No se m'acut cap altra manera de començar aquest post que dient que alguns n'estem fins a la polla, fins als collons... de tot això que està passant.
Els catalans, en el fons, ens dividim en dos grans grups: el grup dels qui compartim l'esperit català, aquell esperit pujolsià i atàvic que ens confereix caràcter, personalitat... i el grup dels catalans espanyolitzats i mindunditzats, vaguistes, protestons, dropos...
Fa molts i molts anys que treballo. Molts. I mai a la vida he necessitat una baixa ni he fet una vaga. Amb febra, a la feina. Amb dolor d'estòmec, a la feina. Amb migranya, a la feina. Amb problemes, més motius per treballar més i més. Lluitant, treballant, deixant-me la pell per l'empresa, per la institució, pel que calgui. Per als catalans que combreguem amb l'esperit català, la feina és el primer de tot, i no ens vinclem. Sabem que només treballant, i treballant i treballant... ens n”ensortirem.
Hi ha, cada cop més nombrós, un altre grup de catalans. Catalans que es pensen que tot sels hi ha de regalar. Catalans espanyolitzats, lobotomitzats nacionalment, vampiritzats espiritualment. Són els catalans de la indignació, de la vaga, de la protesta, de la demagògia, de la droperia, del gandulisme...
Fins aquí no hi hauria cap problema. Els catalans que combreguem amb l'esperit català immortal creiem en la llibertat i en l'individu. Nosaltres fem, i ells fan.
El problema, la gran qüestió, és quan el seu «fer» és la negació de la nostra llibertat, és la coacció, és la barbàrie.
I en aquest país fa temps que hem arribat al límit. Fa temps que hem franquejat les fronteres de la llibertat individual per a endinsar-nos en el tèrbol món de la coacció totalitària. Fa temps que Catalunya i en especial Barcelona són un terreny abonat per a la barbàrie antisistema. Fa temps que ja no es pot defensar una postura, sinó que bandes d'antisistema imposen la seva dictadura totalitària, de la por, l'amenaça, el boicot, el tall de carreteres, etc.
Aquesta setmana hi ha hagut una mobilització i vaga universitària. Ha estat una mobilització i una vaga paradigmàtiques dels temps que ens toquen viure. Una demagògia sense precedents, unes mentides i falsedats sense precedents... i finalment una violència emparada col·lectivament.
Però, en mig de la barbàrie protocomunista i anarquista, la llum. Ha estat portada fins i tot al New York Times: un treballador, un honrat i complidor treballador, enfrontant-se la xusma encaputxada que escampava la barbàrie, el saqueig i la destrucció.
La imatge d'aquest treballador enfrontant-se als bàrbars antisistema és, per a mi, la imatge de l'esperança, de la fe, de la confiança en el futur. La imatge d'aquest treballador fent front, en solitari, a la turba de bàrbars i foragitant-los és una de les escenes més brutals, valentes, coratjoses i emocionants que mai haurem pogut viure.
No hi ha cap futur, en res, si cedim a la barbàrie. L'any 36 uns faieros van assassinar vilment els Germans Badia. Ho van fer perquè els Germans Badia personificaven la dignitat catalana i la resistència, la fortalesa, el coratge... davant la barbàrie anarquista, falangista i comunista.
Els Germans Badia són el crissol dels nostres valors.
La Nació Catalana, l'esperit nacional català no existiria sense l'exemplaritat i el martiri dels Germans Badia. Existiria una banda de comunistes, o d'anarquistes, o de perroflautes, o d'indignats, o de dropos, o de vaguistes demagogs... però no existiria l'esperit català, la Nació Catalana.
El treballador que s'enfronta a la barbàrie ens lliga als Germans Badia i ens fa present, com un homenatge, que la nostra actitud individual compromesa és la nostra més sagrada missió. En cadascun de nosaltres niua la Nació. En cadascun de nosaltres la Nació se la juga, s'enfronta al seu futur. I depèn de cadascú de nosaltres que morim o que tirem endavant.
Molts historiadors diuen que si els failangistes, és a dir, la barbàrie, no hagués matat els Germans Badia, el curs de la història hagués estat un altre. Diuen que els Badia haurien pogut impedir la demència criminal d'anarquistes i comunistes. Diuen que un país sota el lideratge de persones de bé i d”ordre com els Badia, hauria guanyat la guerra.
Això no ho sabrem mai. Només podem saber una cosa, i és el que pensaven i defensaven els Germans Badia i, sobretot, què combatien: la barbàrie.
El nostre país necessita multiplicar el significat del martiri dels Germans Badia i enervar el seu exemple, coratge i compromís patriòtic per damunt de tot. Els Germans Badia ens van ensenyar que tots i cadascun de nosaltres som els que fem possible l”existència de la Nació Catalana. I avui, més de 70 anys després, el coratge del treballador que s”enfronta a la barbàrie ens fa més evident que mai aquest compromís.
El nostre país està esgotat d”espoli econòmic i manca de llibertat... però també de la barbàrie antisistema, del gandulisme, de la demagògia, etc.
Com a patriotes, sempre tindrem el testimoni i l”exemple dels Germans Badia. Però com a ciutadans del 2012 tenim el coratge del treballador que s”enfronta als bàrbars totalitaris.
Com a patriotes, com a catalans, el nostre deure és organitzar el llegat espiritual dels Germans Badia. Com a persones de bé, el nostre deure és homenatjar aquest heroi anònim que s”enfronta a la turba antisistema. I com a independentistes, el nostre deure és organitzar i garantir l”ordre, fonament únic de la llibertat i del progrés.
Els Germans Badia van liderar Estat Català i els seus escamots. Tots els qui som o ens considerem hereus dels Badia ens hauríem de comprometre, de manera explícita i efectiva, en organitzar-nos per poder garantir sempre i en tot moment l”ordre i la seguretat a qualsevol racó del nostre país.
La principal amenaça que té avui en dia el procés independentista de Catalunya és la barbàrie dels grups antisistema, comunistes i anarquistes... El nostre compromís patriòtic, per fer possible la independència, no pot ser cap altre que ser prou forts per a neutralitzar la barbàrie i oferir i garantir ordre i seguretat als nostres veïns i conciutadans.
Ordre, seguretat i llibertat!
Els catalans, en el fons, ens dividim en dos grans grups: el grup dels qui compartim l'esperit català, aquell esperit pujolsià i atàvic que ens confereix caràcter, personalitat... i el grup dels catalans espanyolitzats i mindunditzats, vaguistes, protestons, dropos...
Fa molts i molts anys que treballo. Molts. I mai a la vida he necessitat una baixa ni he fet una vaga. Amb febra, a la feina. Amb dolor d'estòmec, a la feina. Amb migranya, a la feina. Amb problemes, més motius per treballar més i més. Lluitant, treballant, deixant-me la pell per l'empresa, per la institució, pel que calgui. Per als catalans que combreguem amb l'esperit català, la feina és el primer de tot, i no ens vinclem. Sabem que només treballant, i treballant i treballant... ens n”ensortirem.
Hi ha, cada cop més nombrós, un altre grup de catalans. Catalans que es pensen que tot sels hi ha de regalar. Catalans espanyolitzats, lobotomitzats nacionalment, vampiritzats espiritualment. Són els catalans de la indignació, de la vaga, de la protesta, de la demagògia, de la droperia, del gandulisme...
Fins aquí no hi hauria cap problema. Els catalans que combreguem amb l'esperit català immortal creiem en la llibertat i en l'individu. Nosaltres fem, i ells fan.
El problema, la gran qüestió, és quan el seu «fer» és la negació de la nostra llibertat, és la coacció, és la barbàrie.
I en aquest país fa temps que hem arribat al límit. Fa temps que hem franquejat les fronteres de la llibertat individual per a endinsar-nos en el tèrbol món de la coacció totalitària. Fa temps que Catalunya i en especial Barcelona són un terreny abonat per a la barbàrie antisistema. Fa temps que ja no es pot defensar una postura, sinó que bandes d'antisistema imposen la seva dictadura totalitària, de la por, l'amenaça, el boicot, el tall de carreteres, etc.
Aquesta setmana hi ha hagut una mobilització i vaga universitària. Ha estat una mobilització i una vaga paradigmàtiques dels temps que ens toquen viure. Una demagògia sense precedents, unes mentides i falsedats sense precedents... i finalment una violència emparada col·lectivament.
Però, en mig de la barbàrie protocomunista i anarquista, la llum. Ha estat portada fins i tot al New York Times: un treballador, un honrat i complidor treballador, enfrontant-se la xusma encaputxada que escampava la barbàrie, el saqueig i la destrucció.
La imatge d'aquest treballador enfrontant-se als bàrbars antisistema és, per a mi, la imatge de l'esperança, de la fe, de la confiança en el futur. La imatge d'aquest treballador fent front, en solitari, a la turba de bàrbars i foragitant-los és una de les escenes més brutals, valentes, coratjoses i emocionants que mai haurem pogut viure.
No hi ha cap futur, en res, si cedim a la barbàrie. L'any 36 uns faieros van assassinar vilment els Germans Badia. Ho van fer perquè els Germans Badia personificaven la dignitat catalana i la resistència, la fortalesa, el coratge... davant la barbàrie anarquista, falangista i comunista.
Els Germans Badia són el crissol dels nostres valors.
La Nació Catalana, l'esperit nacional català no existiria sense l'exemplaritat i el martiri dels Germans Badia. Existiria una banda de comunistes, o d'anarquistes, o de perroflautes, o d'indignats, o de dropos, o de vaguistes demagogs... però no existiria l'esperit català, la Nació Catalana.
El treballador que s'enfronta a la barbàrie ens lliga als Germans Badia i ens fa present, com un homenatge, que la nostra actitud individual compromesa és la nostra més sagrada missió. En cadascun de nosaltres niua la Nació. En cadascun de nosaltres la Nació se la juga, s'enfronta al seu futur. I depèn de cadascú de nosaltres que morim o que tirem endavant.
Molts historiadors diuen que si els failangistes, és a dir, la barbàrie, no hagués matat els Germans Badia, el curs de la història hagués estat un altre. Diuen que els Badia haurien pogut impedir la demència criminal d'anarquistes i comunistes. Diuen que un país sota el lideratge de persones de bé i d”ordre com els Badia, hauria guanyat la guerra.
Això no ho sabrem mai. Només podem saber una cosa, i és el que pensaven i defensaven els Germans Badia i, sobretot, què combatien: la barbàrie.
El nostre país necessita multiplicar el significat del martiri dels Germans Badia i enervar el seu exemple, coratge i compromís patriòtic per damunt de tot. Els Germans Badia ens van ensenyar que tots i cadascun de nosaltres som els que fem possible l”existència de la Nació Catalana. I avui, més de 70 anys després, el coratge del treballador que s”enfronta a la barbàrie ens fa més evident que mai aquest compromís.
El nostre país està esgotat d”espoli econòmic i manca de llibertat... però també de la barbàrie antisistema, del gandulisme, de la demagògia, etc.
Com a patriotes, sempre tindrem el testimoni i l”exemple dels Germans Badia. Però com a ciutadans del 2012 tenim el coratge del treballador que s”enfronta als bàrbars totalitaris.
Com a patriotes, com a catalans, el nostre deure és organitzar el llegat espiritual dels Germans Badia. Com a persones de bé, el nostre deure és homenatjar aquest heroi anònim que s”enfronta a la turba antisistema. I com a independentistes, el nostre deure és organitzar i garantir l”ordre, fonament únic de la llibertat i del progrés.
Els Germans Badia van liderar Estat Català i els seus escamots. Tots els qui som o ens considerem hereus dels Badia ens hauríem de comprometre, de manera explícita i efectiva, en organitzar-nos per poder garantir sempre i en tot moment l”ordre i la seguretat a qualsevol racó del nostre país.
La principal amenaça que té avui en dia el procés independentista de Catalunya és la barbàrie dels grups antisistema, comunistes i anarquistes... El nostre compromís patriòtic, per fer possible la independència, no pot ser cap altre que ser prou forts per a neutralitzar la barbàrie i oferir i garantir ordre i seguretat als nostres veïns i conciutadans.
Ordre, seguretat i llibertat!
Molt bé! Aquesta primavera serà calenta en això hi estem d'acord. De vegades penso en el futur d'aquests brètols, crec que alguns d'ells, d'aquí uns anys, mirarà enrere i es sentirà avergonyit en veure com es va deixar manipular per la massa estúpida.
ResponEliminaD'acord, però fas demagògia quan forçosament dius que aquests catalans estan espanyolitzats...saludus i molt bon post, però molt!
ResponEliminaMalauradament, com ja apunta en Noctas, no tots aquests brètols estan espanyolitzats.
ResponEliminaEntre l'anomenada esquerra independentista hi corre molt de brètol d'aquest que només té quatre consignes al cap i no sap absolutament res de res i que de demòcrata en té poc.
Més que ordre, en aquest país hi falta gent ordenada, amb valors i respecte. I molta educació. Potser bona culpa de l'existència d'aquests brètols la tenen els pares... uns pares cada vegada més tous que ho van permetent tot amb l'excusa que l'altre també ho fa i acaben perdent el control dels seus fills.
t'oblides d'una cosa, dels soldats, i els soldats eren els treballadors i la classe baixa majoritàriament ja que en aquell moment no n'hi havia de mitja, també t'has de posar en el moment històric.
ResponEliminaamb els badia no s'hagués guanyat la guerra perquè els soldats hagessin estat 4.
Catalán españolizado lo será tu puta madre, desgraciado, ¿te parte el alma que no sean independentistas como tu? ¿deseas que esta gente que tú llamas españolizada se sienta catalana?, ¿además los etiquetas de vagos? con artículos así me avergüenzo mucho más de haber nacido en Cataluña, yo no soy españolizado soy español hoy mañana si Cataluña tiene un estado yo seré sino español castellano o de otra nación de Europa, de Cataluña jamás, lengua y cultura con la que nunca me identifiqué, ¿por eso soy un españolizado? ¿crees que los españoles son gente muy triste porque solo pueden ser una cosa o solo les cabe un idioma? lo triste son independentistas o catalanes como tú que escriben artículos así, eres despreciable, no creo que la mayoría de catalanes (indepes) piensen igual que tú, lo tuyo se sale del patriotismo y se va al extremismo.
ResponEliminaVes al psiquiatra y explícale esto que publicas sobre los catalanes españolizados o colonos como quieras etiquetarlos (traidores a la patria catalana) y súbditos de los borbones, jejeje, como sois los catalanes y luego decís que no se os comparen con los nazis.
En fin, si algún día conseguís esa anhelada independencia "el estat propi" sí os sirva de veneno, sois gentuza despreciable y escoria humana y yo no pienso estar en vuestro bando, una porque mi lengua materna no es el cacalán (catalá) perdón, y vuestra nación (Cataluña) no vale una mierda mucho menos con personas como tú que escriben estos artículos o lo que cojones sea (llamemos-lo literatura) y dicen defender la democracia o la voluntad del pueblo que solo desea someter a los que no somos independentistas ni quiera reconocemos a Cataluña como nación histórica aunque halla evidencias de ello.
Como Español o al menos yo me defino como tal admito que tampoco España es una nación autentica ni tiene una cultura propia sino 17 (eso es esquizofrenia), España es un estado mas falso que Yugoslavia desde el 1978 lo reconozco.
Si vuestro problema fue el estado Español durante unos tres siglos (1714), luego lo será el estado europeo o mundial.
Yo apoyo al nuevo orden mundial con tal de ver una Cataluña sometida por otro imperio (cualquiera o mas poderoso) prefiero verla bajo el yugo de cualquier régimen y me adapto.
Alomejor os ponéis en la piel nuestra, la de los "españolizados" esos que hemos sufrido décadas de insultos; amenazas, exclusión por no querer compartir vuestras ideas o sentimiento patriótico, por no querer hablar en exclusivo catalán y dejar el castellano olvidado.
Así pues un imbécil como ramón cotarelo que es madrileño de origen se convierte en independentista catalán y se le reconoce como tal, pero si tu fueses natural de barcelona o girona y te fueses a Madrid a sentirte español y defender España eres un traidor a la patria catalana. No Puedes, No Puedes, Solo los cerdos que buscan destruir la nación Española pueden hacerlo. Si naces en cataluña tu obligación es amar esa supuesta nación (la catalana) y debes ser independentista o patriota como desees definir-lo porque vayas donde vayas te van a perseguir con insultos, porque eres catalán y les perteneces, eres suyo y les perteneces, pero bien si un Español de Madrid viene a cataluña a renegar de sus raices y convertirse en un cerdo antiespañol porque eso es adaptarte, pero si fueses tú de origen cacalán, perdón, digo catalán o de los paissos catalans y tu sentimiento no corresponde a la "catalanitat" pues la verdad (no pots botifler no pots)
ResponEliminaYo como nacido en vuestra nación de mierda me avergüenzo cada día, cada vez que dudan de mi españolidad solo por proceder de una tierra podrida y despreciable, que huele a mierda como su lengua y cultura catalana.
Doy las gracias al estado Español por los presos politics en la actualidad y por supuesto en la historia por la ejecución de lluis companys i jover que era necesario como intervención quirúrgica para la salud de España que sufre de cáncer separatista entre otras enfermedades desde el 1978.
Desde cataluña un saludo amigos separatistas, nunca olviden que los españoles siempre ganamos la batalla.
Sigan ustedes soñando despiertos; soñar es gratis lo garantiza la democracia y la madre que la parió. Hijos de puta con mucha suerte sois y a su vez ingratos con el Estado que os mantiene y os permite vuestra libertad o libertinaje.
Viva España y viva el Rey, y el orden y la ley.
Vuelve puigdemont vuelve, vuelve a casa vuelve, por navidad, que Madrid tiene "un regal per tu" que es nochebuena.
puigdemont eres tan hijo de puta tanto para los Españoles unitarios como para los independentistas catalanes.
ResponEliminaTu declaras la independencia y luego la suspendes o anulas. Engañas a los tuyos.
Como se puede ser tan TONTO de confiar en un político, puigdemont no es independentista, 2 o 3 millones de independentistas catalanes son TONTOS.
¿Crees que el Estado Español te va a dar la independencia con palabras? ?crees que puigdemont, artur mas etc. se sienten catalanes y desean la independencia?
El estado español y la generalitat son lo mismo, no te creas la imagen de opositor que "el govern de cataluña" quiere que tengas, son iguales no son enemigos, son un sub-governo del estado, sub de subnormales no de subordinados.
Viva España y muera cataluña. Sea siempre el 15 de octubre una gran fecha para el recuerdo de los Españoles leales a España y al Rey; la muerte de companys fue lo más exitoso de la historia para el bando nacional (hoy unitario)
Todos somos "fachas" la verdad por delante, que no te mientan los de ciudadanos QUEREMOS UNA ESPAÑA EN ESPAÑOL, SOLO EN ESPAÑOL
Y SE ACABÓ