure què podrien oferir i recollir les CUP en unes eleccions d'aquesta naturalesa, tot i que per les diferents informacions que podem posar en joc (altres enquestes, vot a «altres») tampoc no sembla que la seva irrupció electoral pugui anar més enllà de, com a molt, obtenir una mínima representació parlamentària (3 diputats).
Fidelització de vot i moviments entre partits
En l'anàlisi de SI hem introduït, per a explicar la seva projecció de vot, el tema de la fidelització de vot i on van els vots no fidelitzats.
El cert és que l”enquesta no apunta grans moviments de transvassament de vot entre partits. És lògic: la primera conclusió que n'hem tret és l'estabilitat de l'escenari electoral i polític.
Tanmateix, sí que hi ha algunes dades que podem considerar significatives, que apunten tendències o comportaments electorals.
D'entrada, i coherentment amb els resultats de l'enquesta, CiU és l”opció política que té una més alta fidelització dels seus votants: un 77,5%. Molt alta. Segueix ICV-EUA, amb un 73,5, després ERC amb un 68,2, PP amb un 68 i PSC-PSOE amb un 66,7. No hi ha, per tant, grans diferències.
De fet, i sobre aquest aquesta dimensió -transcendent en termes polítics- de la fidelització o no de vot, els dos únics fets rellevants són, d'una banda la solidesa de CiU, que en aquest context tan «favorable» per al desgast és qui té una major fidelitat de vot, i d'una altra banda la ja comentada baixíssima fidelitat de vot que obté SI (únicament el 27,8% dels seus antics votants).
Més enllà d'això, què és el que podem considerar significatiu o interessant dels moviments de votants entre partits?
El que més m'ha cridat l'atenció és que, malgrat tots els discursets que s'han fet sobre el PP, la seva centralitat, etc... aquest partit pateix una significativa fuga de vots cap a CiU, del 12,4% dels seus antics votants. Tenint en compte que són la tercera força política del Parlament, no és menystenible. I és una dada que també tira per terra algunes teories sobre aquest partit, pactes, centralitats, etc.
Una altra dada significativa -però absolutament normal- és que la major part del vot que no es fidelitza de gairebé tots els partits se situa actualment en el NS/NC. Així, CiU no té cap mena de fuga de vot cap a altres opcions, però si té un 9% de votants que ara no saben què farien. En termes d'anàlisi el fet que no hi hagi cap opció que reculli vot convergent més enllà de l'anècdota aferma la posició de la coalició nacionalista.
Abans he comentat que el PSC-PSOE continua perdent suports. Aquí sí que és interessant veure que fins i tot la distribució del vot perdut ens confirma la seva precària situació: perden vot en tantes direccions i tan oposades que qualsevol decisió que prenguin els pot implicar una nova sagnia. Potser per això han optat per no fer res. Perquè és clar, tenim que la seva fuga de vot majoritària és cap als enciams, amb un 7,8%, però després cap a CiU, amb un 5,2. En contra del que en alguns anàlisis sapuntava o es temia, no hi ha transvassament de vot al PP, i això ja és en si mateix una dada interessant: només un 1,7. Pel que fa als ideòlegs d”ERC del tripi, que haurien d'estar tots amagats sota terra, una nova dada que confirma el seu fracàs sense paliatius: només un 0,8% del vot que perden els sociates va cap a ERC (un 0,7 va cap a C's...).
Pel que fa a ERC, la bona notícia en termes de país és que el seu creixement no es produeix a costa de CiU, sinó que rasca votant de llocs molt diferents, res especialment significatiu, però que fa que allò de «una mica per aquí i una mica per allà» acabi generant aquest creixement. ERC recull un 13% de l'antic vot solidari, un 12,3 d'altres i nul, un 7,3 de l'abstenció, un 3,5 de vot en blanc, un 2,8 d'ICV-EUA i un 1,8 de CiU.
Parem-nos un moment aquí. Un dels grans debats que té l'actual ERC és l'etern dilema de resistència de costures. Si aposta pel tripartit es trenca la costura patriòtica i pateix una descomunal fuga de vots cap a altres opcions. Ara hi ha qui diu que si s'aposta per la responsabilitat patriòtica i recuperar la centralitat independentista això pot provocar que la costura «esquerranosa» cedeixi i se li fuguin vots per aquesta banda.
El CEO ens aporta llum sobre aquest debat. D'entrada perquè la cosa principal és que l'Oriol ha aconseguit fidelitzar l'electorat, amb gairebé el 70%. Però després perquè les dades de moviments dels «no fidelitzats» també ho confirmen.
Un 5,0 dels antics votants d”ERC diuen que ara votarien ICV-EUA, però un 2,8% dels antics votants dels enciams ara votarien ERC. És cert per tant que hi ha un diferencial negatiu d”ERC envers ICV-EUA, però és mínim, baixíssim, del -2,2. En canvi si ens fixem en CiU podem veure que, malgrat tots els esforços de renovació que està fent l”Oriol, un 6,5% dels antics votants d'ERC ara votarien CiU, mentre que només un 1,8% dels votants convergents ara votarien ERC. Un diferencial de -4,7. És a dir, per aquesta via és per on ERC continua tenint els majors problemes, tot i que molt minoritzats. Estem parlant d'una incidència molt baixa, però fins i tot en aquest escenari el que apunten les dades és això, i no cap altra cosa.
Lideratges
Les preguntes sobre els lideratges polítics també ens traslladen algunes coses interessants.
Voldria excusar una ignorància: no sé si en el tractament de la informació que fa el CEO descarta les respostes extremes, és a dir, el 0 i el 10. Això de vegades es fa. Jo no entendria que es fés aquí, però m'agradaria saber-ho i saber així si això ajuda a explicar algunes coses, sobretot la relativa escassa diferència de valoracions entre líders, amb una forquilla que va del 5,61 del Duran -el més ben valorat- al 3,16 del Rivera -el pitjor valorat-. Un diferencial màxim de 2,45 en una escala del 0 al 10 em sembla molt poc. Però en fi, és el que tenim.
Com acabo de dir, en Duran Lleida és el líder polític més ben valorat, amb un 5,61, seguit del president de la Generalitat, Artur Mas, amb un 5,34. L'Oriol Junqueras ocupa una absolutament meritòria tercera posició, amb un 4,89.
L'enquesta posa de manifest el que ja havia explicat vàries vegades en altres articles. En Duran surt com a el més ben valorat perquè entre el votant espanyolista és molt més ben valorat que n'Artur Mas. El president de la Generalitat recull una molt alta valoració dels votants convergents, gairebé un 7 (6,92). Sorprenentment per a mi en Duran també recull una molt bona valoració entre els votants convers, d'un 6,85. Però si anem a mirar el PP, veiem que els seus votants valoren Duran amb un 6,38 i a Mas amb un 5,74, que els sociates valoren Duran amb un 4,99 i Mas amb un 4,21 i que els ciudadanos atorguen un 5,24 a Duran i un 4,47 a Mas. La pauta de comportament i valoració és claríssima. I no és casualitat.
El que sí m'intriga força és com és que això també passa entre els votants d'ICV-EUA, que valoren Duran amb un 4,67 i a Mas amb un 4,31. Quines coses...
Duran i Mas són els dos únics líders que aproven. En Mas també mereix l'aprovat entre els votants d'ERC i de SI, mentre en Duran suspèn. Val a dir que en Mas també aprova entre els votants del PP i de C's. Només suspèn entre els del PSC-PSOE, ICV-EUA i C's.
L'Oriol ha aconseguit situar-se, en poc més de quatre mesos, com el tercer líder més ben valorat. Això té molt de mèrit i això vol dir que el seu lideratge és ferm i amb projecció. En relació a anteriors enquestes la principal novetat és que per primera vegada l'Oriol obté l'aprovat entre l'electorat convergent, amb un 5,03. És evident que els esforços de visualització de la nova estratègia d'ERC estan tenint els seus fruïts i es comença a superar l'horrorosa trencadissa que va suposar el maleït invent del tripartit.
Sobre l'Oriol també haig de dir que em sorprèn «l'exigència» que té el votant d'ERC, ja que únicament el valora amb un 6,24, quan és la persona que ha fet possible el miracle de salvar un partit que estava en autèntica fallida. Només els votants del PSC-PSOE valoren amb menys amabilitat els seus líders, ja que tan sols atorguen un 5,63 a Joaquim Nadal i un 5,58 al Navarro.
La projecció de lideratge de l'Oriol necessita, tanmateix, d'accions urgents perquè es visualitzi més. Només un 50% dels enquestats el coneixen. Un percentatge anormalment baix per a un líder d'un partit com ERC. La dada és més punyent encara si observem que un 23,3% dels votants d'ERC tampoc el coneixen...
Pel que fa als solidaris, valoren bé el seu líder Alfons López Tena, però, i aquí trobem una altra clau del cortcircuït que tenen amb el seu electorat, els votants de SI també valoren positivament n'Artur Mas i n'Oriol Junqueras. Tota aquesta campanya d'insults al President Mas i de menysteniment del procés de renovació d'ERC que impulsa l'Oriol no la compra el que ha estat el seu electorat.
A tall de conclusió sobre aquest bloc de comportament electoral:
Després d'aquesta pallissa d'anàlisi del primer bloc, i si cap valent ha arribat fins aquí, resumeixo la meva valoració i la faig del tot subjectiva:
L'escenari electoral és força estable. La gran victòria de CiU és que amb la que està caient i com s”ha trobat les coses (la dantesca herència tripartita), mantingui intacte el seu suport, que és molt sòlid des de tots els punts de vista. És una victòria de país aquesta solidesa. És una radical expressió de maduresa política que ens fa més forts i dóna confiança per a abordar els reptes de futur que tenim pel davant. I que desacredita de socarrel tots els demagogs populistes que fan de la mentida i la infàmia la seva estratègia política, que únicament cerca desgastar CiU.
L'espai independentista explícit s'està transformant, amb el creixement continu dels suports a ERC i la clara pèrdua de suports a l'altra opció independentista present al Parlament, SI. El lideratge de l'Oriol Junqueras ja és ben valorat i la renovació que ha portat a ERC està recollint fruits. En canvi, i pel que fa als solidaris, la seva estratègia i dialèctica els està portant al precipici, amb una fuga massiva dels seus antics votants (fidelització de vot únicament del 30%). La recuperació de suports d'ERC, unida a la consolidació de la seva estratègia d'independentisme responsable i compromès és també una de les grans notícies que ens dóna el CEO i una altra de les claus per a abordar el futur amb optimisme.
(propera entrega: l”anàlisi del comportament social davant les qüestions de projecte polític de país i d”identitat)
Els resultats són molt i molt positius, des de tots els punts de vista, o gairebé. En tot cas, i pel que fa als principals indicadors de caràcter polític, nacional i electoral, els resultats d'aquesta macroenquesta els hem de valorar molt positivament. Confirmen plenament la tendència que de fa temps s'observa en aquests indicadors, per tant, són valoracions sòlides, i a més a més, tot i aquest context d'estabilitat, les variacions que s'observen són sempre en positiu.
D'entrada, però, vull fer un reconeixement públic del treball que està fent en Jordi Argelaguet al capdavant del CEO. L'enquesta i informe del CEO són extraordinaris. Molt ben feta i amb un informe excel·lent, molt ben fet, i valent, atès que per primera vegada s'apliquen tècniques demoscòpiques per a ajustar la projecció electoral.
Els resultats de l'enquesta són per tant, i des del meu punt de vista, totalment fiables, l'aproximació a la realitat assoleix la màxima certesa que l'instrument d'enquesta permet. Per tant, és obligat reconèixer la capacitat i la feina de qui ho ha fet possible, l'actual director del CEO, en Jordi Argelaguet. Hem de ser crítics quan cal ser-ho i reconèixer la feina ben feta quan està ben feta. I ara ho està.
Com que hi ha molt informació, dividiré l'anàlisi en dos grans blocs: avui tractaré el comportament electoral i deixarem per a un post posterior l'anàlisi de les qüestions de dimensió i posicionament nacional (identitat, projecte polític, etc.).
COMPORTAMENT ELECTORAL:
Primer, un apunt tècnic: fins ara el CEO havia ofert resultats de projecció electoral únicament a partir de la intenció de vot directe declarada. Això podia induir a confusió o error, atès que com a mínim dos factors transcendents no es tenien en compte per a ajustar millor els resultats de l'enquesta a la realitat: els possibles biaixos (lògics) en la mostra i la distribució dels indecisos.
L'informe del CEO, en el seu apartat final, sí que ho fa. Com molt bé explica el mateix document, accessible a la web del CEO, s'han aplicat les tècniques habituals per passar de la simple intenció de vot directe a una projecció de vot i escons. Què és el que habitualment es té en compte per fer això? Doncs, fins on jo sé, coses com corregir els possibles biaixos en la mostra (contrastant record de vot amb resultats electorals), redistribució del vot indecís a partir d'elements com «simpatia» o «proximitat» als diferents partits i la fidelitat de vot que expressen els votants de cada opció, així com, en la no-fidelitat, les possibles pautes de comportament d'aquest vot. Finalment, a l'hora d'assignar escons, també es té en compte la territorialitat, per tant, aplicant el model sobre les quatre circumscripcions electorals.
Convergència i Unió:
CiU continua recollint un suport majoritari entre els electors catalans. Les seves expectatives electorals es mantenen pràcticament intactes, tant pel que fa a percentatge d'intenció de vot com en la traducció en escons.
Aquesta solidesa és, per a mi, el fet més rellevant de tots els que posa de manifest l'enquesta. Amb la situació tan i tan complicada que estem vivint, amb una crisi que encara s'aguditza per moments, amb una herència tripartita absolutament enverinada -que va deixar el país al punt de la fallida, del col·lapse-, amb totes les mesures i ajustos que ha calgut fer per poder salvar el país de la intervenció, per no caure per l'abisme... i amb la fastigosa demagògia amb que tot això s'està instrumentalitzant per bona part de l'oposició... Amb tot aquest panorama, que CiU conservi intactes els seus suports, és molt gran i diu molt del país, de la gent. Aquest suport a CiU, aquest no deixar-se arrossegar per la demagògia i la mentida que propaguen amb absoluta irresponsabilitat molts agents polítics és una mostra de maduresa nacional que ens ha de permetre ser optimistes per als nostres reptes de futur. CiU està fent el que tothom sap que s”ha de fer, de fet l'únic que es pot fer, i ho fa amb rigor, amb seriositat. I això està tenint la recompensa de la fidelitat en els suports.
Esquerra Republicana de Catalunya
L'altre fet rellevant de l'enquesta és la també molt positiva confirmació de la tendència de recuperació de suports electorals de la nova ERC de n'Oriol Junqueras. És una recuperació lenta, però clara, ferma.
En relació a l'anterior onada, ERC incrementa en un 0,8 la seva intenció de vot directe. Un cop feta la projecció demoscòpica veiem com ERC se situa en el 9,6% de suports, 2,6 punts per sobre dels seus resultats en les eleccions al Parlament de Catalunya de finals del 2010. Tenint en compte que l'Oriol Junqueras està liderant ERC des de l'octubre del 2011 i que el treball de camp del CEO es va fer el febrer del 2012 vol dir que en poc més de 4 mesos l'Oriol ha aconseguit recuperar 2,6 punts d'intenció de vot. I això és molt, moltíssim. La tendència és, per tant, molt clara, indiscutible. I, més enllà del CEO, confirmada també per altres indicadors com els resultats electorals a les eleccions generals i altres enquestes que s'han conegut en aquest període.
PSC-PSOE
Continua el descalabro del PSC-PSOE. La pèrdua de suports dels socialistes és contínua, no sembla tenir aturador. És més que evident que el caos polític i de projecte en el que estan sumits els socialistes catalans té una traducció directa en la pèrdua de suports electorals. El cicle de derrotes electorals que han patit els socialistes -fins ara una autèntica maquinària perfectament engreixada de guanyar eleccions i de poder- no ha tocat fons. El seu desplaçament de la centralitat política és una evidència tremenda. Fins al punt que mai com fins ara la diferència entre PSC-PSOE i les altres forces que se situen en l”escenari de «les esquerres» havia estat tan petita.
Partit Popular
L'enquesta també confirma que PP ha tocat sostre a Catalunya. Això ja es va poder veure a les eleccions generals, quan en una onada que semblava ho havia d'arrassar tot, els resultats del PP, en unes eleccions que els hi són propícies, van ser més que modestos. El PP té el seu públic, això està clar, i continua essent la tercera força al Parlament de Catalunya (també a les eleccions generals), però sembla haver arribat al màxim de suports possibles.
Aquesta és una dada interessant perquè, a criteri meu, desmonta un cert argumentari que circula pel nostre país i del que jo he discrepat sempre, segons el qual que CiU pacti els pressupostos amb el PP els hi dóna centralitat i habilita el seu creixement. Jo crec que és tot el contrari. Els resultas del PP milloren en la mesura que existeixen fronts anti-PP o se l'exclou convertint-lo en l'única oposició real entre un cert segment de població. Perquè d”entrada, i per més que de vegades em dolgui, em nego a considerar els votants com a persones discapacitades, com alguns sembla que fan. Són els votants els qui donen força o la treuen a les diferents opcions, també al PP. El cas de Badalona és des d'aquest punt de vista, paradigmàtic. Després d'una legislatura municipal amb un «tots contra el PP», amb socialistes, convergents, esquerra, enciams... va el PP i arrassa. Però en fi, això ja ho tractarem un altre dia. En qualsevol cas, el PP està clar que ha tocat sostre a Catalunya. I això ja és per si una bona notícia, per bé que aquest sostre sigui més alt del que a molts ens agradaria...
ICV-EUA
Confirma el seu lleuger increment de vot. Molt petit, però increment. La projecció de vot dels enciams és potser l'únic punt de l'enquesta que penso potser s'ha quedat mica curt. Tenint en compte que ofereix el mateix vot directe que intenció de vot... crec que podria ser que tingués una miqueta més de percentatge. En tot cas res significatiu. És a dir, que tot el soroll que aquests demagogs populistes (repetir moltes vegades una mentida no la converteix en veritat) no té cap rèdit significatiu.
Malgrat els seus esforços per incendiar-ho tot, per enviar el país a la merda... el seu públic, sortosament, és el que és, també més del que m'agradaria, però limitat i sense creixement significatiu. Això és més greu per a ells si ho posem en relació a la pèrdua de suports dels socialistes. Crec que està clar que el radicalisme demagògic i antisistema dels enciams, la seva passada de frenada, els ha estigmatitzat molt i allunyat del tot de qualsevol opció de recollir de manera significativa suports que perd el PSC-PSOE.
Ciutadans i Solidaritat Catalana per la Independència
Finalment arribem als dos grups més petits del Parlament, C's i SI. El tractament demoscòpic d'aquestes opcions tan petites sempre és el més difícil de tots, atès que és molt complicat, per la seva escassa incidència social, que la mostra pugui recollir amb la precisió dels més grans, el seu comportament. Tanmateix, em sembla que el CEO ens aporta unes dades força concloents, que no deixen cap espai a la incertesa.
Ciutadans semblen instal·lats en la seva insignificància espanyolista i anticatalana. Continuaran essent insignificants, però no desapareixen, tot sembla indicar que continuen tenint el suport mínim per continuar tenint representació parlamentària. I aquí s'acaba tot.
Pel que fa a SI la cosa és diferent, i la pèrdua de suports és ja prou evident com per concloure, tal i com indica el CEO, que estan abocats a perdre la representació parlamentària que van obtenir el 2010, tot i que conservin -això també em sembla clar- unes quantes desenes de milers de vots.
Des d'ahir divendres he rebut algunes trucades preguntant-me sobre el tractament que havia tingut la projecció de vot de C's i de SI, i he pogut llegir també algunes barbaritats per les xarxes socials. Aquests dubtes tenen el seu origen en que la intencio de vot directe a C's i a SI és, en l'enquesta, la mateixa (un 1,1), però en canvi després, en la projecció de vot, a C's s”atorga un 4,0 i a SI un 2,4.
És molt fàcil explicar la diferència. D'entrada, a la mostra, veiem com només un 0,8% diuen, en el record de vot, haver votat C's, i aquesta formació va obtenir un 3,39 de vot. En canvi SI té un record de vot d'1,5, i havia tingut un 3,29 de vot. Totes dues formacions estan lleugerament infrarepresentades en la mostra, fet que és del tot normal atès que estem parlant de les dues formacions amb menor suport electoral, més minoritàries. Però en el cas dels ciutadans la diferència és de 2,59 i en el cas dels solidaris d'1,79. Per tant, i des del punt de vista del tractament del biaix detectat de la mostra, la correcció a l'alça de C's havia de ser necessàriament superior.
Però hi ha un altre factor que al meu entendre encara influeix més en aquest tractament de la projecció i que té una major significació política, i és la diferència en la fidelització de vot.
I aquí hi ha una dada clau: SI és l'opció política que té una més baixa fidelització de votants: només un 27,8% dels votants que van votar SI el 2010 ho farien ara. Ciutadans, en canvi, té una fidelització de vot del 57,9%. Si a això hi afegim que els votants de SI també són els qui menys decidit tenen què fer (un 29,8% no ho sap), és el que explica de manera clara i transparent aquesta diferent i encertada, fiable, projecció de vot (crec, fins i tot, que el CEO ha estat molt prudent i ha preferit ser generós en la projecció de vot als solidaris).
L'espai independentista explícit
Així les coses i des d'un punt de vista de les opcions fins ara explícitament independentistes representades al Parlament, com són ERC i SI, sembla clara, molt clara, quina és la tendència en la configuració d”aquest espai: l'ERC renovada de l'Oriol Junqueras continua creixent i recuperant suports, mentre l'opció que representa SI es va diluïnt electoralment, amb una més que evident fuga de votants; el fet que només un 30% dels seus antics votants els hi continuïn donant suport és una dada rotunda, absolutament rotunda i fiable, fins i tot malgrat les limitacions demoscòpiques.
Per a mi això confirma del tot l'anàlisi que vinc fent en anteriors articles, del naufragi de l'estratègia política i dialèctica de SI, de que han instal·lat la seva actuació política en un terreny que frega la bogeria. Això no fa cap bé al país ni a l'independentisme, tot el contrari, però a més a més els hi fa un mal totalment demostrat a ells mateixos. Curiosament la fuga de vots dels solidaris cap a altres opcions es reparteix a parts iguales entre CiU i ERC (les "víctimes" habituals de les seves insídies) i molt lleugerament per sota a l'opció altres, en el que jo interpreto que pot ser vot CUP que el 2010 va anar a SI.
Precisament les CUP, si com tot apunta decideixen presentar-se a les properes eleccions al Parlament, són l'única incògnita que podríem tenir en la reconfiguració d”un espai independentista en el que, ara com ara, ERC sembla recuperar el seu paper central, aglutinador. SI és evident que si segueixen així les coses no té cap opció d'obtenir representació, per més que conservi algunes desenes de milers de vots. Està per veure què podrien oferir i recollir les CUP en unes eleccions d'aquesta naturalesa, tot i que per les diferents informacions que podem posar en joc (altres enquestes, vot a «altres») tampoc no sembla que la seva irrupció electoral pugui anar més enllà de, com a molt, obtenir una mínima representació parlamentària (3 diputats).
Fidelització de vot i moviments entre partits
En l'anàlisi de SI hem introduït, per a explicar la seva projecció de vot, el tema de la fidelització de vot i on van els vots no fidelitzats.
El cert és que l”enquesta no apunta grans moviments de transvassament de vot entre partits. És lògic: la primera conclusió que n'hem tret és l'estabilitat de l'escenari electoral i polític.
Tanmateix, sí que hi ha algunes dades que podem considerar significatives, que apunten tendències o comportaments electorals.
D'entrada, i coherentment amb els resultats de l'enquesta, CiU és l”opció política que té una més alta fidelització dels seus votants: un 77,5%. Molt alta. Segueix ICV-EUA, amb un 73,5, després ERC amb un 68,2, PP amb un 68 i PSC-PSOE amb un 66,7. No hi ha, per tant, grans diferències.
De fet, i sobre aquest aquesta dimensió -transcendent en termes polítics- de la fidelització o no de vot, els dos únics fets rellevants són, d'una banda la solidesa de CiU, que en aquest context tan «favorable» per al desgast és qui té una major fidelitat de vot, i d'una altra banda la ja comentada baixíssima fidelitat de vot que obté SI (únicament el 27,8% dels seus antics votants).
Més enllà d'això, què és el que podem considerar significatiu o interessant dels moviments de votants entre partits?
El que més m'ha cridat l'atenció és que, malgrat tots els discursets que s'han fet sobre el PP, la seva centralitat, etc... aquest partit pateix una significativa fuga de vots cap a CiU, del 12,4% dels seus antics votants. Tenint en compte que són la tercera força política del Parlament, no és menystenible. I és una dada que també tira per terra algunes teories sobre aquest partit, pactes, centralitats, etc.
Una altra dada significativa -però absolutament normal- és que la major part del vot que no es fidelitza de gairebé tots els partits se situa actualment en el NS/NC. Així, CiU no té cap mena de fuga de vot cap a altres opcions, però si té un 9% de votants que ara no saben què farien. En termes d'anàlisi el fet que no hi hagi cap opció que reculli vot convergent més enllà de l'anècdota aferma la posició de la coalició nacionalista.
Abans he comentat que el PSC-PSOE continua perdent suports. Aquí sí que és interessant veure que fins i tot la distribució del vot perdut ens confirma la seva precària situació: perden vot en tantes direccions i tan oposades que qualsevol decisió que prenguin els pot implicar una nova sagnia. Potser per això han optat per no fer res. Perquè és clar, tenim que la seva fuga de vot majoritària és cap als enciams, amb un 7,8%, però després cap a CiU, amb un 5,2. En contra del que en alguns anàlisis sapuntava o es temia, no hi ha transvassament de vot al PP, i això ja és en si mateix una dada interessant: només un 1,7. Pel que fa als ideòlegs d”ERC del tripi, que haurien d'estar tots amagats sota terra, una nova dada que confirma el seu fracàs sense paliatius: només un 0,8% del vot que perden els sociates va cap a ERC (un 0,7 va cap a C's...).
Pel que fa a ERC, la bona notícia en termes de país és que el seu creixement no es produeix a costa de CiU, sinó que rasca votant de llocs molt diferents, res especialment significatiu, però que fa que allò de «una mica per aquí i una mica per allà» acabi generant aquest creixement. ERC recull un 13% de l'antic vot solidari, un 12,3 d'altres i nul, un 7,3 de l'abstenció, un 3,5 de vot en blanc, un 2,8 d'ICV-EUA i un 1,8 de CiU.
Parem-nos un moment aquí. Un dels grans debats que té l'actual ERC és l'etern dilema de resistència de costures. Si aposta pel tripartit es trenca la costura patriòtica i pateix una descomunal fuga de vots cap a altres opcions. Ara hi ha qui diu que si s'aposta per la responsabilitat patriòtica i recuperar la centralitat independentista això pot provocar que la costura «esquerranosa» cedeixi i se li fuguin vots per aquesta banda.
El CEO ens aporta llum sobre aquest debat. D'entrada perquè la cosa principal és que l'Oriol ha aconseguit fidelitzar l'electorat, amb gairebé el 70%. Però després perquè les dades de moviments dels «no fidelitzats» també ho confirmen.
Un 5,0 dels antics votants d”ERC diuen que ara votarien ICV-EUA, però un 2,8% dels antics votants dels enciams ara votarien ERC. És cert per tant que hi ha un diferencial negatiu d”ERC envers ICV-EUA, però és mínim, baixíssim, del -2,2. En canvi si ens fixem en CiU podem veure que, malgrat tots els esforços de renovació que està fent l”Oriol, un 6,5% dels antics votants d'ERC ara votarien CiU, mentre que només un 1,8% dels votants convergents ara votarien ERC. Un diferencial de -4,7. És a dir, per aquesta via és per on ERC continua tenint els majors problemes, tot i que molt minoritzats. Estem parlant d'una incidència molt baixa, però fins i tot en aquest escenari el que apunten les dades és això, i no cap altra cosa.
Lideratges
Les preguntes sobre els lideratges polítics també ens traslladen algunes coses interessants.
Voldria excusar una ignorància: no sé si en el tractament de la informació que fa el CEO descarta les respostes extremes, és a dir, el 0 i el 10. Això de vegades es fa. Jo no entendria que es fés aquí, però m'agradaria saber-ho i saber així si això ajuda a explicar algunes coses, sobretot la relativa escassa diferència de valoracions entre líders, amb una forquilla que va del 5,61 del Duran -el més ben valorat- al 3,16 del Rivera -el pitjor valorat-. Un diferencial màxim de 2,45 en una escala del 0 al 10 em sembla molt poc. Però en fi, és el que tenim.
Com acabo de dir, en Duran Lleida és el líder polític més ben valorat, amb un 5,61, seguit del president de la Generalitat, Artur Mas, amb un 5,34. L'Oriol Junqueras ocupa una absolutament meritòria tercera posició, amb un 4,89.
L'enquesta posa de manifest el que ja havia explicat vàries vegades en altres articles. En Duran surt com a el més ben valorat perquè entre el votant espanyolista és molt més ben valorat que n'Artur Mas. El president de la Generalitat recull una molt alta valoració dels votants convergents, gairebé un 7 (6,92). Sorprenentment per a mi en Duran també recull una molt bona valoració entre els votants convers, d'un 6,85. Però si anem a mirar el PP, veiem que els seus votants valoren Duran amb un 6,38 i a Mas amb un 5,74, que els sociates valoren Duran amb un 4,99 i Mas amb un 4,21 i que els ciudadanos atorguen un 5,24 a Duran i un 4,47 a Mas. La pauta de comportament i valoració és claríssima. I no és casualitat.
El que sí m'intriga força és com és que això també passa entre els votants d'ICV-EUA, que valoren Duran amb un 4,67 i a Mas amb un 4,31. Quines coses...
Duran i Mas són els dos únics líders que aproven. En Mas també mereix l'aprovat entre els votants d'ERC i de SI, mentre en Duran suspèn. Val a dir que en Mas també aprova entre els votants del PP i de C's. Només suspèn entre els del PSC-PSOE, ICV-EUA i C's.
L'Oriol ha aconseguit situar-se, en poc més de quatre mesos, com el tercer líder més ben valorat. Això té molt de mèrit i això vol dir que el seu lideratge és ferm i amb projecció. En relació a anteriors enquestes la principal novetat és que per primera vegada l'Oriol obté l'aprovat entre l'electorat convergent, amb un 5,03. És evident que els esforços de visualització de la nova estratègia d'ERC estan tenint els seus fruïts i es comença a superar l'horrorosa trencadissa que va suposar el maleït invent del tripartit.
Sobre l'Oriol també haig de dir que em sorprèn «l'exigència» que té el votant d'ERC, ja que únicament el valora amb un 6,24, quan és la persona que ha fet possible el miracle de salvar un partit que estava en autèntica fallida. Només els votants del PSC-PSOE valoren amb menys amabilitat els seus líders, ja que tan sols atorguen un 5,63 a Joaquim Nadal i un 5,58 al Navarro.
La projecció de lideratge de l'Oriol necessita, tanmateix, d'accions urgents perquè es visualitzi més. Només un 50% dels enquestats el coneixen. Un percentatge anormalment baix per a un líder d'un partit com ERC. La dada és més punyent encara si observem que un 23,3% dels votants d'ERC tampoc el coneixen...
Pel que fa als solidaris, valoren bé el seu líder Alfons López Tena, però, i aquí trobem una altra clau del cortcircuït que tenen amb el seu electorat, els votants de SI també valoren positivament n'Artur Mas i n'Oriol Junqueras. Tota aquesta campanya d'insults al President Mas i de menysteniment del procés de renovació d'ERC que impulsa l'Oriol no la compra el que ha estat el seu electorat.
A tall de conclusió sobre aquest bloc de comportament electoral:
Després d'aquesta pallissa d'anàlisi del primer bloc, i si cap valent ha arribat fins aquí, resumeixo la meva valoració i la faig del tot subjectiva:
L'escenari electoral és força estable. La gran victòria de CiU és que amb la que està caient i com s”ha trobat les coses (la dantesca herència tripartita), mantingui intacte el seu suport, que és molt sòlid des de tots els punts de vista. És una victòria de país aquesta solidesa. És una radical expressió de maduresa política que ens fa més forts i dóna confiança per a abordar els reptes de futur que tenim pel davant. I que desacredita de socarrel tots els demagogs populistes que fan de la mentida i la infàmia la seva estratègia política, que únicament cerca desgastar CiU.
L'espai independentista explícit s'està transformant, amb el creixement continu dels suports a ERC i la clara pèrdua de suports a l'altra opció independentista present al Parlament, SI. El lideratge de l'Oriol Junqueras ja és ben valorat i la renovació que ha portat a ERC està recollint fruits. En canvi, i pel que fa als solidaris, la seva estratègia i dialèctica els està portant al precipici, amb una fuga massiva dels seus antics votants (fidelització de vot únicament del 30%). La recuperació de suports d'ERC, unida a la consolidació de la seva estratègia d'independentisme responsable i compromès és també una de les grans notícies que ens dóna el CEO i una altra de les claus per a abordar el futur amb optimisme.
(propera entrega: l”anàlisi del comportament social davant les qüestions de projecte polític de país i d”identitat)
Bona anàl.lisi, amic elies.
ResponEliminaNomés m' ha quedat el dubte de què feien o aprovaven, realment, els estiuejants en aquest paràgraf:
"Val a dir que en Mas també aprova entre els votants del PP i de C's. Només suspèn entre els del PSC-PSOE, ICV-EUA i C's."
No és que em tregui el son, però sent tant "bi" com són; no m' estranyaria que vulguéssin una cosa i la contraria...de manera simultània.
Salut!
Cesc.
Fantàstic anàlisi! El comparteixo al 100%
ResponEliminaLa solidesa d'en Junqueras com a persona i la solidesa del projecte de renovació d'ERC que lidera queden ben reflectits en aquest estudi. No podem tenir cap dubte que ERC ha de mantenir la proa encarada cap a la qüestió nacional i oblidar-se d'experiments amb el PSOE. Cal remarcar que la insignificància de transvassament de vots del PSOE cap a ERC tot i la greu crisi d'aquest partit és ben significativa: el pacte amb el PSOE no va nacionalitzar ni el PSOE ni els seus votants. No va servir de res, almenys en aquest aspecte.
ResponEliminaInteressant. Trobo més que raonables les teves interpretacions.
ResponEliminaJo sóc un d'aquests votants de SI que s'estan movent més cap a l'òrbita d'en Junqueres (més que d'ERC). Si demà hi haguessin eleccions tinc bastant clar a qui votaria. Crec que és meritori el creixement, per la dificultat que hi havia de canviar la tendència d'un partit que s'enfonsava. Em dóna la sensació que això s'incrementarà encara més a mesura que vagi passant el temps i en Junqueras es vagi fent més conegut. Hi ha molta gent, els que no estan tan al dia, que amb prou feines saben qui és o l'han sentit parlar. Com dius, és bàsic fer una feina de projecció. En Junqueras és una persona que de parlar en sap molt i demostra tenir les idees clares com poc, i per experiència sé que molta gent de l'òrbita sobiranista que no són necessàriament votants d'ERC en queden encantats després de sentir-lo...
SI va tenir vida agafant-se a un espai que havia quedat orfe, però tal i com van les coses, es quedarà sense espai... haurien de ser llestos i saber-ho veure...
Una altra cosa que crec que pot ser important a l'hora de que amb percentatges similars els lerrouxistes tinguin representació i solidaritat no és que molt possiblement els primers tenen tot aquest percentatge concentrat a la demarcació de Barcelona el que fa que allí superin el 3%, mentre que els solidaris tinguin el percentatge més uniformement distribuït, o superior en demarcacions on es necessita un percentatge superior per entrar... Crec que això també deu haver influït.
ResponElimina